QUAN VÓS DIGUEU
- Una baralla de cartes.
Abans de fer el truc, hem de mirar i recordar el lloc que ocupa i el valor que té una de les cartes del mig de la baralla (aproximadament). Per exemple, suposem que el 2 de cors és la carta que ocupa la vintena posició començant per dalt (amb les cartes cap per avall).
Sense barrejar les cartes, el mag entrega la baralla a un espectador i li demana que en retiri un paquet de naips de la part superior. Aquest grup de cartes no ha de ser massa gros, d’entre 10 i 15 cartes aproximadament, i l’ha de deixar apartat damunt de la taula sense mirar-lo. Seguidament, l’espectador ha de repetir la mateixa acció amb les mateixes condicions però aquesta vegada el paquet l’ha de treure de la part inferior de la baralla.
Una vegada aquests dos paquets estan separats, l’espectador ha de deixar també la resta de la baralla sobre la taula i mirar quina carta ha quedat damunt de tot. L’ha de memoritzar i després l’ha de tornar al seu lloc. Per perdre-la entre els altres naips, procedirà a tallar i completar la baralla damunt la taula les vegades que vulgui.
Ara és el moment que el mag recuperi la baralla i demani a l’espectador que agafi el primer dels dos paquets que n’ha tret. A continuació, el mag girarà les cartes que té a la mà i les obrirà en ventall ensenyant-les d’una en una perquè l’espectador comprovi, sense dir res, que la seva està perduda entre les altres. Per complicar-ho encara més, el mag n’agafarà unes quantes i les passarà de davant al darrere (o viceversa). Acabades aquestes manipulacions (suposadament a l’atzar), demanarà a l’espectador que procedeixi a deixar d’una en una les cartes del primer paquet sobre la taula i per cada una que deixi ell, el mag en deixarà també una altra del seu munt. Quan a l’espectador se li acabin les cartes del primer paquet, agafarà el segon i ell i el mag continuaran llençant cartes. Però aquesta vegada no cal acabar-les totes, quan l’espectador vulgui dirà: “Aquest és l’últim naip que llanço” i la carta que a continuació tiri el mag serà, per a sorpresa de tothom, la carta que l’espectador havia vist i memoritzat.
Una vegada aquests dos paquets estan separats, l’espectador ha de deixar també la resta de la baralla sobre la taula i mirar quina carta ha quedat damunt de tot. L’ha de memoritzar i després l’ha de tornar al seu lloc. Per perdre-la entre els altres naips, procedirà a tallar i completar la baralla damunt la taula les vegades que vulgui.
Ara és el moment que el mag recuperi la baralla i demani a l’espectador que agafi el primer dels dos paquets que n’ha tret. A continuació, el mag girarà les cartes que té a la mà i les obrirà en ventall ensenyant-les d’una en una perquè l’espectador comprovi, sense dir res, que la seva està perduda entre les altres. Per complicar-ho encara més, el mag n’agafarà unes quantes i les passarà de davant al darrere (o viceversa). Acabades aquestes manipulacions (suposadament a l’atzar), demanarà a l’espectador que procedeixi a deixar d’una en una les cartes del primer paquet sobre la taula i per cada una que deixi ell, el mag en deixarà també una altra del seu munt. Quan a l’espectador se li acabin les cartes del primer paquet, agafarà el segon i ell i el mag continuaran llençant cartes. Però aquesta vegada no cal acabar-les totes, quan l’espectador vulgui dirà: “Aquest és l’últim naip que llanço” i la carta que a continuació tiri el mag serà, per a sorpresa de tothom, la carta que l’espectador havia vist i memoritzat.
6 comentaris:
Buff, quin embolic ! hehehe segurament a la pràctica resulti més senzill que la teoria ! ;)
Salut !!
ARTUR: Cert, explicar-ho costa més que fer-ho. Amb una mica de pràctica, el truc surt sol. :-)
Tens la sort de ser mag, Mag Abeu.
XAVIER: No ho sóc, ni de bon tros. Aquests trucs que presento aquí no passen de ser simples jocs. Ara bé, a mi m'agraden precisament per això. Perquè malgrat la seva simplicitat, són capaços de sorprendre'ns d'allò més. :-)
O sigui que hem de buscar espectadors que no s’hi fixin d’on el mag agafa les cartes.
PONS: Com que tenim la "víctima" entretinguda llençant els naips del seu munt de cartes, el més lògic és que estigui mirant les seves mans, les cartes sobre la taula o la nostra cara si li anem parlant; és poc probable que es fixi directament en les nostres mans i, per tant, hauríem de ser capaços de treure els naips de dalt o de sota de la nostra part de la baralla de manera que quedi prou dissimulat. De fet, no hem de donar gens d'importància a aquest gest (malgrat que és el quid de la qüestió). De totes maneres, si creus que et poden agafar per aquí també pots finalitzar el joc quan l'espectador acabi de llançar totes les cartes del primer munt, la següent que et tocaria llençar a tu és la carta incògnita.
Publica un comentari a l'entrada