ENDEVINACIÓ DEL RESULTAT
- Dos fulls de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Per començar, demaneu a l'espectador que us digui un número qualsevol de dues xifres i l'anoteu a un dels papers. Tot seguit, feu com si us ho repenseu i digueu que, per fer més difícil el truc, preferiu que el número sigui de tres xifres i, a sobre, no voleu saber quin és. En conseqüència, doblegueu el paper on heu escrit el número, deixeu-lo separat damunt la taula i entregueu el bolígraf i el segon paper a l'espectador perquè hi escrigui un altre número, aquesta vegada de tres xifres, sense que vosaltres el veieu.
A partir d'aquest segon número triat, l'espectador haurà de fer unes senzilles operacions matemàtiques que li anireu indicant. Deixeu clar que no voleu cap mena de pista, per tant demaneu-li que no us ensenyi en cap moment el paper on hi ha el número i que no us digui res dels càlculs que anirà fent, Per endevinar el resultat final, en teniu prou amb les vostres capacitats de mag mentalista.
Una vegada hagi pensat i anotat aquest nou número, li demaneu que el torni a copiar a sota i que sumi les dues xifres. Al resultat (que, evidentment, serà el doble del número que ell havia pensat) li ha de sumar un número que vosaltres li donareu aparentment a l'atzar i, a continuació, ha de dividir per dos aquest nou resultat total. Per acabar, haurà de restar del resultat de la divisió el número que havia pensat.
Això donarà un nou número final que, tot i que en cap moment heu tingut cap pista de les operacions que s'anaven fent, podreu endevinar sense problemes perquè, per sorpresa de tothom, aquest resultat coincidirà amb el número de dues xifres també triat per l'espectador i que havíeu anotat al principi del truc. Cosa que demostrareu, simplement desplegant el primer paper que havia quedat, en tot moment, a la vista sobre la taula.
Vegem-ho en un exemple. Demanem que l'espectador ens digui un número de dues xifres inicial (53). Aquest el descartem i, a continuació i sense que ho veiem, li demanem que n'escrigui un altre, aquest de tres xifres (169). La primera operació és duplicar-lo (169 + 169 = 338). Després se li ha de sumar un número elegit per nosaltres, en aquest cas el 106 (338 + 106 = 444). El quart pas és dividir aquest resultat per 2 (444 / 2 = 222). Per acabar, l'espectador ha de restar el seu número (222 - 169 = 53). I, efectivament, el resultat coincideix amb el número inicial de l'espectador que nosaltres havíem anotat al primer paper.
A partir d'aquest segon número triat, l'espectador haurà de fer unes senzilles operacions matemàtiques que li anireu indicant. Deixeu clar que no voleu cap mena de pista, per tant demaneu-li que no us ensenyi en cap moment el paper on hi ha el número i que no us digui res dels càlculs que anirà fent, Per endevinar el resultat final, en teniu prou amb les vostres capacitats de mag mentalista.
Una vegada hagi pensat i anotat aquest nou número, li demaneu que el torni a copiar a sota i que sumi les dues xifres. Al resultat (que, evidentment, serà el doble del número que ell havia pensat) li ha de sumar un número que vosaltres li donareu aparentment a l'atzar i, a continuació, ha de dividir per dos aquest nou resultat total. Per acabar, haurà de restar del resultat de la divisió el número que havia pensat.
Això donarà un nou número final que, tot i que en cap moment heu tingut cap pista de les operacions que s'anaven fent, podreu endevinar sense problemes perquè, per sorpresa de tothom, aquest resultat coincidirà amb el número de dues xifres també triat per l'espectador i que havíeu anotat al principi del truc. Cosa que demostrareu, simplement desplegant el primer paper que havia quedat, en tot moment, a la vista sobre la taula.
Vegem-ho en un exemple. Demanem que l'espectador ens digui un número de dues xifres inicial (53). Aquest el descartem i, a continuació i sense que ho veiem, li demanem que n'escrigui un altre, aquest de tres xifres (169). La primera operació és duplicar-lo (169 + 169 = 338). Després se li ha de sumar un número elegit per nosaltres, en aquest cas el 106 (338 + 106 = 444). El quart pas és dividir aquest resultat per 2 (444 / 2 = 222). Per acabar, l'espectador ha de restar el seu número (222 - 169 = 53). I, efectivament, el resultat coincideix amb el número inicial de l'espectador que nosaltres havíem anotat al primer paper.
8 comentaris:
Les matemàtiques són científiques però semblen màgiques.
És molt xulo, el truc, senzill però té el seu efecte.
XAVIER: En aquest tipus de "trucs" només cal plantejar-se els càlculs en el seu conjunt per veure fàcilment que el resultat no pot ser altre que el que és però com que tenim la "víctima" ocupada fent les sumes i restes concretes que li anem dictant successivament, això limita la seva capacitat de fixar-se en on van a parar totes aquestes operacions. Per això el resultat final resulta ser una sorpresa i, com dius, sembla màgic.
CARME: N'estic d'acord. Com li he dit a en Xavier, quan repasses els càlculs veus de seguida el "truc" perquè són operacions senzilles però mentre el fas costa tenir aquesta visió de conjunt i no t'esperes el resultat final.
És un truc ben pensat, he anat veient en què consistia a mesura que l'explicaves, és clar, el número que dónes per sumar no pot ser a l'atzar. Suposo que posant-hi una mica de teatre és encara més creïble. I per fer-ho més casual, potser no portar només dos trossos de paper, potser que n'hi hagi més, perquè si n'hi ha dos canta una mica que el número que descartes ha de tenir alguna relació amb el truc!
XEXU: És una bona idea això dels papers, tot el que ajudi a despistar a la víctima també ajuda al fet que la sorpresa final sigui més gran.
Hi ha molts trucs diferents d'aquests d'endevinar un número però, evidentment, en tots ells és necessari que el "mag" sàpiga alguna dada dels càlculs per poder fer el truc. En la majoria et demanen el resultat final o algun d'intermedi per endevinar el número pensat, aquest del post m'agrada especialment pel fet que sembla que això no és així perquè l'espectador ha mantingut els càlculs ocults en tot moment i tot es basa en un nombre aleatori que fas sumar (tot i que, efectivament, d'aleatori no en té res, és clar).
Quan en una llista d'operacions fas restar el número amb el qual has començat inicialment, el número pensat inicialment deixa d'importar el més mínim, això s'aprèn a primer de màgia matemàtica.
PONS: Pensa que hi ha molta gent que són de lletres... ;-)
Publica un comentari a l'entrada