El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) defineix ENGANYALL com:
Endevinalla sense dificultats serioses, que es formula principalment per a enganyar i fer burla del qui pretén d'endevinar-la.
El mateix diccionari ens diu que "jugar a enganyalls" és, per tant, proposar una endevinalla que té una solució òbvia amb l'única intenció de riure'ns del que cau en la "trampa" de respondre-la.
Per exemple, quan l'endevinador resol l'endevinalla dient que «Una cosa blanca blanca que quan s'obre mai se tanca» és "un ou", l'altre li contesta: «Menja merda de bou!». Si a un li pregunten què cau quan plou, i ell contesta "Aigua", li repliquen: «Merda per l'endevinaire!».
Sense deixar aquest àmbit del divertiment, podem considerar també com ENGANYALLS (o ENGANYIFES, o ENGANYATALLS) aquelles endevinalles que no plantegen realment un veritable enigma sinó que només pretenen sorprendre amb una solució poc seriosa o fora de lloc feta només per fer riure i enganyar l'endevinador.
En Joan Amades, al seu llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", considera els ENGANYALLS un tipus característic d'endevinalles i els dedica un capítol específic de la seva obra. Al mateix llibre, també podem trobar alguns exemples d'aquestes endevinalles classificades dins la categoria de PREGUNTES que és on Amades aplega "aquelles endevinalles, en forma de pregunta, la solució de les quals no és una idea concreta, sinó un concepte que està expressat, no amb un terme, sinó amb una frase difícil de catalogar alfabèticament".
D'aquests dos capítols del recull publicat pel folklorista català, en trec alguns exemples:
Per exemple, quan l'endevinador resol l'endevinalla dient que «Una cosa blanca blanca que quan s'obre mai se tanca» és "un ou", l'altre li contesta: «Menja merda de bou!». Si a un li pregunten què cau quan plou, i ell contesta "Aigua", li repliquen: «Merda per l'endevinaire!».
Sense deixar aquest àmbit del divertiment, podem considerar també com ENGANYALLS (o ENGANYIFES, o ENGANYATALLS) aquelles endevinalles que no plantegen realment un veritable enigma sinó que només pretenen sorprendre amb una solució poc seriosa o fora de lloc feta només per fer riure i enganyar l'endevinador.
En Joan Amades, al seu llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", considera els ENGANYALLS un tipus característic d'endevinalles i els dedica un capítol específic de la seva obra. Al mateix llibre, també podem trobar alguns exemples d'aquestes endevinalles classificades dins la categoria de PREGUNTES que és on Amades aplega "aquelles endevinalles, en forma de pregunta, la solució de les quals no és una idea concreta, sinó un concepte que està expressat, no amb un terme, sinó amb una frase difícil de catalogar alfabèticament".
D'aquests dos capítols del recull publicat pel folklorista català, en trec alguns exemples:
- Un caçador va engegar un tret a cinc conills que travessaven un camí, i en va matar tres. Quants en van quedar?
Tres, els que va matar, perquè els altres van fugir.
- Set galls i set gallines, una nit de gran tempesta, què fan en un galliner?
Fan catorze.
- Un home es va menjar set peres, cinc albercocs, nou prunes i onze nesples. Cada dues peres pesaven tres unces i mitja i cada tres peres pesaven com sis albercocs; cada dos albercocs i mig, com dues prunes i mitja i cada tres quarts de pruna, com una nespla. Què fa tot el que s'havia menjat?
Un mal de ventre.
- Què és el primer que fa tothom quan es desperta?
Obrir els ulls.
- A un cavall ben ferrat quants claus se li han de posar?
Cap, puix que si ja està ben ferrat no li cal cap més clau.
- En quant temps es pot donar la volta al món?
Agafant-se a la Lluna, en vint-i-quatre hores.
- Quantes voltes dóna un gos abans d'ajeure's?
Les que vol.
- Què fa un arbre a la muntanya?
Ombra.
- Què es necessita per matar una gallina?
Que sigui viva.
- Per què entren els gossos a les esglésies?
Perquè la porta està oberta.
- Per què dalt els penells dels campanars, s'hi posa un gall i no una gallina?
Perquè si fos una gallina en pondre caurien els ous a terra.
- Quant hi ha d'aquí a València?
Tant com de València a aquí.
L'any 1979, l'editorial MILLÀ de Barcelona va publicar un opuscle titulat "EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES". Aquest llibret de només 12 pàgines porta el subtítol de "humorada fonètica" i també inclou un recull d'entrebancs i jocs de paraules humorístics.
Entre aquests darrers, avui destaquem el capítol dedicat a les ENGANYIFES que ens presenten amb aquestes paraules:
Entre aquests darrers, avui destaquem el capítol dedicat a les ENGANYIFES que ens presenten amb aquestes paraules:
Proposar problemes amb trampa, en la qual cauen de bona fe els contertulians, és un motiu de joia i contentament, en les reunions casolanes. Aquestes enganyifes, en forma de preguntes, poden també ésser emprades com a penyora en els jocs de tals. Podríem publicar-ne de més enrevessats, que en el nostre folklore abunden, però em cregut que no s'esqueien en aquesta publicació..
A continuació, us en proposo una dotzena dels que apareixen en aquest recull però sense donar-vos la solució. Si aquests enganyalls us semblen poc o molt enrevessats, ja m'ho direu als comentaris que, com sempre, queden a la vostra disposició per si us ve de gust intentar respondre'ls.
- Quina paraula és aquella que tothom, fins els més il·lustrats, escriuen malament?
- Quin animal és aquell que menja amb el nas?
- Quantes gotes d'aigua caben en un vas ple?
- Si dos gossos es barallen i l'un trenca una pota a l'altre, i aquest arrenca una orella a aquell, quin dels dos podrà dir que ha guanyat?
- Per què sempre que un rellotge cau a terra es para?
- Què és allò que a Barcelona ho fan i a Madrid ho donen?
- En quin lloc els homes gasten menys salut?
- Havent-hi tantes fàbriques de calçat als Estats Units, d'on diríeu que gasta les sabates en Truman? (Harry S. Truman fou president dels Estats Units entre 1945 i 1953)
- La paraula calor, s'accentua?
- Per què en llurs uniformes els soldats porten botons daurats?
- Què va fer Napoleó en complir els quaranta anys?
- Per què no és gens prudent tocar el piano durant una tempesta?
13 comentaris:
Diria que en se alguna. Pot ser que cada vegada singuin més complicats?
1- Malament
2- Tots, cap se'l treu per menjar.
3- Cap, perquè està ple.
4- El que ha trencat la pota i ha arrencat la orella.
5- Perquè no pot caure més avall del terra.
8- De la sola.
11- Anys.
6.- Els petons i les abraçades
7.- Als hospitals? O pitjor als cementiris?
9.- A l'estiu sí que s'accentua la calor
PONS: Els he transcrit en el mateix ordre del recull on els he tret però em sembla que aquest no té a veure amb la dificultat. Per a mi, el més difícil de la llista no és l'últim és el setè.
Repasso les teves respostes:
01.- Correcte
02.- Correcte
03.- Correcte
04.- No l'encertes. Està bé la teva interpretació de l'enunciat però no és la bona. El gos que ha trencat la pota és un i el que ha arrencat l'orella és l'altre, no són el mateix gos.
05.- Correcte
08.- Correcte
11.- La resposta exacta és "anar pels quaranta-u" però la teva apunta en el mateix sentit i la considero igualment correcta.
6 encerts. Felicitats!! :-)
CARME: Anem pel repàs...
06.- Correcte
07.- No va per aquí. Com li he dit al PONS, trobo que aquest és l'enganyall més complicat de la llista. La solució que busquem és un lloc geogràfic concret i la resposta juga, una vegada més, amb el doble sentit. ;-)
09.- Correcte (PS: I tant que s'accentua, només cal sortir aquests dies al carrer :-DD)
2 encerts. Felicitats!! :-)
4- Cap perquè els gossos no parlen
7- El poble del Baix Empordà anomenat Ultramort?
10- Perquè sinó anirien amb la camisa oberta
12- Per què et mulles?
PONS:
04.- Correcte
07.- No. Per trobar la solució hem de sortir de Catalunya (i fer treballar el doble sentit molt més que amb "Ultramort")
10.- Correcte. La solució exacta seria que els soldats porten botons (daurats o no) a l'uniforme per cordar-se'l.
12.- Vas ben encaminat però encara no ho has trobat. Dues pistes: Una tempesta va més enllà de la pluja i que l'enunciat parli de tocar un instrument és el quid de la qüestió.
2 encerts més. Felicitats!! :-)
Em rendeixo amb la 7, o més ben dit, li cedeixo amablement a la Carme....
12- Per què amb el soroll de la tempesta no escoltaries la música?
PONS: No, tampoc és això. Esperaré a si algú més (la CARME) té alguna idea nova abans d'ampliar les pistes.
7.- Al Tròpic (de càncer)?
7.- O potser a la Patagonia, que semba que estoguin tots agònics...
CARME: He trobat genial això de la Patagònia i els seus habitants pat-agònics, molt bo. :-)) Però per trobar la solució del setè enganyall no cal anar fins a la part més austral d'Amèrica del Sud (ni tampoc als tròpics)... de fet, no ens cal sortir de la península ibèrica. ;-)
Arribo molt tard. Pel que fa al primer apartat el dels "ENGANYALLS" quan era jove se n'explicaven molts.
2 exemples:
Com trauries un elefant de l'aigua?
Mullat.
Com posaries 4 elefants dins d'un 600?
2 al davant i 2 al darrere.
XAVIER: Molt bons exemples. Certament, anys enrere aquest tipus d'endevinalla eren un divertiment més habitual que no pas ara.
Publica un comentari a l'entrada