Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per la vinyeta de còmic "Batman slapping Robin".
VIOLÈNCIA JUSTIFICADA
No podem aspirar a erradicar completament la violència de la nostra societat, la història ens demostra que això no és possible. Però el que si hauríem de procurar, és eliminar totalment la violència injustificada i gratuïta. Aquesta no l'hem de permetre de cap de les maneres.
Per il·lustrar el tema i com a exemple del que intento explicar, us demano que recordeu aquella vinyeta de còmic sense diàlegs on es veu en Batman bufetejant en Robin. Segur que tots la teniu present, és un clàssic dels mems d'internet i això la converteix en una altra mostra de la banalització de la violència que ens toca viure cada dia. Aquesta imatge és colpidora per ella mateixa, ens fereix l'ànima veure un adult pegant un adolescent, però encara té un plus que ens la fa més punyent. Em refereixo al fet que tingui els diàlegs esborrats, aquest detall ens impedeix contextualitzar l'agressió i aquesta se’ns presenta totalment injustificada. Això és el que ens la fa encara més difícil de suportar i provoca, potser de manera inconscient, que la nostra reacció més primària sigui intentar trobar-li una explicació. El problema és que, en fer-ho, no ens adonem que sempre ens posem del costat de l'agressor i, per tant, en contra de la víctima: Alguna cosa haurà fet aquest noi! Potser, a la vinyeta anterior, és ell qui ha agredit l'home? Potser als diàlegs esborrats està insultant-lo? (la violència verbal també és violència, no?). O, el que seria molt pitjor, potser el que està fent és defensar pacíficament el seu dret democràtic a votar en un referèndum "il·legal"?
Si fos aquesta última opció aleshores en Batman, que porta un casc negre i una armilla protectora, seria un membre dels cossos de seguretat i, sens dubte, estaríem davant d'un ús justificat de la violència. La policia sempre actua amb la justificació de les lleis i ho fa de manera proporcionada (bé, això últim deixem-ho en "gairebé sempre"). Però és que encara n'hi ha més, seguint el mateix exemple en Robin representaria el poble que paga el sou d'aquest policia i, en conseqüència, si hi ha un pagament aquesta violència que ja hem vist que no és injustificada tampoc seria gratuïta. Quin descans! Acabem de demostrar que es compleixen les condicions exigides al primer paràgraf. Ja podem respirar tranquils i mirar cap a una altra banda.
I, pel que fa a vostè Sr. Batman, vagi fent sense manies que el Robin aquest no es mereix una hòstia... se’n mereix 155!!
Per il·lustrar el tema i com a exemple del que intento explicar, us demano que recordeu aquella vinyeta de còmic sense diàlegs on es veu en Batman bufetejant en Robin. Segur que tots la teniu present, és un clàssic dels mems d'internet i això la converteix en una altra mostra de la banalització de la violència que ens toca viure cada dia. Aquesta imatge és colpidora per ella mateixa, ens fereix l'ànima veure un adult pegant un adolescent, però encara té un plus que ens la fa més punyent. Em refereixo al fet que tingui els diàlegs esborrats, aquest detall ens impedeix contextualitzar l'agressió i aquesta se’ns presenta totalment injustificada. Això és el que ens la fa encara més difícil de suportar i provoca, potser de manera inconscient, que la nostra reacció més primària sigui intentar trobar-li una explicació. El problema és que, en fer-ho, no ens adonem que sempre ens posem del costat de l'agressor i, per tant, en contra de la víctima: Alguna cosa haurà fet aquest noi! Potser, a la vinyeta anterior, és ell qui ha agredit l'home? Potser als diàlegs esborrats està insultant-lo? (la violència verbal també és violència, no?). O, el que seria molt pitjor, potser el que està fent és defensar pacíficament el seu dret democràtic a votar en un referèndum "il·legal"?
Si fos aquesta última opció aleshores en Batman, que porta un casc negre i una armilla protectora, seria un membre dels cossos de seguretat i, sens dubte, estaríem davant d'un ús justificat de la violència. La policia sempre actua amb la justificació de les lleis i ho fa de manera proporcionada (bé, això últim deixem-ho en "gairebé sempre"). Però és que encara n'hi ha més, seguint el mateix exemple en Robin representaria el poble que paga el sou d'aquest policia i, en conseqüència, si hi ha un pagament aquesta violència que ja hem vist que no és injustificada tampoc seria gratuïta. Quin descans! Acabem de demostrar que es compleixen les condicions exigides al primer paràgraf. Ja podem respirar tranquils i mirar cap a una altra banda.
I, pel que fa a vostè Sr. Batman, vagi fent sense manies que el Robin aquest no es mereix una hòstia... se’n mereix 155!!
9 comentaris:
Ja pots anar donant senyals de vida de tant en tant Mc!!!
Que estiguem segurs segurs que ets a lloc i estàs bé!!!
Uauuu!!
Sense paraules...
Aquest vespre he vist com un ministre espanyol responia directament a un tuitare... i ho feia de manera força amenaçadora...
Sortosament molts no tenim por i li responem directament o fem relats per denunciar allò que tenim tot el dret a denunciar... ☺😉
Una hòstia, una gleva, una castanya, una plantofada, un mastegot, una bufa.
Però recordeu: Tal faràs, tal trobaràs!
magnific relat Mac !!!!! aplaudeixo
magnific relat denuncia !!!!!
Bestial!
Algun dia tot això passarà factura a en Batman.....de de bat ho és molt i de man molt poc
Tinc comprovat (i suposo que vosaltres també) que davant d'una acció violenta (en general i en el cas de l'actuació policial de l'1-Oct. encara més) hi ha tres tipus de reaccions. Per un costat tenim els que ja els està bé (els que diuen que encara van pegar poc), a l'altra banda estem els que ens sentim escandalitzats per aquells fets i que no els trobem explicació possible i finalment hi ha els que comencen afirmant que estan en contra de la violència però... I, dins d'aquest "però" hi troben sempre alguna justificació.
Com heu vist, el protagonista del meu relat sembla pertànyer a aquest tercer grup fins que la poca consistència de les seves "justificacions" i la reveladora frase final, demostren que realment pertany al primer. I és que jo estic convençut que en un cas de violència només pot haver-hi dos bàndols: o hi estàs completament en contra o et poses del costat de l'agressor, no hi ha equidistància que valgui en aquests casos.
Gràcies a tots pels vostres comentaris
Sempre he pensat que violència porta més violència. Inevitable. Ara hem psoat de moda el concepte gandhians, però manca saber quan s'aguantarà.
Per altra banda, hi ha diferents tipus de violència i per exemple, me n'adono que dp de l'1O i tot plegat vaig tenir reaccions violentes verbalment. Tard o d'hora surt. Però s'ha d'aturar i pensar.
Publica un comentari a l'entrada