Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per una fotografia del mural que Antoni Tàpies va fer pel pavelló de Catalunya a l'Expo de Sevilla (1992).
INTERPRETACIONS
- A mi no és que no m'agradi l'art modern però reconec que em costa d'entendre. Quan estic davant d'una pintura d'aquestes que en diuen abstractes em queda la sensació que m'estic perdent alguna cosa, que sempre hi ha algun detall que se m'escapa.
Per exemple, en aquest mural que l'Antoni Tàpies va fer pel pavelló català de l'Exposició Universal de Sevilla de l'any 1992, veig clar que el dibuix central representa una petjada simbolitzant un poble que deixa marca. Però que al mateix temps segueix avançant, per això aquells traços que semblen gargots que hi ha a la part superior i que indiquen ben explícitament la sensació de moviment. Per altra banda, és evident que les quatre pinzellades vermelles de la part inferior es poden interpretar com les quatre barres de sang de la nostra bandera i que les creus en negre i en vermell són dos símbols de la suma que donen, sense cap possibilitat de dubte, un sentit de positivitat a tot el quadre.
En canvi, el que no puc desxifrar són les lletres. Les reconec, naturalment. Una "C", una "A", una "T"... però el conjunt se m'escapa. Què és "CATALUNYA"?
- Ho sabrem el 27S.
Per exemple, en aquest mural que l'Antoni Tàpies va fer pel pavelló català de l'Exposició Universal de Sevilla de l'any 1992, veig clar que el dibuix central representa una petjada simbolitzant un poble que deixa marca. Però que al mateix temps segueix avançant, per això aquells traços que semblen gargots que hi ha a la part superior i que indiquen ben explícitament la sensació de moviment. Per altra banda, és evident que les quatre pinzellades vermelles de la part inferior es poden interpretar com les quatre barres de sang de la nostra bandera i que les creus en negre i en vermell són dos símbols de la suma que donen, sense cap possibilitat de dubte, un sentit de positivitat a tot el quadre.
En canvi, el que no puc desxifrar són les lletres. Les reconec, naturalment. Una "C", una "A", una "T"... però el conjunt se m'escapa. Què és "CATALUNYA"?
- Ho sabrem el 27S.
14 comentaris:
Boníssim!!! Emocionant... M ha agradat la teva interpretació del mural, però emociona sobretot: Aquest final...
Plas, plas plas, plas, plas, plas, plas
Mac ara ja hi sabem....després sabrem si ens ho deixen ser. Molt ben trobat
El 27 S sabrem què vol dir Catalunya: llibertat!
El 28 S ho sabrà tot el món: una nova República. Catalana i europea.
:-) Bo...
Uaaaaaaaaaaaaalaaaa!!
Ei, demana a JUNTS que facin servir tota aquesta simbologia teva i guanyem de carrer! ;-))
Bé, de fet, també estic convençuda que guanyarem igualment, però em faria gràcia veure el TEU boníssim relat en algun tríptic :-)))
Què dius, home? A tu no se t'escapa res! Estàs fet per entendre l'art abstracta.
Catalunya és tot aquest embolic, i més. I efectivament, el 27 sabrem si es descabdella, i el significat del nostre poble, si vol ser, o no ser. El mural segueix sense agradar-me gens ni mica, però el teu relat sí que m'agrada.
Molt bo!
Ho veig totalment :DD
ja veig que de tot se'n pot parlar i qualsevol mural mediocre pot tenir una interpretació genial
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
La idea del relat era explicar com davant d'un quadre abstracte d'aquests que "no s'entenen" hi havia algú capaç d'entendre-ho tot excepte, justament, el que està més clar. Una idea surrealista que, en aquest cas concret, es torna ben realista quan el terme que semblaria més diàfan és justament el que admet més interpretacions com aquests dies de campanya política podem comprovar abastament.
No és el meu cas, i em consta que tampoc el de molts de vosaltres, jo tinc clar el què és Catalunya i, en conseqüència, també el que té dret a ser. Per això el final del relat, perquè espero de tot cor que amb els vots quedi demostrat que els que pensem així som majoria en aquest país. Ho veurem diumenge.
Una explicació genial.
Gràcies, MONTSE. :-)
Un resultat que no veuen els que no volen veure, perquè la paraula està ben clara.
Bona!
Publica un comentari a l'entrada