GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimarts, 7 de febrer del 2012

397.- Homenatge a Charles Dickens


Avui 07.02.2012, es commemora el 200è aniversari del naixement de Charles Dickens i seguint la crida feta des del BLOG DE L'ASSUMPTA m'adhereixo amb aquest apunt a l'homenatge blogaire en record d'aquest escriptor, tot un clàssic de la literatura anglosaxona.

Quan ens va ensenyar la seva llista de llibres llegits al 2011, l'ASSUMPTA ens va recordar que aquest 2012 és l'Any Dickens i ens va dir si ens atrevíem amb alguna de les seves obres. En un comentari a aquell apunt, jo li vaig contestar que em comprometia a llegir-ne un llibre i fer-ne un post/ressenya/enigma pel dia de l'aniversari de l'autor anglès i la vaig animar a fer una "proposta formal" d'homenatge blogaire. Em va fer cas i avui som uns quants blogaires catalans (en un post de l'Assumpta podeu veure'n la LLISTA COMPLETA) els que participem al "Online Tribute to Dickens by bloggers from Catalonia", que és com consta aquesta iniciativa a l'apartat EVENTS de la web oficial DICKENS 2012. Com veieu hem tingut un ressò internacional i, per si fos poc, fins i tot mediàtic ja que també en van parlar el 05.02.2012 a l'ESPAI INTERNET del Telenotícies Migdia de TV3.


He de dir que el què jo en coneixia de la seva obra es limitava a "La cançó de Nadal" (A Christmas Carol - 1843), el conte protagonitzat per Ebenezer Scrooge i els fantasmes que el visiten durant la nit de Nadal i les novel·les "Oliver Twist" (1839) i "David Copperfield" (1850), dos llibres que ens parlen de desgràcies infantils. I no perquè els hagués llegit, sinó per haver-ne vist les adaptacions per cinema o televisió que se n'han fet. Aquest coneixement tan limitat feia que em fes mandra llegir alguna de les obres de Dickens perquè em pensava que trobaria un text antic, desfasat i amb poc interès. Doncs bé, ara que gràcies a aquest homenatge blogaire he solucionat una mica aquesta limitació meva us he de dir que antic si que ho és en Dickens però que no l'he trobat desfasat ni, molt menys, amb poc interès.

M'he llegit els dos llibres que veieu a la imatge que encapçala aquest post. El més petit és un recull de contes de terror titulat "PER A LLEGIR QUAN ES FA FOSC", té només 110 pàgines on trobem exactament 7 contes de fantasmes que, segons la presentació del llibre es tracta d'una selecció representativa de la narrativa breu de Dickens en l'àmbit de la fantasmagoria. És un recull curt i que es fa curt, els contes es llegeixen amb facilitat perquè t'enganxa la història que expliquen encara que no fan gaire por, suposo que ja no ens espantem del mateix que s'espantaven els nostres besavis. En destaco dos, el tercer del recull "CONFESSIÓ TROBADA EN UNA PRESÓ EN EL TEMPS DE CARLES II" (A Confession Found in a Prison in the Time of Charles the Second - 1841) que explica els remordiments que fan confessar a l'assassí d'un nen i l'últim, "EL GUARDAAGULLES" (The Signalman - 1866) una típica història de l'aparició d'un fantasma anunciant una desgràcia que s'apropa.

L'altre llibre és tota una altra cosa, com veieu es tracta de la novel·la "UNA HISTÒRIA DE DUES CIUTATS" (A Tale of Two Cities - 1859). Un llibre que ens parla de l'època de la Revolució Francesa des dels seus inicis fins el seu apogeu, és en aquest marc on Dickens fa viure als seus personatges una història d'amor, de venjança, de lleialtat...
A mi m'ha enganxat la manera com l'autor ens explica tot l'ambient de terror de la Revolució, com et fa sentir la indefensió de l'individu davant de les injustícies del poder (primer el poder dels nobles sotmetent al poble i després el poder del poble que condemna a la guillotina els nobles, pel sol fet de ser-ho). I és en aquest ambient on es mouen els protagonistes de la novel·la i viuen la seva història que és la que ens explica Dickens. Una història que es va desenvolupant des de l'inici del llibre on anem coneixent els personatges, tots amb la seva importància fins i tot els que al principi pensem que només són secundaris, i que ens porta a la part final on tot es precipita fins arribar a un desenllaç que no us explicaré, és clar, però que a mi m'ha agradat força.
No us explico el final però si que us vull recordar la famosa frase inicial de la novel·la, un exemple del genial domini de la narrativa de Charles Dickens:
"Era el millor dels temps, i era el pitjor;
era l'edat de la saviesa i de la ximpleria;
era l'època de la fe i l'època de la incredulitat;
l'estació de la Llum i la de les Tenebres;
era la primavera de l'esperança i l'hivern de la desesperació;
tot se'ns oferia com a nostre i no teníem absolutament res;
anàvem tots directament al Cel,
tots ens precipitàvem cap a la direcció contrària.
En un mot: l'època era tan semblant a l'actual..."

Jo n'he gaudit molt de la lectura d'aquesta novel·la i us la recomano, però no em sap gens de greu haver llegit el recull de contes que també estan força bé i, a més, m'han servit per treure'n un enigma:

397.- Charles Dickens (1812 – 1870) és un dels escriptors britànics més coneguts. Va escriure moltes novel·les molt populars on va desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. La seva gran fama està fonamentada en la seva producció realista però també fou important en la seva obra la temàtica sobrenatural i els elements fantàstics, un exemple d'això són els seus contes de fantasmes.
Un d'aquests contes passa a un hostal on un viatjant explica la història del seu oncle i d'uns carruatges de correus fantasmes que van tornar a la vida per portar-lo a una aventura romàntica amb una damisel·la, uns espadatxins i uns cavalls fantasmagòrics...
- No sé pas què deuen dur en els sacs els fantasmes dels cotxes de correus -digué l'hostaler, que havia escoltat la història amb profunda atenció.
- Doncs _______________________________ -digué el viatjant.
- Ah! És clar! -replicà l'hostaler-. No ho hagués pensat mai.

I vosaltres? Podeu pensar quina és, segons l'autor anglès, la resposta del viatjant a la pregunta de l'hostaler? I podeu dir, si l'heu reconegut, a quin conte de Charles Dickens es refereix aquest enigma?


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "


25 comentaris:

fanal blau ha dit...

La vetitat és que a mi també m'ha sorprés molt molt gratament la lectura de Dickens.
Amb l'Assumpta heu fet un bon treball en equip, liderant aquesta iniciativa!
Ara m'ha agafat el cucquet d'aquests contes...

Bon dia, McAbeu!

Isabel ha dit...

la correspondència?
el conte no el conec,gràcies pel descobriment
m'ha agradat el teu homenatge

Assumpta ha dit...

Aaaah!! La sé!! La sé!! :-))

Perquè resulta que aquesta és una de les històries que s'expliquen dins de Pickwick!! Ho vaig llegir deu fer tres o quatre dies!! :-)))

Però, de moment, no diré res... M'esperaré a veure si algú altre l'encerta :-)

Moltíssimes gràcies, MAC, per la teva participació! :-)

Thera ha dit...

Quina coincidència!! Jo la vaig escollir pel fet de ser amena i davant d'un gran autor m'he volgut iniciar poc a poc... I sí, m'ha convençut de totes totes!
De tota manera, tu ets tot un entès en la matèria. Jo en Dickens estic a les beceroles, però a partir d'aquí tinc molts deures pendents!!
Salut!

Thera ha dit...

Per cert, em reservo el dret de no desvetllar el misteri...

Pons ha dit...

ara entenc el logo estrany del google...

jomateixa ha dit...

no la se... però m'apunto el llibre per la propera.

Pilar ha dit...

La teva trobada amb la lectura de Dickens ha estat força interessant. Desconec encara la seva poesia, tot i que n'he llegit algun dels seus poemes:Ivy Green, del qual em van parlar.
Pel que fa a l'enigma, espero que no siguin ossos!
Bon homenatge!

McAbeu ha dit...

FANAL BLAU: Si, la nostra "estrena" amb Dickens ha anat molt bé! :-)

ISABEL: Bé, tots els cotxes de correus porten la correspondència. Per respondre l'enigma, hauries d'anar una mica més enllà (encara que, tot i que el conte parla de fantasmes, no cal arribar al més enllà ;-D)

ASSUMPTA: Moltíssimes gràcies a tu per la feina que estàs fent en aquest homenatge! :-))

THERA: Gràcies però pel que fa a Dickens jo també estic a les beceroles. Però, tot és començar! :-)

PONS: Quan a la Catosfera fem un homenatge, el mínim que pot fer Google és fer un logo commemoratiu.

JOMATEIXA: És curtet però t'agradarà, són uns contes molt ben escrits.

PILAR: Jo no sé res de la poesia de Dickens i de la seva narrativa molt poca cosa però tot és qüestió de posar-s'hi. En quant a l'enigma, no no són ossos; no és tan tètric com això. :-))

MBosch ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sergi ha dit...

Jo no tinc res a fer amb l'enigma d'avui, però m'afegeixo a l'homenatge felicitant-vos a tots els que l'heu seguit. Ah, i gràcies per penjar el vídeo de l'espai Internet, que encara no l'havia vist!

McAbeu ha dit...

MBOSCH: En aquest homenatge hem coincidit en el llibre que hem triat i en les conclusions que n'hem tret, és un molt bon llibre.

XEXU: Ep! que potser no cal haver llegit el conte per saber-ne la solució, pren-t'ho com un enigma lateral i potser sortirà!

Garbí24 ha dit...

veig que aquí si que hi ha tot un
entés amb matèria

Puigmalet ha dit...

Enhorabona, engrescador de l'assumpte!

El Pickwick fa massa que el vaig llegir i té massa històries dins...

kweilan ha dit...

D'aquesta iniciativa em sembla que sortiran un munt de nous lectors de Dickens. Bon apunt!

Elfreelang ha dit...

T'aplaudeixo! has fet un macro post on hi ha de tot, fins i tot un enigma! però vaig tard i he de sopar...si puc torno a veure si recordo d'on és!

McAbeu ha dit...

GARBÍ24: Ja et dic que no gaire d'entès, aquests són els únics llibres de Dickens que he llegit. Això si, segurament no seran els últims.

PUIGMALET: Gràcies. És cert que la primera idea va ser meva però la feina grossa l'ha fet tota l'Assumpta, ella si que es mereix la més gran de les enhorabones.

KWEILAN: Estic d'acord amb tu. Molts hem descobert que l'obra de Dickens és millor que no ens pensàvem.

ELFREELANG: Gràcies, m'alegro que t'hagi agradat.

Assumpta ha dit...

Holaaaa, soci, bon dia!! :-))

Jo sé la respostaaaaa hehehe m'espero una mica per si l'ELFRI torna... i si ningú més ho diu, ho dic jo, eh MAC?

Però ho dic amb tot el rotllo de l'explicació i el joc de paraules (això és una pista hehehe) :-DDD

En fi, que moltes gràcies per tot, per la idea de fer aquest homenatge i per estar currant tota l'estona. L'únic especial que vaig fer jo van ser uns quants posts previs -que em va encantar fer i que m'ho vaig passar súper bé fent-los- però és que ni tan sols el vídeo de l'Espai Internet hauríem pogut posar si no hagués estat pels teus coneixements tècnics, així doncs jo tinc claríssim -i no em portis la contrària que sóc molt tossuda- que això és una feina compartida :-DD

rits ha dit...

M'està agradant, Mc, i força!!

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Per mi d'acord, si no ho ha dit ningú abans, quan tornis per aquí dóna la solució i explica allò del joc de paraules que em vas dir per mail. Serà realment una bona manera de deixar l'homenatge a Dickens ben tancat. :-))
En l'altre tema, no et porto la contrària perquè tens tota la raó: Ets molt tossuda!! ;-DD. Bromes a part, és cert que has fet una molt bona feina i també és cert que en part t'he ajudat a fer-la, com no podia ser d'altra manera. Així que accepto la meva part de responsabilitat! :-))

RITS: Ja t'ho vaig dir. És un bon llibre i ja veuràs que a mesura que avances la història t'enganxa més. :-)

Assumpta ha dit...

Bé, aquest enigma em va fer molta gràcia perquè, malgrat que jo no he llegit aquest llibre d'en MAC, vaig reconèixer ràpidament la història i és que aquest recull de contes de por, "PER LLEGIR QUAN ES FA FOSC", està fet a partir de petites narracions que Dickens feia dins d'altres obres seves i, casualment, el conte triat apareix dins el llibre que jo acabava de llegir :-))

"Els papers pòstums del club Pickwick", la primera novel·la de Dickens, va ser publicada per entregues i, a part del fil argumental principal, conté petites històries que, o bé es troben en algun manuscrit, o algú les explica, o són un somni que algú recorda...
Aquestes narracions curtes comencen i acaben en un mateix capítol i són totalment independents de la resta del llibre, fins i tot s'han publicat separadament, com podem veure :-)

Doncs bé, un dels personatges del llibre, explica una història que diu que li va passar al seu oncle. En aquesta història Dickens aprofita per fer sortir fantasmes, que a ell això li agradava molt.

Apareixen uns cotxes de correus (cotxes de cavalls) i que són portats per fantasmes. Com sabem els fantasmes són esperits de persones mortes, així doncs, en la versió ORIGINAL ANGLESA del llibre, quan es pregunten què deuen portar els fantasmes a les saques, la resposta és:

DEAD LETTERS (o sigui, "cartes mortes".)

Això té un sentit especial, és una frase feta :-) En anglès les "cartes mortes" són aquelles que no es poden entregar -perquè van amb adreça equivocada, o mal escrita- però tampoc es poden retornar, ja sigui perquè no porten remitent o tampoc queda clar... Són cartes que queden perdudes... vaguen com esperits...

En la traducció del llibre que jo vaig llegir, que era en castellà, per conservar el joc de paraules amb quelcom que tingués sentit en castellà (i també en té en català), José María Valverde tradueix dient que dins las saques hi ha LETRA MUERTA. Jo ho vaig trobar un truc molt intel·ligent i em va fer gràcia, perquè conserva totalment la "broma" de Dickens :-)

En canvi, la traducció del llibre d'en MAC va optar per fer l'explicació real de què són "cartes mortes" pels anglesos, quedant el text del seu llibre, així:

- No sé pas què deuen dur en els sacs els fantasmes dels cotxes de correus -digué l'hostaler, que havia escoltat la història amb profunda atenció.
- Doncs les cartes amb adreça equivocada i sense remitent -digué el viatjant.
- Ah! És clar! -replicà l'hostaler-. No ho hagués pensat mai.


Per tant, jo crec que era bona la resposta a l'engima d'en MAC, tant parlar de "cartes que van errants, perdudes", com esperits fantasmals... com seguir el joc de paraules i dir "lletra morta" :-DD

McAbeu ha dit...

Doncs això mateix, ni més ni menys!. :-DD

Gràcies per l'explicació ASSUMPTA, t'emportes amb tot mereixement el rètol vermell de l'enigma de l'homenatge a Dickens. :-)

Assumpta ha dit...

Iupiiiiiiiiii :-DDD

Em fa molta il·lusió aquest rètol vermell! ;-))

las recetas de ella y el abanico ha dit...

No m'estranya gens la traducció de "letra muerta" de Josçé María Valverde. Poeta i filòsof com era, tenia l'art de dir la paraula justa en tot moment!!!
Margarida

Assumpta ha dit...

Tens raó, Margarida :-)

Saps que vaig llegir que tant les traduccions al castellà (de José Maria Valverde) com la catalana (de Josep Carner) d'aquest llibre es consideren de les millors? :-)

Jo no em vaig atrevir amb Carner, però potser algun dia ho provaré :-)

Publica un comentari a l'entrada