BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 17 de desembre de 2016

Relats Conjunts (desembre 2016)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Autumn Rhythm [Number 30]" (Jackson Pollock - 1950).



UN SAVI

Pobres llecs illetrats que mireu sense saber veure. Davant una obra d'art com aquest quadre us atreviu a dir que només són uns traços caòtics sense sentit perquè sou incapaços de reconèixer que el pintor dóna sentit al Caos amb aquests traços genials. Diuen que no s'ha fet la mel per a la boca de l'ase però, tot i així, intentaré explicar-vos-ho de manera que ho entengueu i, segur, que no podreu contradir: Aquesta pintura és... PINTURA!. I no penso dir res més.


***************************

Aquest relat l'he escrit jo, però el va fer primer el gran JOAN CAPRI ara fa 50 anys:




13 comentaris:

Elfreelang ha dit...

genial i molt savi!tant tu com el Capri!!!! ostres relat conjunts a veure si em surt algun escrit

Carme Rosanas ha dit...

Molt encertat, pintura, pintura, està molt bé!! He, he, he... em costa trobar la inspiraciò, per aquesta imatge...

XeXu ha dit...

M'he empassat els dos monòlegs sencers de Capri. La veritat és que podrien ser actuals, si ja és ben cert que amb algunes coses no avancem gens. Els savis fan molta ràbia, ja veig que a la seva època ja n'hi havia. Certament, aquest quadre, és PINTURA. Però pintura caiguda accidentalment en un llenç...

cantireta ha dit...

Esquitxos de pintura, oi?
Bo, bo...

:-)*****

Alfonso Robles Motos ha dit...

Ah, ja deia jo que em sonava, així és PINTURA

JP Merch ha dit...

Tens raó, no me n'havia adonat.

Consol ha dit...

Sí, ara ho entenc, és pintura, clar.
Genial, Capri.

Assumpta ha dit...

M'he fet un bon fart de riure... i m'he imaginat el cambrer que li fas una comanda i et clava una multa hahahahahaha
Sí, ja sé que tot va de PINTURA, però la part que dedica al CINEMA és una passada perquè la idea és la mateixa, és ben bé així. Ja et poden passar les imatges més estranyes, desordenades, sense cap sentit, que si no surts dient que és una obra d'art, passes per tontet :-DDD

Peix ha dit...

Molt bo! Gràcies per treure'ns la bena dels ulls...
Vaig a buscar més àudios del Capri.

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris

El primer que em va venir al cap quan vaig veure aquest quadre va ser que és un exemple perfecte dels que "quan s'han d'exposar, el director de l'exposició ha de trucar a l'autor per demanar-li si l'ha de penjar del dret o del revés" com explica en Capri al seu monòleg "Els Savis" i per això se'm va acudir fer aquest relat donant veu a un d'aquests "savis" amb arguments... tan poc argumentats. ;-)

Lluís Martí ha dit...

M'encanta com has retratat els "savis"!
I Capri, sempre genial i actual. De tant en tant va bé tornar a escoltar els seus monòlegs.

Rafel ha dit...

Relat senzillament impressionant, ep, que nop he dit impressionista!

montse ha dit...

Bona pinzellada.

Publica un comentari a l'entrada