BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 22 d’octubre de 2016

Relats Conjunts (octubre 2016)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Una inundació a Java" (Raden Saleh - 1865/75).



DILUVI UNIVERSAL?

- Va ploure durant quaranta dies i quaranta nits i l'aigua pujà i pujà de nivell cobrint tota la terra. Tot el que aquella gent posseïa fou devastat. Els camps van quedar negats, les collites destruïdes. Sorpresos dins els estables, la majoria dels animals s'ofegaren abans de poder sortir-ne i els que ho van aconseguir nedaren a la deriva fins sucumbir esgotats per aquell esforç inútil. Les persones, sense cap altre lloc on anar, s'enfilaren al sostre de les seves cases en un últim intent d'allunyar-se del seu terrible destí. Però aquest acte desesperat també fou en va, els seus habitatges eren simples cabanes de palla que no podien resistir la força de les aigües i moltes d'elles van caure ja de bon començament. Les poques que aguantaren dretes aviat es van omplir dels supervivents que intentaven salvar-se però això no feu res més que precipitar la seva fi. Quan l'últim d'aquells precaris refugis s'enfonsà a causa del pes de la gernació que s'hi havia enfilat a sobre, tot va acabar per a ells. La inundació ja s'havia emportat tot el que tenien però, com el monstre insaciable en que s'havia convertit, amb això no en va tenir prou i també els va prendre la vida. Fou el pitjor desastre natural que mai havia assolat aquella regió. Només uns quants van ser prou afortunats per sortir-se'n i poder explicar-ho després...

- Sí, això ja ho sé. Van ser els que van construir l'arca, no?. En Noè i la seva família que van recollir una parella de cadascun dels animals i...

- No, fill meu. En aquesta inundació que jo t'explico qui es va salvar van ser els que tenien prou diners per no haver de viure en cabanes de palla al costat del riu sinó en cases de totxana i formigó a la ciutat amb un bon sistema de col·lectors pluvials a la seva disposició.


8 comentaris:

Consol ha dit...

Un relat molt creible, llàstima que la realitat superi la ficció!

Elfreelang ha dit...

bon relat ....els rics sempre es salven ...de moment

Carme Rosanas ha dit...

Adaptació actualitzada del diluvi universal. Genial! En les inundacions, com en tantes altres coses, els rocs sempre estan més protegits.

Jo treballo a Rubi. I a vegades em trobo amb persones que em parlen de la riuada del 1962, quan van morir molta gent i moltissima més es va quedar sense casa. Sempre evidentment eren persones que vivien de maneres precàries. No falla mai.

Assumpta ha dit...

Ostres, què bo, MAC!!
Jo, com el nen del relat, també pensava que ens parlaves del Diluvi, però has fet un gir molt ben fet i ho has portat a la realitat actual. Trist. I, com sempre, molt ben escrit.

XeXu ha dit...

Real com la vida mateixa. Sembla que aquesta imatge ens ha despertats relats una mica crítics o reivindicatius, oi? De vegades està bé fer-ho!

joan gasull ha dit...

sempre la gent de classe alta viu a la part alta.....els pobres al costat de les rieres.

McAbeu ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris.
És cert que aquesta vegada m'ha sortit un relat potser reivindicatiu i sens dubte trist. M'agrada, ja ho sabeu, trobar un punt humorístic en el gir final amb que acostumo acabar els meus relats però convindreu amb mi que el que ens mostra aquest quadre no dóna per fer-ne gaires acudits.

rits ha dit...

Caram, com reflecteix moltes de les desgràcies que estem tenint, i no només inundacions.

Publica un comentari a l'entrada