Des del blog EL RACÓ DE SA LLUNA ens proposen un nou joc participatiu. Es tracta que fem "Blackout Poetry", partint d'un text previ del que n'hem d'eliminar parts i conservar-ne d'altres per crear un text literari nou amb les paraules "salvades" del vell.
SA LLUNA ens proposa partir del relat curt "MISSATGES NO TAN SUBTILS", escrit per Rosa Saureu i publicat a la web "Relats en Català" i a continuació teniu el que n'he tret:
SA LLUNA ens proposa partir del relat curt "MISSATGES NO TAN SUBTILS", escrit per Rosa Saureu i publicat a la web "Relats en Català" i a continuació teniu el que n'he tret:
Aquest és el text original complet, amb les parts a eliminar ratllades amb retolador gris i les paraules a salvar destacades amb marcador groc. ;-)
MISSATGES NO TAN SUBTILS
Des de l'autobús el Sr. X guaitava aquell dia gris que se li reflectia a la cara. Un somriure pintat d'un fúcsia intens destacava al bell mig d'una enorme pancarta penjada entre dos arbres del parc. Aquell esclat de color li va semblar força absurd, gairebé insultant.
Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Ell se'l va mirar de reüll sense bellugar pràcticament el cap; l'animaló duia un vestit negre de punt amb un interrogant blanc que li queia just al centre de l'espatlla.
Li va resultar ridícul i empipador; era com aquells emprenyadors que trucaven al timbre per vendre assegurances de vida o enciclopèdies quan estava tranquil·lament assegut a la butaca.
Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". Ficava una passió desfermada en la interpretació d'aquella cançó, donant forma als sentiments emmagatzemats entre les paraules. No semblava reivindicar res, ni havia cap moneda al terra...
El Sr. X, incomodat per aquell improvisat personatge, només el va mirar un instant, desaprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència.
Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada; no llegia ni veia missatges enlloc i així era com havia decidit viure...
Hi ha qui pot pensar que ja feia temps que era mort, però en tot cas, aquesta apreciació no deixa de ser abstracta i molt subjectiva.
Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Ell se'l va mirar de reüll sense bellugar pràcticament el cap; l'animaló duia un vestit negre de punt amb un interrogant blanc que li queia just al centre de l'espatlla.
Li va resultar ridícul i empipador; era com aquells emprenyadors que trucaven al timbre per vendre assegurances de vida o enciclopèdies quan estava tranquil·lament assegut a la butaca.
Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". Ficava una passió desfermada en la interpretació d'aquella cançó, donant forma als sentiments emmagatzemats entre les paraules. No semblava reivindicar res, ni havia cap moneda al terra...
El Sr. X, incomodat per aquell improvisat personatge, només el va mirar un instant, desaprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència.
Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada; no llegia ni veia missatges enlloc i així era com havia decidit viure...
Hi ha qui pot pensar que ja feia temps que era mort, però en tot cas, aquesta apreciació no deixa de ser abstracta i molt subjectiva.
I aquest és el que queda, després de l'esporgada:
NOTA (poc) SUBTIL
Aquell dia rebé una carta força absurda. La va mirar sense bellugar el cap ni l'espatlla. Li va resultar ridícul aquell truc per vendre assegurances de vida. "Avui pots morir" interpretà entre les paraules. Incomodat per aquella nota, no llegí més... ja feia temps que era mort.
8 comentaris:
Són súper molestos aquests missatges que rebem, quan et toquen la fibra, ja no segueixes llegint segur. Entenc i comparteixo el seu enuig, és clar que sí!
Una esporgada estupenda!
M'agrada com ho has fet, amb els marcadors es veu millor. ;)
I què he de dir del text? Sublim!!
Gràssis, Mac per jugar.
Aferradetes! :)
Sabia que te'n sortiries amb èxit!! :-)))
(Per cert, em sap molt de greu assabentar-me de la notícia que ets mort!!... En tot cas, ens seguirem veient per aquí, no?)
Caram! ha quedat molt bé!
Genial, Mc!!! T'ha quedat super bé!!! Un gran aplaudiment!
et felicito !!!!! genial i magnific , acompanyo la carme en aplaudiment!
Molt bo! Jo encara estic pegant-li voltes...
Gràcies a tots pels vostres comentaris. M'ha agradat participar en aquest joc que ens ha proposat SA LLUNA que, algú de vosaltres ja ho ha dit abans, no ha resultat gens fàcil. Volia fer sortir un text que tingués poc a veure amb el text original i m'ha costat més del que em pensava abans de posar-m'hi. Tot i així, m'ho he passat molt bé fent-ho i em fa feliç que us hagi agradat. :-)
Publica un comentari a l'entrada