Relats Conjunts (octubre - 2010)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Noia llegint una carta davant d'una finestra" (Johannes Vermeer - 1857/59).

LA CARTA

El gall acabava de cantar i era l'hora de posar-se dempeus com cada dia però el d'avui no era un dia igual que els altres, avui era el seu aniversari i, potser per això, s'havia despertat contenta. Estava segura que el dia que feia els 19 anys li havia de portar la bona notícia que esperava i això la feia sentir optimista, fins i tot trobava bonica la seva habitació a la llum dels primers rajos de sol que entraven per la finestra a aquella hora de la matinada. I considerar com una habitació aquell racó de la gran sala on dormia amb tot el servei de la casa, amb els llits gairebé a tocar i amb la mínima intimitat que oferia una simple cortina demostrava l'optimisme amb que s'havia aixecat.

Com cada matí, des de que havia complert els catorze anys i el seu pare l'havia portat a la casa dels senyors per fer de minyona; es va vestir, va arreglar el seu llit i es va disposar a fer la feina. Primer aniria al pou a buscar l'aigua que escalfaria a la cuina per preparar el bany de la senyora que seguidament ajudaria a banyar-se i a vestir-se; ho trobava una mania molt estranya això de banyar-se cada dia, segur que ningú més ho feia en tot el món, però qui era ella per criticar als amos i molt menys a la senyora que sempre s'havia portat molt bé i fins i tot li havia ensenyat a llegir i escriure; podia dir orgullosa que era la primera de casa seva que n'havia après. Quan la senyora baixava a esmorzar ella arreglava la cambra gran i després, segons el dia, rentava la roba, fregava els terres o ajudava a la cuina. Poc abans del dinar, sortia a l'hort per collir la fruita que els senyors menjarien de postres i si era dimecres, com avui, per esperar al carter i recollir les cartes.

Normalment mai hi havia carta per ella, però ja feia dues setmanes que n'esperava una i per això quan avui per fi el carter li va entregar es va emocionar tant que va córrer a llegir-la a la seva habitació sense ni pensar a deixar primer la fruita a la cuina. Va llençar la cistella sobre el llit i nerviosa va obrir el sobre, aquella carta havia de canviar radicalment la seva vida i no podia esperar més per començar a llegir-la:

“Molt Sra. nostra:
Després dels contactes mantinguts amb vostè hem de comunicar-li que la seva sol licitud no ha pogut prosperar, per al lloc que actualment hem de cobrir.
No obstant això, ens permetem conservar el seu expedient per si pogués ser considerat en una futura ocasió, en aquest cas ens posaríem directament en contacte amb vostè.
Hem de manifestar-li que la informació que ens ha facilitat serà considerada en un pla estrictament confidencial.
Agraïm el seu interès cap a la nostra Empresa i aprofitem l'avinentesa per saludar-la molt atentament.
C.H.I.O. (Companyia Holandesa de les Índies Orientals)

Departament de Selecció de Personal”