BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 24 de juliol de 2010

El meu homenatge a CRISTÒFOL DESPUIG

Enguany es celebra el 500 aniversari del naixement de CRISTÒFOL DESPUIG, coincidint amb "La Festa del Renaixement" a Tortosa i seguint la crida feta des del blog TENS UN RACÓ DALT DEL MÒN m'adhereixo mitjançant aquest apunt a aquest homenatge blogaire.

CRISTÒFOL DESPUIG
[Tortosa, 1510 - 1561/80]

Cavaller i humanista, es dedicà a la historiografia i fou arxiver de la seva ciutat. És, segons Jordi Rubió, el prosista català més interessant del segle XVI.

La seva obra "Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (redactada el 1557 i no publicada fins al segle XIX per motius inquisitorials), està escrita en forma dialogada -el diàleg és un gènere típic del Renaixement- i conté moltes ressonàncies erasmistes. Pretén de fer la història de Tortosa, però, com diu explícitament, la seva intenció és escriure sobre "les coses de Catalunya".

Aquest llibre, la portada del qual podeu veure a la imatge que encapçala aquest post, l'escriu en català perquè, com el mateix autor escriu a la dedicatòria:

"No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poc la catalana i també per no valer-me de llengua estranya per defensar i il·lustrar la naturalesa pròpia, que és la principal intenció de mon treball..."

A continuació podeu llegir-ne un parell de fragments que, encara que no us ho semblarà, us recordo que van ser escrits fa més de 450 anys:

"...per no publicar la glòria dels espanyols que no són castellans, zelen la veritat i per fer gloriosa la seva pròpia nació no dubten d'escriure mentides i això tan en el poc com en el molt... ...quasi tots els historiògrafs castellans estan en el mateix de voler anomenar a Castella per a tota Espanya..." [Col·loqui Segon]

"...catalans que a cada pas els passen per llengua tractant-los de deslleials, de rebels, de comuns i d'altres mil improperis que cert és cosa insuportable per a tan honrada nació i així em meravello com poden sofrir els de Catalunya tals llibres i no procuren que siguin cremats tots..." [Col·loqui Cinquè]

No us han vingut al cap alguns temes de força actualitat i el tractament que en fan alguns diaris molt concrets de la Meseta i algunes emissores de televisió d'aquestes que són relativament noves però gens modernes? :-P

És que hi ha coses que fa molts anys que les arrosseguem...
Però no vull escalfar-vos el cap, així que us he preparat un joc que s'adigui a aquestes calors estiuenques:

LES 7 DIFERÈNCIES

A la part esquerra de la imatge que encapçala aquest post podeu veure una fotografia del gegant de Cristòfol Despuig que la ciutat de Tortosa va encomanar per la Primera Festa del Renaixement, l'any 1996.
A la part dreta, hi veieu el reflex en un mirall de la mateixa foto però aquest mirall ha comès 7 errors a l'hora de reproduir la imatge. Així que cliqueu sobre la foto per veure-la més de prop i intenteu descobrir-hi les 7 diferències.

9 comentaris:

P-CFACSBC2V ha dit...

Bon dia!

Per ara n'he trobat 6…

1. El gegant ha perdut un "adornu" al cap que no sé ben bé què és (damunt de la seva cella dreta).
2. A la màniga del gegant hi ha una tira blanca més.
3. La dona amb brusa lila que està al costat del gegant conserva la posició del cap.
4. La casa de darrere el gegant ha perdut l'alarma (ara és més fàcil anar-hi a robar).
5. El cable gros que travessa la fotografia s'acaba més aviat, arriba fins al gegant (el que no sé és com s'aguanta…)
6. Al segon pis de la casa del fons hi ha una altra finestra oberta.

I me'n falta una.

Jesús M. Tibau ha dit...

molt4s gràcies!!!

Elvira FR ha dit...

Ben fet això d'homenatjar en Despuig! el Peceefe ja ha fet mitja feina!

marta (volar de nit) ha dit...

BOn homenatge!! Quanta raó que tens, que hi ha coses que fa temps que s'arrosseguen

McAbeu ha dit...

P-CFACSBC2V: Molt bona feina, només en queda una. :-)

JESÚS: A disposar! ;-)

ELVIRA: Jo diria que ha fet bastant més de mitja feina. :-D

MARTA: Si que fa temps, si. Per això no entenc que hi hagi gent que encara s'estranyi de que n'estiguem més que farts.

Assumpta ha dit...

Va, Mac, confessa, que això està escrit actualment... :-))

(Ostres, que en fa d'anys que aguantem... però ara crec que ja hem començat un camí sense retorn cap a la nostra independència!)

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Sabia que us costaria de creure (a mi em va passar ;-D) per això he posat els enllaços a les pàgines originals. ;-))
I jo també crec que per fi Catalunya ha començat un camí que fins ara ens deien que era impossible però que hem descobert que no ho és. :-)

Assumpta ha dit...

Oi que sí que sembla que, per fi, ens ho mirem d'una altre forma? :-) Oi que sembla que, per fi, veiem com a possible allò que fins ara només ens semblava un somni? :-)))

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Si que ho sembla i tant de bo es faci realitat. :-))

Publica un comentari a l'entrada