Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Garrote vil» (Ramon Casas – 1894).
BAN DE L’ALCALDE
BAN INFORMATIU
L'il·lustríssim senyor alcalde del municipi de Vila-molla del Secà, amb motiu de les circumstàncies de força major que obliguen a modificar el programa d’actes previst per als pròxims dies a la nostra població,
FA SABER:
Primer. Que, malauradament, s’ha confirmat la impossibilitat per part de l’advocat defensor d’assistir al judici que s’havia de celebrar dissabte vinent al Palau de Justícia.
Segon. Que, atès que un judici sense advocat defensor no té cap sentit jurídic, ens hem vist obligats a cancel·lar aquest acte. En conseqüència, el susdit judici ja no se celebrarà i el convicte serà directament condemnat a mort sense necessitat d’aquest carregós tràmit previ.
Tercer. Que, per tal d’omplir el buit que aquesta circumstància ha deixat en el nostre programa de festes, s’avança l’execució del reu a aquest mateix dissabte en comptes de fer-la diumenge com inicialment havia estat anunciat.
Quart. Que aquest avançament de l’aplicació de la pena capital no afectarà, en cap cas, la qualitat de l’acte i que, per tant, es mantindrà la novetat anunciada per a enguany: l’ús de l’innovador mètode del garrot vil, procediment d’execució molt més net que la forca emprada fins ara.
Quart Bis. Que l’equip de govern en ple desmenteix rotundament els rumors —sens dubte escampats per l’oposició— sobre la suposada intenció d’aquest consistori d’adquirir una guillotina. Com ha quedat clar en el punt anterior, el nostre govern és un ferm defensor de la netedat en les execucions, i poc net pot ser un aparell que talla el coll dels condemnats omplint-ho tot d’esquitxos de sang.
Cinquè. Que el canvi de data no implica cap modificació de l’hora ni del lloc previstos. Tal com consta al programa d’actes, l’execució es farà a la plaça Major, just davant de l’Ajuntament, a les cinc de la tarda. Amb el benentès que, també tal com s’havia anunciat, en cas de pluja l’espectacle es traslladarà als magatzems de la Cooperativa Agrícola.
Sisè. Que cal recordar que, tot i que l’entrada és gratuïta, l’aforament de la plaça és limitat i per aquest motiu s’aconsella anar-hi amb prou antelació per evitar aglomeracions d’última hora. Pel que fa als infants, es recomana que els menors de dotze anys hi assisteixin acompanyats d’un adult que, en el moment exacte que l’ajusticiat exhali el seu últim alè, els hi doni un fort calbot perquè aprenguin la lliçó i recordin que s’han de portar bé si no volen acabar com l’interfecte.
Setè. Que, després de l’esdeveniment i previ pagament del tiquet corresponent, els convilatans que ho vulguin podran assistir a un berenar-sopar que se celebrarà al Casal de la Vila. Aquest acte comptarà amb la presència del botxí, amb qui els assistents podran comentar directament les circumstàncies i anècdotes de l’execució en un ambient distès, un cop deslliurats tots plegats de la natural tensió que, vulguis o no, comporta qualsevol pena de mort.
Vuitè. Que si hi ha alguna persona o persones que desitgin emportar-se el cadàver del condemnat, ho hauran de notificar per escrit (instància model N-03) a aquest Ajuntament amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores i fer-se càrrec de les taxes que corresponguin. Es fa constar que, tal com està estipulat, aquestes taxes gaudiran d’unes bonificacions variables segons les circumstàncies dels demandants. Així, i en funció del grau de parentiu, els familiars del difunt tindran uns descomptes d’entre el 25% i el 50%. Si es donés el cas que algun dels interessats fos una institució sense ànim de lucre que al·legui un interès científic, la bonificació serà del 100% i tindrà prioritat en l’adjudicació.
I perquè així consti, publico i signo el present ban amb data d’avui.
L’alcalde.
L'il·lustríssim senyor alcalde del municipi de Vila-molla del Secà, amb motiu de les circumstàncies de força major que obliguen a modificar el programa d’actes previst per als pròxims dies a la nostra població,
FA SABER:
Primer. Que, malauradament, s’ha confirmat la impossibilitat per part de l’advocat defensor d’assistir al judici que s’havia de celebrar dissabte vinent al Palau de Justícia.
Segon. Que, atès que un judici sense advocat defensor no té cap sentit jurídic, ens hem vist obligats a cancel·lar aquest acte. En conseqüència, el susdit judici ja no se celebrarà i el convicte serà directament condemnat a mort sense necessitat d’aquest carregós tràmit previ.
Tercer. Que, per tal d’omplir el buit que aquesta circumstància ha deixat en el nostre programa de festes, s’avança l’execució del reu a aquest mateix dissabte en comptes de fer-la diumenge com inicialment havia estat anunciat.
Quart. Que aquest avançament de l’aplicació de la pena capital no afectarà, en cap cas, la qualitat de l’acte i que, per tant, es mantindrà la novetat anunciada per a enguany: l’ús de l’innovador mètode del garrot vil, procediment d’execució molt més net que la forca emprada fins ara.
Quart Bis. Que l’equip de govern en ple desmenteix rotundament els rumors —sens dubte escampats per l’oposició— sobre la suposada intenció d’aquest consistori d’adquirir una guillotina. Com ha quedat clar en el punt anterior, el nostre govern és un ferm defensor de la netedat en les execucions, i poc net pot ser un aparell que talla el coll dels condemnats omplint-ho tot d’esquitxos de sang.
Cinquè. Que el canvi de data no implica cap modificació de l’hora ni del lloc previstos. Tal com consta al programa d’actes, l’execució es farà a la plaça Major, just davant de l’Ajuntament, a les cinc de la tarda. Amb el benentès que, també tal com s’havia anunciat, en cas de pluja l’espectacle es traslladarà als magatzems de la Cooperativa Agrícola.
Sisè. Que cal recordar que, tot i que l’entrada és gratuïta, l’aforament de la plaça és limitat i per aquest motiu s’aconsella anar-hi amb prou antelació per evitar aglomeracions d’última hora. Pel que fa als infants, es recomana que els menors de dotze anys hi assisteixin acompanyats d’un adult que, en el moment exacte que l’ajusticiat exhali el seu últim alè, els hi doni un fort calbot perquè aprenguin la lliçó i recordin que s’han de portar bé si no volen acabar com l’interfecte.
Setè. Que, després de l’esdeveniment i previ pagament del tiquet corresponent, els convilatans que ho vulguin podran assistir a un berenar-sopar que se celebrarà al Casal de la Vila. Aquest acte comptarà amb la presència del botxí, amb qui els assistents podran comentar directament les circumstàncies i anècdotes de l’execució en un ambient distès, un cop deslliurats tots plegats de la natural tensió que, vulguis o no, comporta qualsevol pena de mort.
Vuitè. Que si hi ha alguna persona o persones que desitgin emportar-se el cadàver del condemnat, ho hauran de notificar per escrit (instància model N-03) a aquest Ajuntament amb una antelació mínima de vint-i-quatre hores i fer-se càrrec de les taxes que corresponguin. Es fa constar que, tal com està estipulat, aquestes taxes gaudiran d’unes bonificacions variables segons les circumstàncies dels demandants. Així, i en funció del grau de parentiu, els familiars del difunt tindran uns descomptes d’entre el 25% i el 50%. Si es donés el cas que algun dels interessats fos una institució sense ànim de lucre que al·legui un interès científic, la bonificació serà del 100% i tindrà prioritat en l’adjudicació.
I perquè així consti, publico i signo el present ban amb data d’avui.
L’alcalde.
12 comentaris:
Vila-molla del Secà, poble rival de Vila-seca del Mullader.
No soc un expert en el tema, però el problema amb el garrot vil és que hi havia poca sang, la mort era poc instantània, un fet que no agraïa el protagonista.
D'ençà que no hi ha execucions públiques les festes majors son menys divertides.
Tal cual !.... que ben organitzat,oi !? .... només dir que la forca (art.4) tampoc embruta gaire... de la guillotina, no es pot dir el mateix.
Per sort, al 1983 es va abolir aquesta "distracció" al Reino de España.... com qui diu, fa quatre dies.
Salut !.
PONS: Ni t'ho pots imaginar fins a on arriba aquesta rivalitat. Per donar-te només un exemple, et diré que fa anys van rebutjar un sucós contracte publicitari perquè no volien que els noms dels dos pobles apareguessin junts al mateix anunci. I és per això que els de Fairy van haver d'anar a gravar la seva propaganda a Villarriba i Villabajo.
Els condemnats a mort acostumen a queixar-se per qualsevol cosa. Si els penges, perquè els penges. Si els talles el coll, perquè els talles el coll. Si l'agonia dura massa, perquè l'agonia dura massa... mai estan contents.
Les festes majors d'abans sí que eren Festes Majors. ;-)
ARTUR: L'organització és primordial perquè tot rutlli com ha de rutllar. ;-)
En això de les execucions; com més netes les vols, menys espectaculars són. Tot no es pot tenir.
Parlant més seriosament, és molt fort que fins al 1983 encara continués vigent la pena de mort a Espanya en alguns casos i que les últimes execucions es fessin el 1975. Això potser és una de les coses que s'hauria d'explicar a aquesta gent (sembla que cada cop més joves) que repeteixen que 'amb Franco es vivia millor', perquè durant la República ja s'havia tret la pena capital del Codi Penal i el franquisme la va recuperar.
Salut!
Ostres, Mc! Déu-n'hi-do!
No sé quina mena de persones poden creure que la pena de mort és justícia…
En aquest relat conjunt estem fent sortir el milloret de cada casa… clar, que no sé que em podia esperar amb una pintura d'aquest estil…
Molt ben trobat, Mc! Cadascú a la seva, i la festa major primer que tot!
Clar que sí, només faltaria!
Un aplaudiment per aquest relat, un punt de vista festiu, per a mi, ben inesperat.
Tens tota la raó, amb el que dius al comentari de resposta a l'Artur. Jo recordo molt bé les darreres execucions del franquisme i semblva que no podia ser. I ja diu bastant de com és aquesta democràcia actual que li costés 8 llargs anys de treure la pena de mort.
Abraçades, Mc!
Tots hem anat pel mateix camí, uns més seriosos i els altres més festius (irònics) i és que aquest quadre no inspira molt més.
Ben trobat, Mac!
Aferradetes!
Una mica d'humor costumista davant d'un quadre despietat que retrata una multitud que s'empassava aquestes barbaritats.
Excel·lent, Mc. Tot ha d'estar en el seu ordre. Recorda a "La banalitat del mal".
CARME: Sí, déu-n'hi-do. Fa por presentar un tema així amb aquesta "normalitat", oi? Just aquesta era la meva intenció en fer el relat, mostrar una barbaritat (una execució i, per si no n'hi hagués prou, pública) convertida en un fet burocràtic més que tothom assumeix sense problemes. Afegint-hi la ironia que ja és marca de la casa en els meus relats, però que no amaga (fins i tot crec que encara fa més palesa) aquesta barbaritat que deia.
Moltes gràcies per l'aplaudiment, m'alegro que t'hagi agradat. :-)
I sobre això de la democràcia espanyola, és prou cert que va néixer ben coixa. Encara ara, que ja no té vuit anys sinó que n'han passat gairebé cinquanta, en continuem tenint mostres força evidents.
Abraçades!!
SA LLUNA: És cert. Aquest quadre que mostra en primer pla l'abundant públic, de seguida et fa pensar en com de "normal" devien trobar aquella gent anar a presenciar aquesta mena d'"espectacles". Com et vaig dir en els comentaris del teu relat, és inquietant constatar com les persones podem arribar a normalitzar coses que mai haurien de ser normals.
Moltes gràcies. Abraçades!!
XAVIER: Trobo, com li he dit a la Carme, que aquest humor irònic (que fa somriure per l'exageració que representa) és el que ressalta encara més l'atrocitat que ens mostra la pintura.
Actualment, ens costa admetre que un fet així arreplegués aquestes multituds. Val a dir, per posar-ho en context, que aleshores ho veien d'una altra manera i que les execucions públiques eren una pràctica socialment acceptada i promoguda per les autoritats amb un objectiu, fins i tot, pedagògic. Per sort, almenys en aquest sentit, sembla que socialment hem avançat... una mica.
SEAN: Moltes gràcies.
Bon paral·lelisme. És ben bé això el que he volgut mostrar, aquesta "banalitat del mal" que provoca que alguna gent pugui abstreure's de la crueltat intrínseca d'un fet que l'hauria de repugnar per passar a assumir-lo sense cap problema moral.
Aquest conegut assaig que enllaces m'ha recordat una novel·la que vaig llegir fa uns anys. A "L'esperit del temps" de Martí Domínguez, l'autor també ens mostra amb quina facilitat part de la població (i no pas els més ignorants, sinó "amb estudis") va assumir i justificar les atrocitats nazis. I, per desgràcia, segur que en trobaríem força més exemples, tan literaris com ben reals.
Publica un comentari a l'entrada