La tècnica del LIPOGRAMA, que es basa en l’omissió deliberada de les paraules que contenen unes determinades lletres a l’hora d’escriure un text, permet la creació de diversos artificis lingüístics que ens repten a jugar amb les possibilitats de l’abecedari.
Així, un lipograma canònic (on s’admeten totes les lletres excepte una) ens obliga a treballar amb un alfabet -1 que ens deixa "només" 25 lletres al nostre abast. En aquest cas, la tasca no semblaria massa difícil —tot i que això depèn de la lletra que vulguem eliminar—, però sempre ens la podem complicar imposant-nos noves traves lingüístiques que ens facin obviar encara més lletres per anar més enllà d’aquest alfabet -1. En teoria, totes les opcions són possibles: Alfabet -2, -3, -4... fins a arribar a un hipotètic i gens productiu monolletrisme -25 que només ens permetria usar una sola lletra de les 26 que componen el nostre abecedari. A la pràctica, però, només algunes d’aquestes possibilitats han fet forat dins la tradició ludolingüística. Les més destacades les cito a continuació:
MONOVOCALISME [ALFABET -4]
Variant del lipograma que ens permet utilitzar únicament paraules que compleixin la restricció lingüística que resulta d’haver d’obviar quatre de les cinc vocals.
Aquest joc lingüístic d’escriure textos on apareix només una vocal ha tingut, fins i tot, certa tradició literària i és, segurament, l’opció més coneguda dins els alfabets reduïts. Per aquest motiu, li vaig dedicar en exclusiva l’anterior entrada de Glossari on en vam parlar a bastament i on podreu trobar-ne diversos exemples. Us en deixo l’ENLLAÇ.
Així, un lipograma canònic (on s’admeten totes les lletres excepte una) ens obliga a treballar amb un alfabet -1 que ens deixa "només" 25 lletres al nostre abast. En aquest cas, la tasca no semblaria massa difícil —tot i que això depèn de la lletra que vulguem eliminar—, però sempre ens la podem complicar imposant-nos noves traves lingüístiques que ens facin obviar encara més lletres per anar més enllà d’aquest alfabet -1. En teoria, totes les opcions són possibles: Alfabet -2, -3, -4... fins a arribar a un hipotètic i gens productiu monolletrisme -25 que només ens permetria usar una sola lletra de les 26 que componen el nostre abecedari. A la pràctica, però, només algunes d’aquestes possibilitats han fet forat dins la tradició ludolingüística. Les més destacades les cito a continuació:
MONOVOCALISME [ALFABET -4]
Variant del lipograma que ens permet utilitzar únicament paraules que compleixin la restricció lingüística que resulta d’haver d’obviar quatre de les cinc vocals.
Aquest joc lingüístic d’escriure textos on apareix només una vocal ha tingut, fins i tot, certa tradició literària i és, segurament, l’opció més coneguda dins els alfabets reduïts. Per aquest motiu, li vaig dedicar en exclusiva l’anterior entrada de Glossari on en vam parlar a bastament i on podreu trobar-ne diversos exemples. Us en deixo l’ENLLAÇ.
MONOCONSONANTISME [ALFABET -20]
Artifici complementari al monovocalisme —però molt menys practicat— que consisteix a escriure amb un alfabet de només sis elements: les cinc vocals i la consonant triada. Un exemple seria la frase: «N’Anna, una nena nana, anà en nau a un nou neó i n’uní una nina».
La limitació imposada per l’eliminació de 20 de les 26 lletres de l’abecedari ens deixa un marge de maniobra molt escàs que explica la poca tradició ludolingüística d’aquest joc de paraules. Tot i això, n’he trobat un exemple dins l’àmbit dels passatemps. Per commemorar els seus mots encreuats núm. 4000 a "La Vanguardia", l’enigmista Màrius Serra «es va aferrar a la R per fer una ‘vibrrrant grraella’ monoconsonàntica» —de fet, també hi apareix una altra consonant en un parell d’ocasions, però sí que és cert que la R és l’única que sona en tot l’encreuat—. Us el deixo a continuació, per si us ve de gust intentar solucionar-lo:
Artifici complementari al monovocalisme —però molt menys practicat— que consisteix a escriure amb un alfabet de només sis elements: les cinc vocals i la consonant triada. Un exemple seria la frase: «N’Anna, una nena nana, anà en nau a un nou neó i n’uní una nina».
La limitació imposada per l’eliminació de 20 de les 26 lletres de l’abecedari ens deixa un marge de maniobra molt escàs que explica la poca tradició ludolingüística d’aquest joc de paraules. Tot i això, n’he trobat un exemple dins l’àmbit dels passatemps. Per commemorar els seus mots encreuats núm. 4000 a "La Vanguardia", l’enigmista Màrius Serra «es va aferrar a la R per fer una ‘vibrrrant grraella’ monoconsonàntica» —de fet, també hi apareix una altra consonant en un parell d’ocasions, però sí que és cert que la R és l’única que sona en tot l’encreuat—. Us el deixo a continuació, per si us ve de gust intentar solucionar-lo:
(Cliqueu AQUÍ per veure la imatge més gran)
CRONOGRAMES PURS [ALFABET -17]
Com ja vam explicar en un altre post de Glossari, un CRONOGRAMA és un artifici literari pel qual les lletres numerals que conté un enunciat, reunides, expressen una data determinada. En el nostre àmbit cultural, el més habitual és utilitzar la numeració romana que fa servir algunes lletres majúscules com a símbols per representar certs valors: I(J) = 1, V(U) = 5, X = 10, L = 50, C = 100, D = 500 i M = 1000.
Però també podem obviar el seu valor numèric i intentar escriure textos amb aquestes nou lletres. No és una tasca fàcil, sobretot tenint en compte que només comptem amb set consonants (C, D, J, L, M, V, X) i dues vocals (I, U) que, a més, són de les menys usades en el nostre idioma. La prova és que les paraules que únicament continguin les lletres numerals romanes són ben escasses al diccionari i això ho converteix en un repte molt complicat.
Un exemple possible seria la frase: «"VULL VI!, VULL XIM-XIM!!" DIU LLUC, XIC CÍVIC. ULL VIU!, IDÍL·LIC VICI CIVIL.»
Com ja vam explicar en un altre post de Glossari, un CRONOGRAMA és un artifici literari pel qual les lletres numerals que conté un enunciat, reunides, expressen una data determinada. En el nostre àmbit cultural, el més habitual és utilitzar la numeració romana que fa servir algunes lletres majúscules com a símbols per representar certs valors: I(J) = 1, V(U) = 5, X = 10, L = 50, C = 100, D = 500 i M = 1000.
Però també podem obviar el seu valor numèric i intentar escriure textos amb aquestes nou lletres. No és una tasca fàcil, sobretot tenint en compte que només comptem amb set consonants (C, D, J, L, M, V, X) i dues vocals (I, U) que, a més, són de les menys usades en el nostre idioma. La prova és que les paraules que únicament continguin les lletres numerals romanes són ben escasses al diccionari i això ho converteix en un repte molt complicat.
Un exemple possible seria la frase: «"VULL VI!, VULL XIM-XIM!!" DIU LLUC, XIC CÍVIC. ULL VIU!, IDÍL·LIC VICI CIVIL.»
[Imatge generada amb IA (ChatGPT)]
ESCRIPTURA ESPECULAR [ALFABET -15 / ALFABET -17]
En aquest cas, només podem fer servir les lletres que es mantindrien sense variacions si apliquéssim un mirall al seu eix de simetria central.
Aquestes lletres simètriques —en majúscules i sense signes de puntuació com els accents o els apòstrofs— s’agrupen en dues categories diferents, segons s’hagin d’escriure verticalment o horitzontalment:
- Especulars Verticals [Alfabet -15]: A, H, I, M, O, T, U, V, W, X, Y
- Especulars Horitzontals [Alfabet -17]: B, C, D, E, H, I, K, O, X
En aquest cas, només podem fer servir les lletres que es mantindrien sense variacions si apliquéssim un mirall al seu eix de simetria central.
Aquestes lletres simètriques —en majúscules i sense signes de puntuació com els accents o els apòstrofs— s’agrupen en dues categories diferents, segons s’hagin d’escriure verticalment o horitzontalment:
- Especulars Verticals [Alfabet -15]: A, H, I, M, O, T, U, V, W, X, Y
- Especulars Horitzontals [Alfabet -17]: B, C, D, E, H, I, K, O, X
MICROGRAMES (La constricció del presoner) [ALFABET -13]
La «Constricció del presoner» és una de les traves lingüístiques inventades pels membres de l’OuLiPo. En aquest cas, hem de suposar que som un presoner dins la nostra cel·la i que disposem de molt poc paper. Per tant, es tracta d’utilitzar el mínim espai possible per escriure evitant totes les lletres que superen la "línia d’escriptura", tant per dalt [b, d, f, h, k, l, t] com per sota [g, j, p, q, y], incloent-hi a més totes les majúscules, les vocals accentuades, els apòstrofs i també la i (pel punt). Això ens deixa un alfabet de només 13 lletres [a, c, e, m, n, o, r, s, u, v, w, x, z] al nostre abast.
El nom en català, Micrograma, fou proposat per l’escriptor rossellonenc Joan-Lluís Lluís i és del seu llibre XOCOLATA DESFETA: EXERCICIS D'ESPILL (La Magrana - 2010) d’on trec l’exemple següent:
La «Constricció del presoner» és una de les traves lingüístiques inventades pels membres de l’OuLiPo. En aquest cas, hem de suposar que som un presoner dins la nostra cel·la i que disposem de molt poc paper. Per tant, es tracta d’utilitzar el mínim espai possible per escriure evitant totes les lletres que superen la "línia d’escriptura", tant per dalt [b, d, f, h, k, l, t] com per sota [g, j, p, q, y], incloent-hi a més totes les majúscules, les vocals accentuades, els apòstrofs i també la i (pel punt). Això ens deixa un alfabet de només 13 lletres [a, c, e, m, n, o, r, s, u, v, w, x, z] al nostre abast.
El nom en català, Micrograma, fou proposat per l’escriptor rossellonenc Joan-Lluís Lluís i és del seu llibre XOCOLATA DESFETA: EXERCICIS D'ESPILL (La Magrana - 2010) d’on trec l’exemple següent:
MICROGRAMA: anar a mamar cacau en un carrer vacu. esverar-se en veure una no-rossa... maca mes orca: ronca renecs... cerca raons... arma un enrenou... avara un ver raor vers es meu cos e me massacra... mon cor es cansa en sec.
sanes mes xacres un usurer vora meu assevera: creu-me... sa mossa era sense sarcasmes...
sanes mes xacres un usurer vora meu assevera: creu-me... sa mossa era sense sarcasmes...
[Imatge generada amb IA (ChatGPT)]
ELS EPITALAMIS [ALFABET -X]
Un epitalami és un poema nupcial escrit en honor dels nuvis. Agafant aquest terme d’una manera més àmplia, en aquest cas es tracta d’escriure un text dedicat a una persona utilitzant només les lletres del seu nom. Els ‘oulipians’ francesos batejaren aquests escrits fets amb alfabets personalitzats com "Beaux Présents" (Bells Regals).
També en trobem un exemple al llibre XOCOLATA DESFETA: EXERCICIS D'ESPILL (La Magrana - 2010) de Joan-Lluís Lluís:
Un epitalami és un poema nupcial escrit en honor dels nuvis. Agafant aquest terme d’una manera més àmplia, en aquest cas es tracta d’escriure un text dedicat a una persona utilitzant només les lletres del seu nom. Els ‘oulipians’ francesos batejaren aquests escrits fets amb alfabets personalitzats com "Beaux Présents" (Bells Regals).
També en trobem un exemple al llibre XOCOLATA DESFETA: EXERCICIS D'ESPILL (La Magrana - 2010) de Joan-Lluís Lluís:
NOBLE TRAVA PER A FRANCESC PUJOLS: En un carrer no pas nou, proper a Cucurulla, cerco cacau al forn, per llepar-ne culleres. Però no puc passejar, car una folla pallassa -pulcra, opaca, e un penjoll al nas- para els passos, un parapluja a prop. Jaupa còlera en parla cassanenca e, sorpresa!, pren una espasa roja... Ja no puc arrencar-la un cop la sé enclosa en l'aspra carn.
L'encèfal ja no pla, sec, sencer, en un cau on sóc presoner; e la culpa, crec, la creà el Papa. Escorcolla, el renec a flor de parla: "Era solacera, la fosca e fellona esposa, en colpejar?"
L'encèfal ja no pla, sec, sencer, en un cau on sóc presoner; e la culpa, crec, la creà el Papa. Escorcolla, el renec a flor de parla: "Era solacera, la fosca e fellona esposa, en colpejar?"
ALTRES VARIANTS
Hi ha força més opcions a l’hora d’inventar-nos aquesta mena de lipogrames "fets a mida".
Podríem, per exemple, portar la contrària a la «Constricció del presoner» i utilitzar únicament les consonants tipogràficament ascendents (b, d, f, h, k, l, t) amb les vocals accentuades o no [Alfabet -14] o només les consonants tipogràficament descendents (g, j, p, q, y) amb les vocals sense accentuar [Alfabet -16].
O buscar paraules "musicals" que s’escriguin amb les síl·labes de la notació llatina (DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI) o les lletres de la notació anglosaxona [A (la), B (si), C (do), D (re), E (mi), F (fa), G (sol)] o les síl·labes i les lletres de la notació musical alemanya [A (la), As (la bemoll), B (si bemoll), C (do), Cis (do sostingut), D (re), E (mi), Es (mi bemoll), F (fa), Fis (fa sostingut), G (sol), H (si)].
O podríem decidir escriure només amb la primera meitat de l’abecedari (de la A a la M) o amb la segona (de la N a la Z) [Alfabet -13].
O fixar-nos en la distribució del teclat QWERTY de les màquines d’escriure o els ordinadors i dividir les lletres en dues meitats prenent la mecanografia com a sistema. Així tindríem l’escriptura levòquira escollint només les lletres que s’han de teclejar amb la mà esquerra (q, w, e, r, t, a, s, d, f, g, z, x, c, v, b) [Alfabet -11] o l’escriptura dextròquira en el cas de fer servir les que corresponen a la mà dreta (p, o, i, u, y, l, k, j, h, m, n) [Alfabet -15]. També, posats a fer, podem dividir el teclat d’altres maneres i, per exemple, provar d’escriure només amb les lletres de la línia superior o central (la inferior no té cap vocal).
O triar qualsevol altra trava lingüística que ens imaginem... i jugar-hi una estona.
Hi ha força més opcions a l’hora d’inventar-nos aquesta mena de lipogrames "fets a mida".
Podríem, per exemple, portar la contrària a la «Constricció del presoner» i utilitzar únicament les consonants tipogràficament ascendents (b, d, f, h, k, l, t) amb les vocals accentuades o no [Alfabet -14] o només les consonants tipogràficament descendents (g, j, p, q, y) amb les vocals sense accentuar [Alfabet -16].
O buscar paraules "musicals" que s’escriguin amb les síl·labes de la notació llatina (DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI) o les lletres de la notació anglosaxona [A (la), B (si), C (do), D (re), E (mi), F (fa), G (sol)] o les síl·labes i les lletres de la notació musical alemanya [A (la), As (la bemoll), B (si bemoll), C (do), Cis (do sostingut), D (re), E (mi), Es (mi bemoll), F (fa), Fis (fa sostingut), G (sol), H (si)].
O podríem decidir escriure només amb la primera meitat de l’abecedari (de la A a la M) o amb la segona (de la N a la Z) [Alfabet -13].
O fixar-nos en la distribució del teclat QWERTY de les màquines d’escriure o els ordinadors i dividir les lletres en dues meitats prenent la mecanografia com a sistema. Així tindríem l’escriptura levòquira escollint només les lletres que s’han de teclejar amb la mà esquerra (q, w, e, r, t, a, s, d, f, g, z, x, c, v, b) [Alfabet -11] o l’escriptura dextròquira en el cas de fer servir les que corresponen a la mà dreta (p, o, i, u, y, l, k, j, h, m, n) [Alfabet -15]. També, posats a fer, podem dividir el teclat d’altres maneres i, per exemple, provar d’escriure només amb les lletres de la línia superior o central (la inferior no té cap vocal).
O triar qualsevol altra trava lingüística que ens imaginem... i jugar-hi una estona.
GLOSSARI:
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
- Alfabets Reduïts
- Epitalamis
- Microgrames
- Monoconsonantisme
- Mots Especulars
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
 |
 |
4 comentaris:
Alfabet - 25, queda la M: m mm mmm mmm mmmmm mmmmmm mm. No em diràs que no sona eloqüent, jo he tingut converses així.
No em sorprendria que un dia ens diguessis que tens l'habitació plena de posters de Màrius Serra. O fins i tot el dia que ens confessis que ets Màrius Serra. O l'opció més macabra de totes, que tens Màrius Serra tancat al soterrani obligat a fer-te passatemps lingüístics.
Que bones que són la H, I, O i la X que tenen doble simetria! Llàstima que en català la X serveixi per a poc malgrat la casualitat que serveix per a algunes conjugacions de servir.
Això de discriminar lletres en funció de la seva "alçada" no m'ho havia plantejat mai. Sort que les lletres no tenen races...
No coneixia la notació anglosaxona de l'escala musical, però l'he trobat bastant lògica, contràriament a tota la resta de mesures imperials que fan servir. Sobre els alemanys prefereixo no comentar.
Tampoc m'havia fixat mai que en la tercera línia no hi havia vocals. Li hauríem de preguntar al senyor qwerty perquè ho va fer així. Mmmmm va morir en el 1890.
I qui no es consoli serà perquè no vol !...aquí té per triar i remenar, per a tots gustos i sobretot, per no avorrir-se . Au !, a fer servir el cap i les neurones , que per això hi estan ! hehehe
Salut !!
PONS: Ben eloqüent aquest monolletrisme en M, i tant. Jo t'he entès perfectament. ^_^
Trobo que exageres, ni de bon tros estic tan obsessionat amb en Màrius com apuntes. Simplement, és que crec que és de rebut citar-lo quan faig ús de la seva feina, res més que això. Però, ara que ho dius, potser sí que podria posar alguns pòsters seus al soterrani. Ara hi baixo que és hora de veure si ja s'ha començat a fer el pròxim post de Glossari i li pregunto a ell si li faria gràcia...
Curiosa la lletra X que és simètrica (XEIX) i no ho és (ICS).
Els ludolingüistes s'aprofiten del fet que les lletres discriminades no es queixen mai.
Les notacions musicals són tot un món a part. La "nostra" sorgeix a partir de les síl·labes inicials dels versos d'un himne llatí; l'anglosaxona és més lògica alfabèticament, però comença per la nota LA en comptes de DO i l'alemanya és gairebé igual que l’anglosaxona, però amb la particularitat que la B no equival al SI natural sinó al SI bemoll. Sort que a l'hora de fer música sonen igual, que si no...
Mr. Qwerty (en pau descansi) no ens ho pot dir. Però si vols t'ho explico jo. Es veu que a l'hora de dissenyar el teclat, la principal preocupació fou evitar que les lletres que més sovint s'escriuen una darrere l'altra estiguessin massa a prop físicament. L'objectiu no era maximitzar l'eficiència de l'escriptura, sinó impedir que les màquines d'escriure antigues es bloquegessin quan els braços de les lletres quedaven enganxats. Per evitar-ho, van distribuir les lletres de manera que les combinacions de lletres més freqüents quedessin separades, costés més de teclejar-les i les màquines no s'aturessin.
ARTUR: Ni més ni menys. Si tens ganes de jugar amb les lletres, les possibilitats són infinites (o gairebé :-D).
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada