GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 21 de març del 2022

Relats Conjunts (març - 2022)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Mort i Foc [Tod und Feuer]» (Paul Klee – 1940).



CULTURA I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

- Bon dia a tothom. Abans que res, vull expressar la nostra gratitud cap a tots els periodistes i enviats especials que ompliu aquest auditori. Estem molt orgullosos que un acte cultural com aquest hagi despertat tanta expectació i ens fa feliços que mitjans de comunicació de tot el món hagin acceptat la nostra invitació. Moltíssimes gràcies per la vostra presència. I ara sí, si ja esteu tots a punt, començarem sense més dilació la conferència de presentació de l’última gran adquisició del nostre museu.
Ens omple de satisfacció poder anunciar que ja tenim en exposició el quadre «Mort i Foc» de Paul Klee. Una obra mestra de l’expressionisme abstracte que el genial pintor suís va fer a les acaballes de la seva vida. Greument malalt, l’autor va voler enfrontar-se al seu destí fatal que alhora és el de tota la humanitat: la mort inevitable. Per això la pintura ens mostra en primer pla una calavera que sembla feta només amb un parell de traços senzills, però que en realitat amaga un tètric jeroglífic. Si seguim l’ordre de les busques d’un rellotge i ens fixem en la boca, l’ull dret i el nas amb l’ull esquerre llegirem les tres lletres de la paraula TOD que significa «mort» en alemany. No és, però, l’única vegada que aquest mot macabre apareix al quadre sinó que també podem trobar les tres fatídiques lletres en dues ocasions més. Una d’elles la reconeixem clarament ajuntant la T que dibuixa el traç negre que limita el llenç a l’esquerra de l’espectador, la O del cercle superior que representa el sol (el «foc» del títol) i la D que forma el perímetre de la calavera central. L’altra «tod», que ja costa una mica més de veure, s’amaga entre els braços, el cap i el pit de l’esquemàtic personatge del fons. D’aquesta manera, el pintor ens vol mostrar que la mort és una part consubstancial de la nostra vida que ens acompanya durant tot el camí vital que recorrem cadascú de nosaltres damunt la Terra, representada pel segment circular verdós de la part inferior del quadre. En definitiva, l’artista assoleix la sublimació del fet tràgic del qual no podem deslliurar-nos provocant que el quadre ens colpeixi i ens emocioni perquè ens incumbeix a tots. Com he dit al principi, estem davant d’una gran obra mestra que ens enorgulleix poder mostrar a partir d’avui a tots els nostres visitants. Moltes gràcies de nou i, si no teniu cap pregunta a fer, clouríem aquí aquesta presentació...

- Ahora en español.

- Perdoni?

- Que ahora lo repita en español para los medios nacionales.

- Però si el dossier que els hem entregat ja està en diversos idiomes. Per això la presentació l’hem feta en català per a tothom i, com veu, cap dels mitjans de la resta del món aquí presents ens ha demanat cap traducció. Podrien posar el tall en català i amb subtítols, com faran tots ells...

- ¿Cómo quiere que pongamos subtítulos a un idioma regional? Quite, quite. Se empieza subtitulando el catalán y se acaba reconociendo que en España hay “diversidad lingüística”. Ni hartos de vino, oiga. Ya va siendo hora que nos dejemos de provincianismos y subamos de nivel, ¿no le parece?

- Miri, amb això últim m’ha convençut. Trobo que té raó i que vostè es mereix que li faci un resum que estigui al seu nivell.

- Claro que sí. Venga, haga un resumen en español para que lo entienda todo el mundo.

- Pues hoy nos hemos reunido aquí para presentar un cuadro del pintor Pablo Trébol. Esta pintura, una obra maestra del expresionismo abstracto, nos incumbe a todos porque muestra una parte muy importante de nuestro camino vital compartido. Efectivamente, este lienzo nos embarga de emoción cuando observamos como el genial pintor suizo ha conseguido convertir en obra de arte el conocido y entrañable “con un seis y con un cuatro, aquí tienes tu retrato”.

- Muy bien, perfecto. Ve como no costaba tanto...


12 comentaris:

sa lluna ha dit...

Després de la magnífica presentació i interpretació del quadre, fer un resum del mateix per a un inepte no ha estat gens complicat.😉
M'has fet riure!.

Aferradetes, Mac.

Carme Rosanas ha dit...

He, he, he….

Aquesta traducció i adaptació a fons, adequant-la al nivell del que pregunta m'ha encantat. Espero que el pobre conferenciant no acabi a la garjola per alguna raó desconeguda, ara mateix i aquí, però que els inútils monolingües saben treure's de la butxaca, de la pastilla o de qualsevol altre lloc.

A mi també m'has fet riure!

McAbeu ha dit...

SA LLUNA: Només era qüestió de saber-se posar al seu nivell. ;-)

Moltes gràcies!!

McAbeu ha dit...

CARME: Tens raó que el conferenciant s'ha jugat una denúncia per "desacato a la prensa nacional", però em sembla que se'n lliurarà perquè aquest "periodista" ha quedat ben satisfet i ha trobat prou adient el resum que li han fet, tot i disposar d'un dossier en el seu idioma (que ja es veu que no té cap intenció de llegir) i haver sentit abans la versió completa en català (que és evident que entén per tal com ha contestat al conferenciant, però que no s'ha molestat en escoltar). I és que cadascú té el nivell que té, no s'hi pot fer més.

Gràcies. Jo em diverteixo escrivint aquestes poca-soltades i si us fan riure no puc demanar més. :-))

xavier pujol ha dit...

Amb els monolingües hem topat!

McAbeu ha dit...

XAVIER: Fa anys que hi topem...

artur ha dit...

Els catalans, sempre tant condescendents.... ai,ai !! hehehh
Mira li faré cas i li diré una cosa, que sembla que no recorden mai de la Constitución Española que tant defensen !.
Articulo 3º. 1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

2. Las demás lenguas españolas SERAN TAMBIEN oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

art 3 ce.
.... no sé per quin motiu, sempre es refereixen a la seva versió abreujada, vaja "la del resumen" , que es , quedar-se amb la primera frase del article, després ja es cansen i deixen de llegir, es veu...
De tota manera ha trobat una bona "sortida" el conferenciant ! :DD
Salut ;)

McAbeu ha dit...

ARTUR: El "periodista" del relat és, sens dubte, un acèrrim defensor de la Constitució Espanyola, però no podem demanar-li que a més també se la llegeixi... i l'entengui. :-D

És evident que a Espanya hi ha molta gent que, encara que només parli espanyol, està orgullosa de la diversitat lingüística de l'estat, però també és veritat que n'hi ha una altra bona colla (potser els que criden més) que els molesta sentir altres idiomes diferents del seu i no els accepten com la riquesa cultural que són sinó que els consideren un problema... un problema per a ells i per a la seva incultura congènita, afegiria jo.

Pons ha dit...

Coi de catalans i la nostra mania en parlar la nostra pròpia llengua, és una mania molt lletja que només tenim nosaltres.

PS: Trobant els dos primers Tods estic content, el tercer no m'he molestat gaire a buscar-lo.

McAbeu ha dit...

PONS: Som així, tossuts de mena. Que ens costaria fer com la resta del món (i, segurament, de l'univers) que només parla espanyol i així s'entenen tots. ;-P

PS: Amb els dos primers n'hi ha ben bé prou, el tercer TOD només és pels que volen pujar nota. :-D

Sergi ha dit...

Genial el gir final, com sempre, hahaha. Però tota l'explicació inicial jo me l'he empassada eh! Sobretot la referent al TOD de dins de la calavera! Això ho has llegit en alguna banda o t'ho has empescat tu? Perquè em sembla 100% versemblant que sigui com dius! De veritat, si t'ho hs inventat, et felicito enormement.

McAbeu ha dit...

SERGI: Les dades són reals, el pintor estava greument malalt quan va fer aquest quadre i la paraula "Tod" hi apareix en el sentit que explico. Basant-me en això, el que he fet és interpretar primer la pintura de la manera més transcendent que he pogut perquè contrastés al màxim amb l'estirabot final del relat.

Publica un comentari a l'entrada