EL PENSAMENT REVELADOR
- Una baralla de 48 cartes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Es presenta el joc explicant que està científicament demostrat que els nostres pensaments influeixen sobre els nostres actes fins i tot de manera inconscient. Així que aprofitarem aquest fet per endevinar una carta que només l’espectador haurà vist i que, sense voler-ho, ens mostrarà ell mateix.
Per començar, entregarem a la “víctima” una baralla amb 48 cartes (una espanyola completa o una de pòquer de la que haurem retirat 4 naips), li demanarem que la barregi tant com vulgui i que ens la torni, sempre amb les figures cap per avall.
Quan tornem a tenir les cartes a les mans, explicarem que sense tornar a barrejar-les o manipular-les de cap manera, anirem descartant d’una en una tantes cartes com l’espectador vulgui. Seguidament procedirem a fer-ho, formant un nou munt de naips (que seguiran sense mostrar les figures) sobre la taula fins que l’espectador en tingui prou. Quan ens faci parar, li demanarem que miri l’última carta que hem llençat que és la que ha quedat sobre el munt i la que ell ha escollit lliurement perquè ens ha demanat que ens aturéssim just quan li ha semblat.
Quan hagi vist i memoritzat la carta, que no ens ha d’ensenyar en cap moment, l’ha de tornar al seu lloc i nosaltres completarem la baralla deixant-hi a sobre la resta de les cartes que tenim a les mans i tallarem unes quantes vegades per perdre completament la carta incògnita dins la baralla.
Amb la baralla completa altra vegada a les mans, expliquem que tots aquests preparatius han servit per fixar el pensament de l’espectador sobre aquella carta concreta que ara procedirem a descobrir. Li demanarem a l’espectador que es fixi bé en el que farem, però que no digui res en cap moment per no ajudar-nos amb cap possible pista. Seguidament procedirem a retirar d’una en una les sis primeres cartes de la baralla deixant-les sobre la taula amb la cara cap amunt i formant una fila horitzontal. Damunt de cadascuna d’aquestes sis cartes, però sense tapar-les del tot, deixarem les sis cartes següents del munt i això ho repetirem fins que tots els naips de la baralla es mostrin sobre la taula formant 6 columnes de 8 cartes cadascuna.
Evidentment, la carta incògnita estarà a la vista de tothom en una d’aquelles columnes que ara anirem assenyalant d’una en una. Quan ho fem, l’espectador no ha de dir res ni fer cap gest només ha de pensar “NO” si no veu la seva carta en aquella columna o “SÍ” quan li indiquem la columna que conté la carta incògnita. Aquest procés pot ser més o menys laboriós depenent del control mental que tingui l’espectador, però no podrà evitar que anem descartant columna rere columna, fins a escollir la que conté la carta buscada. Amb aquests 8 naips tornarem a repetir el mateix procediment anterior, però aquesta vegada formarem 4 columnes de 2 cartes. L’espectador seguirà sense obrir boca, però tampoc podrà evitar que el seu pensament ens mostri en quina d’aquestes columnes està la carta incògnita. Descartarem doncs les altres cartes i de les dues que han quedat no ens costarà gens endevinar, amb un 100% d’encert, quina és la que buscàvem.
Per començar, entregarem a la “víctima” una baralla amb 48 cartes (una espanyola completa o una de pòquer de la que haurem retirat 4 naips), li demanarem que la barregi tant com vulgui i que ens la torni, sempre amb les figures cap per avall.
Quan tornem a tenir les cartes a les mans, explicarem que sense tornar a barrejar-les o manipular-les de cap manera, anirem descartant d’una en una tantes cartes com l’espectador vulgui. Seguidament procedirem a fer-ho, formant un nou munt de naips (que seguiran sense mostrar les figures) sobre la taula fins que l’espectador en tingui prou. Quan ens faci parar, li demanarem que miri l’última carta que hem llençat que és la que ha quedat sobre el munt i la que ell ha escollit lliurement perquè ens ha demanat que ens aturéssim just quan li ha semblat.
Quan hagi vist i memoritzat la carta, que no ens ha d’ensenyar en cap moment, l’ha de tornar al seu lloc i nosaltres completarem la baralla deixant-hi a sobre la resta de les cartes que tenim a les mans i tallarem unes quantes vegades per perdre completament la carta incògnita dins la baralla.
Amb la baralla completa altra vegada a les mans, expliquem que tots aquests preparatius han servit per fixar el pensament de l’espectador sobre aquella carta concreta que ara procedirem a descobrir. Li demanarem a l’espectador que es fixi bé en el que farem, però que no digui res en cap moment per no ajudar-nos amb cap possible pista. Seguidament procedirem a retirar d’una en una les sis primeres cartes de la baralla deixant-les sobre la taula amb la cara cap amunt i formant una fila horitzontal. Damunt de cadascuna d’aquestes sis cartes, però sense tapar-les del tot, deixarem les sis cartes següents del munt i això ho repetirem fins que tots els naips de la baralla es mostrin sobre la taula formant 6 columnes de 8 cartes cadascuna.
Evidentment, la carta incògnita estarà a la vista de tothom en una d’aquelles columnes que ara anirem assenyalant d’una en una. Quan ho fem, l’espectador no ha de dir res ni fer cap gest només ha de pensar “NO” si no veu la seva carta en aquella columna o “SÍ” quan li indiquem la columna que conté la carta incògnita. Aquest procés pot ser més o menys laboriós depenent del control mental que tingui l’espectador, però no podrà evitar que anem descartant columna rere columna, fins a escollir la que conté la carta buscada. Amb aquests 8 naips tornarem a repetir el mateix procediment anterior, però aquesta vegada formarem 4 columnes de 2 cartes. L’espectador seguirà sense obrir boca, però tampoc podrà evitar que el seu pensament ens mostri en quina d’aquestes columnes està la carta incògnita. Descartarem doncs les altres cartes i de les dues que han quedat no ens costarà gens endevinar, amb un 100% d’encert, quina és la que buscàvem.
6 comentaris:
No crec que mai em pugui fer maga, tot i que és molt curiós la manera que tenen de sorprendre'ns.
Bon dia, Mac.
Si dic que és màgia Borràs, incorro en algun delicte sancionat per la Junta electoral?
Són espectaculars, de tan senzills.... bé... tan senzills, quan saps la solució, clar! (que si no me la mirés, no l’endevinaria mai)
SA LLUNA: Just això que remarques és també el que més m'interessa a mi. Comprovar que amb un truc d'allò més simple, aconsegueixen deixar-nos amb la boca oberta és el que més m'agrada a mi dels jocs de mans. La gran màgia, la que necessita molts aparells i tècniques sofisticades, és espectacular i m'agrada molt, però aquests trucs de "pa sucat amb oli" em tenen el cor robat.
XAVIER: Gairebé segur que sí. Només cal constatar que la Junta Electoral espanyola va fer retirar fa pocs dies un rètol a Ripoll que només mostrava la paraula "democràcia" per considerar-lo partidista (cosa que deixa ben clar què entenen ells per democràcia).
CARME: És exactament això. Són jocs fàcils amb trucs senzills, però que aconsegueixen sorprendre't. I aquest és el seu gran valor, que no els veus venir gairebé mai tot i la seva simplicitat.
El Joc de Ment - 019 i el Joc de Ment - 025 deuen ser família propera del Joc de Ment - 029
PONS: Certament, i es veu que són família nombrosa així que no seria estrany que en tornin a sortir d'altres basats en el mateix truc.
Publica un comentari a l'entrada