Continuo aprofitant els mesos d'estiu per publicar (cada segon divendres de juliol. agost i setembre) algunes ressenyes de llibres que he llegit enguany i, de pas, ensenyar-vos les fotografies que en Jan McPetit s’ha fet amb ells.
Avui toca una altra novel·la històrica que ens porta a la Barcelona de principis del segle passat...
Avui toca una altra novel·la històrica que ens porta a la Barcelona de principis del segle passat...
 | | |  | |
La novel·la comença l’any 1892 quan un nadó és abandonat al torn dels expòsits de la casa de Maternitat de Barcelona i acaba el gener de 1939 amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital catalana que provoca que aquell mateix personatge hagi d’abandonar el nostre país per anar a l'exili d’igual manera que tants altres combatents republicans de la Guerra Civil espanyola. Mentre van transcorrent aquests 47 anys, l’autora ens explica la vida dels diversos protagonistes del llibre amb el rerefons comú de la construcció del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
És una novel·la interessant on es barregen els personatges de ficció amb d’altres de reals que, en major o menor grau, reconeixem. Un altre punt a favor és la manera com les vicissituds de la trama novel·lada s'embranquen amb els esdeveniments històrics reals que es van succeint, convertint la lectura en un repàs molt amè de la història d’aquells anys a cavall dels segles XIX i XX. Personalment potser m’esperava, donat el títol de l’obra, trobar-hi més «protagonisme» del mateix hospital i de la seva construcció que sovint queda, com he dit abans, només com el teló de fons que permet unir als personatges. Aquest fet, va provocar que al principi lectura em coixegés una mica però, un cop acabada, puc dir el regust final és positiu i que m’ho he passat bé llegint el llibre.
La fotografia està feta davant de l’Institut Pere Mata a Reus (Baix Camp). Un centre mèdic realitzat a les acaballes del segle XIX per Lluís Domènech i Montaner, el mateix arquitecte modernista que, uns anys més tard, s’encarregaria del projecte constructiu de l’Hospital de Sant Pau aplicant els coneixements, mèdicament innovadors, que ja havia utilitzat en aquest hospital psiquiàtric reusenc.
És una novel·la interessant on es barregen els personatges de ficció amb d’altres de reals que, en major o menor grau, reconeixem. Un altre punt a favor és la manera com les vicissituds de la trama novel·lada s'embranquen amb els esdeveniments històrics reals que es van succeint, convertint la lectura en un repàs molt amè de la història d’aquells anys a cavall dels segles XIX i XX. Personalment potser m’esperava, donat el títol de l’obra, trobar-hi més «protagonisme» del mateix hospital i de la seva construcció que sovint queda, com he dit abans, només com el teló de fons que permet unir als personatges. Aquest fet, va provocar que al principi lectura em coixegés una mica però, un cop acabada, puc dir el regust final és positiu i que m’ho he passat bé llegint el llibre.
La fotografia està feta davant de l’Institut Pere Mata a Reus (Baix Camp). Un centre mèdic realitzat a les acaballes del segle XIX per Lluís Domènech i Montaner, el mateix arquitecte modernista que, uns anys més tard, s’encarregaria del projecte constructiu de l’Hospital de Sant Pau aplicant els coneixements, mèdicament innovadors, que ja havia utilitzat en aquest hospital psiquiàtric reusenc.
6 comentaris:
Mmm... no m'acaba d'atreure. Em sembla que no és el tipus de llibre que em ve de gust llegir ara.
XEXU: El que ressenyaré al setembre serà més del teu gust però no cal que li guardis lloc a la llista de pendents perquè ja l'has llegit. De fet, me'l vas recomanar tu a mi.
Un altre a la llista!
CARME: La llista de llibres pendents creix i creix... :-))
Saps, en el meu cas, aquesta novel·la feia dos o tres anys que hi era. Va ser un regal d'una persona que va fer la visita al recinte modernista de l'hospital de Sant Pau i, de record, em va portar el llibre. Tenia ganes de llegir-lo però havia anat quedant endarrerit fins que enguany li ha tocat el torn.
Sempre creix i creix, la llista, ja m'agradaria a mi que el pilonet de llibres creixés al mateix ritme que la llista. Va vegades la felicitat es troba en un pilonet de llibres ben triats!
CARME: Hi ha més llibres per llegir que capacitat tenim de llegir-los, hem de triar per força les nostres lectures. I estic d'acord amb tu, encertar en aquesta tria et fa (una mica) més feliç. :-)
Publica un comentari a l'entrada