Hi ha una figura de dicció anomenada ZEUGMA que el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) defineix així: "Figura gramatical per la qual un adjectiu o un verb que concorda amb un mot es refereix també a un altre de més lluny".
Com a exemple, tenim la següent ordre que el maître d'un restaurant podria donar als seus cambrers després de prendre nota a una taula:
Com a exemple, tenim la següent ordre que el maître d'un restaurant podria donar als seus cambrers després de prendre nota a una taula:
"Els senyors menjaran els entrants; i els nens, no. Serviu els aperitius."
En aquesta frase, el verb "menjar" es refereix tant als "senyors" com als "nens" malgrat que només s'utilitza explícitament en el primer cas. Aquesta omissió d'un element lingüístic necessari (en aquest cas, el verb) perquè ja ha estat dit abans és el ZEUGMA.
Cal remarcar que en aquest recurs retòric és molt important la correcta utilització dels signes de puntuació perquè, en cas contrari, pot passar que el sentit d'allò que volem dir canviï completament. Veiem com la frase anterior varia substancialment quan en modifiquem els signes de puntuació i descobrim que l'especialitat culinària d'aquell restaurant és l'antropofàgia infantil:
Cal remarcar que en aquest recurs retòric és molt important la correcta utilització dels signes de puntuació perquè, en cas contrari, pot passar que el sentit d'allò que volem dir canviï completament. Veiem com la frase anterior varia substancialment quan en modifiquem els signes de puntuació i descobrim que l'especialitat culinària d'aquell restaurant és l'antropofàgia infantil:
"Els senyors menjaran els entrants i els nens. No serviu els aperitius."
Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra cita un exemple clàssic d'aquesta mena de dilogies en català. Es tracta de la frase: "Un pagès tenia un gat i la mare del pagès era també el pare del gat" que, dita així, és extraordinàriament xocant però que només cal afegir-li una coma després de "mare" perquè tingui tot el sentit.
Al mateix llibre també trobem dos altres exemples antològics dels problemes que pot provocar l'absència d'una coma en una frase ambigua.
El primer ens situa a la Rússia dels tsars. Conta la llegenda que el tsar Alexandre III va condemnar un súbdit a morir desterrat amb un edicte on, literalment, hi havia escrit: «Perdó impossible, que el portin a Sibèria». La tsarina Maria Fiodorovna aconseguí salvar la vida d'aquell home mitjançant el simple mètode de moure una coma de lloc i deixar la sentència d'aquesta altra manera: «Perdó, impossible que el portin a Sibèria».
El segon es va conèixer com "la coma blasfema" i fa referència al passatge bíblic corresponent a Lluc 23:32 que relata l'escena de la crucifixió de Crist. Aquest versicle, en diverses edicions de la Bíblia anglesa oficial (King James Bible), va ser publicat de la següent manera: «And there were also two other malefactors» («i també hi havia dos altres malfactors»). Una formulació que sembla incloure entre aquests malfactors també a Jesús i que, per a descans dels teòlegs anglicans, es va corregir a les edicions posteriors només afegint una coma: «And there were also two other, malefactors» («i n’hi havia també uns altres dos, malfactors»).
En Joan Amades, al seu llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars", ens explica que aquests JOCS DE PUNTUACIÓ formen part de l'enigmística i que, en conseqüència, es poden considerar una de les variants de l'endevinalla. El folklorista ens diu que són un tipus de joc molt escàs que basa la seva gràcia, no en les paraules, sinó en la puntuació, per l'alteració de la qual es fa prendre a les frases un sentit molt divers. Ens dona aquest exemple: "Jo dormo sota el llit i dalt la teulada" que, ben puntuat, vol dir: "Jo dormo; sota, el llit i dalt, la teulada". És a dir que no dorm posat sota del llit i situat dalt de la teulada, sinó tenint a sota el llit i a dalt, la teulada.
Amades també recull una enginyosa endevinalla de la qual es poden treure quatre interpretacions diferents només fent canvis de puntuació i que, a primeries del segle XIX, havia estat impresa en antics ventalls de paper, aconseguint així una gran difusió i popularitat. Us la copio a continuació:
Al mateix llibre també trobem dos altres exemples antològics dels problemes que pot provocar l'absència d'una coma en una frase ambigua.
El primer ens situa a la Rússia dels tsars. Conta la llegenda que el tsar Alexandre III va condemnar un súbdit a morir desterrat amb un edicte on, literalment, hi havia escrit: «Perdó impossible, que el portin a Sibèria». La tsarina Maria Fiodorovna aconseguí salvar la vida d'aquell home mitjançant el simple mètode de moure una coma de lloc i deixar la sentència d'aquesta altra manera: «Perdó, impossible que el portin a Sibèria».
El segon es va conèixer com "la coma blasfema" i fa referència al passatge bíblic corresponent a Lluc 23:32 que relata l'escena de la crucifixió de Crist. Aquest versicle, en diverses edicions de la Bíblia anglesa oficial (King James Bible), va ser publicat de la següent manera: «And there were also two other malefactors» («i també hi havia dos altres malfactors»). Una formulació que sembla incloure entre aquests malfactors també a Jesús i que, per a descans dels teòlegs anglicans, es va corregir a les edicions posteriors només afegint una coma: «And there were also two other, malefactors» («i n’hi havia també uns altres dos, malfactors»).
En Joan Amades, al seu llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars", ens explica que aquests JOCS DE PUNTUACIÓ formen part de l'enigmística i que, en conseqüència, es poden considerar una de les variants de l'endevinalla. El folklorista ens diu que són un tipus de joc molt escàs que basa la seva gràcia, no en les paraules, sinó en la puntuació, per l'alteració de la qual es fa prendre a les frases un sentit molt divers. Ens dona aquest exemple: "Jo dormo sota el llit i dalt la teulada" que, ben puntuat, vol dir: "Jo dormo; sota, el llit i dalt, la teulada". És a dir que no dorm posat sota del llit i situat dalt de la teulada, sinó tenint a sota el llit i a dalt, la teulada.
Amades també recull una enginyosa endevinalla de la qual es poden treure quatre interpretacions diferents només fent canvis de puntuació i que, a primeries del segle XIX, havia estat impresa en antics ventalls de paper, aconseguint així una gran difusió i popularitat. Us la copio a continuació:
Un fadrí visitava una casa on hi havia tres noies fadrines. El minyó les galantejava totes tres, però mai no els deia res que pogués donar a entendre a les donzelles per quina d'elles sentia preferència. Totes tres es pensaven ésser l’escollida. El temps passava i la situació no es definia, per la qual cosa les minyones decidiren d'enviar una lletra al galant demanant-li que es decidís i digués per quina de les tres sentia preferència. El galant escriví a totes tres una dècima igual sense cap signe de puntuació. Les fadrines cada una va posar-hi la puntuació al seu gust i segons llur conveniència, i cada una va interpretar que era ella l'escollida. La lletra, en forma de dècima sense puntuar, deia així:
La Mercè va llegir la segona part de la dècima, que és la que enclou l'enigma, de la manera següent:
La Maria la llegí així:
La Teresa la llegí de la manera següent:
Les tres donzelles varen quedar molt satisfetes amb la creença d'haver estat cada una d'elles l'escollida. En arribar el galant a visitar-les, com de consuetud, les tres li varen parlar amb gran afecte, considerant-se les seves estimades; però ell els digué que no havien sabut llegir la lletra, puix que ell no donava pas el seu sí a cap d'elles, i llegí la dècima d'aquesta quarta manera:
Segons la manera de llegir del galant, aquest refusava la mà de les tres.
Tres dames de gran valor
totes tres m'han demanat
que els contesti aviat
quina fa patir el meu cor
contestar és cosa d'honor.
Dic que estimo la Mercè
no la Maria que té
del món la més gran bellesa
no aspira el meu cor la Teresa
que no poques gràcies té.
totes tres m'han demanat
que els contesti aviat
quina fa patir el meu cor
contestar és cosa d'honor.
Dic que estimo la Mercè
no la Maria que té
del món la més gran bellesa
no aspira el meu cor la Teresa
que no poques gràcies té.
La Mercè va llegir la segona part de la dècima, que és la que enclou l'enigma, de la manera següent:
Dic que estimo la Mercè;
no la Maria, que té
del món la més gran bellesa;
no aspira el meu cor la Teresa,
que no poques gràcies té.
no la Maria, que té
del món la més gran bellesa;
no aspira el meu cor la Teresa,
que no poques gràcies té.
La Maria la llegí així:
Dic que estimo la Mercè?
No; la Maria, que té
del món la més gran bellesa;
no aspira el meu cor la Teresa,
que no poques gràcies té.
No; la Maria, que té
del món la més gran bellesa;
no aspira el meu cor la Teresa,
que no poques gràcies té.
La Teresa la llegí de la manera següent:
Dic que estimo la Mercè?
No. La Maria que té
del món la més gran bellesa?
No; aspira el meu cor la Teresa
que no poques gràcies té.
No. La Maria que té
del món la més gran bellesa?
No; aspira el meu cor la Teresa
que no poques gràcies té.
Les tres donzelles varen quedar molt satisfetes amb la creença d'haver estat cada una d'elles l'escollida. En arribar el galant a visitar-les, com de consuetud, les tres li varen parlar amb gran afecte, considerant-se les seves estimades; però ell els digué que no havien sabut llegir la lletra, puix que ell no donava pas el seu sí a cap d'elles, i llegí la dècima d'aquesta quarta manera:
Dic que estimo la Mercè?
No. La Maria que té
del món la més gran bellesa?
No. Aspira el meu cor la Teresa?
Que no: poques gràcies té.
No. La Maria que té
del món la més gran bellesa?
No. Aspira el meu cor la Teresa?
Que no: poques gràcies té.
Segons la manera de llegir del galant, aquest refusava la mà de les tres.
 |  |
11 comentaris:
Fa un temps vaig llegir un article sobre errors en la puntuació que van sortir molt cars, no se si era aquest o un de semblant
PONS: M'ha semblat un article força interessant aquest que enllaces. Realment, val la pena mirar-nos-ho bé a l'hora d'escriure. ;-)
Són molt divertits els jocs de puntuació!!!
I les errades de l'enllaç d'en Pons, déu-n'hi-do!
El problema és que sense voler no posem bé les comes, o altres puntuacions, correctament.
CARME: Sí que ho són. És sorprenent que només movent una coma de lloc canviï tant el significat d'allò que estem llegint. Els signes de puntuació són petits però no per això poc importants. :-))
XAVIER: És cert això que dius. No és tan fàcil com sembla puntuar correctament i encara que nosaltres tinguem clar allò que volem dir, de vegades el qui ho llegeix no ho entén igual. I això en el cas d'un escrit més o menys "formal", quan escrivim a WhatsApp per exemple (on la puntuació sembla que ha quedat en desús, una mica com l'ortografia) ja no et dic res.
Hi ha gent que es pensa que la puntuació és decorativa, que es posa només per fer bonic, com els intermitents dels cotxes. No passa sempre, de vegades el text és interpretable, però és cert que una coma a lloc fa canviar totalment el significat d'algunes frases. No posar-la pot portar problemes, fins i tot. Puntuem bé!
XEXU: Escriure bé inclou puntuar bé. Moltes vegades n'hi hauria prou en rellegir allò que acabem d'escriure però fent-ho com si no fos un text nostre per comprovar si allò que interpretem és exactament allò que volíem dir. Com dius, tot i que el context sovint ens ajuda a desxifrar un text mal puntuat, la feina és molt més fàcil si l'escrit té totes les comes al seu lloc.
Aquests articles de "jocs amb el llenguatge" m'encanten!!
L'exemple de les tres noies i la dècima és boníssima!
Jo sempre miro de puntuar bé i, a vegades, em passo per massa "comes"... Espero que ningú hagi mort a causa d'una errada meva hehehe
ASSUMPTA: A mi també m'agraden molt els jocs de paraules i tot el que s'hi relaciona. Gaudeixo descobrint-ne de nous quan preparo aquests posts i m'alegro que també us agradin a vosaltres. :-)
Això de "l'excés de comes" també em passa a mi. :-DD
Doncs, au, que no quedi per "comes"... Visca les comes!! :-DDD
ASSUMPTA: Visca!! :-D
Publica un comentari a l'entrada