Relats Conjunts de la Carme - JULIOL (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)

Fidel a la seva cita estiuenca, la CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i, en aquesta ocasió, ens proposa que escrivim un relat inspirat per aquesta fotografia d'un senyal de trànsit "tunejat".

COMERÇ DE PROXIMITAT

I tant, que recordo aquest símbol. Jo era una criatura aleshores però la campanya "Aturem el repartiment" va tenir molt d'èxit i tots, petits i grans, ens hi vam adherir fent nostra aquesta imatge que modificava l'antic senyal de trànsit de «prohibit el pas», mantenint el fons vermell de prohibició i convertint la barra blanca central en un paquet a punt de ser lliurat per un repartidor.

Han passat més de seixanta anys des d'aleshores i vosaltres sou massa joves per haver-ho conegut, però em podeu ben creure si us dic que en aquells temps les nostres ciutats eren un caos amb tots els carrers permanentment col·lapsats per culpa les furgonetes de repartiment. I és que ningú sortia al carrer per anar a comprar, qualsevol cosa que necessitaves te la portaven a casa gairebé immediatament a qualsevol hora del dia. Des d'una bateria de mòbil fins a mitja dotzena d'ous, tothom s'havia acostumat a fer totes les compres quotidianes només amb un parell de clics sobre una pantalla sense adonar-se dels problemes afegits que comportava aquesta suposada comoditat que ens oferien. Ja us he parlat del col·lapse circulatori continu, afegiu-hi també l'augment d'emissions contaminants pel transport a llargues distàncies i la multiplicació de residus per tants envasos i embalatges utilitzats.

Per sort, uns quants van prendre consciència del desastre que ens venia a sobre i van posar en marxa aquesta campanya que us deia. No ho van tenir fàcil però, a poc a poc, la gent es va adonar que baixar al carrer i caminar una mica per anar a comprar no costava tant com s'havien imaginat i que, al contrari, comportava força avantatges per a tothom. Es van crear uns centres de proximitat on fer les compres que, jugant amb la idea que estaven situats sempre a poca distància, es van denominar Punts AntiKIlomètrics de Subministrament. En pocs anys, tothom comprava als PAKIS i la compra en línia va deixar de ser un problema.

Cal fer notar que, en un primer moment, aquests PAKIS obrien les 24 hores cada dia de l'any però, amb el temps, els compradors es van adonar que els dependents que els atenien en aquests establiments, tot i ser majoritàriament estrangers, també es mereixien tenir drets laborals com ells. En conseqüència, la gent va decidir que no els era totalment imprescindible baixar a comprar un diumenge a mitjanit i que, amb una mica de previsió, ho podien fer en un horari que permetés a aquells venedors conciliar la seva vida privada amb la laboral. Això va comportar una evolució d'aquells punts de venda que van convertir-se en els mercats i les botigues de barri on actualment anem a comprar.

I aquesta és la història de com ha evolucionat el comerç de proximitat des de la segona meitat del segle XXI fins avui, just començat el segle XXII. Deixeu-me afegir, ara que parlo d'història, que alguns estudiosos afirmen que aquesta mateixa evolució però en sentit completament contrari és la que va seguir el comerç durant els últims anys del segle XX i els primers del XXI. No sé què dir-vos, a mi em costa de creure que pogués existir una civilització que es deixés perdre així com així les botigues de barri però, per altra banda, tots sabem que els nostres avantpassats de fa cent anys i escaig sovint donaven mostres de no ser-ne gaire, de civilitzats...