ON ANEM DE VIATGE?
- Uns quants fulls petits de paper
- Un bolígraf (o qualsevol estri per escriure)
- Un bol (o qualsevol altre recipient similar)
- Un bolígraf (o qualsevol estri per escriure)
- Un bol (o qualsevol altre recipient similar)
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
Demaneu a diverses persones del públic que us vagin dient diferents noms de destins turístics. A mesura que els aneu escoltant, els anireu apuntant individualment en un paper que doblegareu i deixareu en un bol.
Quan ja en tingueu uns quants, feu que un espectador remeni el contingut del bol i extregui totalment a l'atzar un dels paperets (el que vulgui) i el conservi a la mà sense obrir-lo encara.
Una vegada en el seu poder, li doneu una última oportunitat de canviar-lo i quan estigui convençut que el paper que vol és el que té a la mà, feu desaparèixer de la vista el recipient amb la resta de papers (llençant-los a les escombraries o, més efectiu, cremant-los).
A continuació, i malgrat que el procés de tria del paper ha estat sempre en mans de l'espectador, encertareu a la primera el destí turístic escrit al paper i no us equivocareu gens.
Quan ja en tingueu uns quants, feu que un espectador remeni el contingut del bol i extregui totalment a l'atzar un dels paperets (el que vulgui) i el conservi a la mà sense obrir-lo encara.
Una vegada en el seu poder, li doneu una última oportunitat de canviar-lo i quan estigui convençut que el paper que vol és el que té a la mà, feu desaparèixer de la vista el recipient amb la resta de papers (llençant-los a les escombraries o, més efectiu, cremant-los).
A continuació, i malgrat que el procés de tria del paper ha estat sempre en mans de l'espectador, encertareu a la primera el destí turístic escrit al paper i no us equivocareu gens.
6 comentaris:
Jo esperava trobar la solució al truc que vaig presentar el dimarts de Joseph Burrus i el seu truc de ser enterrat viu però veig que has optat per un truc menys perillós, a excepció que al cremar els papers facis un incendi i acabis cremant-te a tu i el públic...
Deu ser que sempre escrius el mateix destí, encara que el públic els digui diferents?
Avui, com en Xavier, jo també he endevinat el truc. És fàcil. Tot i que deu tenir el seu efecte.
PONS: El perill sempre està present. Si no cremes els papers i el públic descobreix l'engany potser et linxen. ;-D
XAVIER: Efectivament, aquest és el truc tal com explico al post.
CARME: Està clar que el joc pot funcionar si se sap fer amb prou "teatre" però no és un truc que es pugui repetir, els espectadors s'adonarien de seguida que el destí triat a "l'atzar" sempre és el primer que s'ha dit.
Aquest era fàcil, com els altres companys he encertat el truc abans de llegir l'explicació. Ja no sé que amb tots els teus enigmes hem après a pensar de manera lateral o que per fer aquest truc i que surti bé cal un públic una mica tanoca...
XEXU: Suposo que més que un públic tanoca el que cal és un mag prou espavilat per saber presentar el truc de manera que el més obvi (que l'endevinació per transmissió de pensament és una enredada) quedi ben dissimulat dins "l'espectacle". Així i tot, és cert que, en aquest sentit, són millors els jocs de mentalisme més el·laborats i que no són tan fàcils d'endevinar com aquest del post.
Publica un comentari a l'entrada