Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel fotograma que mostra uns martells desfilant de la pel·lícula "The Wall" (Gerald Scarfe - 1982).
EL MÓN DE LA FERRETERIA
El Gran Vis estava amoïnat. La crisi al món de la ferreteria, que era completament incapaç de resoldre, feia que els seus súbdits estiguessin cada cop més intranquils i això provocava un increment, gairebé exponencial, dels disturbis socials.
Feia anys que els visos de tall recte no es podien ni veure amb els d'estrella, però ara la cosa s'havia complicat tant que cada cop que dos individus d'aquests grups coincidien en qualsevol caixa d'eines que no estigués perfectament compartimentada, es muntaven tals terrabastalls que ni les bones arts mediadores de la llima de mitja canya podien resoldre. Era difícil posar pau si, mentre els uns volien que se'ls reconegués l'antiguitat i exigien «el respecte degut als clàssics», els altres els acusaven d'antigalles inútils només aptes per a ferralla. Només en una cosa es posaven d'acord aquest parell, ambdues faccions odiaven a mort als nouvinguts visos Philips.
I la cosa no anava molt millor amb els cargols de cap hexagonal. Aquests no es parlaven amb cap dels altres grups de visos i, amb les seves femelles i volanderes, feien vida apart només relacionant-se amb les claus angleses sense voler saber res de cap tornavís.
Tot aquest malestar ja començava a afectar les alicates i les estenalles sempre tan assenyades i fins i tot el filaberquí no parava de barrinar, tement-se el pitjor d'aquell cúter de mirada tallant. Tots ells, amb el xerrac al capdavant, es queixaven repetidament al Gran Vis exigint-li que posés ordre i aturés d'una vegada les disputes entre visos i cargols abans que tot acabés tan malament que ni la cinta aïllant hi pogués posar remei.
El Gran Vis s'adonà que havia de trobar una solució, era el mínim que s'esperava d'un gran líder com ell, i així ho feu. Aquella mateixa nit sortí en un informatiu especial de televisió per proclamar que els únics culpables de la crisi que amenaçava la pau del seu poble eren els claus. Aquells éssers infames, l'escòria del món de la ferreteria, tenien la culpa de tot i ho pagarien ben car. L'exèrcit dels martells havia estat mobilitzat i ja marxava cap a la sagrada missió de colpejar cabotes i clavar claus fins no deixar-ne ni un. Les imatges de la desfilada militar, emesa en directe a tots els compartiments de la caixa d'eines, causaren l'efecte desitjat i la pau tornà. Eren feliços perquè ara sabien que la culpa de tot la tenien uns altres i no hi ha res millor per ser amics que compartir enemic.
Ah!, evidentment els claus no eren culpables de res. De fet, al ser els més pobres del món de la ferreteria, eren els que patien més la crisi i no els que l'havien originat i, en conseqüència, la "bona" idea del Gran Vis no només no solucionà res sinó que encara ho feu agreujar tot... però això ja és una altra història.
Feia anys que els visos de tall recte no es podien ni veure amb els d'estrella, però ara la cosa s'havia complicat tant que cada cop que dos individus d'aquests grups coincidien en qualsevol caixa d'eines que no estigués perfectament compartimentada, es muntaven tals terrabastalls que ni les bones arts mediadores de la llima de mitja canya podien resoldre. Era difícil posar pau si, mentre els uns volien que se'ls reconegués l'antiguitat i exigien «el respecte degut als clàssics», els altres els acusaven d'antigalles inútils només aptes per a ferralla. Només en una cosa es posaven d'acord aquest parell, ambdues faccions odiaven a mort als nouvinguts visos Philips.
I la cosa no anava molt millor amb els cargols de cap hexagonal. Aquests no es parlaven amb cap dels altres grups de visos i, amb les seves femelles i volanderes, feien vida apart només relacionant-se amb les claus angleses sense voler saber res de cap tornavís.
Tot aquest malestar ja començava a afectar les alicates i les estenalles sempre tan assenyades i fins i tot el filaberquí no parava de barrinar, tement-se el pitjor d'aquell cúter de mirada tallant. Tots ells, amb el xerrac al capdavant, es queixaven repetidament al Gran Vis exigint-li que posés ordre i aturés d'una vegada les disputes entre visos i cargols abans que tot acabés tan malament que ni la cinta aïllant hi pogués posar remei.
El Gran Vis s'adonà que havia de trobar una solució, era el mínim que s'esperava d'un gran líder com ell, i així ho feu. Aquella mateixa nit sortí en un informatiu especial de televisió per proclamar que els únics culpables de la crisi que amenaçava la pau del seu poble eren els claus. Aquells éssers infames, l'escòria del món de la ferreteria, tenien la culpa de tot i ho pagarien ben car. L'exèrcit dels martells havia estat mobilitzat i ja marxava cap a la sagrada missió de colpejar cabotes i clavar claus fins no deixar-ne ni un. Les imatges de la desfilada militar, emesa en directe a tots els compartiments de la caixa d'eines, causaren l'efecte desitjat i la pau tornà. Eren feliços perquè ara sabien que la culpa de tot la tenien uns altres i no hi ha res millor per ser amics que compartir enemic.
Ah!, evidentment els claus no eren culpables de res. De fet, al ser els més pobres del món de la ferreteria, eren els que patien més la crisi i no els que l'havien originat i, en conseqüència, la "bona" idea del Gran Vis no només no solucionà res sinó que encara ho feu agreujar tot... però això ja és una altra història.
13 comentaris:
Et felicito, per tanta imaginació d'un realisme vital aclaparador.
És impressionant!!! He rigut, somrigut i t'he admirat un cop mès llegint rl conte. Jo també et felicito. Boníssim...
Ha, ha, ha que bo "el filaberquí no parava de barrinar, tement-se el pitjor d'aquell cúter de mirada tallant."
Quin fart de riure!!!... Tot i la denúncia social amb que acaba el relat, el cert és que m'has tret unes bones rialladas!! :-DDD
A més del filaberquí barrinador i el cúter de mirada tallant... aquesta frase és per emmarcar: "que tot acabés tan malament que ni la cinta aïllant hi pogués posar remei."
Res, ja veig que les eines són molt semblants a les persones, tu...
Un relat GENIAL!!!
Per cert, acabo de resoldre el Fragment Parcial!! :-DDD
"els cargols de cap hexagonal. Aquests no es parlaven amb cap dels altres grups de visos i, amb les seves femelles i volanderes, feien vida apart només relacionant-se amb les claus angleses sense voler saber res de cap tornavís"
hahahahaha és que és MOLT bo!!! :-DDD
osti boníssim!!!!! original, divertit, imaginatiu ets un crac!!! ens deixes el llistó molt alt
Autèntica rebel·lió a la caixa d'eines! Una societat trencada i bel·ligerant, on tothom va a la seva i mira només pels seus interessos. No sé de què em sona tot plegat...
Molt bo! la revolta dels claus és a punt d'arribar.
Les rancúnies varen començar quan aquelles seductores colladores electriques s'entenien a la perfecció amb els estrella i els plans veien a venir la seva decadència per culpa de les seductores.
:) :) :)
Molt bo, nen. Molt.
Un bon regal per a la tarda del diumenge que ja s'acaba...
Llarga vida al gran Vis!
Moltes gràcies a tots per passar per aquí i comentar. Em vaig divertir força imaginant aquest món paral·lel en una caixa d'eines i em fa content que us hagi agradat. :-)
És el que passa clavant visos, després no hi ha que els pugui descargolar.
Publica un comentari a l'entrada