397.- Homenatge a Charles Dickens

Avui 07.02.2012, es commemora el 200è aniversari del naixement de Charles Dickens i seguint la crida feta des del BLOG DE L'ASSUMPTA m'adhereixo amb aquest apunt a l'homenatge blogaire en record d'aquest escriptor, tot un clàssic de la literatura anglosaxona.

Quan ens va ensenyar la seva llista de llibres llegits al 2011, l'ASSUMPTA ens va recordar que aquest 2012 és l'Any Dickens i ens va dir si ens atrevíem amb alguna de les seves obres. En un comentari a aquell apunt, jo li vaig contestar que em comprometia a llegir-ne un llibre i fer-ne un post/ressenya/enigma pel dia de l'aniversari de l'autor anglès i la vaig animar a fer una "proposta formal" d'homenatge blogaire. Em va fer cas i avui som uns quants blogaires catalans (en un post de l'Assumpta podeu veure'n la LLISTA COMPLETA) els que participem al "Online Tribute to Dickens by bloggers from Catalonia", que és com consta aquesta iniciativa a l'apartat EVENTS de la web oficial DICKENS 2012. Com veieu hem tingut un ressò internacional i, per si fos poc, fins i tot mediàtic ja que també en van parlar el 05.02.2012 a l'ESPAI INTERNET del Telenotícies Migdia de TV3.

He de dir que el què jo en coneixia de la seva obra es limitava a "La cançó de Nadal" (A Christmas Carol - 1843), el conte protagonitzat per Ebenezer Scrooge i els fantasmes que el visiten durant la nit de Nadal i les novel·les "Oliver Twist" (1839) i "David Copperfield" (1850), dos llibres que ens parlen de desgràcies infantils. I no perquè els hagués llegit, sinó per haver-ne vist les adaptacions per cinema o televisió que se n'han fet. Aquest coneixement tan limitat feia que em fes mandra llegir alguna de les obres de Dickens perquè em pensava que trobaria un text antic, desfasat i amb poc interès. Doncs bé, ara que gràcies a aquest homenatge blogaire he solucionat una mica aquesta limitació meva us he de dir que antic si que ho és en Dickens però que no l'he trobat desfasat ni, molt menys, amb poc interès.

M'he llegit els dos llibres que veieu a la imatge que encapçala aquest post. El més petit és un recull de contes de terror titulat "PER A LLEGIR QUAN ES FA FOSC", té només 110 pàgines on trobem exactament 7 contes de fantasmes que, segons la presentació del llibre es tracta d'una selecció representativa de la narrativa breu de Dickens en l'àmbit de la fantasmagoria. És un recull curt i que es fa curt, els contes es llegeixen amb facilitat perquè t'enganxa la història que expliquen encara que no fan gaire por, suposo que ja no ens espantem del mateix que s'espantaven els nostres besavis. En destaco dos, el tercer del recull "CONFESSIÓ TROBADA EN UNA PRESÓ EN EL TEMPS DE CARLES II" (A Confession Found in a Prison in the Time of Charles the Second - 1841) que explica els remordiments que fan confessar a l'assassí d'un nen i l'últim, "EL GUARDAAGULLES" (The Signalman - 1866) una típica història de l'aparició d'un fantasma anunciant una desgràcia que s'apropa.

L'altre llibre és tota una altra cosa, com veieu es tracta de la novel·la "UNA HISTÒRIA DE DUES CIUTATS" (A Tale of Two Cities - 1859). Un llibre que ens parla de l'època de la Revolució Francesa des dels seus inicis fins el seu apogeu, és en aquest marc on Dickens fa viure als seus personatges una història d'amor, de venjança, de lleialtat...
A mi m'ha enganxat la manera com l'autor ens explica tot l'ambient de terror de la Revolució, com et fa sentir la indefensió de l'individu davant de les injustícies del poder (primer el poder dels nobles sotmetent al poble i després el poder del poble que condemna a la guillotina els nobles, pel sol fet de ser-ho). I és en aquest ambient on es mouen els protagonistes de la novel·la i viuen la seva història que és la que ens explica Dickens. Una història que es va desenvolupant des de l'inici del llibre on anem coneixent els personatges, tots amb la seva importància fins i tot els que al principi pensem que només són secundaris, i que ens porta a la part final on tot es precipita fins arribar a un desenllaç que no us explicaré, és clar, però que a mi m'ha agradat força.
No us explico el final però si que us vull recordar la famosa frase inicial de la novel·la, un exemple del genial domini de la narrativa de Charles Dickens:

"Era el millor dels temps, i era el pitjor;
era l'edat de la saviesa i de la ximpleria;
era l'època de la fe i l'època de la incredulitat;
l'estació de la Llum i la de les Tenebres;
era la primavera de l'esperança i l'hivern de la desesperació;
tot se'ns oferia com a nostre i no teníem absolutament res;
anàvem tots directament al Cel,
tots ens precipitàvem cap a la direcció contrària.
En un mot: l'època era tan semblant a l'actual..."

Jo n'he gaudit molt de la lectura d'aquesta novel·la i us la recomano, però no em sap gens de greu haver llegit el recull de contes que també estan força bé i, a més, m'han servit per treure'n un enigma:

397.- Charles Dickens (1812 – 1870) és un dels escriptors britànics més coneguts. Va escriure moltes novel·les molt populars on va desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. La seva gran fama està fonamentada en la seva producció realista però també fou important en la seva obra la temàtica sobrenatural i els elements fantàstics, un exemple d'això són els seus contes de fantasmes.
Un d'aquests contes passa a un hostal on un viatjant explica la història del seu oncle i d'uns carruatges de correus fantasmes que van tornar a la vida per portar-lo a una aventura romàntica amb una damisel·la, uns espadatxins i uns cavalls fantasmagòrics...
- No sé pas què deuen dur en els sacs els fantasmes dels cotxes de correus -digué l'hostaler, que havia escoltat la història amb profunda atenció.
- Doncs _______________________________ -digué el viatjant.
- Ah! És clar! -replicà l'hostaler-. No ho hagués pensat mai.
I vosaltres? Podeu pensar quina és, segons l'autor anglès, la resposta del viatjant a la pregunta de l'hostaler? I podeu dir, si l'heu reconegut, a quin conte de Charles Dickens es refereix aquest enigma?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "