Un TAUTOGRAMA [del grec, “tauto” (el mateix) i “gramma” (lletra)] és un text compost per paraules que comencen totes per la mateixa lletra.
La dificultat d’aquest joc lingüístic, lògicament, augmenta a mesura que incrementem el nombre de paraules utilitzades; com més llarg és el text, més difícil és trobar els mots adequats que, a més de compartir inicial, també han de mantenir la coherència i el sentit del resultat final. Enfrontar-nos a la limitació de vocabulari (molt significativa en segons quines lletres) i intentar mantenir sempre un mínim de fluïdesa (és complicat fer frases que sonin naturals i no forçades), fomenta la nostra creativitat i posa a prova les nostres habilitats lingüístiques.
Sabent tot això, potser podríem intentar trobar una definició de TAUTOGRAMA en forma de tautograma (amb la T, és clar). Jo m’he empescat aquesta:
La dificultat d’aquest joc lingüístic, lògicament, augmenta a mesura que incrementem el nombre de paraules utilitzades; com més llarg és el text, més difícil és trobar els mots adequats que, a més de compartir inicial, també han de mantenir la coherència i el sentit del resultat final. Enfrontar-nos a la limitació de vocabulari (molt significativa en segons quines lletres) i intentar mantenir sempre un mínim de fluïdesa (és complicat fer frases que sonin naturals i no forçades), fomenta la nostra creativitat i posa a prova les nostres habilitats lingüístiques.
Sabent tot això, potser podríem intentar trobar una definició de TAUTOGRAMA en forma de tautograma (amb la T, és clar). Jo m’he empescat aquesta:
TAUTOGRAMA: Text totalment treballat. Trampejant topall temàtic, tossut tries transcripció tendenciosa testimoniant tothora talent teledirigit tècnicament transparent.
[Imatge creada per Bing]
Històricament, els primers exemples de repetició sonora que podríem associar als tautogrames es troben en la literatura clàssica, especialment a través de l'al·literació en textos grecs i llatins. Tanmateix, els tautogrames com a tal comencen a destacar a partir de l'època medieval, sovint en contextos poètics o religiosos. El seu moment de màxima esplendor arriba durant el Barroc, quan els escriptors experimenten amb maneres innovadores de jugar amb el llenguatge per crear efectes estètics i retòrics complexos. En la literatura moderna, els tautogrames han continuat usant-se tant en poesia com en prosa, amb finalitats humorístiques o com a exercici de creativitat. Avui en dia, segueixen sent una forma popular d'expressió literària, especialment en jocs de paraules, concursos i fins i tot en publicitat per captar l'atenció del públic.
En aquest sentit, Màrius Serra al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) ens parla d’una variant anomenada ISOACRÒNIM que és un tipus d’ACRÒNIM format per la repetició d’una única lletra. Un exemple seria la quàdruple S que les agències de turisme britàniques solien oferir per incitar a viatjar a Mallorca ("Sun, Sex, Sand, Sangria" / Sol, Sexe, Sorra i Sangria) i, en un àmbit més literari, també podem recordar la llista de vuit paraules amb B que James Joyce cita al seu ULYSSES (1922) per referir-se a les «British Beatitudes!…Beer, beef, business, bibles, bulldogs, battleships, buggery and bishops» (Belleses britàniques!... Beure, bou, bíblies, buldogs, barques bèl·liques, bardaixos i bisbes; segons la traducció de Joaquim Mallafré). La diferència principal entre un isoacrònim i un tautograma és que els primers solen ser una limitada enumeració de termes, mentre que els segons volen ser un text complet, coherent i més llarg.
En aquest sentit, Màrius Serra al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) ens parla d’una variant anomenada ISOACRÒNIM que és un tipus d’ACRÒNIM format per la repetició d’una única lletra. Un exemple seria la quàdruple S que les agències de turisme britàniques solien oferir per incitar a viatjar a Mallorca ("Sun, Sex, Sand, Sangria" / Sol, Sexe, Sorra i Sangria) i, en un àmbit més literari, també podem recordar la llista de vuit paraules amb B que James Joyce cita al seu ULYSSES (1922) per referir-se a les «British Beatitudes!…Beer, beef, business, bibles, bulldogs, battleships, buggery and bishops» (Belleses britàniques!... Beure, bou, bíblies, buldogs, barques bèl·liques, bardaixos i bisbes; segons la traducció de Joaquim Mallafré). La diferència principal entre un isoacrònim i un tautograma és que els primers solen ser una limitada enumeració de termes, mentre que els segons volen ser un text complet, coherent i més llarg.
[Imatge creada per Bing]
Podem trobar multitud d’exemples de l’ús dels tautogrames, des dels més literaris als ‘simples’ jocs lingüístics per a infants. Sense anar més lluny, recordo que a la nostra catosfera també hi hem jugat alguna vegada al blog de SA LLUNA. Però per a aquesta ocasió, n’he volgut triar quatre de ben especials que podríem considerar ‘multimèdia’.
El primer, que és per a llegir, és un sonet que he compost jo mateix. Hi ha un tipus de sonet, anomenat anglès o shakespearià, en el qual els catorze versos s’estructuren en tres quartets més un apariat i he provat de fer-ne un. Evidentment, un Sonet Shakespearià ha de ser amb «S»...
El primer, que és per a llegir, és un sonet que he compost jo mateix. Hi ha un tipus de sonet, anomenat anglès o shakespearià, en el qual els catorze versos s’estructuren en tres quartets més un apariat i he provat de fer-ne un. Evidentment, un Sonet Shakespearià ha de ser amb «S»...
SEGURETAT SOBREESTIMADA
(Sonet Shakespearià, solament «S»)
Sorgeix, sense seny, subtil sargantana
somrient senyal sobre sorral somnolent.
Sempre sotjant, solitària sultana,
somniant sorprendre sopar suculent.
Sota sol serè, surt serp sigil·losa
serpentejant sense so, sempre suau.
Seductora, solemne, sumptuosa,
secretejant, serena, sense sarau.
Sense salutació, sobtat serpenteig,
setge sibil·lí, savi sabotatge...
Saure sorprès, sistemàtic sacseig,
sòrdid sotrac, sofriment salvatge.
Sentiment segur, sagrat santuari?
Simple suflé, sarcasme sanguinari.
(Sonet Shakespearià, solament «S»)
Sorgeix, sense seny, subtil sargantana
somrient senyal sobre sorral somnolent.
Sempre sotjant, solitària sultana,
somniant sorprendre sopar suculent.
Sota sol serè, surt serp sigil·losa
serpentejant sense so, sempre suau.
Seductora, solemne, sumptuosa,
secretejant, serena, sense sarau.
Sense salutació, sobtat serpenteig,
setge sibil·lí, savi sabotatge...
Saure sorprès, sistemàtic sacseig,
sòrdid sotrac, sofriment salvatge.
Sentiment segur, sagrat santuari?
Simple suflé, sarcasme sanguinari.
[Imatge creada per Bing]
El segon exemple és per a veure’l, es tracta d’un fragment de la pel·lícula «V de Vendetta» (2005) en el qual el protagonista es descriu utilitzant (gairebé) únicament paraules començades per «V». Voilà...
|
|
El tercer l’hem d’escoltar. És la cançó «ABCdário» (2017) del raper, poeta i cantautor brasiler Fabio Brazza. És en portuguès, però s'entén perfectament...
|
|
El quart i últim exemple també el podem escoltar. Un divertit «Poema a Messi amb la M» escrit pel locutor i humorista Andreu Juanola que es va emetre al programa radiofònic LA SOTANA el dia 22/02/2018. Aquí el teniu...
Acabo aquest post proposant-vos un joc basat en els tautogrames. Es tracta que endevineu quins mots s’amaguen darrere unes definicions tautogramàtiques amb el benentès que les solucions són paraules que també comparteixen la mateixa inicial. És a dir, si us demanès per un «monument megalític» la resposta seria «menhir» perquè és un tipus de megàlit que comença amb «M», doncs això mateix heu de fer per a solucionar les vint-i-sis definicions següents (una per cada lletra de l’alfabet català). Som-hi!
DICCIONARI TAUTOGRAMÀTIC
- A = Afecte autèntic, amistat accentuada, afinitat acompanyada
- B = Ballarina baliga-balaga, bibelot boterut
- C = Cilindre cancerigen, consumint cicuta cremada
- D = Discussió diplomàtica, deliberació desenvolupada, destresa declamatòria
- E = Engranatge encefàlic, enteniment esmolat, esperit espavilat
- F = Fantasma fugitiu, façana fictícia, faramalla fútil
- G = Giradiscs grandiloqüent, gatzara giratòria
- H = Home herculi, halo hieràtic, història honorable
- I = Idea inusual, invenció irrealitzable, impuls inabastable
- J = Juguesca jurídica, jutge justicier, jurisprudència judicial
- K = Kyrieleison kafkià
- L = Lleure literari, litúrgia lletraferida
- M = Mecanisme mental, moviola multimèdia, moments meritoris
- N = Negror notable, natura nocturna, neguit noctàmbul, non-non
- O = Onades obstinades, observació oberta, odissea omnipresent
- P = Pas per parets, pany protector, prohibit passar
- Q = Querella quotidiana, qualificació qüestionable, quixot quimèric
- R = Romanç rústic, relat recíproc, rotllana recreativa
- S = Senderi sensacional, seny sistemàtic, solució solvent
- T = Text transformat, transferint termes, transcrivint tradicions, transmetent tons
- U = Ubiqüitat unànime, unió ubèrrima, ufologia ufanosa, usdefruit utòpic
- V = Vagabundeig valorat, visitant viles velles, veient valls verges, vivint vivències vibrants
- W = Winchester, whisky, Wyoming, Wayne [John]
- X = Xim-xim xocant, xoll xipollejant, xaragall xop
- Y (dígraf NY) = Nyèbit (de) nyigui-nyogui
- Z = Zona zebra, zona zebú... Zeladors zoòfils
 |  |
