En enigmística, s’anomenen DESCARTS als jocs de paraules que permeten convertir un mot en un altre de diferent quan el desposseïm d’algunes de les seves lletres o síl·labes.
Segons la posició de les lletres eliminades en el mot inicial, trobem tres modalitats principals d’aquests artificis de supressió: la decapitació, l'amputació i el descart pròpiament dit.
La DECAPITACIÓ extreu la lletra (o síl·laba) inicial d’una paraula per formar-ne una altra, com veiem en els exemples «tapat / àpat» o «domàs / mas». Es basa en el fenomen fonètic de l’afèresi.
L’AMPUTACIÓ elimina la lletra (o síl·laba) final del mot de partida, com en el cas de les parelles «petó / pet» o «gascó / gas». Es fonamenta en la figura gramatical anomenada apòcope.
Finalment, el DESCART crea el nou mot suprimint alguna lletra (o síl·laba) intermèdia de la paraula inicial, com per exemple «barnús / banús» o «maraca / maca». Està basat en l’artifici retòric conegut com a síncope.
D’aquests tres fenòmens fonètics en trobem sengles exemples literaris a l’obra EXERCICES DE STYLE de Raymond Queneau (1903 - 1976). Com ja hem vist en algun post anterior, en aquest llibre l’autor ens presenta un incident trivial (un jove de coll llarg i amb un barret estrafolari puja a un autobús de la línia S, escridassa un viatger que el trepitja i tot seguit va a seure. Dues hores més tard, el tornen a veure parlant amb un company sobre un botó del seu abric) narrat de 99 maneres diferents i dedica tres d’aquestes versions a les figures retòriques que comentem en aquest text. Com que no són gaire llargues, us les transcric a continuació traduïdes al català per Annie Bats i Ramon Lladó:
Segons la posició de les lletres eliminades en el mot inicial, trobem tres modalitats principals d’aquests artificis de supressió: la decapitació, l'amputació i el descart pròpiament dit.
La DECAPITACIÓ extreu la lletra (o síl·laba) inicial d’una paraula per formar-ne una altra, com veiem en els exemples «tapat / àpat» o «domàs / mas». Es basa en el fenomen fonètic de l’afèresi.
L’AMPUTACIÓ elimina la lletra (o síl·laba) final del mot de partida, com en el cas de les parelles «petó / pet» o «gascó / gas». Es fonamenta en la figura gramatical anomenada apòcope.
Finalment, el DESCART crea el nou mot suprimint alguna lletra (o síl·laba) intermèdia de la paraula inicial, com per exemple «barnús / banús» o «maraca / maca». Està basat en l’artifici retòric conegut com a síncope.
D’aquests tres fenòmens fonètics en trobem sengles exemples literaris a l’obra EXERCICES DE STYLE de Raymond Queneau (1903 - 1976). Com ja hem vist en algun post anterior, en aquest llibre l’autor ens presenta un incident trivial (un jove de coll llarg i amb un barret estrafolari puja a un autobús de la línia S, escridassa un viatger que el trepitja i tot seguit va a seure. Dues hores més tard, el tornen a veure parlant amb un company sobre un botó del seu abric) narrat de 99 maneres diferents i dedica tres d’aquestes versions a les figures retòriques que comentem en aquest text. Com que no són gaire llargues, us les transcric a continuació traduïdes al català per Annie Bats i Ramon Lladó:
AFÈRESIS
Jar obús atgers. Xar-me cot va fa va ret ló nat. Dar tre atger se-li tgés us da da va va. Nar-se’n re ient va re.
Ant ve che var va unt all mic va sells cia cant-li mer tó bric.
APÒCOPES
Vaig pu en un aut ple de via. Vaig fixar en un xi el coll del qual s’assembla al de la gira i que porta un bar amb un ga tre. Es va enfa amb un al via queixant que li trepi els pe ca vega que puja o baixa gent. I va a a seu car un se queda lliu.
Torn cap a la ri gau el vaig obser quan camina am i av amb un a que li dona con d’elegància indi el pri bo del seu a.
SÍNCOPES
Vaig pjar en un aubús ple dvitgers. Vaig fxame en un jve alb collasblavalrafa i ab barvoltren. Es va enfamaltre vitger car sliqxava que trpeués. I ocpà un sient que hvia qudat llre.
Fent el matmé en sentrari, el vaig obsar a Courome que pia una lló d’egància apsit d’un btó.
Jar obús atgers. Xar-me cot va fa va ret ló nat. Dar tre atger se-li tgés us da da va va. Nar-se’n re ient va re.
Ant ve che var va unt all mic va sells cia cant-li mer tó bric.
APÒCOPES
Vaig pu en un aut ple de via. Vaig fixar en un xi el coll del qual s’assembla al de la gira i que porta un bar amb un ga tre. Es va enfa amb un al via queixant que li trepi els pe ca vega que puja o baixa gent. I va a a seu car un se queda lliu.
Torn cap a la ri gau el vaig obser quan camina am i av amb un a que li dona con d’elegància indi el pri bo del seu a.
SÍNCOPES
Vaig pjar en un aubús ple dvitgers. Vaig fxame en un jve alb collasblavalrafa i ab barvoltren. Es va enfamaltre vitger car sliqxava que trpeués. I ocpà un sient que hvia qudat llre.
Fent el matmé en sentrari, el vaig obsar a Courome que pia una lló d’egància apsit d’un btó.
Més enllà, però, de la pura gramàtica i pel que fa a l’àmbit més enigmístic, explicaré que els jocs de paraules basats en aquests artificis de supressió han existit des de sempre en qualsevol llengua. Així i tot, es considera que el seu origen formal respecte a la construcció d’enigmes el trobem a l’enigmística clàssica italiana de finals del segle XIX que els utilitzaven en uns passatemps anomenats ‘decapitazione’, ‘amputazione’ i ‘scarto’.
Aquests passatemps es poden presentar per separat o combinant-los entre si i, com hem anat explicant, tots ells contemplen les modalitats lletra-a-lletra o sil·làbica a les que, a més, també s’hi afegeix una variant anomenada progressiva que allarga el joc amb successives eliminacions de lletres fins a esgotar el mot inicial. Un exemple de Decapitació Progressiva Lletra-a-lletra seria: «cavarà / avara / vara / ara / ra / a».
Per acabar, us proposo algunes endevinalles creades a partir de les diverses variants dels DESCARTS.
La primera és obra d’en Màrius Serra al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) i és un exemple d'Amputació Sil·làbica Progressiva presentat criptogràficament que fa així:
Aquests passatemps es poden presentar per separat o combinant-los entre si i, com hem anat explicant, tots ells contemplen les modalitats lletra-a-lletra o sil·làbica a les que, a més, també s’hi afegeix una variant anomenada progressiva que allarga el joc amb successives eliminacions de lletres fins a esgotar el mot inicial. Un exemple de Decapitació Progressiva Lletra-a-lletra seria: «cavarà / avara / vara / ara / ra / a».
Per acabar, us proposo algunes endevinalles creades a partir de les diverses variants dels DESCARTS.
La primera és obra d’en Màrius Serra al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) i és un exemple d'Amputació Sil·làbica Progressiva presentat criptogràficament que fa així:
«Totes joioses expliquen la forma d'una paperina»
(Solució: --------- / ------ / ---)
(Solució: --------- / ------ / ---)
Les altres me les he empescat jo mateix:
1 - Decapitació:
«La pedra que es torna ocell»
(Solució: ---- / ---)
2 - Decapitació Sil·làbica:
«Si marxes del camp obtindràs 25 cèntims»
(Solució: ----- / ---)
3 - Amputació:
«En aquest munt trobaràs el teu destí»
(Solució: ---- / ---)
4 - Amputació Sil·làbica:
«L’insecte que alimenta una mica»
(Solució: ----- / ---)
5 - Descart:
«L’instrument musical del grup de soldats»
(Solució: ------ / -----)
6 - Descart Sil·làbic:
«Forns on cous esferes»
(Solució: ------- / -----)
«La pedra que es torna ocell»
(Solució: ---- / ---)
2 - Decapitació Sil·làbica:
«Si marxes del camp obtindràs 25 cèntims»
(Solució: ----- / ---)
3 - Amputació:
«En aquest munt trobaràs el teu destí»
(Solució: ---- / ---)
4 - Amputació Sil·làbica:
«L’insecte que alimenta una mica»
(Solució: ----- / ---)
5 - Descart:
«L’instrument musical del grup de soldats»
(Solució: ------ / -----)
6 - Descart Sil·làbic:
«Forns on cous esferes»
(Solució: ------- / -----)
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Pons i Carme Rosanas "
13 comentaris:
L'avantatge de passar el primer es que pots fer només els més fàcils.
1- Roca / Oca
5- Trompa / Tropa
Ja paro, la resta pels altres
4 - Mosca / Mos
Estic aclaparat. No sabia pràcticament res de totes aquests jocs de paraules que ens proposes.
Ets un pou de ciència dels enigmes, Mc.
PONS: El Refranyer l'encerta quan assegura allò que "Qui matina, fa farina". Encertes els tres que dius. Felicitats!!
XAVIER: Gràcies. Jo també descobreixo molts d'aquests conceptes quan preparo aquests posts de Glossari i m'agrada compartir-los amb tots vosaltres.
Un bon entreteniment el d'avui.
M'ho he mirat una estona, però em sembla que la panxa em diu que és hora de dinar i ja faig tard!.
Aferradetes, Mac.
SA LLUNA: En aquests casos, la panxa sempre té raó. :-DD
Abraçades!!
Uf! M'ha semblat complicat això!
Sort del Pons que m'ha donat la pista de com ho ha fet.
A veure si n'encerto alguna.
2.- rural - ral
I la del Màrius Serra:
contentes - contes - con
CARME: Complicat o no, n'encertes un parell més. Felicitats!!
Només en queden dues, la 3 (que, per a mi, és la més difícil) i la 6. No dubto que també us sortiran. Ànims! :-)
Jo vaig començar i ja veig que em tocarà a mi acabar
3 - fato / fat
6 - bòbiles / boles
PONS: I ho acabes la mar de bé. Felicitats per aquests dos últims encerts, ara mateix publico el rètol vermell. Enhorabona!! :-)
Resulta ben curiós aquest entreteniment que en principi no li havia agafat ben bé el fil, però que llegint les respostes dels teus lectors més hàbils, he descobert millor com es trobava la resposta. Us felicito a tots i totes i treien-me un descart de la butxaca "a la meva manera" , n'he trobat un pel teu nom McAbeu.... "Mcbeu" i celebrem tots plegats els teus èxits :)
Salut !!.
ARTUR: Tot i que l'enunciat pot ser més o menys criptogràfic, ja has vist que només és qüestió de trobar la paraula que s'amaga dins d'una altra paraula.
M'ha agradat el descart que em dediques i a més m'ha servit d'inspiració per a fer-ne un de progressiu amb el mateix estil. Començant amb "macabeu" (el raïm), trobaríem "McAbeu" (el meu nom bloguer), a continuació el teu "Mcbeu" (perquè, efectivament, jo bec per apuntar-me al teu brindis de celebració), seguiríem amb "Mbeu" (que és el que diria la copa de cava, em beu :-D), després "beu" (més genèric) i acabaríem amb "bé" (que és com intentem passar-nos-ho sempre en aquest blog). ;-))
Salut!!
Publica un comentari a l'entrada