GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 12 d’abril de 2021

Joc de Ment - 031

CERCLE TELEPÀTIC



- Una baralla de cartes
- Un full de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)



Abans de començar el joc, haurem d’extreure setze cartes de la baralla que, sense importar el pal, tinguin la següent numeració i en aquest ordre (amb els naips cara avall): 3, 6, 5, 8, 7, 2, 1, 4, 3, 6, 5, 8, 7, 2, 1, 4.



Presentem al públic el paquet de setze naips com si fossin un grapat de cartes agafades a l’atzar i, per tant, sense fer esment del nombre o de l’ordre que tenen, i diem que serviran per fer una demostració dels nostres poders telepàtics.

El primer pas serà escollir una carta d’inici i això deixarem que ho faci el mateix espectador. Amb aquesta finalitat, dipositem el paquet de cartes sobre la taula amb la cara cap avall i li demanarem que triï ell quantes vegades vol que tallem la baralla. Seguidament, nosaltres (o el mateix espectador sota la nostra supervisió) procedirem a fer aquest nombre de talls per, al final, deixar una carta damunt del paquet que hem de remarcar que és completament desconeguda, tant per a ell com per a nosaltres. Seguirem el joc recollint el paquet sense alterar-ne l’ordre que, suposadament, ha triat l’espectador i anirem deixant d’una en una les vuit primeres cartes amb la cara cap avall formant un cercle sobre la taula en el sentit de les agulles del rellotge. La resta de naips ja els podem descartar perquè no els farem servir per al joc.

En aquest moment, diem a l’espectador que pensi en una de les vuit cartes del cercle sense tocar-la encara i, mentre ho fa, nosaltres aprofitarem les seves ones mentals per escriure una predicció oculta en un paper que doblegarem i deixarem al mig del cercle de cartes fins al final del joc. Una vegada fet això, l’espectador ha de girar la carta que havia escollit, recordar-ne el número i tornar-la a girar per deixar-la en el seu lloc original dins el cercle. Aleshores, començant per la carta següent a l’escollida, comptarà en l’ordre de les agulles del rellotge tants naips com assenyala el número d’aquella primera carta. Això el portarà a una nova carta que ha de girar i retirar del cercle. Aquest procés es repetirà tantes vegades com calgui, amb la xifra que ens marqui cada vegada l’última carta girada, fins a aconseguir eliminar totes les cartes del cercle menys una.

Vegem-ho amb un exemple. Imaginem que la primera carta que gira l’espectador és un "4", aquesta la torna al seu lloc i començant per la següent, compta en sentit horari quatre naips per escollir una nova carta (en l’exemple, el "8") que girarà i traurà del cercle. Ara comptarà vuit començant per la carta que va a continuació d’aquesta que ha eliminat per arribar a una nova carta que també traurà del cercle abans de repetir el procediment amb el número que indiqui aquest última carta. I així fins que només en quedi una.

Arribats a aquest punt, hem de recordar que aquesta carta final depèn directament de la primera que ha començat el procés i que ha estat escollida lliurement per l’espectador. També cal remarcar que la nostra predicció l’hem fet abans de saber quina seria aquella primera carta. Així i tot, els nostres poders telepàtics no han fallat com demostrarem desplegant el paper que durant tot el truc ha estat a la vista de tothom sobre la taula on, evidentment, haurem escrit el mateix número exacte que porta la carta que ha quedat al cercle.





11 comentaris:

Pons ha dit...

Ja veig, un d’aquells trucs que només pots fer una sola vegada sense que els espectadors comencin a sospitar. També es d’aquells que en comptes de remenar la baralla només la talles, no sóc gaire fan.

sa lluna ha dit...

No sé si ho he entès... però com dic sempre, el mag s'ho curra bé.

Aferradetes, Mac.

xavier pujol ha dit...

Per al Mag Abeu tot sembla fàcil...

McAbeu ha dit...

PONS: Sí, és un d'aquells trucs que no t'acaben de fer el pes. Ja sé que tu prefereixes la màgia d'alta volada. ;-)


SA LLUNA: Si el proves de fer, l'entendràs de seguida. :-)


XAVIER: No t'ho creguis, tots tenim les nostres limitacions. :-)

Assumpta ha dit...

Per què sóc tan dura de mollera???
No entenc com podem saber res si tenim les cartes en un ordre i les tallem... en fi... ho hauré de llegir més vegades... 😱😱

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: És just aquest detall que a tu et sorprèn el que permet que aquest joc es pugui presentar com un "truc de màgia". El teu dubte és completament lògic: Com pot ser que malgrat barrejar les cartes, el mag pugui endevinar sempre el resultat correcte? Aquesta és la gràcia del joc que s'esvaeix quan responem la pregunta explicant que aquesta barreja és només aparent perquè quan tallem les cartes en modifiquem l'ordre, això és cert, però realment no les desordenem. 

Això sembla una incongruència sense sentit, però per trobar-li només cal (com en moltes altres ocasions) fer el problema més petit. Imagina que només tenim quatre cartes [1-2-3-4], quan les tallem (per la meitat, per exemple) quedaran així [3-4-1-2]. L'ordre és diferent, però la seqüència es manté. Imagina-te-les en un cercle, tant abans com després del tall el 2 està entre l'1 i el 3, el 3 està entre el 2 i el 4, i igualment amb qualsevol altra carta. I com que aquest fet no varia per molts talls que fem, això és el que permet al mag fer la seva "màgia". :-) 

Assumpta ha dit...

Aaaaai aaaai, crec que ho entenc una mica... sí sí, ... què curiós!!!

Això segur que és una part de la matemàtica! 😂😂😂 👏👏👏👏👏

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Renoi de matemàtiques!!, que estan per tot arreu i sempre apareixen quan menys les esperem. :-DDD

Assumpta ha dit...

Siiiii, és veritat!!! 😂😂😂😂😂😂

XeXu ha dit...

Una pregunta, tu fas manualment tots aquests trucs que expliques? Et surten? Perquè jo, llegint-los, em faig un embolic i suposo que fer-ho ha de ser més fàcil que explicar-ho, però només de pensar-hi se m'acudeixen tants llocs on cagar-la, que no sé ni per on començar...

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: ;-)


XEXU: Sí, els provo sempre abans d'escriure el post i ho faig per dues raons. La primera, comprovar que funcionen i la segona, entendre'ls jo mateix. És cert que només llegint-los poden semblar molt més complicats del que realment són, per això és una bona idea anar fent-los pas a pas per veure (i entendre) el procediment. Com tu mateix apuntes, sovint l'explicació teòrica és més feixuga que l'aplicació pràctica. De totes maneres, com he dit altres vegades, la idea d'aquests posts no és "convertir-nos en mags" sinó mostrar com amb senzills trucs o aplicant simples regles matemàtiques també es pot aconseguir sorprendre "màgicament".

Publica un comentari