Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per un gravat extret del recull llatí "Ars Moriendi [L'art de morir]" (Anònim - 1450).
ARTISTES DE LA MORT
[Aplaudiments]
Un moment d'atenció, si us plau. Ha arribat l'hora de posar-nos un mica seriosos i parlar de la mort digna. Aquest és un tema que ha preocupat a la humanitat des de temps immemorials i que ha estat tractat per filòsofs i savis de tots els temps. Un dels textos més coneguts en aquest sentit és l'«Ars Moriendi» (L'art de morir), escrit en llatí al segle XV és un recull de consells sobre els protocols i procediments per a "morir bé". Tots hauríem de tenir ben presents les indicacions plasmades en aquests escrits que ens ajuden a saber morir amb la dignitat que escau a un instant tan tràgic però no tothom és capaç de fer-ho. Saber mantenir la compostura quan ens arriba el final no és fàcil i molt poca gent sap deixar aquest món amb l'enteresa que caldria. N'hi ha pocs, certament, però n'hi ha i un d'aquests va ser en Vito Mascarpone, el cap de la màfia que controlava la zona nord de la ciutat. Quan el senyor Mascarpone va ser tirotejat en sortir al replà de casa seva, no només va entomar les cinc bales d'una manera exemplar i després va caure per les escales sense gairebé tacar-les de sang sinó que també va saber aprofitar els seus darrers segons de vida per pensar en el proïsme. No va patir pel que li estava passant a ell personalment (que era molt gros) sinó que va tenir prou esma d'utilitzar el seu últim alè per pensar en els que quedaven vius i va ordenar una vendetta contra la màfia rival. Una venjança que va originar una guerra entre famílies i que es va saldar amb un total de més de trenta morts, fent-se així mereixedora del premi a la «Millor matança entre bandes del 2019» que acabem de lliurar fa uns minuts en aquest mateix escenari. Per tot això, per la seva enteresa al ser tirotejat, per la seva polidesa a l'hora de no ensangonar excessivament l'escena del crim i per la seva generositat a l'últim moment de pensar més en els altres que en si mateix, en definitiva pel seu art a l'hora de morir dignament el senyor Vito Mascarpone s'emporta el diploma «Ars Moriendi 2019». Els demano un fort aplaudiment que, sens dubte, és del tot merescut.
[Aplaudiments]
Com és obvi, el senyor Mascarpone no es troba a la sala i no pot pujar a recollir el guardó que enviarem amb molt de gust a la seva vídua aquesta mateixa setmana.
Continuem ara amb la gala MURDER AWARDS 2019 perquè encara ens queden molts premis per repartir. Segur que molts dels presents frisen per saber qui rebrà el guardó a l'assassí en sèrie més metòdic de l'any o qui tindrà l'honor de ser reconegut com l'assassí a sou més eficient dels darrers dotze mesos. I els més interessats són, evidentment, els propis nominats a aquestes distincions que ja veig ansiosos a les butaques de primera fila. Intenten dissimular però no poden ocultar els nervis i segur que tots ells matarien per saber el resultat ara mateix.
[Rialles]
Però encara els farem patir una mica més perquè primer cal atorgar un altre dels grans premis de la nit. Com tots els assistents ja deuen suposar, em refereixo a la medalla d'or al «Millor Genocida de l'any». Aplaudim als nominats que són...
[Aplaudiments]
Un moment d'atenció, si us plau. Ha arribat l'hora de posar-nos un mica seriosos i parlar de la mort digna. Aquest és un tema que ha preocupat a la humanitat des de temps immemorials i que ha estat tractat per filòsofs i savis de tots els temps. Un dels textos més coneguts en aquest sentit és l'«Ars Moriendi» (L'art de morir), escrit en llatí al segle XV és un recull de consells sobre els protocols i procediments per a "morir bé". Tots hauríem de tenir ben presents les indicacions plasmades en aquests escrits que ens ajuden a saber morir amb la dignitat que escau a un instant tan tràgic però no tothom és capaç de fer-ho. Saber mantenir la compostura quan ens arriba el final no és fàcil i molt poca gent sap deixar aquest món amb l'enteresa que caldria. N'hi ha pocs, certament, però n'hi ha i un d'aquests va ser en Vito Mascarpone, el cap de la màfia que controlava la zona nord de la ciutat. Quan el senyor Mascarpone va ser tirotejat en sortir al replà de casa seva, no només va entomar les cinc bales d'una manera exemplar i després va caure per les escales sense gairebé tacar-les de sang sinó que també va saber aprofitar els seus darrers segons de vida per pensar en el proïsme. No va patir pel que li estava passant a ell personalment (que era molt gros) sinó que va tenir prou esma d'utilitzar el seu últim alè per pensar en els que quedaven vius i va ordenar una vendetta contra la màfia rival. Una venjança que va originar una guerra entre famílies i que es va saldar amb un total de més de trenta morts, fent-se així mereixedora del premi a la «Millor matança entre bandes del 2019» que acabem de lliurar fa uns minuts en aquest mateix escenari. Per tot això, per la seva enteresa al ser tirotejat, per la seva polidesa a l'hora de no ensangonar excessivament l'escena del crim i per la seva generositat a l'últim moment de pensar més en els altres que en si mateix, en definitiva pel seu art a l'hora de morir dignament el senyor Vito Mascarpone s'emporta el diploma «Ars Moriendi 2019». Els demano un fort aplaudiment que, sens dubte, és del tot merescut.
[Aplaudiments]
Com és obvi, el senyor Mascarpone no es troba a la sala i no pot pujar a recollir el guardó que enviarem amb molt de gust a la seva vídua aquesta mateixa setmana.
Continuem ara amb la gala MURDER AWARDS 2019 perquè encara ens queden molts premis per repartir. Segur que molts dels presents frisen per saber qui rebrà el guardó a l'assassí en sèrie més metòdic de l'any o qui tindrà l'honor de ser reconegut com l'assassí a sou més eficient dels darrers dotze mesos. I els més interessats són, evidentment, els propis nominats a aquestes distincions que ja veig ansiosos a les butaques de primera fila. Intenten dissimular però no poden ocultar els nervis i segur que tots ells matarien per saber el resultat ara mateix.
[Rialles]
Però encara els farem patir una mica més perquè primer cal atorgar un altre dels grans premis de la nit. Com tots els assistents ja deuen suposar, em refereixo a la medalla d'or al «Millor Genocida de l'any». Aplaudim als nominats que són...
[Aplaudiments]
14 comentaris:
Una bona descripció irònica de com funciona el món. El pitjor de tot és que nomtenen la sinceritat de la teva història i som capaços de donar un premi a qualsevol genocida, i a sobre posant-li un títol honorable.
O de fer doctor honoris causa a un borratxo, lladre i protector de lladres, corrupte, masclista i un etc llarguíssim.
Sovint et dic que em fas riure, i mira avui no he rigut, però sí que m'has sorprès i he admirat un cop més la teva imaginació i capacitat narrativa.
(Aplaudiments) també per a tu.
CARME: M'agrada utilitzar la ironia i l'humor (negre, en aquest cas) quan escric un relat perquè exagerar les coses és una manera de fer-les paleses. Està clar que una gala com la que relato no seria possible en aquesta forma però coincideixo amb tu que això ja està passant d'alguna manera. Vivim en una societat on prima l'espectacle i la morbositat, un assassí confés i condemnat pot ser "premiat" amb hores de televisió on se li blanquejarà la imatge o, com el cas que tu cites, són guardonats amb grans honors personatges que no s'ho mereixen de cap manera... i això, efectivament, no fa gens de gràcia.
M'alegro que t'hagi agradat el relat. Gràcies pel teu comentari!
Només per curiositat, tu estàs nominat en alguna categoria?
Bé, he recuperat la falta de riure amb el comentari d'en Pons...
He, he, he... I tu, Pons? Estàs nominat en alguna categoria?
PONS: Hi ha coses que no les puc explicar aquí. A més, si et contestés aquesta pregunta... t'hauria de matar. ^_^
CARME: Ell potser no... però no puc dir el mateix de l'Ahse. :-DD
Algun any s'haurà d'instituir també la menció honorífica a la carrera d'un fabricant i/o venedor d'armes.
XAVIER: Aquests són els patrocinadors de la gala...
Són, amb diferència, els traficants més fastigosos de la Terra.
XAVIER: És un comerç brut que fa negoci a costa de la vida de les persones i, estic d'acord amb tu, això és molt fastigós.
Un concurs perillós !... no m'agradaria ser-hi ;D
Quin concurs més macabre... però al ritme que anem no el veig massa disparatat... Aquest premi d'ars moriendi està bé però... no hi veig la manera de gaudir-lo per cap lloc! :D Aplaudiments pel relat!!!
ARTUR: Realment és millor no rebre segons quins premis. :-))
ADA: És un relat que exagera la realitat... però la realitat hi és.
El premi Ars Moriendi 2019 és un diploma molt maco però estic d'acord amb tu, segur que al senyor Vito Mascarpone això no li fa ni fred ni calor. :-P
Moltes gràcies!!
Caram, és cert que a dia d'avui hi ha gales de premis de qualsevol cosa, però aquesta em sembla una mica macabra. Això sí, està presentada per un autèntic professional, d'això no hi ha dubte.
XEXU: Sempre es troba gent prou preparada... per al que sigui. :-D
Publica un comentari a l'entrada