Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Galileu afrontant la Inquisició" (Cristiano Banti - 1857).
DRET FONAMENTAL
Hem escoltat amb molt de gust i amb gran interès, l'al·legat final on ens han estat exposades les raons presentades per la defensa.
L'acusat ens ha parlat de les lleis fonamentals que regeixen el nostre univers, unes lleis que superen la nostra limitada visió geocèntrica del món on vivim per fer un pas més enllà. Un pas que ens ha de portar, també, a no oblidar els drets fonamentals que qualsevol persona ha de tenir per poder defensar les seves idees i, d'aquesta manera, permetre que la nostra societat continuï avançant. L'acusat ens ha recordat que les nostres lleis no són justes si contradiuen allò que és fonamental.
Li hem de dir que té raó. Aquest tribunal accepta aquests arguments i dictarà una sentència que, com no podia ser d'una altra manera, els tindrà molt en compte. No ens tremolarà el pols si, per fer-ho, hem d'interpretar el codi penal d'una manera més o menys laxa, fent dir a la llei allò que el legislador no volia dir o fent una interpretació ad hoc dels fets per encabir-los, ni que sigui amb calçador, dins els delictes que estem jutjant. I ho farem així perquè, reiterem, estem d'acord amb l'acusat. Les nostres lleis no poden estar per sobre d'allò que és fonamental i, per això, ens les farem venir bé per respectar aquests fonaments que ens regeixen.
No en dubti l'acusat, per a nosaltres no hi ha res més fonamental que deixar clar que sempre tenim raó i que qualsevol que no pensi com nosaltres ha de ser castigat. És fonamental escarmentar durament als que ens porten la contrària per evitar que altres s'hi atreveixin després. És fonamental demostrar que manem i que, sobretot, volem continuar manant.
Moltíssimes gràcies a tots. Vist per a sentència. Abandonin la sala, si us plau.
L'acusat ens ha parlat de les lleis fonamentals que regeixen el nostre univers, unes lleis que superen la nostra limitada visió geocèntrica del món on vivim per fer un pas més enllà. Un pas que ens ha de portar, també, a no oblidar els drets fonamentals que qualsevol persona ha de tenir per poder defensar les seves idees i, d'aquesta manera, permetre que la nostra societat continuï avançant. L'acusat ens ha recordat que les nostres lleis no són justes si contradiuen allò que és fonamental.
Li hem de dir que té raó. Aquest tribunal accepta aquests arguments i dictarà una sentència que, com no podia ser d'una altra manera, els tindrà molt en compte. No ens tremolarà el pols si, per fer-ho, hem d'interpretar el codi penal d'una manera més o menys laxa, fent dir a la llei allò que el legislador no volia dir o fent una interpretació ad hoc dels fets per encabir-los, ni que sigui amb calçador, dins els delictes que estem jutjant. I ho farem així perquè, reiterem, estem d'acord amb l'acusat. Les nostres lleis no poden estar per sobre d'allò que és fonamental i, per això, ens les farem venir bé per respectar aquests fonaments que ens regeixen.
No en dubti l'acusat, per a nosaltres no hi ha res més fonamental que deixar clar que sempre tenim raó i que qualsevol que no pensi com nosaltres ha de ser castigat. És fonamental escarmentar durament als que ens porten la contrària per evitar que altres s'hi atreveixin després. És fonamental demostrar que manem i que, sobretot, volem continuar manant.
Moltíssimes gràcies a tots. Vist per a sentència. Abandonin la sala, si us plau.
10 comentaris:
I per això no s'han de barrejar les lleis físiques amb les lleis jurídiques.
PONS: Exacte. La "separació de poders" és molt necessària sempre.
Partir de premisses diferents és el que porta a conclusions diferents. Estaria bé si es tractés d'un debat, però quan una de les parts et pot portar a la foguera no està tan bé.
XEXU: Certament, quan els jutges també són part i fan passar el seu "dret" a mantenir l’statu quo per sobre els drets fonamentals dels acusats, la cosa pinta malament.
Tal qual... des de que le món és món... hi ha hagut jutges d'aquests i crec quesempre n'hi haurà.
CARME: Sí, és veritat. La il·lusió que els temps de la inquisició ja havien estat superats resulta que només era això, una il·lusió.
La inquisición mai ha sigut passat.
JPMERCH: A uns quants els hi convé molt que segueixi vigent, realment.
Sr. Galileu, és cert que va llençar una mirada d'odi al soldat de la Inquisició que el va detenir?
XAVIER: Segur que sí, mirades d'odi com mai abans s'havien vist ni mai després es tornaran a veure. I no només això, sinó que els pobres soldats de la Inquisició van haver d'escoltar també insults tan greus com "votarem". Perdó que m'he equivocat, volia escriure "voltarem". En el sentit que els terrícoles voltarem al voltant del sol, evidentment. Un exemple més de la Violència en estat pur, ja ho veus.
Publica un comentari a l'entrada