BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Enigmes de la vida (29) - EL QUIXOT

Aquest és el 2100è post de XAREL-10. Una ocasió especial que aprofitaré per fer un post especial i també, és clar, per continuar agraint-vos la vostra presència. Moltes gràcies per ser-hi. :-)



Heu llegit
"El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha"
de Miguel de Cervantes Saavedra?

Aquest clàssic de les lletres castellanes és un llibre que, de tota la vida, he tingut a casa. Per ser exactes, ja hi era abans que jo nasqués. El Quixot que hi ha a casa dels meus pares és de 1960, es tracta de l'edició que dins la Biblioteca Hispania va publicar l'editorial Ramon Sopena de Barcelona i el podeu veure a la imatge que encapçala aquest post.

Però, malgrat tenir-lo tan a l'abast, no l'havia llegit mai fins ara. Recordo que, quan feia batxillerat, ens van posar un treball a l'assignatura de llengua i literatura que consistia en identificar, classificar i comentar tots els refranys que surten a l'obra (segur que no us descobreixo res si us dic que en Sancho Panza no para de dir-ne) i aleshores, per obligació, vaig haver de "llegir" el llibre (més concretament només la segona part perquè el treball el fèiem en grup) però això no ho compto com una lectura, almenys tal com jo entenc les lectures que és llegir per gaudir (o no) del que hi ha escrit sense haver d'anar fent interrupcions per treure refranys, prendre notes o fer qualsevol altra cosa que no et deixi llegir tranquil.

Si encara recordo aquell treball és perquè va resultar força llarg i pesat de fer, i segurament aquesta ha estat una de les causes de que, durant molts anys, mai hagi tingut en compte aquesta gran novel·la com una de les meves possibles lectures. He llegit altres coses de Cervantes i no m'han desagradat (podria citar alguna de les seves "Novelas Ejemplares" que són força entretingudes) però sempre m'havia fet molta mandra posar-me amb una obra tan llarga de la que, a més, tots en coneixem de sobres l'argument per haver-ne vist les diverses adaptacions que s'han fet per televisió, per cinema o fins i tot en dibuixos animats.

A mesura que m'he anat fent gran, això ha anat canviant. I, a poc a poc, la mandra ha anat disminuint mentre han anat creixent les ganes de llegir la novel·la. Més d'una vegada, durant aquests anys, m'he trobat amb recomanacions entusiastes que m'empenyien a provar-ho (aquí dins de la Catosfera em ve al cap un post de J.M. Tibau on deia que el Quitxot és un dels llibres que és mereixen, no ja una relectura, sinó una trilectura) i aquesta "insistència" ha tingut finalment els seus fruits. La "gota que va fer vessar el got" va ser la lectura de les memòries del Dr. Broggi que vaig fer a finals de l'any passat, l'insigne cirurgià en parla molt bé del Quixot en més d'una ocasió i si a això li afegim que uns mesos abans havia llegit "La volta al món en 80 dies", una novel·la de la qual també coneixia totalment l'argument però que, malgrat això, vaig gaudir moltíssim, va fer que decidís, d'una vegada per totes i sense més excuses, que "El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha" havia d'aparèixer a la meva llista de lectures del 2015. I així ha sigut.

No he llegit l'exemplar que us he presentat al principi, en comptes d'anar a buscar el de casa dels meus pares (que el pobre ja té una edat i val més no remenar-lo gaire) vaig preferir treure de la biblioteca una edició més moderna (i en dos volums més manejables) i l'he combinat amb una versió en format ebook de domini públic. No fa gaire que l'he acabat i he de dir que n'he quedat molt satisfet. La lectura ha valgut molt la pena, és molt entretinguda i, quan t'acostumes al "castellano añejo", resulta molt amena de llegir. Et diverteixes amb les estrambòtiques aventures del "Caballero de la Triste Figura" i se't fa força interessant quan et mostra la vida i els costums del segle XVII on es mouen els personatges. Malgrat les més de 1000 pàgines, la lectura no se m'ha fet gens pesada. Així que, com veieu, m'ho he passat força bé i m'uneixo, sense dubtar-ho, a la llista dels "recomanadors".

***************************************

Tant és així, que he decidit fer-li llegir al meu click:


Suposo que el recordeu, us el vaig presentar fa uns mesos i des d'aleshores li he fet llegir algun dels llibres que he volgut destacar d'entre les meves lectures d'enguany per participar en el CONCURS: THE OTHER READERS, que va de llibres, fotografies i clicks de Playmobil i que té en marxa la JOMATEIXA. Encara hi sou a temps de participar (el termini no s'acaba fins el 20 de desembre) i jo us animo a fer-ho que els premis (així en plural perquè n'hi ha més d'un) s'ho valen.

Per part meva, aquesta foto del click llegint "El Quijote" que vaig fer als peus del molí de vent que hi ha al Perellò (no em negareu que és un lloc ben adient) és la quarta que li envio i, per tant, ja he acabat la feina. A continuació, us deixo les altres fotos del meu click llegint que ja heu pogut veure al blog TUMATEIX-LLIBRES:





19 comentaris:

XeXu ha dit...

També recordo que a l'escola me'n van fer llegir un tros, i ja llavors em va fer molta mandra. No recordo si havia de fer un treball o què, per mi va passar a la història ràpid, i no m'he plantejat mai llegir-lo. Tot i que la teva recomanació fa repensar-m'ho una mica, i sobretot la del teu click, ara mateix la meva capacitat lectora és molt limitada i vaig a pas de tortuga. No em puc enfrontar a un llibre de més de mil pàgines si no vull que em duri mesos i mesos. I només ho faré en cas de tres supòsits: Sánchez Piñol, RR Martin o Rothfuss. La resta hauran d'esperar temps millors.

Assumpta ha dit...

Hahahahaha em morooooooo!!! :-DDD
Segur que tens el Click més culte de tota la catosfera! Quina gràcia! ;-)

Jo no tinc clicks i, per tant, no puc jugar... li vaig preguntar a la Jomateixa si podia participar amb algun altre nino (potser fins i tot m'hauria fet una nineta-Assumpta de llana hehehe) però em va dir que estava reservat als clicks, així que ja m'ho passo bé veient els vostres :-)

M'alegra molt que t'hagi agradat! Diuen que a Dickens li havia agradat moltíssim i que quan va escriure el seu llibre del Club Pickwick (llibre que et recomano molt, molt, molt i que, si vols, fins i tot et puc deixar materialment parlant) als vint-i.pocs anys d'edat, s'hi va inspirar una mica.

Algun dia jo també llegiré el Quixot, quan la meva vida agafi una mica d'ordre... i llavors el comentarem al blog silenciós, eh? ;-))

Carme Rosanas ha dit...

Vaig endarrerida de tot... No he llegit mai el Quixot i no he fet cap foto de clicks...

El castellà antic és el que em fa mandra, no pas la història. I no m'hi acabo de posar mai. Potser algun dia em decidiré com ara tu.

Enhorabona per tants posts... Quanta dedicació i quant ordre i quanta regularitat en aquest blog. De tota manera he de dir que encara te'n porto algun d'avantatge, però crec que m'atraparàs... Jo no penso fer cap post de "celebració" fins molt mès enllà. El vaig fer als 1001, als 2002 i ara fins als 3003 no toca. A veure si hi arribo!

Consol ha dit...

Felicitats per la teva constància i per la feina feta, 2100 és un nombre que es fa respectar.
No he llegit el Quixot i ara no és el moment per fer-ho.
M'ha agradat molt la idea del teu click i els seus reportatges fotogràfics.

Elfreelang ha dit...

d'entrada tu i el teu blog ja sou uns clàssics a l'alçada del cavaller de la trista figura i el seu escuder .....o sia que moltes felicitats .....molt bona la foto del click amb el llibre!!!!! jo com que no faig fotos digitals i ni tinc clicks declino participar en el que proposa la jomateixa , jo el quixot me l'he rellegit em falta la trilectura en tot cas , un llibre pel qual El Sigmund Freud va aprendre castellà exclusivament per poder llegir-lo en versió original

pons007 ha dit...

2100 posts! casum dena! si fa quatre dies vas fer el 2000! Felicitats per tan elevada xifra!

Quan recomanes el Quixot ho fas pensant en la gent, no pensant en mi, no? Vull dir que a mi no m'agradaria, oi? Hi ha robots? hi ha dracs? hi ha zombis? hi ha nans de casi dos metres? hi ha dones-llop? hi ha a golems? hi ha un patrici? no, oi?

Assumpta ha dit...

... ehem... em vaig oblidar de felicitar-te pel post 2100 :-DD

MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!
PER MOLTS POSTS MÉS!! :-)))

McAbeu ha dit...

XEXU: És un llibre que s'ha d'agafar amb ganes, no t'ho negaré però una vegada el tens a les mans et sorprèn gratament. De totes maneres, t'entenc perfectament, ja has vist que a mi m'ha costat alguns anys superar la mandra que també em feia... clar que a mi mai me'l va recomanar un click.
Jo també m'apuntaria a qualsevol llibre dels tres supòsits que cites, fins i tot podríem fer apostes a veure quin dels tres autors publica el seu abans que sembla que tots van per llarg,

ASSUMPTA: Doncs mira que una nina-Assumpta de llana llegint llibres a mi m'hauria fet molta gràcia. :-)) M'apunto la teva recomanació d'aquest Dickens i em comprometo a que sigui una de les meves lectures de l'any que ve (i no caldrà que me'l deixis que ja el tinc "localitzat", gràcies per l'oferiment de totes maneres). I pel que fa al Quixot, és clar que el comentarem, no en dubtis. :-)

CARME: Encara estàs a temps de les dues coses. ;-)
Gràcies. Ja saps que jo també faig les celebracions de veritat cada 1000 posts (aquestes de cada 100 són més un recordatori que una altra cosa), així que quedem pel teu post 3003 i pel meu 3000... si hi arribem. :-)

CONSOL: Moltes gràcies, ja ho diu el refrany: "D'enigma en enigma, s'omple el XAREL-10". :-D
A mi el moment de llegir el Quixot no m'ha vingut fins ara, així que t'entenc perfectament.
I pel que fa al click, la idea és de la JOMATEIXA però a mi també em va semblar genial i m'hi vaig apuntar de seguida, :-)

ELFREELANG: Jo no diria tant però moltes gràcies igualment. No sabia això del Sigmund Freud i no crec que jo hagués arribat a tant per llegir-lo, però sens dubte sí que ha valgut la pena haver-ho fet.

PONS: Gràcies per les felicitacions que no sé si em mereixo perquè tothom sap que si del 2000 al 2100 ha passat tan poc temps és només perquè vaig fer trampes per atrapar-te i vaig fer accelerar el LLIBRE amb les 5 endevinalles diàries del Concurs 2000. ^_^
Home, no sé que dir-te. Algunes de les aventures del Quixot són prou estrambòtiques per ser dignes d'un Pratchett, salvant totes les distàncies és clar. Però tot i així, em sembla que els quatre segles que fa que va ser escrit pesen molt i segurament no, el llibre no t'agradaria.

ASSUMPTA (2): Moltes gràcies i que tu ho puguis veure. :-)))

Assumpta ha dit...

Siiiiiiiiiiiii!!! Va, si tu el llegeixes, jo en faré una re-lectura!! :-DD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Quedem així doncs, ja ho concretarem. :-))

jomateixa ha dit...

Primer felicitar-te per ser tan actiu en tots els sentits! Que ens facis jugar i que participis en tot i ho facis d'una manera tan genial!
M'he despistat i faig tard, ja ho sé, he tornat a treballar després d'un any sabàtic i vaig una mica atabalada. Avui estava més tranquil·la i de sobte he pensat..."El post d'en Mc amb la seva última foto!!" i corre corre que faig tard.
Fantàstic com totes les altres participacions. Si ja m'ho passo bé amb les fotos dels altres amb les teves encara més.
També genial haver triat aquest llibre que sembla que tothom sap de que va però molt pocs han llegit. Jo recordo que vaig fer alguns treballs a l'escola i fins i tot en tinc una versió més infantil que em van fer comprar per les nenes pel cole, però no crec que l'hagi llegit tot. Potser ho hauré de provar algun dia. El que sí recordo és la sèrie de dibuixos que feien a la tele, de la que crec que no em vaig perdre cap capítol.
Gràcies per jugar amb mi, i gràcies per fer-ne promoció ;D

McAbeu ha dit...

JOMATEIXA: Com ja et vaig dir al teu blog, qui m'havia de dir a mi que a la meva edat em buscaria un click, li faria llibres a mida, el fotografiaria llegint pels llocs... i que m'ho passaria tan bé fent-ho!! :-D, Així que gràcies a tu!!!

Assumpta ha dit...

El Click d'en MAC fins i tot ha estat a la Plaça Prim de Reus llegint el llibre de l'Enric Calpena! :-DDD

Assumpta ha dit...

Concretarem!! :-DDD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: El llibre de l'Enric Calpena és una novel·la històrica ambientada a l'època del general Prim i el protagonista és també nascut a Reus, sabent això al meu click li va semblar que no hi havia lloc millor per llegir-la que la Plaça Prim de Reus. El que no sé és si després de fer-se la foto va anar a prendre un tallat al Viena ;-D
Pel que fa al Dickens, ja en parlarem al blog silenciós a veure com ho fem que un llibre de més de 1000 pàgines es mereix que concretem i, fins i tot, que ho estudiem ben estudiat. :-)

Assumpta ha dit...

És una passada de llibre, que va totalment "in crescendo"... En Charles el va escriure amb 22 o 23 anyets de res (una criatura!!... un geni!!) però com el va començar per encàrrec i sortia publicat per fascicles, al principi era una mica "deslligat" tot plegat, fins que, passades les primeres entregues, els personatges van anar agafant força el llibre es converteix en una meravella.

Jo diria que gairebé és còmic... si entenguéssim que també és còmic el Quixot... Hi ha un munt d'aventures absurdes, ridícules en les que -si et fiques bé dins la història- et pots fer autèntics farts de riure, però, al mateix temps, uns retrats de la societat de l'època que et deixaran parat. Una de les "aventures" passa en una localitat que estan d'eleccions. Les descripcions dels candidats, els trucs que fan servir, els mítings... en fi, que diries que, en molts punts, estàs llegint una crònica actual.

Enmig, hi ha uns detalls dickensians que a mi m'encanten: alguns personatges especials, que surten de passada, es posen a explicar alguna cosa que han viscut i, d'aquest relat, neix com un breu conte dins el llibre. En aquests contes la fantasia de Dickens ja es desborda totalment... Passat el petit relat, segueix amb la trama de les aventures dels socis del Club Pickwick :-))

Assumpta ha dit...

Crec que sí que el Click va anar a fer un tallat al Viena... L'altre dia, passant per davant, sentia unes dones que parlaven d'un client molt baixet que no el veien de l'altra banda de la barra i que va haver d'enfilar-se ben amunt per poder demanar el tallat... La descripció era igual que la del teu click :-DD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA (1): Si no estigués ja convençut que "Els papers pòstums del club Pickwick" serà una de les meves lectures del 2016, aquest comentari m'hauria acabat de convèncer. :-))

ASSUMPTA (2): M'has recordat l'escena del conte quan en Patufet va a comprar el paquet de sal i l'adroguer el sent però no el veu... sí, sens dubte parlaven del meu click. :-DDD

Assumpta ha dit...

(1) :-DDDDDDDDD

(2) Ben bé així!! ;-))))))))

Publica un comentari a l'entrada