BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 3 de juliol de 2010

El meu homenatge a MANUEL DE PEDROLO

El passat 26.06.2010 es van complir els 20 anys de la defunció de Manuel de Pedrolo. M'ha sabut greu no tenir-ho present fins que, fa alguns dies, la CARME ens ho va recordar dedicant-li un dels seus MOMENTS perquè penso que és un dels autors catalans que es mereixen un gran homenatge. Avui, encara que sigui amb retard, m'adhereixo a aquesta commemoració i li dedico aquest 600è apunt de XAREL-10.

MANUEL DE PEDROLO
[L'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990]

Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor. És un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Conreà tots els gèneres literaris i col·laborà amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres. Va obtenir diversos premis literaris i fou distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979.

Si us interessa conèixer més coses sobre Manuel de Pedrolo i la seva obra us recomano que llegiu la sèrie d'apunts que, durant aquesta setmana, ha publicat la JÚLIA al seu blog LA PANXA DEL BOU.

Per la meva banda, com que penso que no hi ha millor manera de recordar un escriptor que fer-ho a través de la seva obra, he escollit un text curt escrit per Pedrolo que us transcric a continuació per després proposar-vos un parell de preguntes. Es tracta d'una petita peça de teatre:

Al bell mig de l'escena hi ha una gran cabina amb les inicials W.C. ben visibles al capdamunt de la porta, davant de la qual fan cua vint-i-set homes silenciosos que fumen, llegeixen el diari, etc. Una dona, amb un carrau a la falda, seu al costat de la cabina.

Passen uns minuts i es dispara un timbre. Per la porta de darrera, invisible, van sortint deu individus que deixen l'escena. Els homes que esperen es redrecen instintivament, gairebé en posició de ferms, i la dona, que s'aixeca, en compta deu en veu alta. Fa sonar aleshores el xerric-xerrac i els designats entren a la comuna, que tanquen a llur darrera. La dona s'asseu altre cop a la cadira.

Al cap de deu minuts es repeteix l'escena. Cop de timbre, sortida dels que eren dins i nou recompte de la dona que en deixa entrar deu més a la cabina. Uns minuts i entren dos individus que es col·loquen a la cua. Al cap de poc, surten els de la comuna i la dona fa els seus comptes.

Aquesta vegada, però, no surten, car només hi ha nou homes. El carrau, doncs, no sona i ella se'n torna a la cadira, a esperar. Els homes s'impacienten i alguns es mouen nerviosament, com si no poguessin aguantar-se ja les ganes d'orinar. La dona, que ho observa, se'n va cap a la porta de fora, mira enllà, però no deu veure ningú, car retrocedeix fins la cadira, si bé ara no s'hi asseu. Una estona més i dos o tres individus comencen a recargolar-se les mans al baix ventre.

La dona pren una gran decisió i compta novament els homes. Tot seguit...

És evident que l'autor acaba el text explicant el desenllaç d'aquesta situació, i això és el que us demano:

1.- Quina és la gran decisió que Manuel de Pedrolo fa prendre a la dona del carrau?

2.- I, si l'heu reconegut, podeu dir com es titula aquesta peça de teatre i a quin dels llibres de Pedrolo apareix?

No hi ha pistes, val la pena
que llegiu l'obra d'en Pedrolo

8 comentaris:

Elvira FR ha dit...

M'agrada molt el Pedrolo però no me l'he llegit tant com per aventurar una resposta....no sé quina decisió va prendre la dona....

Puigmalet ha dit...

Ai, quina pixera que m'acaba d'entrar...

Assumpta ha dit...

Aaaaah!! Tenim enigma en dissabte!! si ja m'ho deien les meves percepcions telepàtiques :-))

He d'admetre que, com tantes altres persones, jo només he llegit el Mecanoscrit del segon orígen... per tant, aquesta obra no la conec, però suposo que puc aventurar una resposta, oi? :-))

a) Fer posar en Puigmalet a la cua, que sembla que li ha entrat necessitat ;-))

b) Com s'adona que no hi ha ningú més que la pugui veure (algun possible cap que la pogués renyar si no seguia les normes fil per randa) es compadeix d'aquells nou i els deixa entrar.

Assumpta ha dit...

Ostres, que m'oblidava...

FELICITATS PEL POST 600!!! :-)))

Ai, m'has fet pensar en el post 500... i com m'ho vaig passar de be! ;-))

kweilan ha dit...

Felicitats pel post 600. Dedicat, a més, a un gran autor.

McAbeu ha dit...

Gràcies pel comentaris.

En quant al text d'en Pedrolo i el meu enigma, de moment només l'ASSUMPTA s'aventura a donar una resposta. De fet en dóna dues, però cap d'elles és la correcta. Serà qüestió de seguir provant-ho. :-))

Carme ha dit...

Gràcies a tu per col·laborar en l'homenatge a Pedrolo...

I no sé pas els teus enigmens... Jo que no he llegit només el Mecanoscrit sinó que he llegit més de 50 llibre de Pedrolo, tampoc sé endevinar els enigmes... i és que aquesta obra precisament. crec que no l'he llegida!

:)

McAbeu ha dit...

Penso que la solució a la primera pregunta pot sortir per deducció, de fet l'ASSUMPTA en dóna una que podria haver estat correcta. :-)

En quant a la segona pregunta, entenc que és més difícil. Com a pista us puc dir que és un llibre "diferent" i fet "a trossos" que fins i tot conté dibuixos i poemes visuals del mateix Pedrolo. ;-)

Publica un comentari a l'entrada