BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

diumenge, 13 de juny de 2010

El meu homenatge a JESÚS MONCADA

Avui 13.06.2010 es compleixen els 5 anys de la defunció de JESÚS MONCADA i seguint la crida feta des del blog PROVISIONALS m'adhereixo mitjançant aquest apunt a l'homenatge blogaire en record de l'escriptor de Mequinensa.

JESÚS MONCADA
[Mequinensa, Baix Cinca, 1941 - Barcelona, 2005]

Fou narrador i traductor. En la seva obra recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l'antiga població de Mequinensa (ara soterrada sota les aigües del riu Ebre).

Autor dels llibres de contes, Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999) i de les novel·les, Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997).

Les seves obres han estat traduïdes a una dotzena de llengües. El mateix autor va traduir un nombre considerable d'obres del castellà, del francès i de l'anglès. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Entre els guardons que ha merescut la seva obra hi ha el premi Joan Crexells, el premi Nacional de la Crítica, el premi Ciutat de Barcelona, el de la Crítica Serra d'Or. Va ser distingit amb el Premi dels Escriptors Catalans a la qualitat del conjunt de la seva obra (2001) i la Creu de Sant Jordi (2001).

La millor manera per recordar un escriptor és fer-ho a través de la seva obra i per això avui, des d'aquest blog d'enigmes, he triat un dels seus contes. Concretament i com no podria ser d'altra manera, el titulat "UN ENIGMA I SET TRICORNIS" que us plantejo a continuació com si fos un dels meus enigmes mentals encara que no sabria si etiquetar-lo com matemàtic, de lògica, lateral, fàcil o difícil...

DADES:
1.- A principi dels anys seixanta, el pes net de les forces de guarnició de la vila excedia de bon tros la mitja tona, distribuïda entre set guàrdies civils de manera més aviat poc equitativa.
2.- El comandant del post, el sergent Hermógenes Martínez, era el que pesava més amb els seus 98 quilos panxuts, suorosos i esbufegadors.
3.- El guàrdia Epifanio Torrijos, més conegut com la Broca, amb els seus 44 quilos era el més escanyolit.
4.- Del guàrdia Marcelino en desconeixem el pes però sabem que tenia un nas llargarut i escrutador.
5.- Dels altres 4 membres de la Benemèrita només sabem que un d'ells es deia Rufino.

FETS:
1.- Seguint ordres de la capital, les forces públiques de la vila s'havien desplegat per intentar enxampar un desconegut capaç d'imitar el xiulet dels col·legiats amb una traça diabòlica que en els partits jugats al camp de futbol del poble (veure foto que encapçala aquest apunt) desbaratava, amb les seves xiulades, les jugades més perilloses dels equips visitants.
2.- Malgrat aquest desplegament i la feina dels confidents habituals, no hi ha manera d'atrapar a aquest àrbitre pirata.

PISTES:
1.- Segons diu el senyor Honorat, l'apotecari, aquest fals àrbitre era de la mena d'espectadors anomenats peripatètics.
2.- Mossèn Silvestre no gosaria afirmar que el do d'imitar a la perfecció els xiulets dels àrbitres no era un designi de la providència per evitar el descens de categoria de l'equip local.
3.- La versió de Joana Vinyes i, amb ella, els altres menjaciris de la dreta local, és que la xiulada era de procedència celestial i es tractava d'un miracle aconseguit amb intercessió de la patrona de la vila.
4.- En canvi la Caterina, la bruixa del carrer del Castell, ho atribueix als seus encantaments a base de cor d'anguila, sang de toro i corda de penjat.
5.- Per la seva banda i sempre que es tracta d'arreplegar vots, cadascun dels partits polítics s'atribueix l'autoria de les xiulades.

ENIGMA: Qui era aquest àrbitre pirata?

Tant si necessiteu com si no,
més pistes per trobar la resposta
no dubteu a llegir el conte
i la resta de l'obra d'en Jesús Moncada
que, sens dubte, valen molt la pena.


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

28 comentaris:

Pilar ha dit...

Trobo genial el teu homenatge! Ets molt acurat triant, senyor del enigmes.

vpamies ha dit...

Doncs ara mateix, un diumenge al matí gairebé de matinada... :-)

No t'ho sabria dir pas, però el que m'encanta de Moncada és les perles que ens deixa de la Guàrdia civil. Mira que en deia en un altre recull:

"Es veu que es tracta d’emprenyar la gent i tenir l’excusa perquè la guàrdia civil comenci a repartir llenya: la llei de l’estaca."

Mira que l'hem viscuda durant anys la llei de l'estaca!

Puigmalet ha dit...

Ahir precisament vaig anar a pescar anguiles. Ara en guardaré el cor :))

Encara vindran del riu, els xiulets...

Assumpta ha dit...

Doncs jo, com a menjaciris oficial del a Catosfera ho atribueixo a un miracle de la Patrona local jajajaja

Vols dir que ens has donat prou pistes, Mac? Homeee que és un homenatge! Una pisteta més? ;-))

Assumpta ha dit...

A veure, el pobre Hermógenes Martínez, segons el que medís d'alçada tampoc cal fer-lo passar per tan gras... Sí, 98 quilos són molts però... feia 1,70 o 1,90? perquè la cosa canviaria molt.

Doncs bé, aquests quilos... "esbufegadors", no emetrien pas un xiulet en respirar després d'una bona carrera?

Doncs ja ho tinc!! Els nanos del poble el feien empipar, ell sortia corrents i, finalment, esbufegant, sortia aquell xiulet que...

Elvira FR ha dit...

T'has superat! quin homenatge més reeixit! i amb enigma! doncs aventuro una resposta qui xiulava era el mossèn per ajudar a posar les coses a lloc!
per cert Assumpta quina ironia més maca que gastes ....ja ja menjaciris oficial!

Assumpta ha dit...

Jajaja Elvira tu sí que ets maca!! ;-))

I sí, estic d'acord amb tu... en Mac es supera cada dia :-))

Carme ha dit...

Mc, sé que em repeteixdo, però ets un crack dels cracks fent homenatges i lligant-los amb els enigmes.

Jo no en tinc ni idea, però farem una mica de barrila... va!

Si la Joana Vinyes que diu que era menjaciris, (i l'Assumpta també ho diu) coincidissin també en l'entusiasme a nivell màxim pel seu equip (l'equip de cadascuna, clar!) ves que no fos ella... la del xiulet... tot fent-ho passar per un miracle... La Joana, no pas l'Assumpta, eh?

Assumpta, maca, una abraçada molt i molt forta!

Cèlia ha dit...

Jo també trobo genial el teu homenatge-enigma!

Assumpta ha dit...

Atenció que la cosa es posa seriosa...

"Aristòtil va fundar l'escola peripatètica el 335 a. C., quan va obrir la seva primera escola filosòfica en el Liceu a Atenes. EL nom de l'escola procedeix de la paraula grega 'ambulant' o 'itinerant'. Això pot provenir, o bé dels portals del Liceu coneguts com a perípatoi, o bé pels enramats elevats sota els que caminava Aristòtil mentre llegia..

Així doncs es pot tractar d'un espectador ambulant... es va movent de lloc... i com ho sap el senyor Honorat?

Carme, no ho diguis tan fort que jo no hi estic implicada... pensa que jo sóc molt futbolera i que si l'equip local corre el risc de baixar de categoria... alguna novena faríem :-)))

Assumpta ha dit...

Mac!!! Holaaa! :-))

Què no hi ha enigma avui? ;-)

Tot bé?

McAbeu ha dit...

:-DD. Tot bé, no pateixis.
L'enigma d'avui està punt de sortir i la solució a aquest la donaré demà al matí, he volgut esperar si algú deia alguna cosa més.

Fins demà, doncs. I gràcies per l'interès. ;-))

Assumpta ha dit...

Ostres, doncs ara et renyaré!!

Haguessis pogut posar un comentari dient "la solució a aquest enigma la donaré demà al matí" perquè jo ja estava preocupada... (bé, és una altre cosa que vaig heretar del meu pare, ser molt patidora... a part d'agradar-me la música clàssica, ser una fanàtica culé i tenir interès per les coses de fe, que ho poso en tercer lloc no perquè sigui menys important -al contrari- sinó perquè això s'hereta en part, després un decideix jajaja)

McAbeu ha dit...

PILAR: Moltes gràcies. Aquesta vegada i amb un conte amb un títol així, ha sigut fàcil. :-))

VÍCTOR: A l'obra d'en Moncada es reflexa molt bé aquella època que ara ens sembla molt llunyana però en segons quines coses no ho és tant.

PUIGMALET: Jo tinc al celler una ampolla de "Sangre de Toro", només ens falta la "corda del penjat"... :-DD.
I no, no era el riu el que xiulava.

ELVIRA FR: Moltes gràcies es fa el que es pot. :-)). Doncs tampoc és el mossèn.

CARME: Jo també em repeteixo però ho dic de cor, MOLTES GRÀCIES. No dubto que si s'hagués d'ajudar al Barça l'ASSUMPTA seria la primera en xiular però l'entusiasme de la Joana no arriba a tant. :-DD

CÈLIA: Moltes gràcies!

ASSUMPTA: Accepto que em renyis perquè tens raó, si el costum del blog és contestar l'endemà no costava gaire avisar de que en aquest cas ho allargava una mica. Ho sento! :-)
Si ho he fet és perquè en aquest enigma l'únic que he fet és "desestructurar" (amb l'estil de Ferran Adrià) el conte d'en Jesús Moncada. Cada pista, dada o fet són fragments del conte per tant no podia donar més pistes com em demanaves ja que al conte tampoc no hi són i dir la solució és desvetllar el final del conte. Per això he esperat un dia més per dir que ho has encertat i que, encara que no pels motius que tu dius, el àrbitre pirata és el comandant de la Guàrdia Civil, el sergent Hermógenes Martínez. :-)) FELICITATS!!

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaau!! l'Hermógenes!! :-))

Hauré de llegir el llibre! :-))

Ei, quin és el títol del recull de contes on puc trobar aquell que em vas dir al meu blog que parla de l'assassinat de Roger Ackroyd? És el mateix on puc trobar aquest?

McAbeu ha dit...

ASUMPTA: Exacte, els dos contes surten al llibre El cafè de la Granota (Jesús Moncada - 1985)

Assumpta ha dit...

Ostres, aquest l'he d'aconseguir com sigui! Estic segura que m'agradarà!! :-))

Moltes gràcies!! :-))

Assumpta ha dit...

Ja li he encarregat a la meva germana que me'l busqui per totes les biblioteques de Barcelona ;-))

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Quan jo vull buscar si algun llibre és a la biblioteca de Vila-seca, faig servir el CATÀLEG ARGUS ONLINE.
També s'hi pot consultar el catàleg de la Biblioteca X. Amorós de Reus i el llibre d'en Moncada surt com "Disponible" amb la referència JN(MON)CAF. :-)

Assumpta ha dit...

Ostres! Està molt bé :-)))

Doncs mira, quan parli amb ella ja li diré que aquí el tenen... tot i que a ella li encanta fer de "bibliotecària" i buscar-los...

Per cert que, Camí de Sirga el té ella mateixa (a la seva extensa biblioteca particular) i em va dir que també me'l deixaria... Tinc una germana que és una passada!! ;-))

Assumpta ha dit...

Mac, demà al matí en Josep Lluís me l'anirà a buscar a la Xavier Amorós :-)) (és molt a prop d'on treballa, saps?)

Tinc moltes ganes de llegir-lo!! :-))

McAbeu ha dit...

T'agradarà, són contes no gaire llargs i molt ben escrits. És "l'entrant" ideal per després llegir Camí de Sirga, que a mi també em va agradar molt però que costa una mica més. :-)

Assumpta ha dit...

Ah! genial! doncs primer em llegeixo el de relats de la Biblio i després Camí de Sirga que me'l deixarà ma germana (ella també s'apunta els que em deixa, la data, i si li demano pròrrogues jajajaja... estem igual de xalades) :-))

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Quan has dit que a la teva germana li encanta fer de bibliotecària, jo m'ho he pres en sentit figurat però ara veig que és ben real. Però no ho trobo malament que ja se sap que moltes vegades es compleix allò de "llibre deixat, llibre perdut". Encara que segur, segur que no és el teu cas. ;-DD

Assumpta ha dit...

Jo sé un refrany en castellà que diu "quien presta un libro a un amigo, pierde el libro y pierde el amigo" ;-))

És una mica bèstia, però...

I un altre que diu "libro prestado, perdido o estropeado"...

Ma germana fa això d'apuntar-los perquè jo li dic, eh? És que si ella no s'ho apunta i m'ho va recordant, jo sóc molt desastre... Llavors, ja que ho fem, doncs ho fem bé... apunta la data, el temps de préstec i tal :-))

Assumpta ha dit...

Es pot justificar a algú que pegui un tret a un altre en determinades circumstàncies molt extremes? :-DDD

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: En aquest cas, no ho justifico però ho entenc perquè a algú que et fa una cosa així... no opines que n'hi ha per matar-lo?. :-DDD
T'ha agradat, el conte? ;-)

Assumpta ha dit...

Sí, molt!! ;-)))
I també he llegit el del teu enigma!

Els vaig llegir els dos primers i després vaig començar pel principi :-)

Publica un comentari a l'entrada