Igual que vaig fer l'any passat, vull aprofitar el període estival per ressenyar alguns llibres que he llegit enguany i, de pas, ensenyar-vos les fotografies que en Jan McPetit s’ha fet amb ells.
Per a aquesta temporada, he escollit tres novel·les històriques que és un gènere que, de tant en tant, m’agrada llegir i us les aniré presentant successivament cada segon divendres dels mesos de juliol, agost i setembre. Avui comencem el viatge desplaçant-nos al Camp de Tarragona de fa 870 anys...
Per a aquesta temporada, he escollit tres novel·les històriques que és un gènere que, de tant en tant, m’agrada llegir i us les aniré presentant successivament cada segon divendres dels mesos de juliol, agost i setembre. Avui comencem el viatge desplaçant-nos al Camp de Tarragona de fa 870 anys...
 | | |  |  |
Aquesta novel·la ens porta a la segona meitat del segle XII per explicar-nos la fundació del monestir de Poblet en plena repoblació de la Catalunya Nova després de la conquesta de Lleida als sarraïns. Els personatges principals són el pare Esteve, un jove monjo cistercenc que manté amistat amb Gilabert, un cavaller de nobles sentiments, i Gaia, filla del senyor de l’Espluga Sobirana que es rebel·la contra la seva condició en una època on les dones no gaudien de gaires expectatives més enllà de viure sotmeses als pares o als marits. A mesura que l'edificació del monestir va avançant també evolucionen les circumstàncies d'aquests personatges que viuen una història plena de disputes familiars, enfrontaments per les terres i intrigues vàries per aconseguir o mantenir el poder. Aquesta trama novel·lada serveix a l'autor per relatar-nos, amb gran rigor històric, com era la vida dels nobles, els religiosos i el poble en aquells anys.
Escrita amb un llenguatge planer, la lectura no es fa pesada en cap moment. L'autor aconsegueix integrar perfectament els abundants apunts històrics que farceixen el text i no tens la sensació en cap moment que aquestes dades només serveixen per omplir pàgines (com passa en més d'una novel·la històrica) sinó que, ben al contrari, fan un bon servei a la trama novel·lada, complementant-la i, fins i tot, enriquint-la. Un conjunt molt ben lligat que aconsegueix atrapar-te ben aviat en aquest viatge nou segles enrere. He de dir que jo l'he gaudit especialment perquè explica la història del monestir de Poblet i dels seus voltants, una zona que conec força bé per tenir-la a pocs quilòmetres de casa, però crec que aquest llibre pot agradar a qualsevol amant de la novel·la històrica, sigui d'on sigui.
Com calia esperar, la fotografia està feta a la plaça d'entrada al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
Escrita amb un llenguatge planer, la lectura no es fa pesada en cap moment. L'autor aconsegueix integrar perfectament els abundants apunts històrics que farceixen el text i no tens la sensació en cap moment que aquestes dades només serveixen per omplir pàgines (com passa en més d'una novel·la històrica) sinó que, ben al contrari, fan un bon servei a la trama novel·lada, complementant-la i, fins i tot, enriquint-la. Un conjunt molt ben lligat que aconsegueix atrapar-te ben aviat en aquest viatge nou segles enrere. He de dir que jo l'he gaudit especialment perquè explica la història del monestir de Poblet i dels seus voltants, una zona que conec força bé per tenir-la a pocs quilòmetres de casa, però crec que aquest llibre pot agradar a qualsevol amant de la novel·la històrica, sigui d'on sigui.
Com calia esperar, la fotografia està feta a la plaça d'entrada al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).
4 comentaris:
A mi, (que encara que no quedi molt bé dir-ho, no m'agrada la història, ni llegir llibres d'història) m'agraden les novel·les històriques, és per a mi una manera de llegir història i d'aprendre coses d’història que se'm fa distreta, divertida i interessant. O sigui que seria una novel·la candidata a afegir a la meva llista. Ja aniré llegint les altres que comparteixis, Mc!
CARME: Tot i que actualment no en llegeixo tantes com abans, a mi sempre m'ha agradat el gènere de la novel·la històrica. Com dius, és una manera entretinguda d'aprendre coses d'èpoques passades i això dona a aquest tipus de llibres un plus d'interès quan els llegeixes. Ara bé, per aconseguir-ho l'autor ha de saber explicar la història sense que sembli que t'està fent una classe d'història i no tothom ho sap fer això. En aquesta novel·la que ressenyo sí que m'ho he trobat, així que penso que tu també la gaudiries. Si algun dia t'arriba a les mans, ja m'ho diràs.
Digues-li al Jan McPetit que hauria preferit la foto al claustre del monestir que gairebé sempre sol ser la part més bonica dels monestirs, on es barreja harmoniosament natura i arquitectura.
PONS: La fotografia del post està feta mentre esperàvem per entrar a dinar al restaurant del monestir i va ser després de menjar que vam fer la visita a l'interior del monument. Amb això et vull dir que la fotografia que demanes hauria estat ben possible... si no fos que en McPetit és un pèl vergonyós i prefereix no sortir si hi ha massa gent al voltant. Va ser més fàcil fer la foto a la plaça d'entrada un moment que no hi havia gairebé ningú que a dins del claustre sempre més concorregut. ;-)
Publica un comentari a l'entrada