GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 4 de febrer del 2017

Relats Conjunts (gener - 2017) ter


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Soir bleu" (Edward Hopper - 1914).

Es dóna la circumstància que aquesta és la proposta nº 100 d'aquell blog i, per celebrar com cal l'efemèride, a l'ELFREELANG se li ha acudit que estaria molt bé animar la Catosfera a aconseguir el major nombre possible de relats (i si s'arriba als 100, millor que millor). Jo ho he trobat una gran idea i per això aquesta vegada en comptes d'un n'he fet quatre que vaig publicant cada dissabte. Avui toca el tercer, espero que us agradi.




AL·LUCINACIÓ

- M'ha d'ajudar, no puc suportar-ho més. El veig per tot arreu. Quan camino pel carrer, em segueix. Quan surto de casa al matí, me'l trobo esperant-me al portal. Si fins i tot fa una estona, quan he entrat a esmorzar al bar d'aquí al costat també hi era. Assegut davant meu, sense obrir boca però mirant-me fixament amb aquell vestit blanc de pallasso i tota la cara també pintada de blanc. Si això no s'atura, m'acabaré tornant boig. Ajudi'm, si us plau.

- Em sap greu, senyor, però no veig que podem fer-hi nosaltres. No creu que seria millor anar a la consulta d'un psiquiatre per resoldre el seu problema?.

- Un psiquiatre?. Què hi pinta aquí un psiquiatre?.

- Home, a mi em sembla que només un metge pot ajudar-lo a treure's del cap aquest pallasso imaginari que veu per tot arreu. El que ha de fer és posar-se en mans d'un professional que descobreixi l'origen d'aquestes al·lucinacions i l'ajudi a deslliurar-se'n. Segur que només són nervis...

- Però si el pallasso no és imaginari. És ben real i sé perfectament d'on ve. És un dels treballadors de «El Clown Cobrador» i em segueix perquè els dec una bona picossada. Per això he vingut a aquesta oficina bancària, per demanar-los un crèdit que em permeti pagar el deute i deixar de passar aquesta vergonya cada dia. Clar que, per la cara que posa, ja veig que després d'explicar-li tot això, imaginar que acceptaran la meva demanda sí que seria una al·lucinació, no?.


10 comentaris:

Elfreelang ha dit...

hahahahah que bo Mac m'has fet riure amb el pallasso cobrador!

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo, Mc!!! 👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏👏

A mi també m'has fet riure...

Consol ha dit...

Un relat al·lucinant. Tard o d'hora ens topem amb la pura realitat.

Garbí24 ha dit...

bé...si no paga encar potser es fotrà un bon tip de riure sempre acompanyat d'un pallasso

Sergi ha dit...

Està clar que un pallasso real, en aquest cas, fa molta més por que un d'imaginari...

Assumpta ha dit...

Mooooooooolt bo!!! :-DDD

Una versió diferent del Cobrador del Frac... que té al pobre deutor malalt dels nervis...
I molt bo (i realista... lamentablement) el comentari final :-DD

McAbeu ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris.

Dir-li a l'ASSUMPTA que és cert que el referent que tenia al cap quan vaig escriure el relat era "El Cobrador del Frac" però resulta que després he sabut que "El Payaso Cobrador" també existeix, la realitat sempre supera la ficció. :-DD

Assumpta ha dit...

Hahahahaha ja ho pots ben dir, ja!!! :-DDD

http://www.elpayasocobrador.com/

Alfonso Robles Motos ha dit...

Que bo, el pallasso cobrador, però em sembla que no has anat al lloc adequat per resoldre el teu problema, ja et pots donar per satisfet si en sortir no et falta res.

sa lluna ha dit...

Anar a demanar un crèdit amb aquests antecedents és totalment inútil i més si ho expliques.
Bon relat, Mac!

Publica un comentari a l'entrada