BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 17 d’octubre de 2015

Relats Conjunts (octubre 2015)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Xiquets a la platja" (Joaquim Sorolla - 1910).




TEORIA DE L'EVOLUCIÓ CREACIONISTA

El primer ésser humà aparegué dins el mar primigeni mitjançant un acte específic de creació divina. La seva forma inicial fou la d'un fetus que s'alimentava dels nutrients aportats directament per l'aigua. Aquest fet, que evidentment en l'actualitat no seria possible, s'explica per l'alta qualitat alimentària de l'aigua de mar d'aquella primera època. Parlem dels temps anteriors al diluvi universal que, entre d'altres catàstrofes que ara no venen al cas, provocà un canvi en la composició d'aquell líquid primigeni convertint-lo en l'aigua salada que coneixem en els nostres dies.

Els estudiosos no es posen d'acord amb els terminis, mentre uns parlen de 9 mesos d'altres apunten als 9 milions d'anys, però el fet és que aquell primer fetus va anar evolucionant fins convertir-se en un infant de pit que, adaptat totalment al medi aquàtic, vivia dins el mar com un peix dins l'aigua. Les dades, gairebé irrefutables, ens indiquen que en aquest estadi evolutiu el petit bebè deixa d'assimilar nutrients directament de l'aigua i comença a alimentar-se de llet que, gairebé segur, obtenia d'altres mamífers marins com els dofins o, en el cas de tenir més gana, les balenes. Hi ha estudis, força tendenciosos, que dubten d'aquest fet però està clar que els seus autors obliden que l'home és l'únic ésser intel·ligent de la creació i, per tant, li neguen la seva capacitat de fer servir aquesta intel·ligència per aprofitar-se de les altres espècies que convivien amb ell en aquell mar primigeni. Aquest segon estadi de l'evolució humana fou més llarg, en aquest cas la forquilla amb la que treballem es mou entre els 10 anys i els 10.000.000, durant el qual el primer ésser humà continuà creixent fins convertir-se en un nen.

Un nen que estava, com ja hem dit, completament adaptat al medi aquàtic però que no en tenia prou i per això, utilitzant una vegada més la seva intel·ligència congènita, decidí fer el pas de sortir de l'aigua per conquerir la terra ferma. La imatge que encapçala aquest article recrea d'una manera magistral aquell precís moment. El nen humà, nu i arrossegant-se, surt fora del mar. És el primer instant, ben aviat es posarà dempeus i farà els primers passos en el nou medi, entrant així a l'etapa adolescent de l'evolució humana. Una etapa convulsa i plena de canvis, el fet de tornar-se bípede afavoreix el desenvolupament del cervell i l'home adquireix ràpidament noves capacitats que li permeten seguir evolucionant. Un exemple, la vergonya que s'adquireix en aquesta edat provoca que l'humà adolescent s'adoni que va despullat i que ha de procurar-se alguna cosa que li cobreixi el cos, apareixent d'aquesta manera la primera industria tèxtil.

Arribem així a l'adultesa, l'última etapa (fins ara) de l'evolució, on l'home ha aconseguit el límit més alt de la seva intel·ligència i la segueix fent servir per utilitzar el medi en el seu únic profit sense pensar en les conseqüències socials, mediambientals i d'altra diversa índole que això pot provocar. No sé si ja ho he dit, però es nota que l'home és l'espècie més intel·ligent del planeta... i tant, si es nota.

=================

Nota de l'autor: Els lectors amatents s'hauran adonat que no dono dades numèriques dels anys en que l'evolució humana arriba a l'etapa adulta. Això és perquè hi ha moltes discrepàncies segons la font consultada. Mentre hi ha estudis que consideren que l'home es fa adult als 18 (anys o milions d'anys, segons la forquilla) hi ha altres dades que demostren que hi ha homes de 20, 30 i, fins i tot, més enllà que encara no han evolucionat prou per ser considerats com adults.

Una altra nota de l'autor: Sóc conscient que aquest text pot generar dures crítiques. Evidentment no per la treballada teoria que hi presento (que no es pot discutir perquè moltes de les coses que hi explico les he tret de llibres, alguns d'ells molt antics), sinó perquè algú pot sentir-se ofès considerant l'article políticament incorrecte. No es pot negar que en tot el text parlo exclusivament de l'home obviant, per tant, les dones. Us presento les meves excuses per aquest fet i us demano que no hi busqueu cap ànim discriminatori vers el sexe femení. Simplement és que malgrat que sabem del cert que la dona fou creada a partir d'una costella de l'home encara no coneixem en quin moment exacte de l'evolució es va donar aquest fet i, per tant, a hores d'ara som incapaços de situar el lloc de la dona en aquesta teoria evolutiva. Hi ha treballs que apunten que aquest lloc és un pas per darrere de l'home, altres afirmen que haurien de ser dos passos. Cal doncs estudiar-ho més acuradament i això és el que continuarem fent sense descans fins poder presentar-ne les conclusions en un proper article que deixi al sexe dèbil en el lloc que es mereix.

15 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha... M'encanten les teves forquilles en les datació de tot plegat. M'has fet riure cada vegada.

Ara, que quedi contància que si no presentes aquest proper article en una forquilla de temps raonable (diem entre els propers relats conjunts de novembre i els darrers de l'any de desembre) tot el pes de la ira feminista et pot caure al damunt... Estàs avisat. Ja m'estic pensant quina feminista radical podria contractar per escriure el meu Relat d'aquest mes. I que posés una mica de seny en aquest desgavell masclista i patriarcal.

Assumpta ha dit...

Ostres, què és bo!!! :-DDD

La veritat és que la imatge a mi em donava una sensació estranya... no m'agradava massa perquè els nens sembla que s'arrosseguin... ni naden (perquè no hi ha prou aigua) ni s'aixequen (ara veig que encara no sabien fer-ho hehehe)... però ara m'adono que tot té una explicació científica! :-DDD

A veure si podries explicar una altre cosa que m'angunieja i que es veu ben clara en aquest gravat històric, em dóna la sensació que l'aigua sembla molt "oliosa"... és potser per la seva composició en aquella època?

En quant a la dona... bé, la dona s'ho mirava tot des de fora, completament dreta, vestida, a la vora d'una caseta amb jardí i amb la paella pel mànec, en edat adulta i esperant a que aquests xiquets sortissin de l'aigua per enviar-los a comprar!! (Hehehehe, CARME) :-DD

Elfreelang ha dit...

ves per on.....ara ja he entès el perquè de tot plegat .....i el quadre reflexa el moment precís en que començaven a decidir deixar de reptar per l'aigua i posar-se dempeus ......molt bona teoria!

XeXu ha dit...

La veritat és que aquest relat-article em sembla una crítica molt mordaç, però no entrarem en aquests temes. No li manca l'humor, i com sempre està perfectament escrit. Com a científic, podria discutir alguns punts de la teoria, però és clar, si la informació ha sortit d'alguns llibres... molt antics...

Consol ha dit...

M'agrada com construeixes els teus relats "científics" i aquestes franges de certesa tan generoses posen de manifest el seu rigor. Fas bé de no parlar de les dones i no vulguis pas esmerçar-ho, nosaltres som d'un altre món.

montse ha dit...

Aquest homo erectus anomenat savi, cometrà moltes barbaritats, la seva estupidesa el portarà al límit de la seva pròpia desaparició.

xavier pujol ha dit...

És una teoria defensable,
Més creïble que la d'Adam i Eva.

McAbeu ha dit...

CARME: Aquestes forquilles són una manera més de demostrar el rigor (nul) d'aquest "article". Quan algú és capaç de dir tantes bajanades seguides no és estrany que ho continuï fent en les notes a peu de pàgina i, per desgràcia, penso que també ho faria en qualsevol altre article posterior, així que val més no donar-li més corda. ;-)
M'agradarà si fas això que dius al teu Relat Conjunt però no cal que contractis ningú. Per rebatre aquesta "teoria tan treballada" no calen experts, només cal utilitzar el sentit comú. :-)

ASSUMPTA: Certament, l'aspecte oliós de l'aigua és degut al seu alt contingut en lípids i proteïnes que després del diluvi es va perdre. Va ploure tant que es va "aigualir" el mar, com si diguéssim. :-DD
I molt bé també la teva teoria sobre el lloc de la dona, perquè no?. :-))

ELFREELANG: Com és sabut, fins ara teniem la teoria de l'evolució (basada en el mètode científic) i el creacionisme (basat en les creences religioses). Aquest autor n'ha volgut fer una barreja força estrambòtica. ;-)

XEXU: Per dir-ho d'una manera més planera, me'n foto directament d'aquesta classe de gent que barreja ciència i creences. Aquestes últimes són molt respectables i tenen el seu lloc, però per a mi aquest no és substituir la ciència. El mètode científic és el que ens fa avançar, fent-nos noves preguntes i adquirint nous coneixements per respondre-les. Aquesta "teoria" que m'he inventat és ridícula (ets molt amable quan dius que com a científic podries discutir-ne ALGUNS punts) i fa riure, però n'hi ha d'altres igual de "treballades" que són molt més perilloses, estic pensant en algunes que avalen "medecines miraculoses que ho curen tot" i que només són una estafa per la gent que s'ho creu. M'indignen aquests temes, no puc fer-hi més.

CONSOL: Em diverteixo molt amb aquesta classe de relats, no t'ho negaré. :-D
Jo sóc un home però m'apunto a aquest "altre món de les dones" que dius, el món de l'autor d'aquest article em fa molta por.

MONTSE: Aquesta part que destaques és l'única part seriosa del relat. Si la manera de demostrar la intel·ligència de l'espècie humana és carregar-nos tot el que ens envolta... estem ben apanyats.

XAVIER: La història d'Adam i Eva va ser la manera d'explicar d'on venim quan no se sabia res més, el problema (per a mi) és que avui en dia algú encara la faci servir pel mateix, creient-la al peu de la lletra i obviant tot el que hem aprés gràcies a la ciència.

Assumpta ha dit...

MAC... la teva resposta a en XAVIER és una passada. Tu sempre et manifestes com a un no creient respectuós amb la gent que creu, però en aquest cas has donat una resposta que és la que donaria un estudiós teòleg absolutament respectuós del pensament racional ;-))

A veure, sincerament: Algú SAP com "es va crear" el món? D'on va sortir? On va començar "tot"?... He posat SAP en majúscules perquè de teories en tenim moltes però jo pregunto si algú en té la certesa absoluta i, evidentment, la resposta és que no. Ningú sap pas a pas com va anar "apareixent" aquest món, aquest univers meravellós on som.

Els creients tenim una resposta i aquesta és que tot va sortir de Déu. Déu és darrera l'impuls que va moure la primera mol·lècula o el primer "el que fos"... un Déu que, a més, ho fa tot per amor... a mi m'emociona només escriure-ho ;-))

Ara bé, el cert és que els creients podem acceptar qualsevol teoria científica sempre i quant no negui que, el que va passar va succeir perquè així estava en el pensament de Déu (fins i tot la teva teoria, MAC!! hahahaha) perquè el fet és no en tenim ni la menor idea de COM ho va fer.

Els autors del Gènesi (el primer llibre de la Bíblia on es troba la història d'Adam i Eva) eren, en realitat, uns poetes, uns escriptors, uns que veien la meravella de la creació i "sabien" (creien) que allò havia d'haver nascut d'un ésser tot poderós, omnipotent (que vol dir el mateix hehehe... però posar sinònims sempre queda bé) i, per explicar que "Déu és creador" doncs van inventar el conte, la història, el poema de la creació, Pensar que el que diu la Bíblia sobre Adam i Eva és veritat històrica és un error... Però cap creient dirà que és "mentida". El que diem és que és una "Veritat teològica"... O sigui, que el contingut del missatge (Déu és él creador) és veritat i això és el que importa... el demés és la forma, una manera d'explicar-ho...

Les mares també inventen contes (al menys la meva ho feia) perquè els seus petits aprenguin coses. En tenia un sobre tres germanes que es barallaven per unes faldilles,,, però, el que més gravat tenia jo era el d'una mare que anava a comprar i deixava els seus tres fillets solets a casa un moment però els avisava que no obrissin la porta a ningú (cosa que els nens van desobeir!!...) Bé, ara no us els explicaré, però no sabeu què clar tenia jo, gràcies als contes de la meva mare, que no havia d'obrir la porta a ningú! :-)

Jesús mateix explicava les coses en Paràboles (contes, exemples...) i no deia "us explicaré un conte" sinó que començava directament "Un pare tenia dos fills..."

En resum, MAC, la teva frase me l'emportaria jo directament a un llibre de catequesi. "La història d'Adam i Eva va ser la manera d'explicar d'on venim quan no se sabia res més",,, perquè, és evident, que, com demostra la ciència, no és una història que es pugui creure al peu de la lletra.

Canviant de tema:

Boníssima l'explicació!!!! "Va ploure tant que es va "aigualir" el mar, com si diguéssim. :-DD

Assumpta ha dit...

Ah! Per cert... Que en el Gènesis hi ha DUES històries de la CREACIÓ... I això no sé pas com s'ho fan els que la llegeixen i entenen en sentit literal. Suposo que deuen pensar que la segona és com una ampliació de la primera, no sé. Però si agafeu el Gènesis i llegiu, veureu que s'explica dues vegades la Creació.

Les dues engloben la mateixa veritat teològica (la Creació és obra de Déu) i el mateix desconeixement històric (el cert és que no sabem com ho va fer) :-))

jomateixa ha dit...

Sempre hi ha lloc per a més teories, perquè sempre hi ha gent disposada a creure i creure. Una teoria tan bona com qualsevol altra, no?

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: Per a mi tot es resumeix en: Respecte i Sentit comú. S'ha de tenir respecte davant el que pensen i creuen els altres, i s'ha de tenir el sentit comú de veure el que pot ser i el que no pot ser. Estic molt d'acord amb això que dius, el Gènesi és un text sagrat i com a tal s'ha de respectar però no és un text científic que s'hagi de prendre de manera literal sinó com una manera d'explicar a la gent de fa 2500 anys com Déu va crear l'home. Tot s'ha de veure en el seu context.

JOMATEIXA: No qualsevol teoria és tan bona com qualsevol altra però certament tens raó que sempre trobes gent disposada a creure's qualsevol teoria, per absurda que sigui. I, de vegades, és ben trist que sigui així.

Assumpta ha dit...

:-))))

Rafel ha dit...

Malgrat la modèstia, un relat ple d'erudició. Així i tot, malgrat la llum que retrata el pintor, més ombres que llums encara hi resten.

McAbeu ha dit...

ASSUMPTA: ;-)

RAFEL: N'estic d'acord. En aquests temes, com en tants d'altres, les ombres superen la llum. Esperem però que, amb el temps, es vagin esvaint.

Publica un comentari a l'entrada