BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 10 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Segona Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 2
DECLARACIÓ DE MARTA SOLER

- Vostè ocupa el càrrec que abans exercia en Lluís Jornet, no és cert?

- Efectivament. Quan vam fer la reestructuració de l'empresa a més de continuar encarregant-me de part de l'àrea tècnica dins l'equip de treball de Laura Fonts, també vaig assumir les funcions que, fins que el van detenir i empresonar, tenia Lluís com a secretari personal de la Laura.

- Reestructuració de l'empresa?

- Sí. La desgràcia del senyor Sukuda va coincidir amb una època de mals resultats econòmics a la seu de Barcelona, aleshores tots els treballadors patíem pel manteniment dels nostres llocs de treball. Quan a aquest problema de diners se li va afegir la mort d’un dels propietaris, l'altre, el senyor Jeremy Harper, va estar a punt d'engegar-ho tot a rodar i vendre's les accions a un fons d'inversió que segur que ens hauria fotut al carrer sense contemplacions. Per sort, la Laura el va convèncer que no ho fes sinó que, al contrari, ens mantingués la confiança mentre que per part nostra els treballadors acceptàvem assumir més competències de les que ens correspondrien per així ajudar a mantenir el vaixell surant. He de dir que han estat uns anys difícils però que, poc a poc, ens n'hem sortit i hem anat deixant enrere aquells mals temps. Tot semblava oblidat fins que...

- Fins que què, sra. Soler?

- Fins que la Patrícia de Folgueroles, acabada de sortir de la presó, va aparèixer per l'empresa exigint veure la Laura.

- Amb quines intencions?

- Li donava la culpa de tot el que li havia passat. Deia que era la responsable de que la seva família l'hagués repudiat, que ara no tingués ni un euro i que hagués de viure en un pis diminut d'un barri pobre. «Vull que la Laura el vingui a veure, la sala de bany de la meva mansió a París era més gran que tota aquesta cofurna on ara m'he d'estar. No m’ho mereixo!!», cridava. Per sort, aquell dia la Laura no era al despatx i la vam convèncer que marxés. Ho va fer, deixant però la seva adreça i exigint que la Laura anés a veure-la. «Sinó tornaré...», encara ens va amenaçar mentre marxava.

- I ho va fer?

- No li vam permetre. Quan la Laura va tornar, vam acordar que el millor era no fer-li cas i vam donar ordres al departament de seguretat que no li permetés mai més l'entrada a les oficines. Pensàvem que a la llarga, es calmaria i ens deixaria en pau.

- Però no va ser així, veritat?.

- Al principi semblava que sí però només va ser una il·lusió. Resulta que un dia, cansada de que nosaltres no li féssim cas, aquella dona va anar a l'institut on estudien els fills de la Laura i va tenir la barra de presentar-se com «la tieta Patrícia». Quan la Mireia i l'Eloi li van explicar a la seva mare, la Laura es va alterar molt, va decidir acceptar les demandes de la Patrícia i anar-la a veure per acabar amb aquell problema d’una vegada per totes.

- Hi va anar el dia del fets, veritat?. El mateix dia que la senyora Patrícia de Folgueroles va aparèixer morta al menjador del seu pis?.

- Sí...

- Així podem dir que certament «va acabar amb el problema d'una vegada per totes», no?

- Protesto!!

- S'accepta. Senyor fiscal, si us plau...

- Ho sento, senyoria. Retiro l'última pregunta.

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, demà escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

9 comentaris:

pons007 ha dit...

Segueixo sense veure proves materials per enlloc, així un CSI no pot treballar... En fi, faré volar coloms i diré que la Patricia es va suïcidar perquè no podia suportar tenir una vida miserable després de viure a “lo grande” i de pas venjar-se de la Laura fent veure que el seu suïcidi ha estat un assassinat comés per Laura, si, així de recargolada es aquesta dona.

McAbeu ha dit...

PONS: Ets el primer que dóna una hipòtesi plausible del que va passar i, per això, no faig públic encara el teu comentari. No et dic si vas ben encaminat o no però et recordo, i us recordo a tots, que qualsevol hipòtesi ha de recolzar-se en els fets per ser considerada correcta i, com tu mateix admets, de moment segueixes "sense veure proves materials per enlloc". Tot i així, bona feina!!

Alfonso Robles Motos ha dit...

Si en l'anterior entrada vam quedar que la Laura no podia ser per la teoria de la novel·la policíaca, i aquesta Marta, veladament, va deixant caure que la Laura tenia motius importants per a l'assassinat, ens porta a pensar que la Laura és innocent, tot i que ens falti. encara, conèixer més detalls del cas i pensar que la Marta té interès a carregar-li el mort.

McAbeu ha dit...

ALFONSO: Com bé dius: "Ens falta, encara, conèixer més detalls del cas". Però està molt bé començar a treballar amb el que sabem fins ara, ja veurem si les següents compareixences ens confirmen que anem pel bon camí i no.

Consol ha dit...

No tinc cap hipotesi encara però aquesta empresa em sembla molt perillosa. I no sé per què.

XeXu ha dit...

Suposo que en estar els comentaris tancats, podem fer preguntes, i tu ja les contestaràs si pots.

El dubte que em va quedar ahir, pertany al cas tancat, ja que alguna cosa em diu que no es va condemnar les persones correctes, o potser veig fantasmes. La Laura va dir que en Sukuda va aparèixer mort al seu despatx, al d'ella. I que ella no era present en aquells moments. Però que feia en Sukuda al despatx d'ella, si ella no hi era? Potser oblido alguna cosa del cas original, però això em va sobtar.

De moment les evidències situen la Laura en els lloc de l'assassinat de la Patrícia, i a més tenia un mòbil, que era aquesta mena d'extorsió que li feia. En tot cas, a l'aguait amb les persones que sabien que la Laura finalment sí que anava a casa de la Patrícia, com la mateixa Marta.

Assumpta ha dit...

A veure, companys de jurat, tinc una teoria... si us plau... escolteu-me... tinc facilitat per conèixer la psicologia de la gent i... bé... tinc una teoria que us voldria explicar...

........

Tenim una persona, la PATRÍCIA DE FOLGUEROLES, nena de casa bona, acostumada a tenir-ho tot i a presumir-ne. Demostrar que "ella té més" que els altres era una cosa que la satisfeia molt.

Casada amb un important home de negocis -al qual no estima-, el japonés SUKUDA, arriba fins i tot, per poder-se donar més luxes, a robar diners de l'empresa del seu marit amb l'ajut d'un treballador al qual té mig enamorat (i amb el qual no hauria marxat mai, és clar... Ella era la dona del propietari!!) i que acabarà assassinant al Sr. SUKUDA.

Ara la Patrícia ha sortit de la presó. Com es deu sentir? Jo imagino que molt enrabiada. Ha tingut molt de temps per pensar i, cada un dels dies que ha passat tancada, ho ha fet planejant venjança contra la LAURA... la qual és una executiva feliçment casada, amb un marit enamorat i dos fills que completen un entorn envejable.

I, amb tot això... Com pot ser que la PATRÍCIA vagi a veure la LAURA per ensenyar-li el cau de mala mort on viu ara? Això no ho hauria fet mai la PATRÍCIA!! Abans hauria atracat un banc, s'hauria comprat un àtic de luxe i, llavors, hauria anat demanar la LAURA que l'anés a veure.

El que fa la PATRÍCIA no té cap sentit. Ensenyar-li la misèria on viu a la LAURA és mostrar-se vençuda, demostrar que ha perdut, que és inferior a la seva rival des de l'escola...

Bé... potser sí que tindria sentit. Tan sols en tindria si fent això pogués donar compliment al seu gran desig de revenja. La PATRÍCIA és molt desgraciada, no té ganes de res, ho ha perdut tot i només viu per una cosa: enfonsar la LAURA. Si aconsegueix fer-ho, ja pot morir tranquil•la. I això, precisament, és el que es disposa a fer: MORIR.

La idea és suïcidar-se i fer-ho de tal manera que la seva enemiga aparegui com a culpable i hagi de passar –com ha passat ella- una bona temporada a la presó.

Presentar-se a l’empresa cridant és una forma de tenir un munt de testimonis que sabran que ella va demanar la LAURA que anés a casa seva. Quan això no li funciona, fins i tot va a buscar els fills de la LAURA a l’escola... I que tothom ho sàpiga... els treballadors en parlaran “Anirà la Sra. Fonts a casa la viuda del Sr. Sukuda?”

Sí. Aconseguirà que hi vagi... Tothom sabrà que hi ha anat. Després ella apareixerà morta i totes les proves acusaran la LAURA, que serà jutjada, condemnada i veurà com la seva vida s’enfonsa.
Però no... no ho aconseguirà perquè nosaltres, els membres d’aquest jurat, veiem que tot el que fa la PATRÍCIA és molt estrany i que, en realitat, tot es correspon a un pla preconcebut per poder acusar la LAURA de la seva pròpia mort.
Si els forenses investiguen bé segur que trobaran proves que aquesta mort, que sembla un assassinat tan clar és, en realitat, un cas de suïcidi.

Gràcies per haver-me escoltat...

Carme Rosanas ha dit...

Proves, proves... allò que se'n diu proves, jo no les sé veure per enlloc. Estic d'acord en pensar que no és la Laura, ni que sigui només perquè tothom sabia que anava a veure la Patrícia i els assassins no acostumen a deixar tants testimonis.

McAbeu ha dit...

CONSOL: Jo, si m'hi oferissin un lloc de feina, m'ho pensaria dues vegades abans d'acceptar. ;-D

XEXU: Es poden fer preguntes, és clar, però ja aviso que les contestaré només si són molt genèriques, els detalls els heu de descobrir vosaltres.
Pel que fa concretament a la que em fas, referida al cas Sukuda, no cal que te la contesti perquè tot el que necessites saber sobre aquell cas ho pots trobar si rellegeixes la segona part de la trilogia, la genial novel·la policíaca "Una agenda tacada de sang", clicant l'enllaç corresponent que surt al principi de tots aquests posts. Només et recordo el que ja et vaig dir l'altre dia, aquell cas ja està tancat i el que ara tenim entre mans és completament nou.
Això que dius al final és exactament el que heu de fer, comprovar les evidències i estar a l'aguait de tot el que es diu i també de qui ho diu.

ASSUMPTA: Com en el cas d'en PONS, tampoc faig públic de moment el teu comentari, perquè hi dones la teva hipòtesi de com podrien haver anat els fets. I encara que m'ha semblat genial que el redactessis dirigint-te als altres membres del jurat :-)), crec que és millor pel joc que cadascú de vosaltres arribi pel seu compte a les seves pròpies conclusions. Evidentment, tampoc et dic si vas ben encaminada o no, això ho aniràs veient així que avanci el judici i, sobretot, si trobes o no les proves que confirmin la teva hipòtesi. :-))

CARME: Està clar que, pel que sabem fins ara d'ella, la Laura és una persona que es fa estimar... fins ara. :-DDD

Publica un comentari a l'entrada