BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 30 de gener de 2016

Relats Conjunts (gener 2016)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Retrat de Jean Miélot mentre escrivia «Vida i miracles de nostra senyora»" (1456).



EL MONJO COPISTA

Que em destinessin aquí per fer de monjo copista va ser un gran regal de Déu. Aquest monestir és famós arreu per la seva extraordinària biblioteca que guarda antics manuscrits de gran valor i per la feina constant dels seus monjos que permet transmetre i conservar tot aquest patrimoni cultural que, sinó se'n fessin còpies, es perdria irremeiablement. Per posar només un exemple, justament ara estic copiant les Èglogues Bucòliques de Sant Nicolau Pistoler, un extraordinari escrit que lloa la natura i tot el que aquesta ens ofereix com un do que rebem directament de Nostre Senyor. Saber que, gràcies al meu treball, aquests versos podran arribar a molta més gent m'omple d'orgull, que Déu em perdoni la supèrbia. Estic segur que recordeu la seva coneguda estrofa inicial que ens parla de la sortida del sol i de la sort que això representa per a tots nosaltres, doncs sapigueu que si la coneixeu és només gràcies a la feina que fem cada dia en aquesta casa.

Però no tot són avantatges. Aquesta és una tasca feixuga i molt monòtona que, a més, no fem en condicions òptimes. Són moltes hores de treball diari, perdent la vista amb la poca llum de les espelmes i amb les mans balbes pel fred i la humitat que sempre fa a l'scriptorium. Els hiverns són gèlids en aquesta zona i això és molt dur per algú com jo, nascut a la llunyana i assolellada costa tarragonina. Per això és normal que, de vegades, perdi la concentració i cometi alguna errada. Com ara, que acabo de malmetre la feina de tot el matí per tenir el cap més a prop de la meva estimada Tarragona que de la tasca que Nostre Senyor ens ha encomanat de fer aquí. Hauré de començar de bell nou i pregar perquè el pare abat no s'adoni de res. És que en cas contrari, no sé com li explicaré que en comptes del vers de Sant Nicolau: «El sol va ixent i ens porta ventura...», jo he escrit això altre: «Ell sol, baixant fins PortAventura...».

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha... Els amors (fins i tot l'amor a la terra) ens trasbalsen el cap, el cor i la concentració.

Fem una petició al Change.org, perquè l'abat el deixi venir a desfogar-se tres o quatre dies a Port Aventura?

jomateixa ha dit...

:DD
Tant seriós que semblava i al final ens has fet riure!

Consol ha dit...

Queda perdonat per la seva supèrbia, la seva petita distracció i la seva infinita clarividència.

XeXu ha dit...

Em sembla que el copista, tan bé, tan bé no s'ho passa amb la seva feina. En què deu estar pensant?

joan gasull ha dit...

crec que de bona gana cremaria una mica d'adrenalina aquest copista Tarragoní

Assumpta ha dit...

Hahahahaha és boníssim!! Molt, molt, molt bo!! :-DDD

Elfreelang ha dit...

el que arriba a passar quan hom troba la feina avorrida .....molt bon relat i amb toc d'humor que sempre va bé

rits ha dit...

hehehe, és taaan fàcil distreure's!! molt bo!!

McAbeu ha dit...

Em sembla que tots coincidim que aquest monjo el que necessita són unes bones vacances. :-)))

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!!

Rafel ha dit...

Pel que es veu, de l'espiritualitat a la materialitat hi ha només una passa

McAbeu ha dit...

RAFEL: Certament, només cal canviar algunes lletres de lloc... ;-)

Publica un comentari a l'entrada