BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 28 de gener de 2017

Relats Conjunts (gener - 2017) bis


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Soir bleu" (Edward Hopper - 1914).

Es dóna la circumstància que aquesta és la proposta nº 100 d'aquell blog i, per celebrar com cal l'efemèride, a l'ELFREELANG se li ha acudit que estaria molt bé animar la Catosfera a aconseguir el major nombre possible de relats (i si s'arriba als 100, millor que millor). Jo ho he trobat una gran idea i per això aquesta vegada en comptes d'un n'he fet dos quatre que aniré publicant cada dissabte. Avui toca el segon, espero que us agradi.




TRES A TAULA

- I ara també el veus?

- Sí, és clar. És aquí davant... com sempre.

- Un pallasso blanc?

- Sí, un pallasso amb la cara blanca i tot vestit de blanc que em mira fixament sense dir-me res. El veig a tot arreu on vaig, em segueix quan camino pel carrer, el trobo esperant-me al menjador de casa quan arribo al vespre i encara hi és quan em llevo al matí. Ja ho saps això, t'ho he explicat moltes vegades.

- I el fet que avui hagis trencat la teva rutina habitual acceptant que et convidés a dinar amb mi en aquest restaurant no ha fet canviar res i ell també ha vingut amb nosaltres doncs?

- Sí. Ja t'ho he dit. És aquí mateix, assegut a la nostra taula.

- I què hi diu el metge?

- Que pot ser culpa que de petit els pares em portaven massa al McDonalds i, entre la dieta alta en greixos i la presència d'aquell pallasso terrorífic que tenen a la zona infantil, vaig quedar traumatitzat per sempre.

- Per sempre?. No te'n deslliuraràs mai d'aquesta al·lucinació?

- El psiquiatre diu que sí, que no he de perdre l'esperança. Que segurament haurem de fer moltes sessions (ja m'ha ofert el pack de 10 més una de regal) però que al final em recuperaré.

- I mentrestant?

- El metge m'ha dit que el millor és que no m'hi amoïni perquè si perdo els nervis em costarà més sortir-me'n. El seu consell és que incorpori el pallasso a la meva vida habitual sense cap problema.

- Però això deu ser difícil de portar a la pràctica, no?

- No creguis. Només és qüestió de comportar-se com si ell fos un més de la colla. Per tant, i ja que avui convides tu, en comptes de dues mariscades demana'n tres que tinc, vull dir que el pallasso té, força gana.




12 comentaris:

rits ha dit...

Un amic invisible pels adults. Buf, jo no el vull!!!

Quatre relats!!!! quin crack!!!!!

xavier pujol ha dit...

Quines conseqüències el Mc Donald....Trump!!

Carme Rosanas ha dit...

Hi ha traumes difícils de superar, ho expliques molt bé i espero que et llegeixin tots els pares inconscients que porten els seus fills al McDonals. Ha, ha, ha...

Ja saps que estic encantada amb la correcció que has fet, a dalt, a la introducció!!! Bravo Mc!!!

Elfreelang ha dit...

molt bo.....em recorda una peli on apareixia un conill blanc que ningú no veia, no recordo ara el nom el protagonista era James Stewart

Consol ha dit...

Qui diu que els pallassos són divertits? De petita no m'agradaven i no em fèien gràcia. Ara que... i si el pallasso fos real i no una invenció? Aleshores què?
Esterm pendents dels nous relats, McAbeu.

joan gasull ha dit...

bona excusa per atipar-se a la salut de l'altre, crec que com a teràpia anirà d¡alló més bé per ell, encara que no ho sigui per la cartera de l'altre

XeXu ha dit...

Doncs aquest segon sí que m'ha agradat, i tant! Tot i que em xafes una mica la idea per fer el meu segon, però crec que encara serà compatible. El teu segon millor que el primer, penso. Així que si els altres van de pujada, ens esperen uns bons caps de setmana de lectura!

Assumpta ha dit...

Molt divertit!!! :-)))

A mi també m'agrada més aquest que el primer... tot i que, una cosa és ben certa: els teus relats sempre tenen un molt bon nivell... però a mi em fan molta gràcia quan al final ens reserves una sorpresa, una broma... i aquest té aquest final molt graciós! (Per cert, si això funciona... crec que al proper aperitiu em demano doble d'olives i de patates fregides hehehehe)

Alfonso Robles Motos ha dit...

No serà l'amant per saber que fa durant tot el dia, diu que està quan s'aixeca del llit

McAbeu ha dit...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris
Ja es veu que el protagonista del relat segueix aquella màxima que diu que els traumes amb la panxa plena no són tan traumàtics i si és amb una mariscada pagada per un altre, encara menys. ;-)

Alguns de vosaltres em dieu que us ha agradat més aquest segon relat que l'anterior, així que us vull explicar una cosa. Aquest és el primer que vaig fer... i el vaig descartar. Més que aquesta, em va fer més gràcia jugar amb la idea de la diferència entre "ser un pallasso" i "fer el pallasso" i d'aquí va sortir el relat que vaig publicar la setmana passada. Després en vaig fer un altre, que aprofita una mica la idea d'aquest d'avui però amb un final diferent i vaig decidir que publicaria només aquests dos. Quan, gràcies a una "comunicació telepàtica" de la CARME al post del primer relat :-D, vaig repensar-me aquesta decisió i presentar quatre relats en comptes de dos, vaig recuperar aquest, modificant-lo una mica i el vaig "colar" al segon lloc perquè, com he dit, el que ara serà el tercer parteix una mica d'aquest i es millor llegir-lo després. Us ho he volgut explicar perquè demostra que els lectors donen un sentit als textos que els "autors" de vegades no podem imaginar.
Per cert, si us pregunteu quin és el que m'agrada més a mi. Us diré que, sens dubte, el quart que és completament diferent als tres primers (i força més llarg). M'hauré (i us haureu) d'esperar un parell de setmanes per saber si, aquesta vegada, si que esteu d'acord amb mi. ;-)

Assumpta ha dit...

Ai, quina emoció esperant al quart!!!! :-DD

sa lluna ha dit...

Jo he començat pel darrer i em sembla molt divertit i molt real, n'hi ha que fan de tot per aprofitar l'ocasió. ;)

Aferradetes, Mac.

Publica un comentari a l'entrada