Un HETEROGRAMA és una paraula (o grup de paraules) que es caracteritza per no tenir cap lletra repetida. Alguns exemples serien: «Profund», «Campió», «Glòria», «Prou de vi», «Sol i mar»...
Etimològicament, el mot «heterograma» prové del grec ("héteros" [diferent, un altre] + "grámma" [lletra, caràcter]), indicant que es tracta d’una «paraula composta de lletres diferents». No és del tot clar qui va crear o popularitzar aquest terme. El concepte d'«heterograma», en canvi, es descriu l’any 1965 al llibre «Language on Vacation: An Olio of Orthographical Oddities (Llengua de vacances: Miscel·lània de rareses ortogràfiques)» de l’escriptor germano-estatunidenc Dmitri Alfred Borgmann (1927–1985). En aquesta obra, l’autor, que fou conegut sobretot pel seu treball en lingüística recreativa, explica i presenta exemples de diversos jocs de paraules i quan arriba el torn dels mots que no tenen cap lletra repetida, els anomena «isogrames».
Actualment, però, aquest terme no es limita a definir, com feia Borgmann, els mots en els quals cada lletra apareix només una vegada. En la terminologia lingüística moderna, un ISOGRAMA (del grec, "isos" [igual] + "grámma" [lletra]) es fa servir per referir-se a aquella paraula o frase on cada lletra que apareix es repeteix el mateix nombre de vegades. Per tant, per ser precisos, hauríem de dir que un heterograma seria un isograma de grau 1, ja que cada lletra és única. Tanmateix, també hi ha altres isogrames que no són heterogrames perquè les seves lletres, mantenint sempre un nombre igual de repeticions, es repeteixen més d'una vegada. Així tindríem els isogrames de grau 2 («Mama», «Bilabial»...) o de grau 3 («Txa-txa-txa»), per exemple.
Etimològicament, el mot «heterograma» prové del grec ("héteros" [diferent, un altre] + "grámma" [lletra, caràcter]), indicant que es tracta d’una «paraula composta de lletres diferents». No és del tot clar qui va crear o popularitzar aquest terme. El concepte d'«heterograma», en canvi, es descriu l’any 1965 al llibre «Language on Vacation: An Olio of Orthographical Oddities (Llengua de vacances: Miscel·lània de rareses ortogràfiques)» de l’escriptor germano-estatunidenc Dmitri Alfred Borgmann (1927–1985). En aquesta obra, l’autor, que fou conegut sobretot pel seu treball en lingüística recreativa, explica i presenta exemples de diversos jocs de paraules i quan arriba el torn dels mots que no tenen cap lletra repetida, els anomena «isogrames».
Actualment, però, aquest terme no es limita a definir, com feia Borgmann, els mots en els quals cada lletra apareix només una vegada. En la terminologia lingüística moderna, un ISOGRAMA (del grec, "isos" [igual] + "grámma" [lletra]) es fa servir per referir-se a aquella paraula o frase on cada lletra que apareix es repeteix el mateix nombre de vegades. Per tant, per ser precisos, hauríem de dir que un heterograma seria un isograma de grau 1, ja que cada lletra és única. Tanmateix, també hi ha altres isogrames que no són heterogrames perquè les seves lletres, mantenint sempre un nombre igual de repeticions, es repeteixen més d'una vegada. Així tindríem els isogrames de grau 2 («Mama», «Bilabial»...) o de grau 3 («Txa-txa-txa»), per exemple.
En ludolingüística, el repte principal és, evidentment, intentar trobar l’heterograma més llarg possible. Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2025), Màrius Serra ens en fa cinc cèntims:
El 9 de febrer del 1995 vaig publicar a la columna d’enigmística de l’Avui un article dedicat als heterogrames. Hi establia que el seu valor és directament proporcional a la seva longitud i ho exemplificava així: un cotxe (5) és un heterograma d’estar per casa, una revista (7) comença a poder anar pel món, un comptable (9) ja és prou presentable i unes harmòniques (11) són impecables des del punt de vista heterogramàtic. Posteriorment m’ha costat molt superar l’onzena de les harmòniques. Només he aconseguit igualar-les quan he localitzat una ventríloqua (11) entre republicans (11) i superar-les quan la ventríloqua m’ha fet adoptar un posat gesticulador (12). Després de la publicació de Verbàlia, Agustí Borrell augmentà el sostre heterogramàtic català amb dos nous mots: pneumogàstric (13) i hidrogensulfat (14)
En mans de la literatura potencial —que proposa un enfocament experimental de la creació literària, on les regles i restriccions serveixen com a eina per generar noves possibilitats narratives—, els heterogrames, en combinació amb els anagrames, s’han utilitzat com un mètode generador de poemes mitjançant combinacions i permutacions.
El primer exemple d’heterograma poètic és ULCÉRATIONS de Georges Perec (1936 – 1982). L’any 1974, Perec va agafar les onze lletres més productives de la llengua francesa [E, S, A, R, T, I, N, U, L, O, C] i les va recombinar fins a quatre-centes vegades per fer-les servir en la creació d’un poema, adaptant cadascun dels versos a alguna d’aquestes combinacions. Finalment, va presentar el resultat en dues formes: una convencional, amb versos i puntuació normal, i una altra experimental, disposant en línies fixes els grups d’onze lletres utilitzats. Amb aquest mètode volia mostrar com les limitacions formals poden generar noves possibilitats creatives en la poesia.
El primer exemple d’heterograma poètic és ULCÉRATIONS de Georges Perec (1936 – 1982). L’any 1974, Perec va agafar les onze lletres més productives de la llengua francesa [E, S, A, R, T, I, N, U, L, O, C] i les va recombinar fins a quatre-centes vegades per fer-les servir en la creació d’un poema, adaptant cadascun dels versos a alguna d’aquestes combinacions. Finalment, va presentar el resultat en dues formes: una convencional, amb versos i puntuació normal, i una altra experimental, disposant en línies fixes els grups d’onze lletres utilitzats. Amb aquest mètode volia mostrar com les limitacions formals poden generar noves possibilitats creatives en la poesia.
Acabo amb una curiosa aplicació dels heterogrames que ens porta a l’àmbit de la CRIPTOGRAFIA. La característica intrínseca d’aquests mots —que no tenen cap lletra repetida— els fa aptes per ser utilitzats com a clau d’un codi de xifratge per substitució i això s’ha fet servir, entre d’altres, en negocis on venedors i clients solen regatejar el preu final de la venda.
Ho explico amb un exemple: Imagineu un establiment de compravenda d’automòbils anomenat «Cotxes Dani» on el propietari dona un valor consecutiu i únic a cadascuna de les deu lletres d’aquest nom (C=1, O=2, T=3, X=4, E=5, S=6, D=7, A=8, N=9 i I=0). Això li permet escriure a l’etiqueta del preu de cada vehicle una combinació d’aquestes lletres que, malgrat ser ben visibles, no tindran cap significat per al client, però que serviran de referència als venedors per tenir present el valor nominal o el preu mínim de venda al que poden arribar (ÈXIT = 5403, CODI = 1270, NOIA = 9208...).
Ho explico amb un exemple: Imagineu un establiment de compravenda d’automòbils anomenat «Cotxes Dani» on el propietari dona un valor consecutiu i únic a cadascuna de les deu lletres d’aquest nom (C=1, O=2, T=3, X=4, E=5, S=6, D=7, A=8, N=9 i I=0). Això li permet escriure a l’etiqueta del preu de cada vehicle una combinació d’aquestes lletres que, malgrat ser ben visibles, no tindran cap significat per al client, però que serviran de referència als venedors per tenir present el valor nominal o el preu mínim de venda al que poden arribar (ÈXIT = 5403, CODI = 1270, NOIA = 9208...).
[Imatge generada amb IA (ChatGPT)]
 |  |
Curiosa entrada.
ResponEliminaEl que és més curiós és que no et dones compte a l'hora de xerrar o escriure.
M'ha fet molta gràcia lo del venedor de cotxes. ;-)
Aferradetes, Mac!!
SA LLUNA: És ben cert això que dius. Si no és que els busques expressament, aquesta mena de jocs de paraules passen ben desapercebuts. Les vegades que, parlant o escrivint, hem fet servir heterogrames (i similars) sense ni saber-ho.
ResponEliminaEls venedors en general (i els de cotxes en particular) se les pensen totes. :-))
Abraçades!!
Em sap greu posar el meu nom i primer cognom d'exemple perquè ja ho vaig fer una vegada:
ResponElimina"Xavier Pujol" és un heterograma.
70 anys sense saber-ho!
No puc fer la competència a en Xavier, perquè el meu heterograma és molt curtet Carme, si hi afegeixo el cognom, ja no serveix.
ResponEliminaPerò sí que el guanyo en una cosa, 73 anys sense saber-ho! 😂🤣
Molt interessant el tema i molt divertida la manera de presentar els heterogrames en el text que transcrius de Màrius Serra.
Una abraçada, Mc!
Pneumogàstric i hidrogensulfat, dues paraules molt comunes en la conversa diària de qualsevol català de bé.
ResponEliminaEm pregunto per què si èxit equival a 5403 en la imatge n'apareix 6999, no li has passat la clau de desencriptatge al chatgpt?
Per cert, al teu poble encara es fa això de regatejar? Al meu els venedors tenen un preu i no baixen ni pugen. El paper moneda ja ha arribat al teu poble?
XAVIER: No te'n sàpiga de greu. Si el teu nom i cognom és un heterograma i, a més, també pentavocàlic com comentàvem l'altre dia, doncs que menys que proclamar-ho a tort i a dret. No tothom pot dir-ho això.
ResponEliminaPer cert, ja t'avanço que els mots que inclouen les cinc vocals seran els protagonistes del pròxim post de Glossari que publicaré al gener... i que ja veig que t'hi hauré de fer sortir. ;-)
CARME: Mai és tard per aprendre coses. Has estat 73 anys sense necessitar saber que el teu nom és un heterograma, però qui et diu que demà no participes en un concurs i aquesta és justament l'última pregunta que et permet guanyar el premi? (Bé, potser demà no serà perquè és festa) :-DD
ResponEliminaMoltes gràcies, m'alegra que ho hagis trobat interessant. I estic d'acord amb això que dius sobre Màrius Serra, és una prova més de la seva gran capacitat divulgativa més que demostrada.
Abraçades!!
PONS: Un català de bé ha de poder dir "pneumogàstric" i "hidrogensulfat" sense despentinar-se i quan li roti, només faltaria.
ResponEliminaLa combinació de lletres del codi ocult ha de presentar un valor diferent del preu mostrat perquè si fos el mateix no tindria sentit ocultar-lo. En l'exemple, el preu de venda del vehicle són els 6.999 € i els 5.403 € que s'amaguen a la paraula ÈXIT podrien ser el preu de compra. Així el venedor pot saber el seu marge de negociació només amb un cop d'ull.
Al meu poble no t'ho sabria dir, però a Vila-molla del Secà on hi ha la seu de "Cotxes Dani" ja has vist que sí... hi ha gent per a tot en aquella població. ;-)
Què enginyós el venedor de cotxes, eh ! un bon sistema per recordar el límit de preu.
ResponEliminaHe vist també que el teu nom, McAbeu, tampoc repeteix cap lletra, així tenim un Heterograma ben famós. En canvi el meu, ArtuR, no compliria aquesta qualitat en repetir la R...i el Senyor llibre no l'acceptaria ! :DD
Bon cap de setmana, salut !!.
ARTUR: És realment un bon sistema aquest del codi ocult a l'etiqueta, permet que el venedor tingui la xifra ben present mentre que al comprador li passa completament desapercebuda.
ResponEliminaHe parlat amb el LLIBRE i no hi ha hagut res a fer. "Si hi ha dues R no és un heterograma" m'ha dit, i no l'he tret d'aquí. Així que si tens ganes de pertànyer al selecte club dels que tenim noms heterogramàtics, l'única solució és que modifiquis el teu nom adaptant-lo a la variant d'aquell rei de la taula rodona per passar-te a dir Artús. :-DD
Molt bon cap de setmana!!
Hahahahaha....... millor que no canvii de nom , ja que sinó quan algú em cridés pel nom, li contestaria ràpidament "Salut!", tot pensant que ha fet un esternut !! hehehhe
ResponEliminaBon cap de setmana, amic !!.
ARTUR: Sàvia decisió. :-DDD
ResponElimina