L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.
Avui us en presento les quatre [Q]:
Avui us en presento les quatre [Q]:
[CORS ♥]
Un ànec o un conill?
[TRÈVOLS ♣]
El cap d'un indi? Un esquimal?
[PIQUES ♠]
Una dona vella? Una dona jove?
[DIAMANTS ♦]
Una dona jove o un pallasso vell i malcarat?
Un ànec o un conill?
[TRÈVOLS ♣]
El cap d'un indi? Un esquimal?
[PIQUES ♠]
Una dona vella? Una dona jove?
[DIAMANTS ♦]
Una dona jove o un pallasso vell i malcarat?
EXPLICACIÓ


Veig l'ànec i el conill. Veig la cara de l'indi (de cara) i l'esquimal (d'esquena). Veig la noia jove i la dona vella, aquestes dues dones són ja molt conegudes.
ResponEliminaPerò de cap manera sé veure el pallasso... tothom té les seves limitacions.
CARME: Aquestes imatges són tot uns clàssics de les figures ambigües. El pallasso malcarat apareix quan capgirem la carta.
ResponEliminaA mi em passa com a la Carme, però amb dues: el pallasso i la dona vella. Seguiré mirant, a veure si els puc localitzar.
ResponEliminaAferradetes, Mac.
SA LLUNA: Segur que les acabaràs localitzant... de ser-hi, hi són. :-))
ResponEliminaEt puc donar una ajudeta per trobar la dona vella de la carta de trèvols dient-te que hi ha barbetes que poden ser nassos i viceversa.
Bona pista, ja he trobat la dona vella! 👏
ResponEliminaJo no veig la dona jove i la vella m'ha costat.
ResponEliminaSA LLUNA: Sabia que sortiria... ja has vist que no era gaire lluny. :-D
ResponEliminaJPMERCH: Si la dona jove que no veus és la de la carta de trèvols, et pot fer servei el viceversa de la pista que li he donat a Sa Lluna. Però si et refereixes a la del naip de diamants, aleshores no hi ha pista que valgui. ;-)
Totes m'han costat, i el pallasso l'he vist quan he llegit el teu comentari de donar-li la volta.
ResponEliminaAvui en dia es més segur preguntar a la persona com s'identifica abans de fer suposar qui o què és.
ResponEliminaXAVIER: El que compta és que han sortit totes, que algunes costin més o menys també és part de la gràcia d'aquestes figures ambigües.
ResponEliminaPONS: Tens raó, excepte en el cas dels pallassos malcarats. És ben sabut que als pallassos malcarats és millor no preguntar-los res de res. ;-D
Aquestes són imatges clàssiques. Com que ja les coneixia, no m'ha costat gaire veure les dues representacions de cadascuna. Sempre he pensar que és molt meritori poder dibuixar així, i en funcio de com es miri veure-hi dues coses diferents i de manera clara. Potser perquè no en tinc ni idea de dibuixar...
ResponEliminaXEXU: És cert, són els exemples típics d'aquestes il·lusions òptiques de figures ambigües. Jo, que tampoc sé dibuixar gens, també trobo de molt mèrit saber fer aquestes coses. Em semblen genials.
ResponElimina