E319.- Jo sóc fill de la terra, / de sota el cel, / i tothom em reclama / amb gran anhel. / Tothom em demana tendre, / ningú no em vol vell, / rics i pobres se'm mengen / fins a la pell. / En palaus i barraques / entrada hi tinc / i tothom m'aprecia / perquè el sostinc. / Mentre terra existeixi / i l'univers, / a mi ha de voler-me / el món sencer.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
El pa?
ResponEliminaOssshhhh!! Assumpta!!! Hahahaha!!
ResponEliminaSí, jo també anava a dir el pa!
Vaig a menjar-me una baguette amb pernil ibèric (quina bona fusió entre dos països.. hehehe), per compensar el disgust de no ser la primera... snif!
ResponEliminaPerò seguiré rumiant per si se m'acut alguna cosa més! =)
Ostres, doncs no en tinc ni idea, però ara que l'Assumpta ha dit el pa potser sí que ho és!
ResponEliminaNyam al crostó! ;)
Si l'assumpta diu pa.......ha de ser pa
ResponEliminaPa? no ho tinc clar
ResponEliminaTant de pa, m'heu fet pensar en aquella escena tan bona d'"El perquè de tot plegat". L'home allà, mirant-se la pedra, dirigint-s'hi i exigint-li: "pa... pa... digues pa!"
ResponEliminaPerò també podria ser qualsevol altre aliment cultivat en aquesta terra no?
ResponEliminaLa cirera! Per anar de diferent.
Ui, GARBÍ, quina confiança ;-))
ResponEliminaLa veritat és que al cent per cent no ho veig clar, això que diu que es mengen "fins la pell" em fa dubtar. Si no fos per això sí que estaria segura dient el pa... que la gent el vol tendre, que entra tant a palaus com a barraques...
A veure què ens dirà en MAC ;-))
Hahaha! Recordo l'escena, Ferran. Paaa... digues pa! I la pedra, immutable, ves.
ResponEliminaDoncs si, malgrat els dubtes i algunes "impugnacions a la totalitat" ;-D, resulta que la solució de l'endevinalla és el pa com molt bé diu l'ASSUMPTA al primer comentari. Felicitats!!
ResponEliminaIupiiiiii :-)))
ResponElimina