GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 31 de març del 2010

218.- Falta una lletra

218.- Falta una lletra per acabar aquesta sèrie:
V, T, G, V, B, I, _
Pots dir quina és i perquè?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler "

dimarts, 30 de març del 2010

Endevinalla 167

E167.- Hi couen el pa i la coca, / un infern de foc total; / transforma tot el que toca, / per oferir-lo com cal.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Francesc Mompó "

dilluns, 29 de març del 2010

217.- Una casa encantada

217.- Una casa encantada està posseïda per dos fantasmes, un d'ells fa una rialla sardònica i l'altre uns udols de por. Un mèdium ens diu que aquests sons es senten o no cada minut, que ho facin o no depèn del que passi el minut abans i això es pot modificar cremant encens o tocant un orgue i de la següent manera: 1) Els udols mantindran el seu estat (es sentiran o no) sempre i quan durant el minut abans no es senti la rialla i no es toqui l'orgue, en cas contrari canviaran el que estan fent. 2) En el cas de la rialla, si no cremem encens, es sentirà o no depenent de si se senten o no els udols (és a dir que la rialla imita als udols un minut més tard). Però si cremem l'encens aleshores la rialla fa exactament el contrari del que han fet els udols. Quan arribem a la casa s'estan sentint a la vegada la rialla i els udols, que hem de fer per aturar-los tots dos?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Montse "

dissabte, 27 de març del 2010

151è Joc Literari (març – 2010)


Des del blog “Tens un racó dalt del món” ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.

Ha arribat el 151è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu i aquesta vegada ens demana un petit text basat en el vídeo que encapçala aquest post.

Com veieu es tracta d'una escena de la pel·lícula GILDA (USA - 1946), concretament la primera aparició de la protagonista d'aquest film. I, esgotant el termini però encara a temps, aquí teniu el sonet que m'ha inspirat.


GILDA

Mostrant un encisador somriure,
alces el cap d'una revolada
i fas voleiar el teu cabell lliure
fent real l'escena imaginada.

Però de seguida has deixat de riure
quan l'has vist palplantat a l'entrada.
No entén les teves ganes de viure,
és l'amargor personificada.

Revivint una relació antiga,
al veure'l el teu cor ha fet un bot
tornant de cop tota la fatiga.

Com tu, tots sabem que al final de tot
malgrat que desitgis ser-ne amiga
ell et donarà un bon mastegot.



divendres, 26 de març del 2010

Encreuat Temàtic 006


QUINES PARAULES FALTEN?

Com veieu es tracta d'un encreuat de set paraules...

No hi ha definicions però sabem que totes responen a un mateix tema que ve indicat, com a títol, en el mateix encreuat. A més tenim com exemple i com a pista una de les paraules ja col·locada al tauler.

La vostra feina és encertar les altres sis paraules que s'encreuen amb la que ja està posada. Si les trobeu dieu-me-les als comentaris amb el número que els correspon segons el tauler. Serà qüestió de posar-s'hi, no?. ;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. 
FELICITATS A " Elvira FR i Jordi "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 25 de març del 2010

Endevinalla 166

E166.- Sóc de ferro i amb forats, / tinc adornat mon voltant, / sóc plebea puix per terra / tot el dia estic anant / i encar que ma vàlua és poca, / m'imiten bo i fent-me d'or / i aquell que un dia a mi em troba / em guarda, puix que duc sort.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "

dimecres, 24 de març del 2010

216.- La cita d'en Jan i en Pol

216.- En Jan i en Pol queden cada dia quan acaben de treballar en un bar situat a mig camí entre les dues feines. L'hora de sortida de tots dos no és sempre igual i pot variar entre les 17:00 i 17:45, també sabem que el temps que esperen cadascú a l'altre són 15 minuts. Pots calcular la probabilitat que tenen de trobar-se?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Montse "

dimarts, 23 de març del 2010

Endevinalla 165

E165.- No sóc persona, però parlo / com si persona sigués. / Tinc la veu de la persona, / però d'ella no tinc res més.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Captaire i Pilar "

dilluns, 22 de març del 2010

215.- Celebrant l'aniversari al concert

215.- Quantes persones ha d'haver en un concert perquè en poguéssim trobar al menys dues que celebrin el seu aniversari el mateix dia?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Alasanid "

diumenge, 21 de març del 2010

UATDS - Final de Festa

UNA AGENDA TACADA DE SANG

CONCLUSIONS FINALS

Aquest post és per agrair-vos la bona acollida que heu donat a aquesta "idea de bomber" que em vaig empescar, amb l'ajuda de l'ASSUMPTA, per celebrar la meva "Festa de l'apunt 500". Una "Festa" que ha durat tota la setmana, des de dilluns quan va sortir per primera vegada la imatge de "L'agenda Tacada de Sang" que també contenia un enigma visual que ALLAU va descobrir
(el punyal correspon a la portada d'una novel·la de l'Agatha Christie, "L'assassinat de Roger Ackroyd") fins avui diumenge que publico aquest apunt amb un resum de les vostres deduccions.

Començo donant les gràcies a dos blogs. El BLOGUEJAT de Salvador Macip que em va fer l'honor de triar aquesta iniciativa com el seu Escollit XLIV i el blog TUMATEIX LLIBRES on em va fer molt feliç veure aparèixer la meva modesta "mini-novel·la" al post Siguem detectius...

Aquest relat va néixer com una continuació del magnífic text que l'ASSUMPTA va escriure a partir d'un comentari innocent que li vaig deixar al seu blog a primers de gener, on li deia que jo guardava 13 agendes d'anys anteriors. Vaig voler fer, però, una cosa completament diferent al que havia fet ella i vaig fer viure als mateixos personatges però dins d'una "novel·la de lladres i serenos".
Com no havia de ser gaire llarga, vaig decidir d'un primer moment que els culpables serien bastant evidents (no com el majordom que deien la CLIDICE i en FERRÀN però quasi :-D) però que hi hauria una ÚNICA PISTA que podria fer que les sospites lògiques es convertissin en proves irrefutables. Aquesta pista és la que s'havia de trobar per solucionar el cas i, per amagar-la el màxim possible, la vaig posar al principi del text i just abans de dir que el Barça havia aconseguit 10 Champions amb el Bojan de capità... que ja sabia que us faria rodar el cap. :-DDD

El fet de que els culpables fossin tan evidents també ha anat bé per fer despistar a alguns de vosaltres, com JOMATEIXA que diu: "Jo crec que la dona no és, seria massa fàcil. La Laura tampoc. Potser és com a l'Orient Expres: ho han fet entre tots els empleats" o en P-CFACSBC2V que només amb el primer capítol ja en va tenir prou per començar a sospitar d'en Lluís "jo em pregunto: el seu secretari personal, aquest Lluís, pateix d'insomni o què? Perquè penso: què fa despert tan aviat un dissabte? ;-)" però que en la seva teoria final no ho veu tan clar: "Des del primer dia que aquest secretari m'ha fet mala espina, i segur que hi té alguna cosa a veure. A veure, dubto que sigui ell qui s'hagi disfressat de Laura, no crec que fos gaire versemblant, i també dubto que ho hagi fet la Patrícia. Això sí, no m'estranyaria que l'assassinat hagués estat idea de la Patrícia i que el Lluís hagués fet de còmplice. L'autor del crim crec que ha de ser una tercera persona, femenina. Però qui?".

Les altres teories van totes ben encaminades. En GARBI24 ho té clar: "Tot i que crec que és massa evident, jo em decanto per un 'rollet' amorós entre la Patrícia i el comptable Lluis, així es treuen de sobre el seu marit i controlen l'empresa o viuen dels diners que han robat ja que la comptabilitat no quadra el que indica que algú s'ha embutxacat diners", igual que la CARME: "en Lluís és el que ho ha tramat tot amb la complicitat de la Sra Folgueroles, perquè són amants i volen treure's de sobre a la vegada el pobre mort i la Laura... dos pardals d'un tret" i també l'ELVIRA: "a mi em sembla que el tal Lluís i la dona del Jefe assassinat estaven 'compitxats', el Lluis ha modificat els comptes i s'han posat d'acord per a incriminar la Laura... sabien que podien trobar un vestit al despatx...".

Però totes aquestes sospites necessitaven recolzar-se en una prova per poder convertir-se en acusacions. I el primer que la va trobar va ser en XEXU, que ja el primer dia em va dir: "En Lluís fa una cosa estranya. Quan la Laura i en Joan encenen la tele, en L'ÚNIC canal que fan notícies a aquella hora, hi ha una interrupció de l'emissió per donar una notícia, la mort de Sukuda. Només es produeix una interrupció quan la notícia és nova, si no, ja la inclourien en el butlletí. Com podia saber en Lluís el que havia passat, com ho havia vist a les notícies si encara no havia sortit, perquè sortiria per primer cop quan s'hi posen la Laura i en Joan? Molt sospitós...", i després de llegir el capítol IV continua veient que no és gaire de fiar aquest Lluís: "...acaba de trair la seva cap, i això el delata. Jo penso que la Patrícia i en Lluís estan conxorxats. Ella ho ha maquinat tot per carregar el mort a la Laura, segur que heretarà la fortuna de Sukuda, i en Lluís alguna cosa en traurà a canvi. La idea és quedar-se la pasta i carregar el mort a un altre amb una teoria plausible, com és que anaven a acomiadar la Laura".

He deixat pel final el correu d'en CAPTAIRE que també descobreix la mentida d'en Lluís però que a més ens ofereix una teoria ben explicada i ben justificada que val la pena llegir completa: "He esperat avui per llegir tota la novel·la de cop. Està molt bé, m’ha agradat força. I hi ha bones notícies: d’aquí uns anys serem independents, el Barça haurà guanyat títols a cabassos, i en Bojan capità! Llàstima que encara no es vegin brots verds en l’economia.
Quan llegeixes una novel·la de misteri, d’entrada l’autor et posa en situació, i mica en mica et va donant pistes. En canvi aquí ja podem saber qui és l’assassí d’entrada (si ens hi fixem una mica, és clar). Això m’ha agradat
Quan en Lluís truca la Laura li diu que “acaba de veure al telenotícies” que havien assassinat en Sukuda. En canvi, al cap d’uns minuts (després d’engegar l’aparell, veure les imatges de la Champions, fer zàping pels 48 canals, i tornar al 3/24), interrompen l’emissió per informar “en exclusiva i en primícia” de la mort d’en Sukuda. Per tant, en Lluís no podia conèixer l’assassinat pel telenotícies. Per tant, l’assassí és ell. Després sabem que la Patricia, tot i tenir les targes bloquejades, continua gastant, i es veu que està assabentada d’unes irregularitats en el llibre de comptabilitat, a l’igual que en Lluís. Això fa pensar que la Patricia s’ha lligat en Lluís, que a més fa poc que treballa per la Laura, i aquest està fent un desfalc a l’empresa per tenir contenta la nena mimada de Folgueroles. En Sukuda ho devia sospitar, o en Lluís i la Patricia pensaven que ho sospitava, i l’han matat".

Tenint en compte que tot això està escrit abans de que sortís l'últim capítol... Déu n'hi do, com ho clava! :-))

I res més, només tornar a donar-vos les GRÀCIES A TOTS. Als que heu participat activament enviant-me les vostres "deduccions detectivesques" i als que heu participat llegint cada dia el relat que n'heu estat una bona colla. :-)

dissabte, 20 de març del 2010

UATDS - 05


UNA AGENDA TACADA DE SANG
CAPÍTOL 5


Aquí trobareu les entregues anteriors:

El que havia començat com una col·laboració amb la policia per ajudar-los en el cas de l'assassinat de Kakuei Sukuda, s'estava convertint per la Laura Fonts en una trama que la implicava directament en la mort del seu cap. Totes les proves l'assenyalaven i, el que era més greu, l'inspector Roig semblava creure-se-les...

Se sentia traïda, abocada a entrar a una ratera sense sortida. Però no es rendiria, no ho havia fet mai i tampoc ho faria ara.

- Si us plau, inspector!. No veu el que està passant?. Estan mentint i no em puc creure que vostè els segueixi el joc. La Patrícia...
- Jo no estic seguint el joc de ningú, Sra. Fonts. Si em vol dir, com ha mig insinuat abans, que la Sra. Folgueroles pot estar implicada en l'assassinat del seu marit li haig de dir que hem comprovat que va passar tot el dia d'ahir de compres a París i que no sabia res fins que aquesta matinada l'hem avisat i ha pogut venir amb el seu jet privat. Potser és el moment que ens expliqui la veritat, sàpiga que a part d'aquest vídeo de seguretat en tenim d'altres on se la veu a vostè, o encara ens vol fer creure que és algú vestida com vostè?, entrant a aquest despatx de nit en vàries ocasions durant aquests últims mesos. Aquestes entrades nocturnes potser explicarien unes possibles modificacions fetes als llibres de comptabilitat, que el Sr. Sukuda va descobrir i que, per això, vostè va haver de matar.

El somriure de la Patrícia era espectacular, estava gaudint d'aquella escena i la Laura es va tornar a sentir com quan era petita i, a l'escola, aquella nena rica se'n burlava d'ella i la humiliava. L'inspector, satisfet d'haver resolt el cas amb tanta facilitat, va voler reblar el clau i acabar l'acusació contra la pobra Laura.



El somriure de la Patrícia era espectacular,
estava gaudint d'aquella escena...


- I, a més, hi ha una pista definitiva. Vostè ha vingut aquí ABANS de ser avisada. Sabia que el Sr. Sukuda era mort, abans de rebre la nostra trucada. I només ho podia saber perquè vostè és l'assassina.
- Això tampoc és veritat!!, cridà la Laura. A mi em va avisar en Lluís que ho havia vist per televisió, el registre de trucades del meu mòbil ho pot confirmar. Li poden preguntar al meu marit, que també es va despertar i fou el que va engegar el televisor per veure-ho i...

De sobte se li va fer la llum, havia trobat al culpable. No podia ser d'altra manera, per fi tot quadrava.

No ho entenia, ella li havia donat tota la confiança. Li agradava com treballava aquell xicot jove que sempre estava a punt per fer la feina. Per això havia trobat normal que l'avisés aquest matí i, fins ara, tampoc havia trobat estrany que ell estigués veient les notícies a les sis de la matinada. L'eficiència era la seva característica principal.

És cert, era molt eficient. Però NO ERA UN VIDENT, no podia haver vist la notícia per televisió perquè quan ella i el seu marit la van veure era la primera vegada que l'emetien. Encara recordava les paraules del presentador: "Interrompem l'emissió per informar-los d'una notícia d'última hora. Ens acabem d'assabentar, en primícia i en exclusiva, que..." i això va ser uns minuts després de que en Lluís la telefonés perquè en Joan va tenir temps de passar per tots els canals abans de veure la noticia.

L'inspector es va quedar amb la boca oberta i en Lluís intentà fugir al veure's descobert mentre la Patrícia li cridava que era un imbècil. De totes maneres, és difícil fugir d'un edifici ple de policies i aviat en Lluís tornava a estar davant del inspector confessant-ho tot.

Feia pocs mesos que s'havia fet amant de la Patrícia, ella li havia promès un càrrec important a la seu central a canvi de que robés els diners que necessitava per mantenir el seu nivell de vida ara que el Sr. Sukuda se'n volia separar i li havia tancat l'aixeta. En Lluís tenia poders als comptes de l'empresa i podia ordenar transferències, després només li calia entrar de nit al despatx per modificar els llibres i així tapar-ho tot. Era prou espavilat per fer-ho sense deixar gaires pistes però, per si de cas, també havia tingut la precaució de robar un dels vestits de la Sra. Fonts i fer-se fer una perruca a mida, si algun dia es descobria l'engany no seria ell qui en pagaria les conseqüències.

Aquella nit passada, havia de dissimular als llibres la última transferència que li havia enviat a la Patrícia per les seves compres a Paris. Però inesperadament es va trobar al Sr. Sukuda al despatx, hi havia anat a buscar la maleta, i es va veure obligat a matar-lo. Per desgràcia es va precipitar a l'hora d'avisar a la Laura i el seu pla perfecte se li va girar en contra.

L'inspector feu detenir a en Lluís per homicidi i a la Patrícia per encobridora, sense oblidar afegir els càrrecs per apropiació indeguda i falsificació de document mercantil i tot això sense parar de disculpar-se davant la Laura. Ella no l'escoltava, estava pensant que aquella aventura era digna de constar a l'agenda que ella i el seu marit omplirien enguany però que n'hauria d'encarregar una altra. La que, ahir al matí, li havia portat en Lluís era encara damunt la seva taula però no es podia fer servir, estava tota plena de la sang del pobre Sr.Sukuda.

FI


Dibuixos: Assumpta / Text: McAbeu

divendres, 19 de març del 2010

UATDS - 04


UNA AGENDA TACADA DE SANG
CAPÍTOL 4

S'ha trobat un cadàver al despatx de la Laura Fonts i ella col·labora amb la policia contestant totes les seves preguntes sense adonar-se que l'inspector Roig la vol fer parlar perquè la considera la principal sospitosa. No és fins al final de l'interrogatori que li ensenya la prova que la incrimina...

Encara sou a temps de llegir completes les entregues anteriors



...en va tenir prou amb una ràpida revisió de la roba
de l'armari per comprovar el que ja sospitava...


Avui trobareu el QUART CAPÍTOL
al blog de l'ASSUMPTA.


Ja hem arribat al final, demà sortirà l'últim capítol amb la resolució del cas. Teniu tot el dia d'avui per repassar les vostres deduccions.

I, per fi amb totes les dades a la mà, podeu enviar-me per e-mail (macabeu2008@gmail.com) la vostra teoria amb el nom del culpable o culpables, el seu mòbil per l'assassinat i quines pistes us han fet arribar a tal conclusió.


Mentrestant,
i per inspirar-vos en les vostres investigacions,
podeu anar mirant aquest vídeo

Per cert, SABÍEU QUÈ...?
El primer relat d’investigació de la història de la literatura el va escriure Edgar Allan Poe, Els crims del carrer Morgue, publicat el 1841. El seu protagonista, Chevalier Auguste Dupin, aficionat als enigmes, endevinalles i jeroglífics, fa servir la seva gran intel·ligència i dots deductives per solucionar els casos en els que intervé.
Sir Arthur Conan Doyle va reconèixer que havia utilitzat aquests sistemes de raonament pel seu personatge, Sherlock Holmes i, de la mateixa manera, Agatha Christie va admetre la influència de Holmes en la creació del seu detectiu Hèrcules Poirot, que diu que s’ha de seure i pensar, fer treballar el cervell (ell parla de les seves “petites cèl·lules grises”) per poder resoldre els crims.
RECORDEU!!
DEMÀ A LES 10:00 ES FARÀ PÚBLIC EL DESENLLAÇ,
PODEU ENVIAR LES VOSTRES TEORIES DEFINITIVES
FINS DISSABTE A LES 09:59 DEL MATÍ

EDITAT EL 31.03.10  
(Afegeixo el capítol 4 per facilitar la lectura sense haver de canviar de blog) 

UNA AGENDA TACADA DE SANG - CAPÍTOL 4
S'ha trobat un cadàver al despatx de la Laura Fonts i ella col·labora amb la policia contestant totes les seves preguntes sense adonar-se que l'inspector Roig la vol fer parlar perquè la considera la principal sospitosa. No és fins al final de l'interrogatori que li ensenya la prova que la incrimina...

La Laura es quedà de pedra quan l'inspector li mostrà la gravació de la càmera de seguretat de l'edifici on se la veia a ELLA sortint del despatx a la mateixa hora que els forenses havien certificat que en Kakuei Sukuda havia mort apunyalat.
Fins i tot la Laura es va reconèixer a les imatges: Aquell vestit jaqueta tan típic d'ella i aquell pentinat que feia anys que l'identificava de lluny entre els companys de feina.

Però no era ella, no ho podia ser perquè ella no havia tornat a l'oficina ahir a la nit. Fixant-s'hi una mica més va identificar aquell vestit com un dels que guardava al despatx i en va tenir prou amb una ràpida revisió de la roba de l'armari per comprovar el que ja sospitava, algú li havia robat el vestit i s'havia fet passar per ella per matar al Sr. Sukuda.

- I també ens explicarà això del mateix pentinat, no?. El to de l'inspector deixava clar que no la creia.
- Fa anys que porto el mateix tall de cabells, no li hauria estat difícil a algú fer-se pentinar igual i fer-se passar per mi. A les imatges no es veu la cara...
- I qui seria capaç de fer una cosa així?
- Ja li he dit que el Sr. Sukuda tenia problemes amb la seva muller. És una dona capaç d'això i de molt més...
- Sempre m'has tingut enveja...

La Laura es girà de sobte per veure entrar a Patrícia de Folgueroles, no s'ho esperava.

- Si, sempre m'has tingut enveja. Jo sempre ho he tingut tot i tu no res, i fins i tot ara que ets una persona relativament important ho ets gràcies al meu marit. I per això, el vas matar. Perquè havia vingut per despatxar-te, no és veritat que aquesta seu és la que ha tingut més pèrdues de tot el grup? Eh, no és veritat?

No era veritat. La Patrícia mentia descaradament i la Laura ho sabia, però no li donaria el gust de tornar a discutir com quan anaven a escola. Va mantenir-se en silenci deixant que la Patrícia continués parlant, volia veure a on arribaria tot allò.

- No dius res?. Està molt clar perquè no parles, perquè tinc raó. Perquè no estàs capacitada per portar el negoci del meu marit, mai ho has estat. Si tens aquesta feina és pel Jeremy, per la teva relació amb en Jeremy Harper de fet. El meu marit feia temps que et vigilava de prop i no fa gaire que em va dir que havia trobat no sé quins errors a la comptabilitat i que...
- Ja n'hi ha prou, Sra. Folgueroles, si us plau.

L'inspector va fer callar a la Patrícia i va mirar la Laura, ella no va dir res li semblava tan absurd tot el que havia dit la Patrícia que ni per un moment va poder pensar que l'inspector se la podia creure. Per això, no es podia esperar que el policia digués el que anava a dir:

- Naturalment, Sra. Folgueroles, investigarem tot això que ens ha dit i que veig que la Sra. Fonts no vol rebatre. Entenc que hi ha diferències entre vostès dues i que no podríem dir que són precisament amigues, per tant ens trobem amb la paraula de l'una contra la de l'altra però almenys això de la comptabilitat serà fàcil de descobrir. Ja he fet portar els llibres perquè els investiguin i tard o d'hora en traurem l'entrellat d'aquets possibles errors comptables.

La Laura es va veure obligada a replicar:

- Quins llibres?. Quins errors comptables?. Tot això no té ni cap ni peus. El meu ajudant, en Lluís, els ho pot explicar. La comptabilitat quadra perfectament, no?

La Laura va mirar al seu secretari de confiança, però la seva resposta tampoc fou la que ella esperava.

- Ho sento però no puc mentir, vostè sap que hi ha errors a la comptabilitat i jo no ho puc amagar més. Tot això ja anat massa lluny!

Se sentia traïda, abocada a entrar a una ratera sense sortida. Però no es rendiria, no ho havia fet mai i tampoc ho faria ara.

dijous, 18 de març del 2010

UATDS - 03


UNA AGENDA TACADA DE SANG
CAPÍTOL 3

Encara sou a temps de llegir completes les entregues anteriors

S'ha trobat el cos sense vida d'un dels copropietaris de l'empresa al despatx de Laura Fonts, ella havia sopat amb ell la nit anterior i col·labora amb la policia recordant les seves passes d'aquell dia. Explica a l'inspector Roig que, després de sopar, el va convèncer perquè tornés a casa...

- I no el tornà a veure?

La veu de l'inspector la feu tornar al dia d'avui.

- No, el vaig deixar al taxi i jo vaig anar a dormir.
- I com s'explica que vingués cap aquí?
- Em va dir que passaria a recollir una petita maleta que hi havia deixat al matí i després marxaria.
- Vostè no el va acompanyar?
- No ho va voler. Com tots els directius, tenia la targeta que obre les portes de l'oficina i no em necessitava.
- Qui més té aquesta targeta?
- D'aquí a Barcelona jo mateixa i tots els membres del meu equip. De fora, els dos copropietaris i també la Patrícia de Folgueroles que quan venia a l'empresa de la seva ciutat natal li agradava que tothom veiés que era la dona de l'amo.
- Són molta gent, el seu equip?
- No gaires. En Lluís, el meu secretari personal que ha vingut amb mi, la Marta i en Jaume, encarregats de les qüestions tècniques i la Carla que porta les relacions amb el personal. Tots d'absoluta confiança.
- Segons m'han dit i veig que vostè no en vol parlar, l'empresa està passant problemes econòmics que fa que cap de vostès tingui segur el lloc de treball. N'hi ha algun d'ells amb més números per ser acomiadat?
- No és que no en vulgui parlar, tots sabem que aquest últim balanç anual no ha sortit com es desitjava però tenim ben clar la raó de perquè ha estat així i estem posant les eines per solucionar-ho.
- No ha contestat a la meva pregunta...
- És que no hi ha res decidit. No li puc dir si algun d'ells serà acomiadat, si ho seran tots o si, com jo desitjo, no ho serà cap d'ells. Estic treballant, estem treballant per no haver de deixar ningú al carrer.
- Els portaria problemes si ho fessin?
- No li portaria problemes a vostè que el despatxessin?. Si us plau, inspector no digui bestieses. És clar que els portaria problemes: En Jaume té gairebé 50 anys, massa jove per jubilar-se i massa gran per tornar a trobar feina. La Carla acaba de firmar la hipoteca d'una nova casa, necessita el seu sou complet i no és pot permetre quedar-se al carrer. La Marta té quatre fills, i quatre fills porten moltes despeses extres. En Lluís és el més jove i potser no li costaria trobar una altra feina però tampoc ho tindria fàcil, no cal que li recordi que estem sortint molt a poc a poc de la crisi.
- I tan a poc a poc, fa bastants anys que els polítics ens diuen que l'any proper serà el de l'arrencada econòmica. I encara sort que des de que vam assolir la independència, la gran majoria dels nostres impostos no surten de Catalunya que si no...
- Doncs vostè mateix es contesta, inspector. És clar que els afectaria quedar-se sense feina...
- Si que els afectaria, si. Ja ho veig, potser els afectaria tant que tement que el seu lloc de treball estava en perill qualsevol d'ells hauria pogut actuar a la desesperada i...
- Es nota que no els coneix. Jo en responc per tots ells.
- I per vostè mateixa també en respon?. Perdoni que insisteixi, però vostè no va venir ahir a la nit aquí?



I per vostè mateixa també en respon?...



- Què està insinuant?. Ja li he dit que no dues vegades, però li torno a dir per tercer cop: No!
- Doncs com pot explicar això?

La Laura es quedà de pedra quan l'inspector li mostrà la gravació de la càmera de seguretat de l'edifici on se la veia a ELLA sortint del despatx a la mateixa hora que els forenses havien certificat que en Kakuei Sukuda havia mort apunyalat.


No us perdeu demà
el següent capítol
al Blog de l'ASSUMPTA


Dibuixos: Assumpta / Text: McAbeu
Comentaris tancats, recordeu que podeu enviar les vostres deduccions al meu e-mail (macabeu2008@gmail.com)


dimecres, 17 de març del 2010

UATDS - 02



UNA AGENDA TACADA DE SANG
CAPÍTOL 2

Encara no feia tres hores que era al llit quan Laura Fonts va rebre una trucada del seu secretari avisant-la de que la policia havia trobat al seu despatx, el cos sense vida d'un dels seus caps. Quan hi arriba, l'inspector encarregat del cas li demana que recordi els seus actes del dia abans...

(cliqueu aquí per llegir complet el CAPÍTOL 1)



Cada any n'omplien una amb els esdeveniments de la seva vida...


Avui trobareu el SEGON CAPÍTOL
al blog de l'ASSUMPTA.


Segurament encara és aviat per fer una teoria amb cara i ulls, més que res perquè encara no hem vist a tots els personatges i perquè, els que ja han sortit, encara no ens han explicat tot el que ens han d'explicar.
Però si ho voleu intentar el meu e-mail (macabeu2008@gmail.com) està disposat a rebre les vostres idees, per descabellades que siguin.

Mentrestant,
i per inspirar-vos en les vostres investigacions,
podeu anar mirant aquest vídeo


Per cert, SABÍEU QUÈ...?
Jessica Beatrice Fletcher és un personatge de ficció de la sèrie “S’ha escrit un crim” (Murder, she wrote). És una professora de literatura anglesa que, després de la mort del seu marit, Frank, s’ha traslladat a viure a la petita localitat de Cabot Cove, a l’estat de Maine, on comença a escriure novel·les de misteri que tenen gran èxit. Arrel d’això i de la seva gran capacitat per conèixer la naturalesa humana, col·labora en moltes investigacions criminals, essent ella sempre la que descobreix el culpable. Ha estat magníficament interpretada per l’actriu britànica Angela Lansbury.


EDITAT EL 31.03.10:
(Afegeixo el capítol 2 per facilitar la lectura sense haver de canviar de blog)


UNA AGENDA TACADA DE SANG - CAPÍTOL 2

Encara no feia tres hores que era al llit quan Laura Fonts va rebre una trucada del seu secretari avisant-la de que la policia havia trobat al seu despatx, el cos sense vida d'un dels seus caps. Quan hi arriba, l'inspector encarregat del cas li demana que recordi els seus actes del dia abans...

La Laura tornà, amb el pensament, al matí del divendres. Encara no feia 24 hores i semblava ja molt lluny.

Ella era la responsable màxima de l'empresa per Europa, tenia moltes responsabilitats però no molta feina perquè havia sabut envoltar-se d'un bon equip que treballava molt bé i que a ella només li calia supervisar, això feia que gaudís d'uns horaris prou flexibles per poder compaginar la feina amb la família i n'estava molt satisfeta.

Però els divendres no podia faltar al despatx, era el dia de la setmana que feien la reunió amb els caps mitjançant video-conferència. En Jeremy Harper des de la seu central a Nova York i en Kakuei Sukuda des de la fàbrica de Tokio es posaven al dia de la marxa de les seus repartides per mig món i donaven les ordres oportunes. La reunió d'aquesta setmana seria tensa, tots sabien que els resultats econòmics estaven per sota dels esperats i l'ombra d'una remodelació de personal planava sobre l'empresa. La Laura ho entenia però li sabia greu haver de prescindir de qualsevol dels membres del seu equip.

La seu de Barcelona no presentava gaires bons números perquè feia pocs mesos s'havia embrancat en el canvi de les oficines, la Laura va desaconsellar fer el pas però en Sukuda insistí que l'empresa necessitava un aparador enlluernador a Europa. Vistos els resultats s'havia comprovat que el moment escollit no va ser el més adient i que la Laura tenia raó, però això no evitava que ara tots en paguessin les conseqüències.
I això que el despatx nou era una meravella, tenia fins i tot un petit apartament privat on la Laura podia canviar-se de roba i descansar quan ho necessitava. Era refrescant-se al lavabo quan en Lluís entrà al despatx:

- Ha arribat l'agenda nova que va demanar, si em diu a qui la vol regalar jo mateix l'enviaré...
- No siguis tan eficient, contestà la Laura amb un somriure, aquesta agenda és un regal molt personal que he de fer jo mateixa. No saps de que va perquè fa poc que treballes amb mi, algun dia ja t'ho explicaré. Recorda avisar-me quan la reunió estigui preparada...
- És clar que si, Sra. Fonts, però encara falta ben bé una hora.

En Lluís marxà i la Laura agafà l'agenda, seria la que faria vint-i-tres. Les tretze primeres les hi havia regalat el seu marit per declarar-se-li amb una nota on li deia que n'hi havia dotze de buides dels anys que havien estat separats però que esperava omplir l'última junt amb ella. I ella havia dit que si, que també ho volia. Cada any n'omplien una amb els esdeveniments de la seva vida: el seu casament a Montserrat, el naixement dels seus fills, l'Eloi i la Mireia, algun disgust, pocs, i moltes alegries. Fins i tot, les dotze primeres agendes també estaven plenes perquè un dia els seus fills, amb 4 i 5 anys, van decidir que eren el millor lloc on estrenar els colors i retoladors que els havien portat els Reis. Quin disgust li van donar aquell dia, però ara se n'alegrava de tenir aquell altre record familiar.

En Lluís tornà a entrar al despatx i va treure la Laura dels seus pensaments...

- Sra. Fonts, té el Sr. Harper al telèfon. La reunió d'avui s'ha anul·lat...

Mai abans s'havia anul·lat una reunió dels divendres, alguna cosa no anava bé.

- Bon dia, Jeremy. Què passa?
- Bon dia, Laura. En Kakuei ha desaparegut. M'he posat en contacte amb la fàbrica per preparar la reunió i m'han dit que ahir al vespre va agafar un avió cap a Europa. En saps alguna cosa?
- Res de res. Em deixes parada!. No pateixis que de seguida que me n'assabenti d'alguna cosa et truco.

Acabava de penjar el telèfon, sense entendre gairebé que passava quan el seu ajudant tornà a entrar.

- Sra. Fonts. El Sr. Sukuda vol parlar amb vostè...
- Però si m'acaben de dir que no el trobaven!. En quina línia és?
- No, si no és al telèfon. És aquí...

La Laura encara tenia la boca oberta quan en Kakuei Sukuda entrà apartant a en Lluís. El secretari de la Laura sortí tancant la porta del despatx i a fora es trobà la resta de l'equip que l'interrogaven amb la mirada. Tots sabien que les coses no anaven gaire bé a l'empresa però si el Sr. Sukuda havia fet acte de presència és que anaven molt malament.

Uns minuts després la vicepresidenta per Europa i el president general van sortir del despatx, la Laura va ordenar a en Lluís que informés a Jeremy Harper de que havien trobat al Sr. Sukuda i que tot anava bé i que, tots plegats, s'agafessin la resta del dia lliure. Dilluns es tornarien a veure.

La resta del dia no va ser de festa per la Laura. En Kakuei havia vingut a Europa darrere de la seva dona, la Patrícia de Folgueroles, que encara que ja tenia 46 anys seguia sent una malcriada nena rica. Això no li va importar al Sr. Sukuda quan només necessitava una dona de bandera i sense cervell que l'acompanyés a les recepcions i a les festes però ara ja no la suportava i volia separar-se'n. Quan en Sukuda li havia dit a la seva dona que li tallaria de cop la seva font d'ingressos inesgotable, ella se li havia rigut a la cara i li havia dit: Mentre sigui la teva esposa disposaré dels teus diners encara que no vulguis i si ens separem et deixaré pelat. En Sukuda havia fet anul·lar les targetes de la Patrícia però això no havia evitat que ella seguís gastant, la desesperació d'en Kakuei Sukuda era tanta que l'havia seguit fins Europa per demanar-li explicacions però encara no s'havien trobat.

La Laura coneixia la Patrícia de l'escola, no la suportava aleshores i seguia sense aguantar-la ara però també pensava que en aquest tema en Kakuei tenia el que es mereixia. Però això no li podia dir, així que el consolà durant tota la tarda, el portà a sopar i després el va convèncer per que tornés a casa.

- I no el tornà a veure?

La veu de l'inspector la feu tornar al dia d'avui.

dimarts, 16 de març del 2010

UATDS - 01


UNA AGENDA TACADA DE SANG
CAPÍTOL 1

La blackberry il·luminà tènuement l'habitació del matrimoni i el seu brunzit despertà a en Joan. El marit obrí el llum i sacsejà suaument el muscle de la seva dona per despertar-la.

- Laura!, amor!. Et truquen al telèfon!

La Laura Fonts encara no feia tres hores que s'havia ficat al llit i li costà despertar-se. En un primer moment l'enutjà que la molestessin a aquella hora però, quan s'adonà de que qui trucava al telèfon de la feina era el seu secretari personal, el sentiment d'enuig passà a ser de preocupació. En Lluís mai s'hauria atrevit a telefonar-la un dissabte a les sis del matí si no fos per un problema greu. Es va posar el telèfon a l'orella i, sense que hagués tingut temps de demanar que passava, escoltà la veu nerviosa del seu ajudant:

- Sra. Fonts?. Hi ha hagut una desgràcia!. Ho acabo de veure al telenotícies i he pensat que ho havia de saber. El Sr. Sukuda és mort!. L'han trobat al despatx, penso que hauríem d'anar-hi. Si li sembla d'aquí a vint minuts la passo a recollir...

No s'ho podia creure, si justament la nit passada havia sopat amb Kakuei Sukuda. Acceptà el suggeriment del seu secretari i es començà a vestir, mentre demanava al seu marit que posés el canal de notícies 24 hores.
Quan la pantalla del televisor s'il·luminà aparegué la cara riallera de la presentadora d'esports, aquest any que acabàvem de deixar enrere el millor equip del món havia aconseguit un altre rècord. En els 11 anys que el seu entrenador, un home de la casa, era al capdavant de l'equip cada temporada havien guanyat alguna copa, la majoria d'elles més d'una i enguany havien tornat a fer el triplet. A la Laura li agradava el futbol però en aquell moment tenia altres coses al cap i demanà a en Joan que canviés de canal buscant les notícies. El seu home ho feu, encara que sabia que a aquella hora l'únic canal d'informació era el que estaven mirant, per això després de repassar les quatre dotzenes de cadenes que els oferia la TDT tornà al canal Notícies-24h just en el moment que la imatge d'en Bojan, el capità del Barça, aixecant la desena Champions del club es fonia a negre per deixar pas al presentador.

- Interrompem l'emissió per informar-los d'una notícia d'última hora. Ens acabem d'assabentar, en primícia i en exclusiva, que fa pocs minuts s'ha trobat el cos sense vida d'en Kakuei Sukuda. El famós empresari, copropietari de la “Harper & Sukuda Corporation”, ha estat trobat assassinat al seu despatx de la sucursal que aquesta empresa té a la nostra ciutat. Hem enviat una unitat mòbil al lloc dels fets i, mentre hi arriba, els oferim imatges d'arxiu de la nova seu al nostre país de dita empresa que, com recordaran, va ser inaugurada fa alguns mesos.


Interrompem l'emissió per informar-los d'una notícia d'última hora...

A la pantalla aparegueren les oficines i el despatx on treballava la Laura, mentre el seu marit exclamà:

- Però si això és...
- Si, replicà la Laura, han dit que era el seu despatx però de fet és el MEU despatx.

Quan Lluís arribà per recollir-la, just 20 minuts després de la trucada, ella ja en feia 10 que l'esperava i, sense dir-se res, van anar junts cap a l'oficina. La unitat mòbil de la televisió ja hi era, però per sort no la van reconèixer i després de parlar amb els policies que vigilaven l'entrada va poder pujar a la vint-i-cinquena planta de l'edifici d'oficines, ocupada totalment per la seu a Europa de l'empresa de noves tecnologies més important del món.
Quan sortí de l'ascensor, l'inspector encarregat del cas ja l'esperava i es presentà:

- Sra. Fonts?. Sóc l'inspector Roig de la Policia Estatal de Catalunya, li agraeixo infinitament que hagi vingut. De fet, anava a fer-la avisar ara mateix. M'han dit que ahir vostè va anar a sopar amb el Sr. Sukuda, és veritat?
- Si, el vaig deixar al voltant de les dues de la matinada.
- I es trobava bé?. De què van parlar?
- Es trobava perfectament, preocupat per uns assumptes familiars que no són de la seva incumbència però perfectament...
- Si aquests assumptes són de la meva incumbència o no, permetrà que sigui jo qui ho decideixi. Era normal que el Sr. Sukuda vingués per Barcelona?
- Gens. De fet en els 10 anys que fa que en sóc la vicepresidenta directora general pels països de la Unió Europea l'he vist en persona potser 4 o 5 vegades.
- I aquesta estranya visita va tenir res a veure amb la remodelació de personal que afecta a l'empresa?
- Veig que les notícies volen, però no. Ja li he dit que es tractava d'assumptes personals. En el que si que té raó és que va ser una visita estranya, de fet tot el dia d'ahir va ser estrany...
- Expliqui-m'ho des del començament, Sra. Fonts, si no li fa res.

La Laura tornà, amb el pensament, al matí del divendres. Encara no feia 24 hores i semblava ja molt lluny.


No us perdeu demà la continuació d'aquesta
interessant novel·la per entregues

Dibuixos: Assumpta / Text: McAbeu
Comentaris tancats, recordeu que podeu enviar les vostres deduccions al meu e-mail (macabeu2008@gmail.com)

dilluns, 15 de març del 2010

UATDS - 00


Aquest apunt és el 500è post de XAREL-10. Aquesta fita no té més importància que constatar que abans n'he publicat 499 i que tinc ganes de publicar-ne molts més. Raons més que suficients per voler celebrar aquest “apuntversari”, no?.

Així que us convido a participar a la meva “Festa de l'apunt 500”, una festa que comença avui i que durarà fins dissabte. I, com que estem de festa, el primer que us dic és que durant tota aquesta setmana no trobareu cap dels enigmes o endevinalles “normals”. Però no patiu perquè, si voleu, feina no us en faltarà. Us he preparat una cosa molt, molt especial.

Segurament recordareu que a primers de gener l'ASSUMPTA i jo mateix ens vam muntar un “Joc de Blogs per només Dos Blogs” en el que, amb l'excusa de que jo guardava 13 agendes d'anys passats, l'ASSUMPTA va fer un fantàstic relat que vam publicar a mitges. Ella en va publicar la PRIMERA PART i al meu blog vau poder llegir-hi el DESENLLAÇ.

Ens ho vam passar tan bé, mentre preparàvem els apunts i després llegint els vostres comentaris, que m'he atrevit a escriure'n la continuació. M'ha sortit un “maxi-relat de misteri” o, si voleu, una “mini-novel·la de lladres i serenos” en 5 capítols que també us oferirem, repartits entre els dos blogs, durant tota aquesta setmana.

Els personatges que va crear l'ASSUMPTA tornen a viure, 10 anys després, una nova aventura. Una aventura on trobareu un mort, bastants sospitosos i un únic (o única) culpable que hauríeu d'intentar descobrir abans de dissabte quan sortirà el capítol final amb la resolució del cas.

Per fer-ho només cal anar llegint els capítols i, quan us sembli que teniu una teoria de qui és el culpable, quin mòbil pot tenir i perquè us sembla que ho és, me l'envieu al meu e-mail (macabeu2008@gmail.com). Durant tota la setmana els comentaris estaran tancats per mantenir el suspens (llegiu "sispans") i deixar-vos treballar sense pressions externes, no serà fins al final de la setmana quan faré un post resum amb aquestes teories i comprovarem la vostra “capacitat de deducció”. :-))

Demà, a aquesta mateixa hora i en aquest mateix blog, trobareu el primer capítol de l'emocionant novel·la:
UNA AGENDA TACADA DE SANG
i podreu començar la vostra feina d'investigadors privats.

O si voleu la podeu començar ara mateix. A la imatge que encapçala aquest post, veiem una agenda plena de sang amb una foto que no he escollit per casualitat:
Podríeu dir d'on l'he tret?


I... GRÀCIES PER SER-HI! :-))

diumenge, 14 de març del 2010

UATDS (Falta 1 dia)

Demà aquest blog arribarà a una fita d'aquelles que és bonic celebrar i per tant us he preparat una cosa molt especial per aquesta celebració que durarà tota la setmana que ve.

No us dic res més...

Haureu d'esperar a demà per entendre de quina celebració parlo, per saber que volen dir les inicials (U.A.T.D.S.) que donen títol a aquest apunt i per trobar l'explicació de quina és aquesta “cosa” que m'he empescat per tal esdeveniment.

Aquest apunt només serveix per picar-vos la curiositat i per demanar-vos la vostra col·laboració, que de fet em doneu sempre, per fer que aquesta Festa sigui tot un èxit.

Us espero demà!

El que si us vull dir és que tot això que passarà a partir de dilluns no ho he muntat jo sol, per fer-ho he tingut l'ajuda de l'ASSUMPTA que és la única, a part de jo mateix, que està al cas de tot. I com que ella no podrà participar en la resolució de “l'enigma” de la setmana que ve perquè ja en sap la solució doncs, a part d'aprofitar per donar-li públicament les gràcies per la seva ajuda i col·laboració, he pensat donar-li l'oportunitat de jugar a un joc que ella ens proposa al seu blog i he preparat un dels meus enigmes especials “fora de programa” que segur que li agradarà:


Com veieu es tracta d'un QUÈ ÉS AIXÒ? on s'ha de descobrir que és el que hi ha a la foto, sabent que veiem un detall d'una fotografia més gran. Segur que us sona el joc perquè l'ASSUMPTA al seu blog ja ens l'ha fet UNA i DUES vegades amb molt d'èxit.

Així que us proposo a tots que opineu sobre el QUÈ? de la imatge.
Clar que ara que hi penso...
...ASSUMPTA, com experta en aquests jocs,
segur que en el teu cas no et costarà contestar-nos els
QUÈ?, QUÍ?, QUAN? i ON? de la fotografia.

De bon rotllo, eh! :-D



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dissabte, 13 de març del 2010

365 contes (286.- SEMPRE HAS DE SER TU)

365 contes, de 365 paraules màxim,
com 365 dies té un any
Continua aquest repte, que des del 01.06.2009, ens ofereix un conte diari al blog http://365contes.blogspot.com/ on cada dia podem trobar nous relats.

Si hi entreu avui, hi podreu llegir el novè dels meus contes:

ÉS QUE SEMPRE HAS DE SER TU?

Des de petit que m’he hagut de sentir dir moltes vegades aquesta expressió: “És que sempre has de ser tu?”.
A l’escola, a l’hora del pati, tots els altres nens jugaven a futbol. Doncs jo no, a mi m’agradava el basquet.
A l’institut, tots els altres companys es tornaven bojos per la música màquina mentre jo comprava discos dels Beatles.
A la facultat de medicina tothom somniava en fer-se cirurgià i jo vaig triar l’especialitat de dentista.

Per tant no és estrany que m’hagi passat el que m’ha passat, i no hauria d’afectar-me d’aquesta manera. Estava acostumat a ser la riota dels altres però pensava que al fer-me gran ja no passaria i per tant vaig acceptar de seguida quan vaig rebre a la consulta aquella carta convidant-me a participar en un estudi d’un producte nou.

Vosaltres hauríeu dit que no? L’oferta incloïa una estada d’un cap de setmana a un hotel de cinc estrelles. La “feina”, si es que se li pot dir així, es limitava a un parell de xerrades on se’ns presentaria el producte que hauríem de recomanar o no després d’haver-lo provat. La resta del cap de setmana serien unes vacances que, mal m’està el dir-ho, jo em mereixia de sobres.

Així que vaig acceptar la proposta i em vaig presentar a la trobada. En total érem 10 dentistes de tot el país i, encara que amb alguns no ens coneixíem, de seguida es va crear un bon ambient de companyonia que presagiava un cap de setmana perfecte. I així fou, fins el moment de presentar les nostres conclusions finals sobre el producte que ens havien fet provar.

Vaig ser l’únic, és que no n’aprendré mai, que vaig decidir no recomanar el nou producte. A partir d’aquell moment, els altres companys van començar, d’una manera il·lògica, a fer-me el buit i els organitzadors de la trobada, potser més lògicament, ja no van ser tan amables com abans.

I no es va acabar aquí perquè el fet s’ha escampat entre la professió i tots els meus col·legues saben que quan tothom diu que 9 de cada 10 dentistes recomanen els xiclets sense sucre, doncs jo sóc el que vaig dir que no.


(Relat amb 365 paraules justes)

divendres, 12 de març del 2010

Refranyer Jeroglífic 006


QUIN REFRANY ÉS?

Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques. Us demano que ens ajudeu a desxifrar-les.

Per sort, i com va passar amb els jeroglífics egipcis, també tenim la nostra "Pedra de Rosetta" que ens ajudarà en la feina. En aquest cas podeu utilitzar algun dels blogs on en V. Pàmies ha recollit més de 300.000 refranys diferents. Ja us dic ara que un d'aquests és la solució que busquem. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 11 de març del 2010

Endevinalla 164

E164.- A mi les bèsties em llencen / i em recullen les persones, / i, finalment per a les plantes / sóc una cosa molt bona.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "

dimecres, 10 de març del 2010

214.- En Pol va al gimnàs

214.- En Pol va al gimnàs cada dia de 15:00 a 16:00 hores i torna a casa amb la seva mare que el passa a recollir amb el cotxe a les 16:10. Avui el seu entrenador no s'ha presentat i a les 15:05 decideix marxar caminant cap a casa fins que es troba amb la mare que el venia a buscar i que com no sabia res havia sortit a la mateixa hora, acaba de fer el viatge en cotxe i aquell dia arriben 10 minuts abans a casa. Si en Pol camina a 5 Km/h pots dir la velocitat del cotxe de la mare, suposant que ambdues velocitats siguin constants?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler "

dimarts, 9 de març del 2010

Endevinalla 163

E163.- Té espines i no és bacallà, / porta corona i no és capellà; / tonto serà qui no ho endevinarà.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pilar "