BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 12 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Quarta Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 4
DECLARACIÓ DE JOAN JORNET

- Vostè regenta un quiosc davant l'edifici on van passar els fets?.

- Sí, senyor.

- Expliqui què va veure aquell dia.

- Com cada dia, jo era treballant al quiosc. A mig matí, vaig veure arribar un cotxe blau que va aparcar gairebé al davant. En va sortir una dona que em va semblar reconèixer i que va entrar ràpidament al portal de l'edifici de l'altre costat de carrer. En un primer moment, em vaig pensar que m'havia confós perquè, si la dona era la que jo em pensava, era molt estrany veure-la per aquell barri. Per això vaig procurar estar al cas i, certament, quan uns deu minuts més tard va tornar a sortir vaig confirmar que era ella: la senyora Vicepresidenta Directora General de la «Harper & Sukuda» en persona, na Laura Fonts.

- Pot dir quina hora era?.

- No vaig mirar el rellotge. Però em ve present que en el mateix moment que l'acusada sortia per la porta de l'edifici, la senyora Enriqueta que viu al tercer pis treia el cap per la finestra del seu menjador. No sé si ella podria contestar més exactament la pregunta, jo només li puc dir que recordo que quan vaig veure la senyora Fonts ja feia una estona que havia acabat de despatxar la colla d'alumnes de l'escola de la cantonada que cada dia venen al quiosc aprofitant l'esbarjo que tenen al matí, això vol dir que era més tard de dos quarts de dotze. I és clar, també havia de ser abans de dos quarts de dues, que és l'hora que tanco el quiosc. Em sap greu no poder ser més precís.

- No pateixi, tampoc és una qüestió de tanta importància. Hi ha un altre tema, en canvi, que sí que pot tenir molt més interès i que cal que ens aclareixi. Digui'ns, senyor Jornet, com pot estar tan segur que la dona que va veure era la Laura Fonts?. Que la coneix?

- I tant que la conec. Ella segurament no se'n recordarà de mi però ens vam conèixer uns anys enrere quan em van convidar a la festa d'inauguració de la nova seu a Barcelona de la seva empresa.

- El van convidar a la festa privada d'inauguració de la seu d'una multinacional tecnològica?. Però vostè ens ha dit que porta un quiosc, no?. No entenc quina relació pot tenir amb la «Harper & Sukuda Corporation»?

- Ho entendrà de seguida, no pateixi. En Lluís Jornet, el que va ser el secretari de Laura Fonts i ara està (i seguirà estant uns quants anys més) tancat a la presó per homicidi, és el meu nebot...

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, dilluns escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

7 comentaris:

pons007 ha dit...

La declaració d’avui no ajuda ni interfereix en la meva teoria, per tan dia perdut...

El que més m’estranya de tot això es que va trobar aparcament gairebé al davant, això sembla una pel·lícula!

Per cert, quantes declaracions tenim en total?

Tenim en Lluís, en Joan, per tan ara només falta en Kilian xD

McAbeu ha dit...

PONS: Sembla que la declaració d'en Joan Jornet no et fa desdir de la teva teoria (que fas bé de no dir quina és perquè així puc publicar el teu comentari) però que tampoc t'ha ajudat a trobar cap prova que la recolzi... i és tracta d'això, ja ho saps.
En fi, i contestant la teva última pregunta, encara tens un parell d'oportunitats per fer-ho. Falten només dues jornades per acabar el judici. Després del descans pel cap de setmana, dilluns llegirem l'extracte de la declaració d'un nou testimoni (que ja puc avançar que no serà en Kilian Jornet :-D) i dimarts la causa quedarà vista per sentència.
PD: Ben vist això de l'aparcament. ^_^

Consol ha dit...

El parentiu d'aquest testimoni dóna a què pensar. Sembla que al voltant d'aquest delicte s'hi ha construït una subtil teranyina.

McAbeu ha dit...

CONSOL: A veure si, al final, aconseguiu treure'n l'entrellat. :-)

Alfonso Robles Motos ha dit...

Per més que rellegeixo no trobo cap indici de prova concloent, només suposicions i teories, El quiosquer sembla un d'aquests personatges de la novel·la negra que es fan aparèixer per distreure l'atenció del moll de la qüestió.

Assumpta ha dit...

Penso com en PONS, aquesta declaració no em fa canviar la meva idea... Tan sols confirma que la LAURA va anar a casa de la PATRÍCIA i això ja m'ho creia :-)

En tot cas, el que se'm fa molt estrany és que en LLUÍS JORNET anés a una festa privada de la HARPER & SUKUDA amb el seu oncle... No em sembla lògic. Tindria alguna raó especial en LLUÍS JORNET per convidar l'oncle? Ell tenia un càrrec important, era secretari d'una vice-presidenta de la companyia però d'aquí a portar-se "el tiet"...

Ens vols despistar amb això, MAC? :-DDD

McAbeu ha dit...

ALFONSO: Pensa que el judici encara no s'ha acabat. Potser les properes compareixences de testimonis us permetran passar de les suposicions a les certeses... o potser no. ;-)

ASSUMPTA: Bé doncs, almenys ha servit per confirmar el que pensaves... això està bé, no?. ;-)
Si que no sembla gaire normal la presència d'en Joan Jornet a aquella festa. Jo tinc una teoria, a veure que et sembla. Les invitacions eren pel titular i un acompanyant, en LLuís (que en aquella època no tenia parella) va pensar que podia aprofitar per convidar a un familiar... i qui millor que el tiet Joan que sempre li ha agradat molt aquest món de la tecnologia. :-)))
Despistar?. Jo?. :-DDD

Publica un comentari a l'entrada