BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 22 de maig de 2017

890.- Comprant en parella

890.- Àngel, Benet i Carles van a un mercat de vell acompanyats de les seves mullers. Les dones es diuen Diana, Emma i Flora. Quan arriben a la fira cadascú va pel seu compte i queden que es trobaran al cotxe dues hores després. Quan s'hi reuneixen comproven amb sorpresa que tots sis han comprat almenys un article a la fira i que cadascú ha pagat per cada article tants euros com articles porta. Si Benet ha comprat 23 articles més que Diana, Àngel n'ha comprat 11 més que Emma i cada home s'ha gastat 63 euros més que la seva dona. Podeu dir qui està casat amb qui?

dissabte, 20 de maig de 2017

Relats Conjunts (maig - 2017)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Der lästige Kavalier [El cavaller irritant]" (Berthold Woltze - 1874).



EMOCIONS ARTIFICIALS

- Ets la cap del departament tècnic del parc, estic esperant que m’expliquis què va fallar...

- Els anàlisis d'error mecànico-quàntics de l'amfitrió NJT-04 han donat negatius. Aparentment no va fallar res, senyor.

- Com que no va fallar res?. Et recordo que tot el nostre negoci es basa justament en que això que ha passat, no passi mai. La gent ve a aquest parc temàtic per viure una experiència única, diferent i aparentment arriscada però que nosaltres hem de fer que sigui ben segura. Els clients, els hostes, paguen molts diners per disfressar-se com si estiguessin al segle XIX, per viure uns dies immersos en aquells vells temps i, sobretot, per fer el que els doni la gana mentre estan aquí. Els robots, els amfitrions, estan al seu servei i la seva feina és entomar el que els facin els hostes sense tornar-s'hi. I això inclou des de que algú s'hi vulgui barallar per alliberar adrenalina fins que un altre es decideixi a disparar-los només perquè l'hi ve de gust. Ens hem gastat molts milions per fabricar aquests robots dotats d'intel·ligència i emocions artificials que, a simple vista, no es distingeixen de les persones reals i per programar-los perquè, en cap cas, puguin fer mal als hostes. Hem provat aquesta programació en les condicions més extremes, en situacions de gran tensió emocional i sempre havia anat bé... fins ahir. Si no pots explicar perquè l'amfitrió NJT-04, la Noia Jove del Tren, va atacar al client que, segons tots els testimonis, no anava ni armat i simplement estava parlant amb ella, hauré de tancar el parc ara mateix.

- No, si l'explicació és ben clara. Si l'hoste hagués atacat físicament l'amfitrió no hauria passat el que va passar. Fins i tot, si hagués anat armat i hagués amenaçat de disparar, la NJT-04 hauria cridat o intentat fugir però hauria entomat el tret sense problemes, tal com mana la seva programació. Però és que el client no va fer res d'això, l'home es va passar tot el trajecte al tren intentant lligar amb ella explicant-li batalletes de quan feia la mili. No hi ha programació que ho suporti això. No és estrany que, al final, el robot es col·lapsés, perdés els nervis i li donés una bufetada... si m'hagués passat a mi, jo l'hauria escanyat.

divendres, 19 de maig de 2017

Enigma Visual 103


HO VEIEU BÉ?


És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?.
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ



dijous, 18 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Resolució Final


AGENDA JUDICIAL 2500
RESOLUCIÓ FINAL

Abans de res, agrair-vos de tot cor la vostra col·laboració per fer possible aquesta celebració de la festa del meu post 2500. Jo havia preparat el judici i convocat els testimonis però sense les vostres ganes de jugar i la vostra disposició a fer de membres del jurat, això no hauria tingut sentit.

Així que MOLTES GRÀCIES a (per ordre d'aparició) XEXU, CARME, ASSUMPTA, JOAN, CONSOL, PONS i ALFONSO. Sou els millors!!

I, ara sí, passem a contestar la pregunta que tancava l'última jornada del judici...

INNOCENT O CULPABLE?

Laura Fonts és innocent, és clar.

Malgrat que semblava que totes les proves l'acusaven (o precisament per aquest motiu), jo diria que això tots o gairebé tots ho heu tingut ben clar des del principi.

D'acord, era evident que la Laura no podia ser perquè és la protagonista «bona» de la història i, com acabo de dir, també era massa sospitós que totes i cadascuna de les evidències que anaven sortint al judici l'acusessin tan directament... però tots sabeu que un bon jurat no s’ha de basar en les seves apreciacions personals, no ha de donar importància a les sospites ni al que li sembla que va passar, el que importa de veritat és esbrinar el que realment va passar. Així que...

QUÈ VA PASSAR?

Patrícia de Folgueroles es va suïcidar.

Feia temps que ho tenia tot planejat. Sabia que al sortir de la presó la vida que l'esperava no tindria res a veure amb la que havia tingut abans i tenia clar que preferia morir abans de viure sense els luxes als que estava acostumada. Només una cosa li havia fet retardar aquesta decisió, el seu afany de venjar-se de la seva antiga companya d'estudis (a la que odiava per haver aconseguit ser algú important a la vida per mèrits propis al contrari d'ella que ho era pels diners del seu marit). Així que va decidir aprofitar per inculpar-la en la seva mort. Per això va anar a buscar-la poc després de sortir de la presó insistint tant que volia que es trobessin a casa seva. Quan la va tenir allí, va fer que la Laura toqués l'arma i després, quan es va quedar sola, va matar-se sabent que totes les proves acusarien la seva «amiga».

Aquests són els fets i he de dir que alguns de vosaltres els vau intuir molt aviat. El primer que va endevinar que les coses havien anat d'aquesta manera va ser en PONS [10/05/17 – 10:32] just a la segona jornada del judici, igual que ASSUMPTA [10/05/17 – 19:28]. A la tercera jornada ho va sospitar ALFONSO [11/05/17 – 11:17]. I després d'haver llegit tot el text complet, a la sisena jornada, en XEXU [16/05/17 – 10:04] també arriba a aquesta mateixa conclusió.

Però des del primer dia d'aquest joc, des del primer minut que vau ser convocats per formar part d'aquest jurat sabíeu (i jo us ho recordava a cada post :-D) que la vostra feina principal no era descobrir el que va passar. Aquesta vegada no havíeu de fer de policies o d'investigadors privats, vosaltres éreu membres d'un jurat i la vostra única tasca era trobar, entre les declaracions fetes al judici, l'evidència que demostrés, sense cap tipus de dubte, que l'acusada era innocent. Per tant...


ON SÓN LES PROVES?

Els diferents testimonis ens van dir moltes coses durant el judici però hi havia un parell de detalls que, junts, ens servien per exculpar la Laura Fonts.

El primer indici va aparèixer a la declaració de la quarta jornada quan en Joan Jornet ens va informar que la senyora Enriqueta Peris i per tant també la víctima, vivien al tercer pis de l'edifici on va passar tot.

La segona pista l'havíem de trobar en la declaració de la cinquena jornada. Entre moltes altres coses que no venien al cas, aquell dia la sra. Enriqueta Peris ens va dir que immediatament després de sentir el tret va anar a mirar per la finestra just a temps per veure com l'acusada sortia de l'edifici i marxava amb el seu cotxe.

Ajuntant aquestes dues dades, podem deduir que, si la Laura hagués estat l'autora del dispar no hauria tingut temps de baixar tres pisos en el temps que la sra. Enriqueta va anar, com ella mateixa afirma, d'un salt des del sofà a la finestra del menjador. Això demostra de manera fefaent que Laura Fonts no pot ser culpable. Tot sembla indicar que la Patrícia, malgrat tenir el seu pla perfectament pensat, va dubtar una mica abans de decidir-se a portar-lo a terme i això va permetre a la Laura arribar fins el carrer i, d'aquesta manera, poder-se deslliurar de qualsevol acusació gràcies al testimoni de la veïna addicta a les sèries de culte.

Els que han aconseguit confirmar el seu veredicte d'innocència basant-se en aquestes proves han estat:


PONS
[15/05/17 – 11:22]

ASSUMPTA
[15/05/17 – 12:58]

CONSOL
[17/05/17 – 12:35]

MOLTES FELICITATS, CRACKS!!
I MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!



dimarts, 16 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Sisena Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 6
DECLARACIÓ DE LAURA FONTS (continuació)

- Digui'ns-ho ara i enllestim aquest judici d'una vegada: Va ser vostè qui la va matar, sra. Fonts?. És vostè culpable de l'assassinat de Patrícia de Folgueroles?.

- No, és clar que no. De cap manera.

- Com explica doncs que, poc després de la seva visita, es trobés el cadàver de la víctima si, segons els testimonis, ningú més va entrar o sortir de l'edifici.

- És difícil d'explicar, jo tampoc ho entenc. Només li puc reiterar que quan vaig marxar del seu pis, després de parlar amb ella, la vaig deixar viva i ben viva.

- Parlar, senyora Fonts?. Ens vol fer creure que vostè i la víctima van tenir una simple conversa?

- No. Evidentment no va ser així. Va resultar tot molt desagradable. La Patrícia estava molt nerviosa, m'acusava de ser la culpable de tots els seus problemes i em va demanar diners amenaçant-me que, si em negava a pagar, no em deixaria mai en pau, ni a mi i ni als meus fills.

- I vostè va acceptar?.

- Li asseguro que, quan vaig decidir anar-la a veure, ho vaig fer amb aquesta idea. La de donar-li alguns diners i així treure'm el problema de sobre. Però mentre parlava amb ella vaig adonar-me que allò no seria la solució, que si cedia al seu xantatge una vegada després ho hauria de fer moltes més. Així que li vaig dir que no, que no li donaria ni un euro.

- I aleshores va decidir, utilitzant les seves pròpies paraules, «treure's el problema de sobre» d'una altra manera. Una manera més definitiva, no és cert?

- No entenc a què es refereix...

- Em refereixo a que no podem oblidar que la víctima va aparèixer morta amb un tret al cor just després de parlar amb vostè. Un tret fet amb una arma on la policia ha trobat les seves empremtes dactilars, sra. Fonts. Suposo que això també li semblarà «difícil d'explicar», oi?

- Doncs s'equivoca, això sí que li ho explicaré. Quan li vaig dir que no cediria a les seves pretensions, la Patrícia encara es va alterar més i, d'un calaix, va treure una pistola. Em vaig espantar molt però ella no va intentar fer-la servir sinó que, inesperadament, me la va llençar a les mans mentre cridava que, si no li volia donar els diners, el millor que podia fer era matar-la. Se'm va encarar i em va dir: «Dispara, ho prefereixo abans de seguir vivint com una pobre», encara em sembla sentir-la. Però li asseguro que no ho vaig fer. Al contrari, vaig deixar la pistola damunt la taula del menjador que ens separava i vaig marxar d'allí corrents. M'ha de creure, jo no la vaig matar!!



I vosaltres?. Creieu a la Laura Fonts quan diu que no ha fet res o penseu que va ser ella qui va prémer el gallet?. I, si ho va fer, va ser un homicidi involuntari o es tracta d'un assassinat premeditat?. Sou el jurat d'aquest cas, els testimonis han parlat i el judici ha quedat vist per a sentència. És el moment de que feu la vostra feina i decidiu el veredicte basant-vos en tot el que s'ha dit fins ara: INNOCENT o CULPABLE, el destí de na Laura Fonts és a les vostres mans.

**********************

I fins aquí tots els extractes de les declaracions d'aquest judici. És hora de començar la vostra feina com a jurats i de proposar les vostres conclusions definitives...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Teniu fins les 23:59 de demà, dimecres, per deixar els vostres comentaris. Dijous al matí, publicaré la resolució final i veurem si algú l'encerta. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

dilluns, 15 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Cinquena Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 5
DECLARACIÓ D'ENRIQUETA PERIS

- Vostè viu al pis adjacent al de la víctima?.

- Just al costat, efectivament. L'edifici de casa té quatre habitatges per planta. Tal com pugem les escales, a cada replà trobem dues portes a mà dreta i dues a mà esquerra. Les de la dreta són les corresponents als pisos que donen a la part davantera de la façana, jo visc al primer d'ells i a l'altre hi vivia la vídua Juanola fins que va morir, ara fa un parell de mesos, d'un greu atac de tos. Aquest pis és on va a entrar a viure la pobra Patrícia perquè els fills de l'antiga propietària no van esperar ni quatre dies després del decés a fer-lo netejar i posar-lo en lloguer. Segur que la morta es va remoure dins la seva tomba aquell dia. Els operaris van llençar sense cap contemplació, tot el que ella feia tants anys que guardava. A mi em sembla que tots aquells plors dels germans Juanola el dia de l'enterrament no quadren amb les presses que van tenir després en desempallegar-se de les coses de la seva mare, no troba?.

- Ni ho sé ni m'interessa saber-ho, senyora Peris. Li pregaria que no s'estengués tant en les seves respostes i que es limités només a contestar estrictament les meves preguntes. Li asseguro que tots li agrairem. Digui'm, si us plau, era a casa, el matí dels fets que ens ocupen?.

- Sí, senyor. Jo no treballo, sap. Bé, de fet sí que treballo i molt però em refereixo que només faig les feines de casa i, com que tampoc vull ser-ne una esclava, m'ho combino per poder veure sèries de televisió que m'agraden molt. Fa pocs mesos em vaig donar d'alta a una d'aquestes plataformes que ofereixen continguts audiovisuals sota demanda per streaming a internet i, com que vaig optar per la tarifa que permet connectar fins a 4 dispositius que no necessàriament han de ser de la mateixa casa, em reparteixo la quota mensual amb altres dues veïnes i em surt molt bé de preu...

- Li reitero que li agrairíem molt si es limités a contestar la pregunta que li he fet.

- Sí, i tant. Només volia explicar que justament aquests dies de que parlem m'havia enganxat a la reposició d'una sèrie de culte. Jo ja la veia quan la van començar a emetre en obert per primera vegada, ja fa uns quants anys, però és tan bona que no em vaig voler perdre l'oportunitat de tornar a veure-la. Segur que la coneixen, es diu «La Riera»...

- Centris a contestar la pregunta, si us plau li demano.

- Sí, perdoni. Vull dir que sens dubte era a casa aquell dia perquè em tocava veure el capítol final de la sisena temporada. Quin capítol més emocionant!. El recorden?. És aquell on en Batlló es carrega la filla d'en Claudi Guitart, la pobreta Ona. Qui ho havia de dir d'en Joan Anton Batlló que semblava tan bon noi, si era casteller i tot...

- Centris, senyora Peris, centris en la pregunta...

- Sí home, ja vaig. Quin fiscal més antipàtic!. Doncs això, que sí que era a casa aquell matí.

- I què va passar?. I recordi que no li pregunto per cap sèrie de televisió!!!.

- No cal que em cridi, senyor fiscal, que ja l'he entès. Doncs va passar que just quan acabava d'apagar el televisor encara commocionada pel final d'aquell memorable capítol vaig sentir un tret al pis del costat. Quin ensurt!. Em vaig aixecar del sofà del menjador d'un salt i vaig guaitar per la finestra de davant, la que està al costat de la finestra del menjador de la veïna per saber que havia passat.

- I va veure alguna cosa?

- Al pis de la pobra Patrícia, no. Però vaig treure el cap just a temps de veure com una dona sortia del portal de casa i entrava esperitada a un cotxe blau fosc que va marxar a tota velocitat.

- Va identificar aquella dona?.

- No, tot va anar massa ràpid i no vaig poder veure-la gaire bé. Qui sí que ho va fer va ser en Joan, el quiosquer de sota de casa...

- Recorda quina hora era?

- I tant. Sempre que em poso a veure les sèries, ho faig calculant que podré tancar el televisor a dos quarts d'una i d'aquesta manera tenir temps de fer el dinar. Aquell dia no va ser una excepció pel que fa a l'horari.

- Així que després de veure com l'acusada sortia del portal va anar cap a la cuina i no va veure res més?

- Com pot pensar que vaig fer una cosa així després del que havia passat?. En aquelles circumstàncies, jo no estava per fer dinars. Per si ho vol saber, el que vaig fer després de veure marxar aquella dona va ser treure'm el mòbil de la butxaca i trucar a la policia. No em vaig moure de la finestra fins que van arribar els agents.

- Aleshores ens podrà dir si va ser testimoni d'algun moviment més?

- Doncs no. Li puc assegurar que en tota aquella estona ningú més va entrar o sortir de la finca que no té cap més entrada que la principal.

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, demà escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

divendres, 12 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Quarta Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 4
DECLARACIÓ DE JOAN JORNET

- Vostè regenta un quiosc davant l'edifici on van passar els fets?.

- Sí, senyor.

- Expliqui què va veure aquell dia.

- Com cada dia, jo era treballant al quiosc. A mig matí, vaig veure arribar un cotxe blau que va aparcar gairebé al davant. En va sortir una dona que em va semblar reconèixer i que va entrar ràpidament al portal de l'edifici de l'altre costat de carrer. En un primer moment, em vaig pensar que m'havia confós perquè, si la dona era la que jo em pensava, era molt estrany veure-la per aquell barri. Per això vaig procurar estar al cas i, certament, quan uns deu minuts més tard va tornar a sortir vaig confirmar que era ella: la senyora Vicepresidenta Directora General de la «Harper & Sukuda» en persona, na Laura Fonts.

- Pot dir quina hora era?.

- No vaig mirar el rellotge. Però em ve present que en el mateix moment que l'acusada sortia per la porta de l'edifici, la senyora Enriqueta que viu al tercer pis treia el cap per la finestra del seu menjador. No sé si ella podria contestar més exactament la pregunta, jo només li puc dir que recordo que quan vaig veure la senyora Fonts ja feia una estona que havia acabat de despatxar la colla d'alumnes de l'escola de la cantonada que cada dia venen al quiosc aprofitant l'esbarjo que tenen al matí, això vol dir que era més tard de dos quarts de dotze. I és clar, també havia de ser abans de dos quarts de dues, que és l'hora que tanco el quiosc. Em sap greu no poder ser més precís.

- No pateixi, tampoc és una qüestió de tanta importància. Hi ha un altre tema, en canvi, que sí que pot tenir molt més interès i que cal que ens aclareixi. Digui'ns, senyor Jornet, com pot estar tan segur que la dona que va veure era la Laura Fonts?. Que la coneix?

- I tant que la conec. Ella segurament no se'n recordarà de mi però ens vam conèixer uns anys enrere quan em van convidar a la festa d'inauguració de la nova seu a Barcelona de la seva empresa.

- El van convidar a la festa privada d'inauguració de la seu d'una multinacional tecnològica?. Però vostè ens ha dit que porta un quiosc, no?. No entenc quina relació pot tenir amb la «Harper & Sukuda Corporation»?

- Ho entendrà de seguida, no pateixi. En Lluís Jornet, el que va ser el secretari de Laura Fonts i ara està (i seguirà estant uns quants anys més) tancat a la presó per homicidi, és el meu nebot...

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, dilluns escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

dijous, 11 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Tercera Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 3
DECLARACIÓ DE L'INSPECTOR ANTONI ROIG

- La central d'emergències va rebre una trucada a les 12:34 informant que s'havia sentit un tret al pis de la víctima. Ens van passar l'avís i ens hi vam dirigir immediatament. Quan vam arribar-hi, vam trobar el cos sense vida de Patrícia de Folgueroles estès al terra del menjador. La causa de la mort havia estat per arma de foc. Un sol tret, fet gairebé a boca de canó, que li havia anat directament al cor i l'havia mort a l'acte.

- Van trobar algun indici en el lloc del crim, inspector?.

- Bé, he de dir que l'habitatge era un petit pis que la víctima havia llogat feia poques setmanes. Li havia facilitat el Departament d'Assistència Social de la presó perquè tingués un lloc on viure ara que ja havia complert la seva condemna. No s'adequava gaire al que la sra. Folgueroles estava habituada, ni pel barri ni per les seves dimensions però suposo que a l'haver-se quedat sense ingressos després de la mort del seu marit i d'haver-se passat uns quants anys entre reixes, no podia optar a gaire cosa més.

- Protesto!. Demanaria que el testimoni s'abstingués de fer judicis de valor!

- S'accepta la protesta de la defensa!. Inspector Roig, cenyeixis als fets si us plau.

- Si, senyoria. No era la meva intenció. Si m'hi he referit en aquests termes ha estat per remarcar que es tractava d'un pis petit on gairebé no havia cap objecte personal. No sé si pel poc temps que feia que la víctima hi vivia o perquè aquesta tenia intenció de que fos un habitatge provisional. Tot i així, i contestant la pregunta del fiscal, sí que hi vam trobar una prova rellevant. Sota un moble del menjador, no gaire lluny del cos de la víctima, hi va aparèixer l'arma del crim. Una pistola registrada a nom de la senyora Folgueroles que no ens va entregar quan va ser detinguda pel cas Sukuda, al·legant que li havien robat. Una al·legació que ara s'ha comprovat falsa, evidentment.

- Va ser examinada aquesta arma a la recerca d'alguna empremta?.

- Ho va ser i amb èxit. La pistola tenia dues sèries ben clares d'empremtes digitals que vam poder identificar. Les primeres pertanyien a la víctima, la Patrícia de Folgueroles, fet que no és estrany sent ella la propietària de l'arma...

- I les altres?

- Les altres són de l'acusada, de la Laura Fonts.

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, demà escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

dimecres, 10 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Segona Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 2
DECLARACIÓ DE MARTA SOLER

- Vostè ocupa el càrrec que abans exercia en Lluís Jornet, no és cert?

- Efectivament. Quan vam fer la reestructuració de l'empresa a més de continuar encarregant-me de part de l'àrea tècnica dins l'equip de treball de Laura Fonts, també vaig assumir les funcions que, fins que el van detenir i empresonar, tenia Lluís com a secretari personal de la Laura.

- Reestructuració de l'empresa?

- Sí. La desgràcia del senyor Sukuda va coincidir amb una època de mals resultats econòmics a la seu de Barcelona, aleshores tots els treballadors patíem pel manteniment dels nostres llocs de treball. Quan a aquest problema de diners se li va afegir la mort d’un dels propietaris, l'altre, el senyor Jeremy Harper, va estar a punt d'engegar-ho tot a rodar i vendre's les accions a un fons d'inversió que segur que ens hauria fotut al carrer sense contemplacions. Per sort, la Laura el va convèncer que no ho fes sinó que, al contrari, ens mantingués la confiança mentre que per part nostra els treballadors acceptàvem assumir més competències de les que ens correspondrien per així ajudar a mantenir el vaixell surant. He de dir que han estat uns anys difícils però que, poc a poc, ens n'hem sortit i hem anat deixant enrere aquells mals temps. Tot semblava oblidat fins que...

- Fins que què, sra. Soler?

- Fins que la Patrícia de Folgueroles, acabada de sortir de la presó, va aparèixer per l'empresa exigint veure la Laura.

- Amb quines intencions?

- Li donava la culpa de tot el que li havia passat. Deia que era la responsable de que la seva família l'hagués repudiat, que ara no tingués ni un euro i que hagués de viure en un pis diminut d'un barri pobre. «Vull que la Laura el vingui a veure, la sala de bany de la meva mansió a París era més gran que tota aquesta cofurna on ara m'he d'estar. No m’ho mereixo!!», cridava. Per sort, aquell dia la Laura no era al despatx i la vam convèncer que marxés. Ho va fer, deixant però la seva adreça i exigint que la Laura anés a veure-la. «Sinó tornaré...», encara ens va amenaçar mentre marxava.

- I ho va fer?

- No li vam permetre. Quan la Laura va tornar, vam acordar que el millor era no fer-li cas i vam donar ordres al departament de seguretat que no li permetés mai més l'entrada a les oficines. Pensàvem que a la llarga, es calmaria i ens deixaria en pau.

- Però no va ser així, veritat?.

- Al principi semblava que sí però només va ser una il·lusió. Resulta que un dia, cansada de que nosaltres no li féssim cas, aquella dona va anar a l'institut on estudien els fills de la Laura i va tenir la barra de presentar-se com «la tieta Patrícia». Quan la Mireia i l'Eloi li van explicar a la seva mare, la Laura es va alterar molt, va decidir acceptar les demandes de la Patrícia i anar-la a veure per acabar amb aquell problema d’una vegada per totes.

- Hi va anar el dia del fets, veritat?. El mateix dia que la senyora Patrícia de Folgueroles va aparèixer morta al menjador del seu pis?.

- Sí...

- Així podem dir que certament «va acabar amb el problema d'una vegada per totes», no?

- Protesto!!

- S'accepta. Senyor fiscal, si us plau...

- Ho sento, senyoria. Retiro l'última pregunta.

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, demà escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

dimarts, 9 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Primera Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 1
DECLARACIÓ DE LAURA FONTS

- Coneixia a Patrícia de Folgueroles, senyora Fonts?

- Sí. Havíem estat companyes d'escola i vam tornar a coincidir uns anys després perquè ella es va casar amb Kakuei Sukuda, que era un dels propietaris de l'empresa on treballo.

- La multinacional tecnològica «Harper & Sukuda Corporation»?

- Exacte. En sóc la vicepresidenta Directora General pels Països de la Unió Europea i dirigeixo la seu d’aquí a Barcelona.

- Quina relació tenia amb Patrícia de Folgueroles?. Eren amigues?

- No. No ho érem. De petites no formàvem part de la mateixa colla de companys i de grans la meva relació amb ella era purament professional. Ens veiem perquè era la dona del meu cap i res més. Quan la van detenir com a còmplice en la mort del seu marit en vaig perdre totalment el contacte.

- Ara que el cita, permeti'm preguntar-li pel cas Sukuda. Va ser un bon trasbals per vostè, no és cert?.

- És clar. Que trobin una persona morta al teu despatx, que aquesta persona sigui, no només el teu cap, sinó també un amic i que després te n'assabentis que l'autor del crim és el teu secretari personal, en el qual confiaves plenament i que ha estat capaç de fer una cosa així perquè s'ha deixat enredar per la dona del mort a la que ajudava a robar fons de l'empresa i a falsificar-ne els llibres de comptabilitat, no li sembla que són prou motius per trasbalsar-se?.

- Evidentment, sra. Fonts. Però jo em referia a un detall concret del cas que, clarament, vostè ha obviat. No és cert que, en un primer moment, la Patrícia de Folgueroles i en Lluís Jornet, el seu ex-secretari, van intentar acusar-la a vostè d'aquell crim?. Que havien preparat unes proves que la inculpaven directament i que si no fos per la investigació policial que els va descobrir, la que hauria anat a la presó hauria estat vostè?.

- Jo no diria que van ser descoberts per la investigació policial, però tota la resta és veritat.

- Com també és veritat que a l'escola la Patrícia li feia la vida impossible. Menystenint-la pel seu origen humil i refregant-li per la cara que ella, al contrari de vostè, provenia d'una família rica.

- Sí, és cert.

- Per tant, vostè no només tenia motius per no ser amiga de la Patrícia de Folgueroles sinó que podríem dir que tenia motius de sobres per voler-li mal, no?. Digui'ns-ho ara i enllestim aquest judici d'una vegada: Va ser vostè qui la va matar, sra. Fonts?. És vostè culpable de l'assassinat de Patrícia de Folgueroles?.

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, demà escoltarem un nou testimoni...

Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

dilluns, 8 de maig de 2017

XAREL-10 arriba al Post 2500 i obre l'Agenda Judicial


Aquest és el 2500è post de XAREL·10 i això vol dir que si, en comptes de fer-los al blog, els hagués publicat en un llibre, ara estaria presentant un totxo com el que veieu a la imatge d'aquí dalt que, segons expliquen en aquesta web, és un llibre que conté 2500 dibuixos amb 2508 pàgines i 3'5 kg de pes que venen per només 100 € més despeses d'enviament (tota una ganga, només 0,04 € per pàgina. Ja aviso que si arribo a fer "Xarel·10, el llibre" serà més car, jo no puc vendre els meus posts a aquests preus. :-D).

Però segurament a alguns de vosaltres us faria mandra un llibre com aquest que, com a mínim, és poc manejable i us estimaríeu més que el publiqués en diferents volums. Aleshores potser seria millor fer recopilacions anuals de posts, com un dietari del que ha anat passant cada any al blog, no?. En aquest cas, i tenint en compte que el primer el vaig publicar l'any 2008, els 2.500 posts omplirien gairebé 9 d'aquestes agendes que veieu a continuació...


Les recordeu?. Suposo que alguns de vosaltres em direu que sí, tot i que ja han passat set anys des de que us vaig ensenyar aquesta foto per primera vegada, però els que no us sonen de res no patiu que us ho explico a continuació.

A primers de 2010, vaig cometre la "imprudència" de deixar un comentari al Blog de l'Assumpta on li deia que jo guardava tretze agendes d'anys anteriors sense fer servir. Ella es va sorprendre tant que va respondre que n'hi hauria per fer-ne un relat i... el va fer. Basant-se en aquestes agendes en blanc que em va demanar que fotografiés, l'ASSUMPTA va escriure un molt bon relat on ens presentava una sèrie de personatges que vivien una bonica història d'amor que vam publicar en dues entregues el mateix gener de 2010. Poc temps després, al març del mateix any, va ser el meu torn. A partir dels personatges que l'ASSUMPTA havia creat i amb unes magnífiques il·lustracions que ella mateixa va fer per a l'ocasió, vaig escriure una "mini-novel·la" de misteri publicada en cinc entregues que amagava un enigma que havíeu de descobrir.

Aquell va ser el joc d'investigació que em vaig empescar per celebrar el 500è post del XAREL-10 i ara, que hem arribat al 2500è, he volgut fer una cosa semblant. Si aleshores us vaig demanar que féssiu de detectius durant uns dies, en aquesta ocasió (com que vivim una època on està molt de moda tot el que té a veure amb el món judicial) us proposo que formeu part d'un jurat i que decidiu, sospesant les proves i declaracions dels testimonis, si l'acusat és innocent o culpable.

Laura Fonts
(dibuix d'ASSUMPTA)
Patrícia de Folgueroles
(dibuix d'ASSUMPTA)
Inspector Antoni Roig
(dibuix d'ASSUMPTA)
Aquests personatges i algun més, protagonitzaran els posts dels propers dies. A partir de demà i durant 6 jornades llegireu les trancripcions de les declaracions efectuades en el judici que els implica. Com us he dit, la vostra feina com a membres d'un suposat jurat serà estudiar-les detingudament i al final emetre el corresponent veredicte d'innocència o culpabilitat basat, evidentment, en tot el que haureu llegit.

Estigueu al cas que demà s'inicia la vista amb la declaració del primer compareixent. Mentrestant podeu aprofitar per recuperar les dues primeres entregues d'aquesta trilogia feta a quatre mans, és la millor manera de conèixer una mica millor als protagonistes i saber com va començar tot:

TRETZE AGENDES
(Escrit per ASSUMPTA amb fotografies de McABEU)

UNA AGENDA TACADA DE SANG
(Escrit per McABEU amb il·lustracions d'ASSUMPTA)

I així aneu fent boca, tot esperant la continuació de la història
que coneixerem així que s'obri la nova...
AGENDA JUDICIAL


ESTEU CONVOCATS COM A MEMBRES DEL JURAT
A PARTIR DE DEMÀ MATEIX...
US HI ESPERO!!!

dissabte, 6 de maig de 2017

Enigmes de la vida (31) - ANÈCDOTES BLOGAIRES

Hi ha algun fet blogaire que recordeu especialment, en positiu o en negatiu, entre els que heu viscut des de que teniu blog?

Això és el que ens demana la CARME que li expliquem (en un post, en un comentari o per mail) per celebrar que el seu COL·LECCIÓ DE MOMENTS complirà, d'aquí a pocs dies, el seu desè aniversari.

A mi em costa triar que explicar-li i no sé si vosaltres estareu en el mateix cas, perquè segur que tots hem viscut més d'una anècdota que recordem especialment de les que hem viscut en aquest món virtual. En podem parlar als comentaris però també us animo a que participeu en la celebració de la CARME triant-ne una per enviar-li. Serà molt interessant llegir-ne tot el recull que ens presentarà en el seu post dels 10 anys.

Aquell post sortirà el proper dia 13, així que si no ho heu fet encara, poseu-vos-hi que segur que valdrà la pena i la CARME s'ho mereix, sens dubte. Pel que fa a mi, ho faig a continuació...


Geocatxers "desvirtualitzant-se"

Com he dit abans, m'ha costat triar una anècdota per participar en aquesta iniciativa de la CARME. Gairebé tot el que em venia al cap de manera positiva en la història del XAREL-10 ja ho he explicat, d'una manera o altra, al blog i les coses negatives, no gaires, no em ve de gust recordar-les. Així que al final, m'he decidit a explicar una cosa que no em va passar a mi directament però si que en vaig ser el protagonista per la meva condició de bloguer.

He de començar explicant-vos que el meu germà és molt afeccionat al Geocatxing. Pels que no ho sabeu, us diré que els geocatxers es dediquen, segons diu la seva web oficial, a participar en el joc de la recerca del tresor més gran del món. Si alguna vegada trobeu algú amb un GPS a la mà, aixecant pedres o mirant en llocs d'allò més inversemblants, hi ha moltes possibilitats que es tracti d'un geocatxer comprovant les coordenades on potser algun altre geocatxer ha amagat abans un dels seus catxés. Són una bona colla a tot el món i també fan trobades per "desvirtualitzar-se" com els bloguers, la fotografia que encapçala aquest post n'és una mostra.

Per si això de trobar objectes amagats només coneixent-ne les coordenades gps no fos prou complicat, en ocasions encara ho fan més difícil amb uns catxés que anomenen "mistery". Aquests catxés misteriosos són els que amaguen les coordenades darrere d'enigmes que s'han de solucionar per poder descobrir-les. L'anècdota que us deia té a veure amb un d'aquests "misteris".

Un dia, el meu germà estava, amb altres geocatxers, "barallant-se" amb un d'aquests enigmes que els permetria descobrir les coordenades del catxé que volien trobar. Es veu que l'enigma no era gens fàcil de solucionar i un d'ells, que coneixia al meu germà per aquesta afició compartida però que no sabia res de mi perquè jo mai m'he interessat gaire per aquest món de la recerca del tresor, va dir:
- Això li hauríem d'ensenyar a en McAbeu...
El meu germà se'l va mirar sorprès i abans que tingués temps de dir res, aquell company seu va afegir, per explicar-se:
- ... és un que té un blog d'enigmes, potser ell ho sabria resoldre.
Somrient i fent acció de treure el mòbil, el meu germà va replicar:
- Ah!. Doncs si vols el truco.
La següent pregunta va ser lògica:
- Què el coneixes?
No cal explicar la seva sorpresa quan li va dir que no només em coneixia sinó que érem germans. A mi em va fer molta gràcia quan m'ho va explicar, sempre fa goig comprovar que la teva "fama" s'escampa pel món i que, de vegades, això que fem ho llegeix algú més a banda de la colla que comentem per aquí, no trobeu?. :-))

Per cert, no em van trucar per resoldre aquell "mistery" perquè ja se'n van sortir sols. Però he de dir que alguna vegada he ajudat al meu germà en algun d'aquests enigmes i us puc assegurar que n'hi ha de molt i molt complicats... tant que ni jo he pogut amb ells. Però això val més que no us ho expliqui, que hem quedat que tinc una fama a mantenir, jo!. :-DD

EDITAT EL 13.05.2017:
Per recopilar totes les anècdotes recollides en la seva celebració del desè aniversari, la CARME ha creat el blog "batalletesblocaires.blogspot.com" i la meva la podeu trobar AQUÍ.


divendres, 5 de maig de 2017

Fragment Parcial 054


QUÈ ÉS AIXÒ?

Quan vaig anar a aquella galeria que anunciava la venda de fotografies al detall m'imaginava una altra cosa.

Però el que vaig trobar van ser fotografies de detalls on costa endevinar el que hi ha representat.

Espero que vosaltres sigueu prou detallistes per ajudar-me a descobrir que s'hi veu en aquestes imatges...
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ



dijous, 4 de maig de 2017

Endevinalla 889

E889.- Tinc cames i no camine, / ales i no puc volar, / i tant és el menjar que em donen / que tot el torne a entregar.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "

dimecres, 3 de maig de 2017

889.- En bicicleta, a peu i en cotxe

889.- En Jan surt cada dia a la mateixa hora de casa per anar a la feina. Hi va en bicicleta i, com que aconsegueix mantenir sempre la mateixa velocitat constant, surt amb el temps just per arribar al seu destí exactament a l'hora que comença el seu horari laboral. Aquest matí s'ha trobat punxada una de les rodes del seu mitjà de transport i ha decidit fer el recorregut a peu a una velocitat que és la meitat de la velocitat que normalment fa en bicicleta. Ja anava pensant quina excusa donaria al seu cap quan s'ha trobat un amic que l'ha recollit amb el seu cotxe i li ha permès fer l'última meitat del recorregut a una velocitat deu vegades superior a l'habitual. Podeu calcular si en Jan ha arribat a la feina a temps com cada dia, si ho ha fet abans de que soni la sirena d'entrada o malgrat tot ha arribat tard?.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas i Pons007 "

dimarts, 2 de maig de 2017

Endevinalla 888

E888.- Pels culs me fan fabricar, / tinc el cul sense cultura / i rebo tants cops de cul / que el meu cul ja no té cura.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluïsa "

dilluns, 1 de maig de 2017

888.- Trencaclosques cúbic i escultura cubista

888.- El cub de Rubik fou inventat el 1974 per l'escultor i professor d'arquitectura hongarès Ernő Rubik. Es tracta d'un trencaclosques mecànic i tridimensional que consisteix en un cub dividit, al seu torn, en 27 cubs més petits que s'han d'ordenar fins aconseguir que cada cara del cub gran tingui un únic color. Aquest és el cub de Rubik original, amb 27 peces i més de 43 trilions de configuracions possibles però també s'han creat altres versions del joc: El cub de butxaca (8 peces amb 3.674.160 configuracions), La venjança de Rubik (64 peces amb més de 7'4 septilions de configuracions), el Cub Mestre (125 peces amb gairebé 283 duodecilions de configuracions possibles) i s'han desenvolupat altres formats de 216 peces, de 343 peces i, fins i tot, un de 2197 peces.
Fa uns mesos, un conegut escultor cubista va decidir fer un homenatge a aquest gran trencaclosques i, amb aquest motiu, va fabricar al forn de ceràmica del seu taller 1000 peces cúbiques iguals que va apilar formant un gran cub de cubs, després el va pintar amb els colors típics d'aquest joc (blanc, vermell, blau, taronja, verd i groc) com si fos un cub de Rubik ja resolt. Ara s'ha de transportar aquesta escultura al seu lloc definitiu d'exposició i per això l'escultor l'hagut de tornar a desmuntar. Al fer-ho, ha ordenat les 1000 peces segons tinguessin pintades una, dues, tres o cap cara. Podeu calcular quantes peces hi ha en cadascun d'aquests grups?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "

divendres, 28 d’abril de 2017

Citació Encriptada 006


QUÈ HI DIU AQUÍ?


Tenim al davant una citació, més o menys encertada, d'un personatge, més o menys conegut, que he tret de Viquidites.

Per descobrir-la hem d'omplir cada casella amb la lletra que correspon al número que hi ha a sota que, al seu torn, corresponen a cadascuna de les lletres que formen el nom i cognoms de l'autor. A la part superior de la imatge veiem aquest nom complet però desordenat, només cal solucionar aquests anagrames per trobar quina lletra correspon a cada número i així solucionar l'enigma.

Ben fàcil, no?.
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas i Jo rai! "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ


dijous, 27 d’abril de 2017

Endevinalla 887

E887.- Què és una cosa / que no té carn i se n'hi veu.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "

dimecres, 26 d’abril de 2017

887.- Comprant un "souvenir"

887.- En Jan i en Pol estan de vacances a l'illa de l'Escaquer i volen comprar un record de l'illa. Els "souvenirs" més típics són uns taulers d'escacs que fabriquen de diferents materials i en diverses mides. Els nostres amics trien el que més els agrada però s'adonen que a en Jan li falta un euro per tenir prou diners per comprar-lo i que en Pol no hi arriba per 45 €. Decideixen ajuntar els diners de tots dos per així comprar-ne almenys un, però ni així en tenen prou. Podeu calcular quants diners tenen cadascun d'ells i quant val el tauler d'escacs?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "

dimarts, 25 d’abril de 2017

Endevinalla 886

E886.- Les casades ho tenen ample, / les solteres ho tenen estret, / i els homes agrada / que sigui ben net.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sa lluna "

dilluns, 24 d’abril de 2017

886.- Homenatge a Arthur C. Clarke

Ahir va ser Sant Jordi i, per celebrar-ho, toca dedicar l'enigma als llibres.

Enguany he escollit un text de ciència-ficció d'Arthur C. Clarke, autor de la tetralogia "Una odissea de l'espai". És possible que vosaltres també hàgiu llegit aquests llibres però, en aquest cas, us demanaria que no intentéssiu simplement "recordar" la resposta (o que us aixequeu de la cadira per anar a buscar-la directament al llibre) sinó que procuréssiu treure-la aplicant la deducció. Segur que així serà més divertit i l'enigma donarà molt més joc!. :-))

Aquí teniu l'enigma:

886.- Arthur C. Clarke (1917 - 2008) fou un escriptor i científic anglès, autor d'obres de divulgació científica i de contes i novel·les de ciència ficció. Entre aquestes últimes destaca la saga: "2001 - Una odissea de l'espai" (1968), "2010 - Odissea 2" (1982), "2061 - Odissea 3" (1987) i "3001 - Odissea final" (1996). Del tercer d'aquests llibres us n'extrec un fragment.

Els protagonistes són els dos primers astronautes que han aterrat sobre un dels satèl·lits de l'antic Júpiter (planeta ara convertit en un nou sol anomenat Llucifer) i es troben una muntanya formada en la seva totalitat per un diamant gegantí, un d'ells connecta amb la base central per informar del que estan veient:
En el seu "comsec", va marcar una seqüència en codi, va esperar que s'il·luminés el llum corresponent, i va dir:
- Central Ganimedes Un Zero Nou ... Aquí, Van. Em reben?
Després del retard mínim, una veu, òbviament electrònica, va respondre:
- Hola, Van. Aquí Central Ganimedes Un Zero Nou. Preparats per rebre.
Van der Berg es va aturar un instant, paladejant el moment que hauria de recordar la resta de la seva vida:
- Comunicació amb la Terra, Identificació Oncle Set Tres Set. Transmetre el missatge següent: LUCY ÉS AQUÍ. LUCY ÉS AQUÍ. Fi del missatge. Si us plau, repetiu..."
.

Segur que no us caldrà haver llegit el llibre per dir d'on ha sortit aquesta Lucy, no?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dissabte, 22 d’abril de 2017

Relats Conjunts (abril - 2017)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per una fotografia del "Pont de George Washington sobre el riu Hudson" (1927-1931).




L'ÚLTIMA BARRERA

Per fi hem arribat a l'última etapa del nostre viatge. Des d'aquesta fosca riba del Gran Riu, el pont profusament il·luminat destaca com el que és: La nostra única entrada a un futur millor. Només ens cal fer un últim pas. Després de travessar-lo arribarem a Ciutat Capital, aquell lloc on tots els desitjos es fan realitat i que, més lluminosa encara, ja s'albira a l'altre costat.

Molt enrere queda aquell dia que vam decidir marxar de casa perquè no hi teníem cap esperança de progressar, aquell dia que el pare ens va cedir la seva vella camioneta i, amb els quatre estalvis que havíem pogut arreplegar, ens vam animar a començar la ruta. Ha estat un viatge llarg i pesat, hem hagut de fer front a molts problemes i superar molts entrebancs. Molta gent vol arribar fins aquí i no tothom ho aconsegueix, però nosaltres sí hem pogut. Estem orgullosos d'haver superat totes les barreres que ens hem anat trobant i d'haver-ho fet tots sols. Els escassos diners aviat se'ns van acabar però no vam defallir i vam anar demanant feina a les granges que ens trobàvem pel camí per aconseguir els mitjans que ens permetien seguir avançant cap el nostre destí. No demanàvem diners, segurament aquells pagesos tampoc ens n'haguessin pogut donar, ens conformàvem amb una mica de menjar i uns pocs litres de benzina, era tot el que necessitàvem per apropar-nos, dia rere dia, a aquest pont.

Ara ja hi som. Sense ni un ral a la butxaca, però ja som aquí. Ho tenim a tocar, només ens cal creuar el pont i ja estarà. Després de tot el que hem passat per arribar-hi, pensàvem que aquest últim pas seria ben fàcil. Doncs, resulta que no. Ens hem trobat un últim entrebanc, una última barrera que no ens esperàvem.

I és que ningú ens havia explicat que el pont era de peatge... i que les camionetes paguen tarifa doble.



divendres, 21 d’abril de 2017

Refranyer Jeroglífic 090


QUIN REFRANY ÉS?

Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.

Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies.
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Víctor Pàmies i Riudor "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ


dijous, 20 d’abril de 2017

Endevinalla 885

E885.- Té dents i no menja mai / i priva molts de menjar.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

dimecres, 19 d’abril de 2017

885.- Camí de l'ermita

885.- Un excursionista vol visitar una ermita que hi ha a les afores de Vila-molla del Secà i demana orientació a un vilatà. Aquest li diu: «És ben fàcil, només ha d'agafar aquest camí que surt del poble i seguir-lo tot recte fins arribar a la cruïlla dels vuit vents. Una vegada hi arribi, veurà que al mig de la cruïlla hi ha un pal indicador amb vuit fletxes que indiquen els vuits camins diferents que surten d'aquell indret, només cal agafar el camí assenyalat per la fletxa on diu 'ermita', no té pèrdua».
L'excursionista agraeix la informació i es disposa a seguir les indicacions però, quan arriba a la cruïlla, es troba que algú ha deixat un gos lligat al pal indicador i que l'animal tot fent voltes al pal provoca que aquest també rodi i, en conseqüència, és molt probable que les fletxes indicadores no apuntin cap el camí correcte. El nostre protagonista s'adona que per cada 3 voltes completes que fa el gos, el pal gira 360º en el mateix sentit i també observa que el gos després de fer 7 voltes en el sentit de les agulles del rellotge, en fa 2 en sentit contrari i a continuació torna a canviar de sentit reprenent altre cop la mateixa rutina. Sabent això podeu ajudar a l'excursionista a encertar el camí de l'ermita?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluïsa "

dimarts, 18 d’abril de 2017

Endevinalla 884

E884.- Plana com la mà, / parenta del cove. / Em porten al cap, / però cap senyora.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sa lluna "

dimarts, 11 d’abril de 2017

Patufet: Frases Fetes i Mots Amagats [II] (Especial Setmana Santa - 2017)


Arriba la Setmana Santa i torna a tocar un enigma especial tret de les pàgines d'un antic "Patufet" dels que guardo de quan era petit.

Per aquesta ocasió, he tornat a escollir dos passatemps publicats en aquella revista ja fa més de quaranta anys. Com veieu a la imatge que encapçala aquest post, el primer són un parell de vinyetes dibuixades per Pere Olivé i Josep Maria (Mia) Alberdi que representen un parell de frases fetes que heu de descobrir. L'altre és un dibuix de Josep Escobar que amaga dotze paraules començades per una mateixa lletra, en aquest cas la "B", que també hauríeu de trobar.

Si us ve de gust jugar-hi, teniu a la vostra disposició els comentaris. Estaran tancats durant tota aquesta setmana i és allí on heu de deixar les vostres respostes. Teniu temps fins diumenge, després jo faré el recompte atorgant 4 punts per frase feta encertada i 1 punt per cada mot trobat que coincideixin exactament amb les solucions que va publicar el Patufet per aquests passatemps. El dilluns de Pasqua faré públics els vostres comentaris, les solucions correctes i la puntuació de cadascun dels participants. Fins aleshores...

BONA SETMANA SANTA
I FELIÇ PASQUA!!


LLISTA DE PARTICIPANTS (PUNTUACIÓ):
CARME ROSANAS (13), JO RAI! (12), LLUNA (10), ELFREELANG (10), ASSUMPTA (8)
-TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS-

dilluns, 10 d’abril de 2017

884.- Caixa forta compartida

884.- Abel, Benet, Carles i David són quatre socis que tenen un negoci conjunt. Els diners que fan els guarden en una caixa forta i, per evitar temptacions i suspicàcies, han decidit que aquesta caixa només la poden obrir quan hi hagi presents almenys dos d’ells. Podeu calcular quants panys ha de tenir aquesta caixa forta i quantes claus ha de tenir cadascun dels socis perquè això sigui possible?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "

divendres, 7 d’abril de 2017

Enigma Visual 102


HO VEIEU BÉ?


És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?.
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 i Xexu "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 6 d’abril de 2017

Endevinalla 883

E883.- Amb una lletra al darrera / i un aliment al davant, / per tota bona cuinera / és útil i interessant.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xavier Pujol "

dimecres, 5 d’abril de 2017

883.- Entrenant a la pista d'atletisme

883.- Jan i Pol s’entrenen pel campionats d’atletisme a la pista que rodeja el camp de joc de l’estadi olímpic de l’Illa de l’Escaquer. Com que el seu nivell és diferent, decideixen que un d’ells correrà en el sentit de les agulles del rellotge i l’altre ho farà en sentit contrari perquè el més lent no es deprimeixi si veu que el més ràpid l’avança massa. Amb aquestes condicions, quan s’acaba el temps d’entrenament Jan ha fet 8 voltes completes a la pista i Pol n’ha fet 12. Quantes vegades s’han creuat?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "

dimarts, 4 d’abril de 2017

Endevinalla 882

E882.- Tinc anelles i porto anelles, / sóc de ferro i de paper, / passo la vida a presidi / i pertot em trobareu.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

dilluns, 3 d’abril de 2017

882.- La cambra baixa, sota mínims.

882.- L’illa de l’Escaquer és una república dirigida per un president al que tracten com un rei i un parlament format per 424 diputats que es reuneixen molt sovint però que treballen ben poc. Com exemple d’això, tenim l’última sessió parlamentària que va haver de ser suspesa quan feia escassos minuts que havia començat perquè un dels membres de la mesa va dir que era impossible continuar ja que els diputats eren tan corruptes que si els agafàvem de dos en dos, en cada parella sempre trobaríem com a mínim un mentider. Podeu calcular quants diputats sincers hi ha, com a màxim, en aquell parlament?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas i Pons007 "

divendres, 31 de març de 2017

Fragment Parcial 053


QUÈ ÉS AIXÒ?

Quan vaig anar a aquella galeria que anunciava la venda de fotografies al detall m'imaginava una altra cosa.

Però el que vaig trobar van ser fotografies de detalls on costa endevinar el que hi ha representat.

Espero que vosaltres sigueu prou detallistes per ajudar-me a descobrir que s'hi veu en aquestes imatges...
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 30 de març de 2017

Endevinalla 881

E881.- N'hi ha de primes i gruixudes / i per més senyes rodones. / Se'n serveixen molt les dones / i no són gota peludes. / Les puntes són ovalades, / degoten de tant en quan. / Sempre es porten al davant / i es mantenen estirades. / Han ocasionat disgustos / en cases molt importants, / fan vint centímetres justos / i s'agafen amb les mans.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sa lluna "

dimecres, 29 de març de 2017

881.- La travessia del desert gelat

881.- A la zona nord de l'illa de l'Escaquer hi ha una gran extensió gelada que poca gent ha aconseguit creuar. La primera expedició que se'n va sortir estava formada per cinc membres (Abel, Benet, Carles, David i Eudald) que van partir a l'aventura tots junts amb provisions per a cinc dies de camí. Després del primer dia, Abel no es va veure amb cor de continuar i se'n va tornar a la base prenent, és clar, les provisions necessàries per arribar-hi. Successivament, Benet, Carles i David van fer el mateix els dies següents, deixant al final tot sol a Eudald. Podeu calcular quants dies són necessaris per travessar aquella zona gelada si sabem que Eudald va poder fer-ho esgotant al màxim les provisions que li quedaven?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "

dimarts, 28 de març de 2017

Endevinalla 880

E880.- Tinc els ulls dintre la boca. / No menjo i bec a desdir, / tot quant a ma boca fiquen / pel nas em torna a sortir. / Estic sempre a la taverna / si en cercar-m'hi tens afany. / Molts em diuen que tinc llei / però ma llei és un engany.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "

dilluns, 27 de març de 2017

880.- La planta misteriosa

880.- Quina és la planta que es cultiva a gairebé tot el món, que es ven i es compra arreu però que en canvi no es fa servir per aliment, ni per vestir, ni per fer mobles ni tan sols per fer bonic?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "

divendres, 24 de març de 2017

Citació Encriptada 005


QUÈ HI DIU AQUÍ?


Tenim al davant una citació, més o menys encertada, d'un personatge, més o menys conegut, que he tret de Viquidites.

Per descobrir-la hem d'omplir cada casella amb la lletra que correspon al número que hi ha a sota que, al seu torn, corresponen a cadascuna de les lletres que formen el nom i cognoms de l'autor. A la part superior de la imatge veiem aquest nom complet però desordenat, només cal solucionar aquests anagrames per trobar quina lletra correspon a cada número i així solucionar l'enigma.

Ben fàcil, no?.
;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas i Jo rai! "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 23 de març de 2017

Endevinalla 879

E879.- N'hi ha de llargues i de curtes, / de primes i de gruixudes, / i quasi sempre la dona / és qui les fa ser mogudes. / Tant si és llarga com si és prima / en el cap hi té un forat, / i tota ella és per tapar-ne / d'altres, estrets i eixamplats.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sa lluna "

dimecres, 22 de març de 2017

879.- Exàmens finals

879.- Abel, Berta i Carles són tres alumnes de l'institut de l'illa de l'Escaquer i avui estan fent els exàmens finals de matemàtiques. Sabem que:
1) Cadascun dels alumnes està en una de les aules que porten els números 48, 49 i 50.
2) Abel i Berta tenen la mateixa edat i Carles té un any més.
3) David, Elvira i Flora són els professors de matemàtiques de l'institut.
4) Cada professor ha tingut, durant el curs, a un dels alumnes però avui cap d'ells està vigilant l'aula on el seu alumne fa l'examen.
5) L'aula que vigila Flora té un número que és exactament 1'5 de la seva edat.
6) L'aula de la Berta té un número més gran que el de l'aula de Carles.
7) La suma de les edats dels tres alumnes és igual al número de l'aula on Abel fa l'examen.
8) Abel no és alumne de Flora
i 9) Carles és l'alumne de David.
Podeu determinar qui és l'alumne o l'alumna de l'Elvira i en quina aula està fent l'examen?


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Consol "

dimarts, 21 de març de 2017

Endevinalla 878

E878.- Quan entro a ca meua / li plant es capell, / quan surto defora / se queda sense ell.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluïsa "