BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dissabte, 23 d’abril de 2016

Relats Conjunts (abril - 2016)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Jove decadent" (Ramon Casas - 1899).





JDESP
(Joves Desvagats Encara que Sobradament Preparats)

- Vens aquí i em fots la gran bronca perquè sempre estic ajaguda al sofà. Un altre cop, m'he de sentir dir que no faig mai res de profit. Per enèsima vegada, he d'escoltar que tu, a la meva edat, ja treballaves i portaves un sou a casa...
No t'has parat, ni per un moment, a pensar com em sento jo quan em dius tot això?. No t'importen gens els meus sentiments?. Al contrari del que tu et creus, no tot em rellisca. Jo sóc una noia sensible, una persona que se'n sent de les coses.
És clar que m'agradaria ser la filla perfecta que desitges, la noia forta i valenta que sempre has volgut però justament aquesta sensibilitat que et deia és la que no m'ho permet. No és per gust que em passo tot el dia jaient, ho faig perquè em sento aclaparada. Aclaparada per una força que he de suportar constantment damunt meu i que, ben sovint, em supera.

- Em sap molt de greu haver-te renyat, princesa. No tenia ni idea de que et sentissis així. Me n'hauries d'haver parlat abans, m'hauries d'haver demanat que t'ajudés a superar això que sents.

- No pots fer-hi res, papa. Ningú pot deslliurar-me d'aquest pes que m'oprimeix.

- No ho diguis això. Segur que s'hi pot fer alguna cosa. I sinó, les càrregues compartides sempre són menys càrrega.

- En aquest cas, ja et dic que no serà així. I a més tinc por que, si t'ho explico, encara t'enfadis més.

- M'estàs espantant, filla. Et prometo que no m'enfadaré però digue'm d'una vegada quina és aquesta força que has de suportar, que no et deixa fer res i que ningú et pot ajudar a superar?

- La força de la gravetat...

*******************************

Seguint la proposta d'en XEXU que aquest mes ha participat als RC amb una sèrie de microrelats de menys de 140 caràcters, he fet també una versió reduïda del meu relat apta pel Twitter. Aquí la teniu:

Estirada damunt el sofà sentia sobre d'ella tot el pes de la llei... tot el pes de la llei de la gravetat.


14 comentaris:

Elfreelang ha dit...

la força de la gravetat!!!! Boníssim relat mac!

Carme Rosanas ha dit...

Ha, ha, ha, boníssim relat, Mc! Tots, dos, el curt i el llarg. Et copiaré la idea i miraré si me'n surto de fer el meu en microrelat, també.

joan gasull ha dit...

és ben bé que la gravetat és molt greu....però de cara no n'hi en falta a la jove

Assumpta ha dit...

La ironia, la frase ben trobada, el final original... MAC, ets un mestre dels "Relats Conjunts", tots els que fas m'agraden! :-))

En aquest cas, tant la versió normal com la breu són boníssimes!! :-))

Consol ha dit...

Ben cert, ningú podrà ajudar-la i menys el seu pare. La força de la gravetat és una força forta i greu (com bé indica el seu nom). Només la força de l'amor podrà fer-la aixecar i, fins i tot, enlairar-se pels núvols.
M'ha agradat molt, MaC.

XeXu ha dit...

He comès l'error de llegir primer la versió per twitter, i per tant en llegir el relat ja m'ho esperava, però la veritat és que és una bona pensada, molt divertit. Ben bé de l'essència McAbeu, sempre amb aquesta sortida tan enginyosa al final. M'ha agradat molt, perquè m'agraden molt aquest girs que sembla una cosa molt seriosa, i al final és un estirabot. Ara mateix m'emporto la versió tuit i l'afegeixo al meu relat!

xavier pujol ha dit...

Una bona raó.
Una raó de pes.

Assumpta ha dit...

CONSOL... Nena, quin comentari tan bonic!! ;-))

Rafel ha dit...

i tant, és una força que tira molt cap a terra.

montse ha dit...

El pare ha quedat ben esverat i encara està buscant la resposta a Google.

rits ha dit...

Se les empesquen totes!!!! com en saben!!!!
Boníssima aportació!!!

McAbeu ha dit...

Gràcies a tots pels vostres comentaris. :-)

El primer que em va venir al cap quan vaig veure la noia del quadre va ser que més que ajaguda sobre el sofà, el que estava és "caiguda" sobre el sofà. I a partir d'aquí, com en el cas de Newton i la poma, la idea del relat em va venir "de cop". ;-)

sa lluna ha dit...

hahaha, m'has fet riure amb ganes!
Els adolescents i les seves sortides, molt bo.

Aferradetes! :)

Assumpta ha dit...

Aquesta noia no pot haver adoptat aquesta postura voluntàriament... :-DDDD

Publica un comentari a l'entrada