BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 20 d’abril de 2016

789.- Homenatge a Cervantes [II]

Aquesta és la setmana de Sant Jordi i, per celebrar-ho, toca publicar enigmes dedicats als llibres.

Enguany he escollit dos fragments extrets de "El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha" (Miguel de Cervantes - 1605/1615) per publicar-los, en forma d'enigma, el dilluns i el dimecres (el dimarts i el dijous les endevinalles segueixen el seu ritme normal).

És un llibre molt conegut i que tots podem tenir fàcilment a l'abast però us demanaria que no intentéssiu simplement "recordar" la resposta, o que us aixequeu de la cadira per anar a buscar-la al llibre, o que li pregunteu directament a Mr. Google... sinó que procuréssiu treure-la aplicant la deducció. Segur que així serà més divertit i l'enigma donarà molt més joc!. :-))

Aquí teniu l'enigma d'avui:

789.- Una de les parts més conegudes del segon llibre de les aventures del Quixot és quan Sancho Panza es nomenat governador de la famosa ínsula Barataria. Exercint aquest càrrec, l'escuder del Quixot ha de jutjar i solucionar els plets i els problemes que els seus suposats súbdits li plantegen. Aquest és un d'ells:

"... en fin, se hizo lo que mandó el gobernador; ante el cual se presentaron dos hombres ancianos; el uno traía una cañaheja por báculo y el sin báculo dijo:
- Señor, a este buen hombre le preste días ha diez escudos de oro en oro, por hacerle placer y buena obra, con condición que me los volviese cuando se los pidiese; pasáronse muchos dias sin pedírselos, por no ponerle en mayor necesidad de volvérmelos que la que él tenia cuando yo se los presté; pero, por parecerme que se descuidaba en la paga, se los he pedido una y muchas veces, y no solamente no me los vuelve, pero me los niega y dice que nunca tales diez escudos le presté, y que si se los presté, que ya me los ha vuelto. Yo no tengo testigos ni del prestado ni de la vuelta, porque no me los ha vuelto; querría que vuestra merced le tomase juramento, y si jurare que me los ha vuelto, yo se los perdono para aquí y para delante de Dios.
- ¿Qué decís vos a esto, buen viejo del báculo? -dijo Sancho.
A lo que dijo el viejo:
- Yo, señor, confieso que me los prestó, y baje vuestra merced esa vara; y, pues él lo deja en mi juramento, yo juraré como se los he vuelto y pagado real y verdaderamente.
Bajó el gobernador la vara, y, en tanto, el viejo del báculo dio el báculo al otro viejo, que se lo tuviese en tanto que juraba, como si le embarazará mucho, y luego puso la mano en la cruz de la vara, diciendo que era verdad que le habían prestado aquellos diez escudos que se le pedían; pero que él se los había vuelto de su mano a la suya, y que por no caer en ello se los volvía a pedir por momentos. Viendo lo cual el gran gobernador, preguntó al acreedor qué respondía a lo que decía su contrario; y dijo que sin duda alguna su deudor debía de decir verdad, porque le tenía por hombre de bien y buen cristiano, y que a él se le debía de haber olvidado el cómo y cuándo se los había vuelto, y que desde allí en adelante jamás le pediría nada. Tornó a tomar su báculo el deudor y, bajando la cabeza, se salió del juzgado. Visto lo cual Sancho, y que sin más ni más se iba, y viendo también la paciencia del demandante, inclinó la cabeza sobre el pecho, y, poniéndose el índice de la mano derecha sobre las cejas y las narices, estuvo como pensativo un pequeño espacio, y luego alzó la cabeza y mandó que le llamasen al viejo del báculo, que ya se había ido…"
.

Podeu deduir que diu Sancho Panza quan el vell torna a la seva presència i com troba una solució al plet entre els dos homes, sabent que, malgrat no haver jurat en fals, el vell del bastó mentia quan va afirmar que havia tornat els deu escuts d'or?.

FELIÇ SETMANA DE SANT JORDI!!

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Pons007 i Alfonso Robles Motos "

8 comentaris:

pons007 ha dit...

Els 10 escuts se’ls va gastar en comprar el bastó que tenia i per això diu lo de “mi mano a la suya” referint-se quan li passa el bastó

Assumpta ha dit...

Doncs la solució d'en PONS m'agrada força!! :-))

pons007 ha dit...

Acaba la frase Assumpta
"quan normalment no m’agrada res d’en Pons"

Assumpta ha dit...

En PONS no té ni idea del que passa pel meu cap, que no m'agradin les sèries de tele que ell mira, o que no sigui Pastafarista no vol dir -en absolut- que ell, en la seva més personal essència, no em caigui molt bé ;-))

Una abraçada benvolgut PONS!! ;-))

Assumpta ha dit...

Marxo a la meva classe de català :-))

Alfonso Robles Motos ha dit...

Les monedes estaven amagades dins el bastó

McAbeu ha dit...

Fa bé l'ASSUMPTA d'apuntar-se a la resposta d'en PONS perquè aquest encerta el raonament que ens porta a la solució correcta. El "truc" de l'enigma és adonar-se que si el deutor no ha tornat els diners però, al mateix temps, no jura en fals quan afirma el contrari és que, almenys en el moment de jurar, els deu escuts d'or sí eren en mans del seu legítim propietari i per tant el bastó que sosté momentàniament hi ha de tenir molt a veure.
Però, si volem ser exactes amb el text original qui encerta al 100% l'enigma és ALFONSO quan assenyala que no és que el bastó valgués 10 escuts d'or sinó que els diners estaven amagats en el seu interior. El fet que Cervantes especifiqui que el bàcul és una canya ja ens ho indica així, no és un bastó luxós i per tant car però sí que té lloc per amagar-hi coses dins.

Així que avui el rètol serà compartit, en PONS se l'emporta per trobar la idea que soluciona l'enigma i l'ALFONSO per encertar la solució exacta. Felicitats!! :-))

pons007 ha dit...

Ja em semblava car un bastó per 10 escuts, però sent el Quixot que es una mica boig...

Publica un comentari a l'entrada