BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dijous, 23 d’abril de 2015

702.- Homenatge a Jesús M. Tibau

Avui és Sant Jordi i, per celebrar-ho, toca dedicar l'enigma als llibres.

És el tercer any consecutiu que ho faig d'aquesta manera. Ara fa dos anys vaig treure dos enigmes dels llibres de la saga "Cançó de gel i de foc" de George R.R. Martin. L'any passat en vaig fer un, adaptant un relat d'Albert Sánchez Piñol. I aquest any he decidit triar un llibre d'un escriptor i blogaire ben conegut de tots nosaltres, en Jesús M. Tibau.

He escollit un relat de "Tens un racó dalt del món" (2001), que és el primer recull de contes que va publicar però l'últim que jo he llegit. És possible que vosaltres també l'hàgiu llegit o, fins i tot, que en sigueu l'autor (una salutació si estàs llegint això, Jesús M.) però, en aquest cas, us demanaria que no intentéssiu simplement "recordar" la resposta (o que us aixequeu de la cadira per anar a buscar-la directament al llibre) sinó que procuréssiu treure-la aplicant la deducció. Segur que així serà més divertit i l'enigma donarà molt més joc!. :-))

Aquí teniu l'enigma:

702.- Jesús M. Tibau (Cornudella de Montsant, 1964) és un escriptor català que s'ha convertit en un especialista en el relat breu. Fins ara n'ha publicat sis reculls; Tens un racó dalt del món (2001), Postres de músic (2005), El vertigen del trapezista (2008), Una sortida digna (2009), I un cop de vent els despentina (2011) i El noi del costat del padrí (2014). És un dels seus contes el que us adapto en forma d'enigma mental a continuació:

- T'ha sortit molt bona aquesta cuixa de corder, com sempre. El que no m'has explicat mai és per què la talles en dos trossos abans de posar-la al forn?
- Ai, doncs, no ho sé. Perquè sí, perquè ma mare sempre ho ha fet d'aquesta manera.

Ell és un home metòdic, analític i racional i les respostes que odia més són el perquè si i el perquè no. Però la dona havia dit la veritat, ella sempre havia vist que sa mare tallava la cuixa en dos trossos abans de posar-la al forn i no s'havia plantejat mai fer-ho de cap altra manera. Tot i així, a ell li havia quedat el neguit d'una pregunta insatisfeta i, per això, quan diumenge van anar a dinar corder a casa la sogra, l'escena es va repetir:

- Li ha sortit molt bona aquesta cuixa de corder, com sempre. El que no entenc és per què la talla per la meitat abans de posar-la al forn.
- Ai, doncs, no ho sé. A ma mare, al cel sigui, sempre li havia vist fer-ho així, jo.

El tema començava a entrar en un carreró sense sortida i l'única manera de solucionar-lo semblava ser continuar estirant el fil, per això ell va decidir que el proper cap de setmana anirien d'excursió al poble de la mare de la mare de la seva dona. Aquesta intentà persuadir-lo recordant-li que era molt lluny, que l'antiga casa pairal feia més de trenta anys que estava abandonada i que en aquella època de l'any solia fer-hi mal temps però no hi va haver res a fer. Per sort, aquesta excursió sí que va servir per trobar la resposta que ell buscava i el tema quedà tancat.


El protagonista d'en J. M. Tibau troba la resposta viatjant al poble dels avis de la seva dona, espero que a vosaltres no us calgui anar-hi per endevinar-la i així poder donar la solució a aquest enigma.

FELIÇ DIA DE SANT JORDI
A TOTHOM!!


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Potser va trobar un forn molt petit o que en aquest poble tenien uns corders molt grossos... i sencera no hi cabia.

jo rai! ha dit...

Jo quan he hagut de partir alguna cosa pel mig en posar-la al forn ha estat sempre perquè no hi cabia.

pons007 ha dit...

vist que les respostes típiques ja han estat donades em decantaré per la imaginació: Ho feien així perquè el poble dels avis de la seva dona és deia "talla-cuixa"

Bon Sant Jordi!

Lluna ha dit...

Fa pinta de ser el que diuen la Carme i en jo rai. Potser tenien una cuina econòmica i els forns d'aquelles cuinetes no donaven pas per gaire...

Bona diada de sant Jordi!!!

Eva ha dit...

Fa molts anys, en aquest poble, vivia un drac que atemoria tota la població. Cada any, per l'abril, es cruspia una jove del poble (o un jove, que el drac no filava prim). No cal explicar com ho vivien els habitants, incapaços de trobar cap solució. Ni unint-se tots no podien acabar amb el drac!

Fins que va arribar un cavaller, el nom del qual ja coneixeu, que no només va aconseguir matar el drac, sinó que va proposar fer-hi una barbacoa amb ell. Tot el poble, entre horroritzat i alleujat, va contribuir-hi a fer la foguera. Però com que la plaça del poble era massa menuda, van haver-lo de torrar en dues tongades...

D'ací bé la tradició de partir les cuixes (actualment de corder, no de drac) abans de posar-les al forn. Però fa tant de temps de tot plegat, tant de temps que el poble viu feliç, que les àvies ja ho han oblidat...

Assumpta ha dit...

Sense llegir les altres respostes...

El forn de l'àvia era molt petit i no hi cabia sencera i, per tant, s'havia de partir en dos trossos ;-))
(Estic pensant en la típica "cuina econòmica" -crec que li deien així- de color negre i tal)

Assumpta ha dit...

M'ha agradat molt la història de l'Eva!! ;-))

Eva ha dit...

Gràcies Assumpta! :D

jo rai! ha dit...

Com que aquest enigma no crec que sigui del llibre, jo també voto per l'Eva!

Assumpta ha dit...

De res, EVA! Igual que en JO RAI!, voto per tu! :-)))

McAbeu ha dit...

Us copio el paràgraf final del conte d'en Tibau on trobem la solució a l'enigma: La casa, als voltants del poble, estava pràcticament inhabitable, i la seva deixadesa hagués omplert de tristor el cor de qualsevol. Les parets buides i rònegues, guardaven arreu les empremtes d'un passat llunyà, i a través dels vidres trencats entrava el silenci de l'exterior i una llum escassa. Però ell no es va fixar en res i, només entrar, va anar de cop a la cuina. En proporció a les dimensions de la casa, era molt petita i el seu forn, més estret del normal, tant que no hi cabia ni una cuixa de corder sencera. Finalment, el seu rostre va dibuixar un somriure de victòria i de satisfacció personal, i un per què menys restava a la seva llista. ["La cuixa" (Tens un racó dalt el món - Jesús M. Tibau / 2001)].

El rètol vermell doncs se l'emporta la CARME per haver estat la primera a encertar la solució del llibre que, per força, també és la del LLIBRE. Felicitats!! :-))

Tot i així, una menció especial per a la història de l'EVA. És genial i més que adient per un enigma del dia de Sant Jordi. M'ha encantat!! :-)

Eva ha dit...

:D

Publica un comentari a l'entrada