BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 28 de juny de 2013

Enigma Visual 057


HO VEIEU BÉ?

És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jpmerch "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 27 de juny de 2013

Endevinalla 484

E484.- Ells i elles barrejats / estan a dintre tancats. / Aquell que hi arriba a entrar, / el porten d'ací d'allà / fins que el deixen destrossat.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

dimecres, 26 de juny de 2013

534.- Quant pesa la bóta de vi?

534.- Una bóta de vi plena pesa 230 kg i quan està a la meitat pesa 120 kg. Quant pesarà buida?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Lluna i Assumpta "

dimarts, 25 de juny de 2013

Endevinalla 483

E483.- Trenta cavalls / en muntanya roja, / mai no estan parats / i a la mestressa / la tornen boja.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

dilluns, 24 de juny de 2013

533.- Un incendi a la torre del tresor

533.- S'ha declarat un incendi a la torre del tresor del castell del rei en Jaume. A dalt de la torre hi ha el rei, la reina i el príncep que han de fugir de les flames per la porta situada a baix de tot però les flames els impedeixen fer servir les escales i només tenen un “ascensor” format per dues cistelles amb una politja que funciona seguint dues normes bàsiques: A.- Quan una cistella pesa més que l'altra sempre baixa, fent pujar la que pesa menys i B.- Quan almenys una persona està baixant, el pes d'aquella cistella no pot superar en 15 kg el pes de l'altra perquè sinó baixaria massa ràpid i seria perillós. Si sabem que el rei pesa 95 kg, la reina 55 kg, el príncep 40 kg i el tresor 25 kg, quina és la manera més ràpida de salvar-se ells tres i el tresor?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Consol A. Rusiñol "

dissabte, 22 de juny de 2013

Relats Conjunts (juny - 2013)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per la fotografia "Lunch atop a Skyscraper" (Charles C. Ebbets - 1932).



MEMÒRIES D'UN CONSTRUCTOR
(MATERIAL DESCARTAT)

... I per fi, va arribar el moment que havia estat esperant durant tot el dia. Els convidats a la festa d'inauguració de la nova seu de l'empresa ja no hi eren, s'havia fet tard i jo m'havia quedat gairebé sol al meu gratacels. El meu gratacels!, que bé que sonava. No havia estat gens fàcil arribar fins aquí però ho havíem aconseguit. Havíem convertit la meva constructora en la primera del país, augmentant els beneficis any rere any fins ser prou solvents per poder construir l'edifici d'oficines més alt de la ciutat. Per fer-ho, en una època de recessió on els ingressos no paraven de baixar, no ens va quedar més remei que baixar encara més les despeses. No podíem disminuir la qualitat dels materials ni tampoc les prestacions dels despatxos (i menys sabent que aquesta havia de ser la seu central de la nostra empresa), així que ens vam veure obligats a rebaixar sous i retallar en mesures de seguretat dels treballadors. No tothom ho va entendre, encara recordo les discussions que teníem amb l'encarregat de riscos laborals que es negava a permetre que els operaris treballessin en les noves condicions. Com sempre, vaig trobar de seguida la solució: l'encarregat de riscos laborals va ser acomiadat de manera fulminant i substituït per algú amb menys ganes de portar la contrària. No us penseu que no em va saber greu acomiadar-lo, encara no feia una setmana que era fora quan un treballador va caure de la biga on treballava i no sabeu com m'hauria agradat poder responsabilitzar de l'accident a aquell encarregat perepunyetes. Cal reconèixer també que aquell no va ser l'únic accident greu que vam patir durant les obres del gratacels però, en total, van morir només onze treballadors i, tenint en compte que l'edifici donava feina a més d'un miler de persones, no es pot negar que aquesta era una xifra perfectament raonable.

Tenia tot això al cap aquella nit que, com he dit abans, estava sol al meu gratacels i em dirigia a estrenar el meu nou despatx de la planta 69. Aquell mateix matí, els decoradors havien enllestit la seva feina i jo em moria de ganes de veure'n el resultat. Era el moment que havia estat esperant tot el dia, no sabeu amb quina il·lusió vaig obrir la porta del meu despatx. I encara menys podeu imaginar l'ensurt que em vaig emportar. Eren allí, els onze eren allí. No podia ser, sabia que era impossible però, malgrat això, els estava veient perfectament a través del finestral del despatx. Els fantasmes dels onze treballadors morts em miraven des de l'altra banda de la meva finestra, asseguts en una biga que semblava flotar en el no res a una alçada de 69 pisos. Vaig tancar i obrir els ulls però no van desaparèixer, continuaven allí. Com difuminats i amb aquell color grisós que solen tenir els fantasmes però continuaven allí.
Em va venir a la memòria la visita de la vídua d'un d'ells. La pobra dona va tenir la mala sort que no teníem assegurat al seu marit (podeu comprendre que tenir assegurats a tots els més de mil treballadors hauria disparat el pressupost) i, és clar, no li va correspondre cap indemnització. Em va maleir i em va prometre que el seu home tornaria de la tomba per a turmentar-me. S'estava fent realitat aquella maledicció?. Estava, per primera vegada a la meva vida, tenint remordiments?. Tenia encara l'oportunitat de posar remei al què havia fet?.

Si alguna cosa no sóc, és un home poruc que no s'enfronta als seus problemes. Així que vaig fer un pas endavant, vaig entrar al despatx i, només encendre els llums, vaig entendre que per arreglar-ho havia d'estar disposat a fer canvis. La visió fantasmal havia desaparegut en aquell mateix moment però sabia que tornaria a aparèixer si no m'hi posava immediatament. Com sempre, vaig trobar de seguida la solució. El canvi no podia esperar, així que vaig gravar a l'intèrfon unes ordres clares perquè la meva secretària les trobés a primera hora del matí: “Faci venir immediatament al decorador perquè substitueixi el quadre amb la fotografia 'Lunch atop a Skyscraper' que hi ha al meu despatx i que es reflecteix al vidre de la finestra. Que hi posi un Tàpies o un Van Gogh o qualsevol altra bestiesa d'aquestes modernes. I després acomiadi'l fulminantment!!”...



divendres, 21 de juny de 2013

Qui sóc? - 020


QUI SÓC?

Quan fa temps que no veiem una persona, i volem ser amables, sempre li diem: Ostres, si no has canviat gens!. Generalment es tracta d'una mentida pietosa, el pas del temps sol ser implacable i, en més o menys mesura, els anys fan irremeiablement la seva feina sobre el nostre aspecte.


Espero que, en el cas del personatge d'avui, aquesta feina del pas del temps no hagi estat feta molt a consciència i que això us impedeixi descobrir qui és. De totes maneres, si això passés sempre em podeu demanar alguna pista, no? ;-D

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 20 de juny de 2013

Endevinalla 482

E482.- No són verdes / ni madures / i són bones / per menjar.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dimecres, 19 de juny de 2013

532.- Quina cosa és?

532.- Quina és la cosa que el que la fabrica la ven, el que la compra no la fa servir i el que la utilitza no ho sap?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sergi "

dimarts, 18 de juny de 2013

Endevinalla 481

E481.- En que s'assembla el Pirineu amb un galliner?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dilluns, 17 de juny de 2013

531.- Tres amics a la cobla

531.- Tres amics, Jan, Pol i Benet, s'apunten a una cobla per tocar sardanes. Dos d'ells saben tocar el flabiol, dos són uns virtuosos de la tenora i dos dominen l'art del tamborí. Si sabem que el que no sap tocar el tamborí tampoc s'atreveix amb la tenora i el que no sap tocar la tenora no té ni idea de tocar el flabiol. Podeu dir-nos com es repartiran els instruments?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sergi "

divendres, 14 de juny de 2013

Anagrama Lletraferit 032


QUIN LLIBRE ÉS?

No negaré que els llibres digitals tenen alguns avantatges respecte als de paper però també presenten inconvenients. Estic segur que en un llibre tradicional no m'hauria passat mai el que m'ha passat en aquest e-book on, encara no sé quin botó he premut, però les lletres que formen el títol i el nom de l'autor s'han barrejat completament.
Podeu ajudar-me a desxifrar aquests anagrames per tornar a trobar els títols i els autors originals?

Com a pista us diré que el llibre en paper que estem buscant forma part del catàleg de llibres d'ocasió de la BOTIGA ONLINE EL MAGATZEM (http://elmagatzem.netne.net/). Així que si hi aneu a fer una ullada ho tindreu més fàcil i, fins i tot, potser hi podreu trobar algun producte que us resulti interessant.

BOTIGA ONLINE
(http://elmagatzem.netne.net/)
LLIBRES D'OCASIÓ,
ARTICLES DE PAPERERIA,
ACCESSORIS DE TELEFONIA,
PRODUCTES DE GEOCATXING
I MOLTES ALTRES COSES.
Llibres d'ocasió a partir d'1 €!!


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Carme, Lluna, Jo Rai!, Assumpta i Zel "

TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 13 de juny de 2013

Endevinalla 480

E480.- Sóc serpeta, / corro lleugereta / tancant la jaqueta, / també la bragueta.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

dimecres, 12 de juny de 2013

530.- Una suma de moltes xifres

530.- Quant sumen tots els números naturals de quatre xifres?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jpmerch "

dimarts, 11 de juny de 2013

Endevinalla 479

E479.- Ous i llet, / ben remenat, / que dóna gust / en ser tastat.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

dilluns, 10 de juny de 2013

529.- Aigua freda, aigua calenta

529.- En una casa senyorial de la Barcelona del segle XVIII, una criada prepara el bany del cap de família. Per fer-ho posa unes quantes galledes d'aigua freda a la banyera i n'escalfa una al foc per afegir-la al final. Com avui fa molt de fred decideix deixar més estona l'aigua al foc perquè així el senyor trobi la banyera més calenta. Quan ja fa una bona estona que s'escalfa l'aigua, el majordom li diu: Noia, no veus que com més estona tinguis aquesta aigua al foc més freda serà l'aigua de la banyera quan, per fi, li afegeixis. La minyona no ho entén, i vosaltres?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

divendres, 7 de juny de 2013

Refranyer Jeroglífic 044


QUIN REFRANY ÉS?


Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.

Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jpmerch "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 6 de juny de 2013

Endevinalla 478

E478.- Enlloc d'anar endavant / sempre camina endarrere. / No badis ni un sol instant: / per pessigar, té fal·lera.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluïsa "

dimecres, 5 de juny de 2013

528.- En Jan i els pastissets

528.- En Jan és un nen al qual li encanten els pastissets de Tortosa, tant que en menjaria cada dia per esmorzar. Però la seva mare pensa que massa dolç no és bo i en conseqüència han arribat a un acord, una mica a contracor per part d'en Jan, segons el qual els dilluns, dimecres i divendres en Jan menjarà torrades amb sobrassada, els dimarts, dijous i dissabtes esmorzarà barretes de cereals i els diumenges, per fi, un bon pastisset. Aquesta setmana la mare ha marxat de viatge i el primer que ha fet en Jan ha estat anar a comprar-se mitja dotzena de pastissets per poder-ne esmorzar cada dia. Perquè la mare no el descobreixi renta cada dia els plats i s'encarrega també de llençar qualsevol embolcall o prova que indiqui la presència dels pastissets, de totes maneres quan sa mare arriba a casa endevina l'engany de seguida. Com ho ha descobert la mare?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "

dimarts, 4 de juny de 2013

Endevinalla 477

E477.- Vaig carregada d'anells / i no tinc dits per posar-me'ls. / No tinc peus per poder córrer / i em passo el dia corrent.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "

dilluns, 3 de juny de 2013

527.- Xifres i lletres

527.- Calcula el valor (entre 0 i 9) de les lletres A, B, C i D a l'expressió: (A^B x C^D = ABCD).

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jpmerch "