GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 30 de novembre del 2011

380.- Escapada a Andorra

380.- Jan, Pol, Benet i Dídac han passat un cap de setmana a Andorra i abans de tornar a casa s'aturen en uns grans magatzems per fer les compres d'última hora, un d'ells vol comprar tabac, l'altre licors, l'altre xocolata i l'últim sucre. Els informen que cada producte el trobaran en una planta diferent i que per tant hauran d'anar a la planta S1, a la planta Baixa i a les plantes 1 i 2. Per no perdre temps, els quatre amics es divideixen i així; en Benet baixa a la planta S1, en Dídac va a comprar tabac, en Jan va a la planta baixa i en Pol compra licors. Si en Benet no vol sucre i els licors no són a la primera planta, podeu dir-nos en quin pis hi ha la xocolata?
(Recordeu que, per guanyar els punts del concurs, no només heu de contestar la pregunta sinó que també heu d'explicar breument les deduccions que us han permès arribar a la solució.)


Aquest enigma forma part del
1r. CONCURS XAREL-10 d'ENIGMES i ENDEVINALLES,
consulteu-ne les Normes de Participació



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
Guanyen 1 PUNT pel Concurs: NINONA, ALLAU, XEXU, JOAN, JORDI, MIREIA, YÁIZA, EL PORQUET, PUIGMALET, ASSUMPTA, CARME i GARBI24.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Endevinalla 329

E329.- Quina és la cosa / immensament grandiosa, / que passa pel forat d'una agulla, / entra al riu i no es mulla.

Aquest enigma forma part del
1r. CONCURS XAREL-10 d'ENIGMES i ENDEVINALLES,
consulteu-ne les Normes de Participació



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
Guanyen 1 PUNT pel Concurs: JORDI, XEXU, PUIGMALET, PONS007, EL PORQUET i ALLAU.




dilluns, 28 de novembre del 2011

379.- Homenatge a J.R.R. Tolkien

379.- J.R.R. Tolkien (1892-1973) és l'autor de la trilogia “El Senyor dels Anells” (1954), de la versió catalana de la qual, amb la traducció excel·lent de F. Parcerisas, extraiem aquest fragment que explica el final de la batalla dels camps de Pelènnor: " ... al bell mig del triomf del rei, el seu escut daurat s'obscurí ... Els cavalls renillaren i recularen. Els homes, caiguts de les muntures, es contorçaven per terra ... el Crinblanca, totalment aterrit, aixecà les potes molt amunt, lluitant contra l'aire i, després, amb un gran renill, es va desplomar de costat: una fletxa negra l'havia travessat. I el rei li va caure sota. Una gran ombra va descendir, com un núvol que caigués. I era, ¡ai!, una criatura alada ... Baixà més cada cop i llavors, tot doblegant aquelles urpes membranoses, va emetre un grall gutural i es posà sobre el cadàver del Crinblanca i hi clavà les urpes ... A la gropa hi seia una forma, enorme i amenaçadora, ... era el Senyor dels Nazgûl ... En Théoden, malgrat tot, no estava absolutament desemparat. Els cavallers de la seva casa havien mort al seu voltant o, dominats per la follia de llurs muntures, havien quedat escampats ben lluny. Un, però, encara romania allí plantat ... -¡Vés-te'n, dwimmerlaik, Senyor de la carronya! ¡Deixa els morts en pau!. Una veu gèlida va respondre: -¡No t'interposis entre el Nazgûl i la seva presa! O no et matarà quan t'arribi el torn, sinó que se t'endurà a les cases de l'aflicció, més enllà de tota tenebra, on la teva carn serà devorada i la teva ment emmusteïda quedarà nua davant l'Ull-sense-parpella. Arribà el dring metàl·lic d'una espasa que era desembeinada. -Fes el que vulguis, però jo ho impediré, per poc que pugui. -¿Impedir-ho? Ximple. ¡No hi ha cap home viu capaç d'impedir-me res!...”.
Si heu llegit el llibre o vist la pel·lícula sabreu que el Senyor dels Nazgûl no menteix però que s'equivoca, podeu dir que respon el soldat del rei per matar l'enviat d'en Sauron sense contradir-lo?

Aquest enigma forma part del
1r. CONCURS XAREL-10 d'ENIGMES i ENDEVINALLES,
consulteu-ne les Normes de Participació

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
Guanyen 1 PUNT pel Concurs: XEXU, MBOSCH, JORDI, PONS007, JOAN, RITS, ASSUMPTA, ALLAU, EL PORQUET i ELFREELANG.




divendres, 25 de novembre del 2011

XAREL-10 ha fet el 1000


   No fa gaire que acabem de celebrar el 3r. Aniversari d'aquest blog i ja tornem a estar de festa. Aquest és el 1000è Apunt de XAREL-10 i ningú em negarà que 1000 posts són una bona colla de posts, tota una efemèride que es mereix una celebració especial.

   Per això, encara que jo segueixo defensant que el millor dels enigmes és l'estona que passem rumiant més que trobar o no la solució he decidit contradir-me a mi mateix i, per un temps, encertar les endevinalles i els enigmes donarà punts i, al final, aquests punts donaran premis. 

   En altres paraules: Queda convocat el...

1r. CONCURS XAREL-10
d'ENIGMES i ENDEVINALLES

que es regirà per les següents NORMES:

1.- OBJECTIU:  Es tracta d'un concurs amb premis que s'enduran aquells participants que aconsegueixin una puntuació més alta (o els que designi un sorteig, en cas d'empat) solucionant els enigmes i endevinalles que cada dia, de dilluns a divendres i durant la durada del concurs, es publicaran en aquest blog.
2.- DURADA: El concurs estarà en marxa des del dilluns 28.11.2011 fins el divendres 30.12.2011, ambdós inclosos. No és necessari participar cada dia però com més enigmes encerteu, més punts obtindreu. Durant aquest temps el blog tindrà activada la moderació de comentaris i per tant es podrà entrar a qualsevol hora a solucionar l'enigma diari. Aquests enigmes i endevinalles es publicaran cada dia a les 10:00 i estaran actius durant 24 hores, a partir de les 9:59 hores de l'endemà del dia de publicació els comentaris rebuts no seran tinguts en compte pel concurs encara que continguin la solució correcta
3.- PARTICIPANTS: Per poder participar s'ha d'haver deixat almenys un comentari en aquest blog abans del 20.11.2011 (que és el dia en que vaig anunciar aquest concurs per primera vegada), d'aquesta manera vull agrair la seva presència als qui, amb els seus comentaris, han fet possible que Xarel-10 hagi arribat fins aquí. Si acabeu de descobrir el blog gràcies al concurs, aquesta vegada no podreu participar però us asseguro que sou molt benvinguts i no dubteu a deixar un comentari, potser això us permetrà participar en una pròxima edició (si n'hi ha) perquè no hi ha cap altre requisit, no cal ni tenir blog. El què si necessito és disposar d'una adreça d'e-mail de cadascun dels participants per si calgués posar-m'hi en contacte; també és imprescindible que, per evitar confusions, les respostes es facin amb un perfil o un nom identificable (els comentaris anònims no seran tinguts en compte) i sempre el mateix (els punts seran atorgats al nom de cada encertant i no podran ser agrupats). Al final i en el cas dels guanyadors, també caldrà que faciliteu les vostres dades d'identificació per poder fer efectiva la tramesa dels premis.
4.- PUNTUACIONS: Les solucions correctes dels enigmes i endevinalles tindran una puntuació que dependrà de la seva dificultat. Així, per cada enigma un únic encertant s'emportaria 3 punts, si hi ha 2 o 3 encertants cadascun tindrà 2 punts i si ho encerten més de 3 participants els correspondrà 1 punt per cap. 
5.- SOLUCIONS CORRECTES: Els participants podran fer tants comentaris com vulguin i donar tantes respostes com els sembli en cada enigma però pel concurs només serà vàlida una única solució per persona que serà la última que hagin escrit. En cas d'enigmes laterals o endevinalles que admetin vàries solucions, la considerada correcta serà la que dóna el LLIBRE. En cas d'enigmes matemàtics o de lògica, tant si són molt senzills com molt complicats, la solució no es donarà com correcta si no inclou una mínima explicació de com ha sortit el resultat numèric. En general, les solucions ambigües, dobles o poc concretes també seran desestimades.
6.- PREMIS: El concurs té 3 premis dobles que s'hauran de repartir els tres participants que més punts hagin obtingut al final. Només pot haver-hi 3 guanyadors i, en cas d'empat a punts, es farà un sorteig que determinarà qui són els que pugen al podi i en quin ordre ho fan. Els premis seran unes boniques medalles virtuals commemoratives i uns vals de compra de 25 € pel primer classificat, de 15 € pel segon i el tercer del podi s'emportarà un val de 10 €, que podran gastar en la secció de llibres d'ocasió de la botiga online EL MAGATZEM (http://www.elmagatzem.netne.net/) oberta recentment per un familiar meu que ha accedit a patrocinar el concurs i que aprofito per recomanar-vos, feu-hi una ullada clicant l'enllaç potser hi trobareu alguna cosa que us interessi.
7.- CLÀUSULA FINAL: Ens reservem (el LLIBRE i jo ;-D) la possibilitat de modificar, ampliar o eliminar qualsevol dels punts d'aquestes normes en cas que ho considerem necessari, si això succeeix en sereu informats mitjançant un escrit en aquest mateix blog. Per altra banda, el fet de participar en el concurs implica l'acceptació de totes les seves normes i de les decisions que se'n derivin, sense excepcions.

  Ja heu vist que m'han quedat unes NORMES la mar de serioses, només m'ha faltat contractar un notari per donar fe de que tot rutlli com cal :-)), però no serà necessari perquè en el fons es tracta d'agrair-vos la vostra implicació en el blog i que ens ho passem bé. Així que...
US ANIMO A PARTICIPAR-HI!!


EDITAT EL 02/01/2012:
Acabat el concurs, trobareu el Rànquing Definitiu d'Encertants si cliqueu AQUÍ

dimecres, 23 de novembre del 2011

Preparats..., llestos...

Com que aquest és el 999è POST de XAREL-10, encara no és hora d'explicar com serà el Concurs que he preparat per celebrar el POST 1000 però el què si que us vull ensenyar són els premis que tindrà.

No hi pot haver concurs sense premis i en el cas d'aquest que ens ocupa (i espero m'ajudeu a que ens segueixi ocupant durant uns quants dies) n'hi ha de dues classes:

Els primers són VIRTUALS i consisteixen en unes medalles commemoratives com aquestes que veieu a continuació gravades amb el meu nom i la meva imatge de perfil però que esperen ser gravades amb el vostre:


I també n'hi ha uns de MATERIALS que seran un vals de compra que podreu gastar en una Botiga Online inaugurada no fa gaire per un familiar meu, que ha accedit a patrocinar-me el concurs a canvi d'una mica de propaganda. Així que us la presento:


BOTIGA ONLINE



LLIBRES D'OCASIÓ,
ARTICLES DE PAPERERIA,
ACCESSORIS DE TELEFONIA,
I MOLTES ALTRES COSES.


Sé que és difícil decidir-se entre els premis d'una classe o de l'altra, però no caldrà que ho feu. Els guanyadors del meu concurs se'ls emportaran tots dos.

Això si, per saber com s'ho faran (com us ho fareu ;-D), haureu d'esperar el proper post!

dilluns, 21 de novembre del 2011

Qui sóc? - 001



Avui estrenem un joc nou. Nou al XAREL-10 però no me l'he inventat jo, està basat en una iniciativa blogaire que ASSUMPTA i FERRAN van proposar, amb força èxit, l'any passat quan ens van fer ensenyar les nostres fotos infantils. Doncs jo he fet el mateix, aconseguint que alguns personatges (més o menys famosos) ens ensenyin com eren de nens per fer-vos jugar intentant descobrir qui són.


Espero que us agradi aquest nou repte que, a partir del mes que ve, formarà part dels meus enigmes especials dels divendres. Ja sé que avui no és divendres però és que aquesta setmana és especial i no us posaré cap més enigma que aquest... així agafareu forces pel Concurs del Post 1000 que, com veieu al comptador de la barra lateral, ja s'apropa. :-)) 

Però el primer és el primer: Qui és aquest nen amb la pilota? ;-D


QUI SÓC?

Quan fa temps que no veiem una persona, i volem ser amables, sempre li diem: Ostres, si no has canviat gens!. Generalment es tracta d'una mentida pietosa, el pas del temps sol ser implacable i, en més o menys mesura, els anys fan irremeiablement la seva feina sobre el nostre aspecte.

Espero que, en el cas del personatge d'avui, aquesta feina del pas del temps no hagi estat feta molt a consciència i que això us impedeixi descobrir qui és. De totes maneres, si això passés sempre em podeu demanar alguna pista, no? ;-D

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A "El Porquet"
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

diumenge, 20 de novembre del 2011

Enigmes de la vida (21) - VISIÓ DE FUTUR

Es pot preveure el futur?
Podem controlar el que ens ha de passar?

Ja us dic jo que no. Fins i tot els que tenen (els que tenim) un vida monòtona, en el sentit de que cada dia seguim la mateixa rutina quotidiana ens trobem, un dia o un altre, amb coses que no ens esperàvem i que ens afecten directament.

Avui és 20 de novembre de 2011 i fa just 10 mesos vaig escriure un post que vaig deixar programat com una CARTA AL FUTUR seguint la crida d'aquest nou blog (al gener era nou) que ens demana que escrivim unes “prediccions” i les deixem guardades perquè sigui el futur qui les desmenteixi... o no. En aquell post, jo "vaticinava" el que passaria en aquests deu mesos en camps com la política, l'economia, l'esport i la Catosfera. Quan el llegiu, veureu que hi encerto algunes coses i que en fallo moltes més però això és ben normal; el que a mi m'ha deixat tocat, quan l'he rellegit, són les coses que aleshores no podia ni preveure que em passarien durant aquest any. 

Em direu que això també és ben normal i teniu tota la raó. Així que millor no pensar-hi més i a continuació us copio l'apunt en qüestió (que avui surt publicat al blog Cartes al Futur):


Què ha passat en aquests deu mesos?.
No ho sé, però es tracta d'imaginar-ho així que som-hi!

En política s'hauran fet les eleccions municipals però al meu poble manaran els mateixos, CiU a Vila-seca està massa consolidada per a que ningú li pugui fer ombra. L'únic dubte és si l'alcalde fins aquell moment, que va ser cap de llista al Parlament per la demarcació de Tarragona, ho haurà deixat en favor d'un dels seus regidors. Crec que en el moment d'escriure això ni els interessats saben si es farà, però és una possibilitat força probable que ja veure'm si passa.
En quant a la Generalitat, encara no fa un any que el nou Govern va prendre possessió i malgrat que no dubto que hi ha posat ganes, Espanya continua sent l'Espanya de sempre i a més la crisi econòmica no permet gaires alegries, per tant encara no tenim concert econòmic (ni pacte fiscal). Aquesta última afirmació ha estat fàcil, la següent també ho serà: Els polítics continuen dient que és necessari que anem tots junts per tirar endavant Catalunya però ells continuen barallant-se per motius partidistes.

En economia, la cosa continua malament. A primers d'any es parla de que els treballadors d'una fàbrica de cotxes han acceptat congelar-se el sou per aquest any i així donar més facilitats per permetre la fabricació d'un nou model. Jo sóc autònom i treballo en un comerç, els últims tres anys el meu “sou” no només s'ha congelat sinó que ha baixat una mica cada any. No espero una millora per aquest any 2011, el que si espero és que jo pugui continuar aguantant.

En esports haurem tingut més alegries. El Barça de futbol ha continuat sent el millor equip del món, quan escric això som líders a la lliga i continuem vius a la Copa i a la Champions però tinc la premonició que no hem fet el triplet. La temporada 2010-2011 el Barça de futbol va aconseguir només dos dels tres títols, que no és poc. En quant a la lliga 2011-2012, també som líders en aquest moment. A segona divisió el Nàstic, que la temporada anterior es va salvar pels pèls, aquest any manté una còmoda posició a la part mitja de la taula.

A la catosfera, tot va més o menys igual. A principis d'any hi va haver com una espècie de crisi blogaire, alguns dels meus blogs amics van tancar i d'altres es plantejàvem com continuar. Aquests últims continuen gairebé tots en marxa encara que n'hi ha algun que ha baixat el ritme de publicació. Personalment, continuo engrescat en el projecte dels Premis C@ts i els meus enigmes i endevinalles continuen sortint cada dia. El mes passat vaig celebrar el tercer aniversari del XAREL-10 i, si els comptes no m'han fallat, estic a punt d'arribar al Post 1000 que penso celebrar fent un gran concurs amb premis i tot. Almenys ho pensava fa deu mesos, a hores d'ara, no sé si ja ho he confirmat en algun lloc o me n'he desdit. Ja ho veurem.

I ja està, m'he divertit molt escrivint aquest post i com que no tinc cap interès en guanyar-me la vida com a futuròleg m'és ben igual si n'he encertat moltes (en aquest cas no és que tingui poders és que he escrit algunes vaguetats més o menys lògiques que s'havien de complir) o si n'he fallat la majoria (és que no tinc poders; que ja us ho he dit, no?) :-D

Pel final he reservat una afirmació sobre una cosa que passarà avui i que segur que encerto: 
Avui, 20 de novembre, és el meu aniversari!

dissabte, 19 de novembre del 2011

Relats Conjunts (novembre - 2011)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Tardor" (Giuseppe Arcimboldo - 1573)



AL MUSEU

- Quina meravella... no em cansaria mai de passejar per aquestes sales del Louvre... fixa't en aquest altre quadre, no em diràs que no és també tota una obra d'art?
- Si, no està malament. És força curiós, això de dibuixar una cara utilitzant fruites i verdures...
- Que no està malament?. Però si estàs davant d'un dels quadres del gran Giuseppe Arcimboldo, clar exponent de l'escola italiana de pintura del Renaixement. Estàs contemplant un oli sobre tela pintat l'any 1573 que, amb unes mesures de 76 cm d'alt per 64 cm d'ample, és una representació manierista del rostre humà i de la tardor, una al·legoria surrealista que ens inspira la decadència tardoral contraposada a...
- Doncs a mi, el què m'inspira és que portem tot el matí tombant pel museu i que ja va sent hora d'anar a dinar. No et ve de gust una minestra?
- No sé com pots tenir tan poca sensibilitat artística. Ets realment un cap de carabassa!
- Que jo sóc un cap de carabassa?. I tu, què ets tu?. Si només saps repetir com un lloro, el què has llegit al catàleg de l'exposició. Valdria més que t'omplissis la boca de castanyes, almenys els altres no hauriem d'aguantar la teva xerrameca...
- Doncs m'estimaria més tenir la boca plena de castanyes que no el cap ple de raïm com tu, que tens una verdadera fixació amb el vi. I no em diguis que no, que aquestes galtes de magrana et delaten... borratxo!!
- I tu, orellut!!. Tens les orelles, que semblen dos rovellons de mida industrial que portessin penjant una figa podrida!
- Però, tu t'has vist bé?. Tens un cap tan petit, cosa que no m'estranya perquè el teu cervell és de la mida d'una nou, que encara fa destacar més aquest coll enorme. És tan desproporcionat que qualsevol diria que t'has empassat alhora una patata i dos naps!!
- Almenys a mi se'm veu el coll, no com a tu que te'l tapes amb aquesta barba tan deixada que sembla un manat d'herba seca. Fa fàstic només de veure-la!.
- La meva barba pot fer fàstic, però segur que no tant com el teu nas en forma de pera. Fàstic i riure, això és el que fas tu!!
- S'il vous plaît, messieurs. Cessez immédiatement de cette discussion, ces cris sont inappropriés et intolérables. Je vous prie de quitter le musée en ce moment, avant que je sois forcé à avertir l'agent de sécurité. (Si us plau, senyors. Acabin immediatament aquesta discussió, aquests crits són inapropiats i inacceptables. Els prego que abandonin el museu ara mateix, abans que no em vegi obligat a avisar al guàrdia de seguretat.)
- Que vol aquest ara?. Miri, "mesié", que consti que marxem perquè ens dóna la gana, eh!. Anem, tu?
- Anem! Tant parlar de verdures, m'han vingut ganes de menjar-me aquella minestra que deies. Després de dinar ja tornarem, que vull comprovar si la Mona Lisa té el somriure tan enigmàtic com diuen.
- El de la Gioconda no ho sé, però el teu més que enigmàtic és d'idiota... sempre amb aquesta mitja rialleta que gastes.
- Sempre parlen els que menys han de parlar!. Com t'atreveixes a dir que jo faig un somriure idiota, si tu tens una cara d'imbècil que no s'aguanta!!!
- ...


- Heureusement, ils sont déjà partis. C'est incroyable de voir qu'il existe des gens tellement désagréables, toujours en combat. (Afortunadament, ja han marxat. És increïble que hi hagi gent tan desagradable, sempre barallant-se.)
- Et n'était pas la première fois dans cette salle. Pensez-vous que cette peinture est la coupable?. (I no ha estat la primera vegada en aquesta sala. Creus que aquest quadre en té la culpa?.)
- Ne dis pas de bêtises. C'est juste une coïncidence et, en tout cas, celui de la petite tête avait vraiment un nez de poire. Tel que le vôtre... (No diguis ximpleries. És només una coincidència i, en qualsevol cas, el del cap petit tenia realment un nas de pera. Igual que el teu...)


divendres, 18 de novembre del 2011

Fragment Parcial 013


El Fragment Parcial canvia d'objectiu, si fins ara s'havien d'endevinar pintures partint d'un fragment del quadre, en aquesta segona versió és tracta de descobrir edificis emblemàtics a partir d'un detall (més o menys gran) de la seva arquitectura. Espero que us agradi!.


QUIN EDIFICI ÉS?


Malgrat diguin que els preus immobiliaris han baixat bastant amb la crisi, a mi em sembla que ha baixat bastant més el nostre poder adquisitiu. Almenys és el que jo he comprovat, ara que m'he volgut comprar unes quantes "segones residències" i no he pogut.

A l'hora de pagar-les només n'he tingut prou per a una habitació (i de vegades, ni això) de cadascuna d'elles. De totes maneres us les ensenyo igual perquè n'hi ha de molt maques.

No sé si us costarà gaire descobrir a quin edifici pertanyen, però ja sabeu que sempre em podeu demanar alguna pista si trobeu que "és difícil". ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 17 de novembre del 2011

Endevinalla 328

E328.- Llarg i prim sempre saltant / i la mar m'està esperant.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Yáiza "

dimecres, 16 de novembre del 2011

378.- Repartint els lots de Nadal

378.- Treballo en una empresa d'onze treballadors i avui han arribat els lots de Nadal. La tradició mana que es reparteixin segons l'antiguitat de cada treballador i per això el primer s'ha emportat una onzena part de tots els lots més una onzena part d'un dels lots, el segon ha agafat la desena part de la resta més una desena part d'un dels lots, el següent es va endur una novena part del que quedava més la novena part d'un lot i així successivament. Al penúltim li va tocar la meitat del que hi havia més mig lot i el que quedava era per a mi com a treballador més novell. Si després d'aquest repartiment tots tenien un lot de Nadal el doble de gran que el meu, pots dir quants lots hi havia per repartir?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Joan"

dimarts, 15 de novembre del 2011

Endevinalla 327

E327.- Tinc mare, però no tinc pare; / tinc llit, però no tinc coixí; / no tinc peus, ni tampoc rodo / i, no obstant, faig molt camí.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dilluns, 14 de novembre del 2011

377.- Visitant concessionaris de cotxes

377.- Ens interessa comprar un cotxe que consumeixi poc, anem als concessionaris de Fiat, Renault, Opel i Toyota i arribem a la conclusió que aquest últim gasta més benzina que el cotxe italià, que l'alemany consumeix més que l'italià però menys que el francès encara que aquest gasta més benzina que el japonès. Quin cotxe tindrà menys despesa de combustible?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu"

dissabte, 12 de novembre del 2011

Joc de Lletres de Nadal (TU MATEIX LLIBRES)


El Blog TUMATEIX LLIBRES ens convida a participar en un JOC DE NADAL.

Es tracta de fer un microconte amb un màxim de 50 paraules, de tema lliure però que no tingui res a veure amb el Nadal, que contingui el nom d'alguna de les editorials que surten al seu blog (Fonoll, Proa, Butxaca, Cossetània, Maeva, Galera, Setze Vents, Columna, Campana, 62, Bromera, Plataforma, Meteora, March o Bambú) i basat en alguna d'aquestes dues imatges (que formen part del seu altre joc "Quin llibre és?").

Animeu-vos i no deixeu esgotar el termini que els microrelats participants apareixeran al blog JOCS DE LLETRES. Aquí teniu la meva aportació:

UNA VIDA... O NO

Vius una vida sense bromera pensant només en la butxaca, 62 anys actuant més recte que una columna... 
No creus que ja és hora de deixar de seguir la via marcada i, sense pensar si són de bambú o de fonoll, enfilar la proa cap els prats verds que t'envolten?

divendres, 11 de novembre del 2011

Refranyer Jeroglífic 025

QUIN REFRANY ÉS?


Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.

Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)

Per cert, jo us demano que trobeu el refrany o la frase feta "de tota la vida" que s'amaga al Jeroglífic però per què no juguem a inventar-nos els Nous Refranys del segle XXI?. Segur que serà molt divertit i ara en tenim l'oportunitat, només cal anar al blog de la CARME



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 10 de novembre del 2011

376.- Homenatge a Montserrat Roig


Avui 10.11.2011, fa 20 anys que MONTSERRAT ROIG va morir i seguint la crida feta des del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS m'adhereixo a l'homenatge blogaire en record d'aquesta gran escriptora barcelonina amb el següent enigma fet a partir dels títols d'alguns dels seus llibres.


376.- Montserrat Roig (Barcelona, 1946 - 1991) va escriure novel·les i contes, gèneres que va alternar amb els seus treballs periodístics. L'any 1970 guanya el premi Víctor Català amb el llibre "Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen". La seva segona novel·la, "El temps de les cireres", on reprèn alguns dels personatges de la primera, "Ramona, adéu", guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 escriu un rigorós llibre documental "Els catalans als camps nazis", amb dades inèdites sobre l'Holocaust que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). L'any 1980 publica "L'hora violeta", el 1982 "L'òpera quotidiana", el 1985 "L'agulla daurada" (premi Nacional de Literatura Catalana - 1986). Altres llibres seus són "La veu melodiosa" (1987), "El cant de la joventut" (1989) i "Digues que m'estimes, encara que sigui mentida" (1991).
Després d'aquest repàs a l'obra de Montserrat Roig, podríeu relacionar (argumentant-ho) cinc dels títols dels seus llibres respectivament amb: Un poema d'autor nord-americà, un edifici rus, el refranyer català, una pel·lícula de l'oest i una cançó popular francesa?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. 
FELICITATS A " Assumpta, Ninona i Puigmalet "

--------------------------------------------


ADDENDA 1:
Mentre preparava aquest homenatge vaig fer una troballa que vull compartir amb tots vosaltres. Resulta que l'endemà de la mort de Montserrat Roig, el diari AVUI (on ella col·laborava aleshores) va publicar l'últim article periodístic de l'autora i jo el vaig retallar guardant-lo entre les pàgines de l'exemplar de la novel·la "El temps de les cireres" de la meva biblioteca. Evidentment, jo ja no ho recordava i m'ha sorprès gratament trobar-li per l'excepcionalitat que té aquest document. En ell, Montserrat Roig parla del cor (de la falta de cor, més concretament) dels terroristes i va precedit per una explicació del propi diari de les circumstàncies en que va ser escrit. No hi pot haver millor ocasió que aquest homenatge blogaire per recordar aquell article, per això us l'ofereixo a continuació (cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i poder llegir-lo):


--------------------------------------------


ADDENDA 2:
Fa pocs dies vaig rebre un mail de l'amic PUIGMALET dient-me que tenia un llibre per mi i que me l'enviava per correu. Es tractava d'una de les dues recopilacions de les entrevistes televisives que Montserrat Roig va fer pel programa PERSONATGES (TVE - 1977/78) on van ser entrevistats representants emblemàtics de la cultura catalana de l'època. En aquest volum hi ha l'entrevista que Montserrat Roig va fer a La Trinca, grup musical que m'agrada i a qui he dedicat un blog, i per això en Puigmalet em va voler fer aquest regal. Jo li vaig agrair aleshores i li torno a agrair ara aquest detall, i vam quedar que si el llibre arribava a temps en faria un post al meu Blog de La Trinca per aquest homenatge. El llibre no ha arribat (els senyors de correus van al seu ritme :-D) però el post l'he fet igual i si cliqueu sobre la imatge de la portada del llibre que us poso a continuació, el podreu llegir.


dimecres, 9 de novembre del 2011

Endevinalla 326

E326.- Passo la vida fent voltes, / caminant a poc a poc, / però per més que camino / sempre sóc al mateix lloc.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

dimarts, 8 de novembre del 2011

Endevinalla 325

E325.- No sóc home ni sóc dona, / ni m'agrada el vi tampoc / i si m'erro alguna volta, / diuen que m'he tornat boig.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Yáiza "

dilluns, 7 de novembre del 2011

375.- Lògica al desert

375.- Un home està travessant la zona desèrtica de l'illa de l'Escaquer. Quan està a punt de morir de set, troba un esquelet i al seu costat, enterrades a la sorra, 4 ampolles marcades com A – B – C – D i plenes de líquids diferents amb les següents etiquetes: A) Aquí hi ha aigua o refresc, B) Aquí hi ha aigua o refresc, C) Aquí hi ha verí o suc i D) Aquí hi ha verí o aigua. Seria molt trist que l'home es begués el verí, pots ajudar-lo i dir-li quina ampolla ha de descartar?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Yáiza "

dissabte, 5 de novembre del 2011

Enigmes de la vida (20) - UNA COSA EN PORTA UNA ALTRA

No us ha passat mai que una cosa en porta una altra?,
Que el què comença d'una manera
n'acaba d'una altra que ni us esperàveu?.

Segur que si i, com que a mi també m'ha passat no fa gaire, us ho vull explicar fent aquest post per parlar d'un llibre que he llegit, de les circumstàncies que han fet possible aquesta lectura i de les conseqüències que s'hi han derivat. Com que ja es veu que són moltes coses i que serà un post llarg, millor dividir-lo en capítols. :-)

Capítol 1
On s'explica com va començar tot

La primera vegada que vaig sentir parlar d'aquest llibre va ser en aquest post del Petit blog de l'Assumpta, encara no sabia que era de misteri i el llibre ja provocava el primer maldecap intentant esbrinar com comptar les seves pàgines. Un dies després i en aquest altre post, l'Assumpta ens presentava per fi el llibre i el misteri principal que conté, cosa que m'hi va fer interessar. Com que no tenia previst llegir-lo, vaig "fer trampes" i vaig buscar-ne una versió cinematogràfica que després també vaig passar a l'Assumpta. Però quan ella va fer la ressenya del llibre al seu blog gran, ens va dir que la pel·lícula presenta força diferències amb l'original i que fins i tot hi canvien el final. Saber que la resolució del misteri és diferent, va fer augmentar les meves ganes de llegir-lo i així li vaig dir a l'Assumpta en un comentari.

Capítol 2
On el llibre arriba a les meves mans gràcies a un rampell

Segurament hauria deixat aquestes ganes aparcades in aeternum, però l'endemà mateix d'aquell comentari vaig trobar al meu mail una invitació que em va fer molta il·lusió. L'Assumpta em proposava, en un rampell gens premeditat segons va confessar ella mateixa, que ens trobéssim i que em deixaria el llibre en qüestió. Jo he fet poques desvirtualitzacions blogaires (per ser exactes, abans d'aquesta només n'havia fet una) però no m'ho vaig pensar gaire a dir que si i, rampell per rampell, vaig quedar amb l'ASSUMPTA i en JOSEP LLUÍS, el seu marit, per aquella mateixa tarda.
La trobada va tenir lloc a un dels restaurants VIENA de Reus i ja us la va explicar l'Assumpta en un post titulat "La solució de l'enigma, al Viena". Poca cosa més hi puc afegir, només reitero que va ser una xerrada (anar a buscar el llibre només va ser una excusa) molt agradable entre amics que encara que no ens havíem vist mai semblava que ens coneixíem de sobres i que es va fer molt curta.
No hi ha proves gràfiques ni sonores de la trobada, però us n'he fet una representació virtual perquè us en feu una idea. Hi sortim nosaltres tres amb el llibre que l'Assumpta em va deixar i és força exacta. Tot i així se m'han escapat uns petits errors que prefereixo explicar-vos, malgrat siguin unes diferències insignificants que potser ni hauríeu detectat: A la realitat, en Josep Lluís té cap, l'Assumpta no portava cap nina, jo no sóc tan calb i el llibre no és tan gran... però la taula és la mateixa, eh!. ;-D


Capítol 3
On explico que m'ha semblat el llibre

El llibre que després d'aquesta trobada em vaig emportar a casa es titula "El misteri de la cambra groga" (Gaston Leroux - 1907) i es tracta d'una novel·la policíaca protagonitzada per Joseph Rouletabille un jove periodista amb unes capacitats deductives que superen, almenys ell ho creu així, les de Sherlock Holmes o les d'Auguste Dupin i és una de les primeres obres on apareix "l'enigma de l'habitació tancada". La resolució d'aquest enigma (una dona és atacada en una habitació tancada des de dins i quan aconsegueixen entrar a auxiliar-la no hi ha ni rastre de l'atacant que no tenia cap lloc per escapar) és la trama principal de la novel·la que en té d'altres afegides que mantenen l'interès de la lectura, cosa que el fa força amè encara que no es pugui llegir a "100 per hora" si no et vols perdre les explicacions i deduccions que s'hi van fent. A mi m'ha agradat, no és un "gran llibre" però si que és "honest"; no explicaré com l'autor soluciona el misteri de la cambra tancada però si que puc dir que no fa allò, que a mi m'agrada tan poc, d'inventar-se a última hora un fet del que no se sabia res i que soluciona el llibre. Aquest no és el cas, durant tota la novel·la ens diuen que l'habitació groga estava tancada i ben tancada, tant que no hi podia entrar ni sortir ningú i no es pot dir que la solució final no respecti perfectament aquest fet.
Aquesta edició del llibre té, a més de la novel·la en si, unes propostes de treball i una interessant introducció on es parla, entre d'altres coses, de la història de la novel·la policíaca i on es citen altres obres on apareix aquest enigma del recinte més o menys tancat. Entre elles m'ha sobtat trobar-ne, en aquest context, una de ben concreta i com que és un llibre que tenia a casa també me l'he llegit.

Capítol 4
On trobo un enigma en un lloc que no m'esperava

Aquest llibre a que em refereixo no se sap exactament quan va ser escrit, però se suposa que va ser-ho al voltant dels segles III a.C. i II a.C., per tant potser inclou el que és el primer plantejament de l'enigma de l'habitació tancada de la història. No sé si us sorprendreu tant com jo quan digui que es tracta d'un dels llibres de l'Antic Testament, concretament el Llibre de Daniel que em vaig llegir sencer (no és gaire llarg) buscant-hi aquest enigma. Cal dir que, amb tota seguretat, l'autor sagrat no tenia la intenció de plantejar-ho com un enigma policíac però que l'enigma hi és, concretament a la història de l'ídol Bel que us resumeixo a continuació convertint-lo en l'enigma de procedència més antiga que us he proposat al XAREL-10:

Els babilonis adoraven un ídol anomenat Bel a qui cada dia feien ofrenes de vi i menjar i a qui en Daniel es negava a venerar perquè era un ídol fet de bronze i argila i no el Déu viu veritable. Quan el rei li va dir que si que era viu i que la prova eren les ofrenes que es menjava cada dia, en Daniel li replicà que l'ídol mai havia menjat res i que si una nit, després de fer les ofrenes, es segellessin les portes del temple l'endemà trobarien el menjar intacte. Els sacerdots del temple, que eren els que es menjaven les ofrenes, van estar d'acord en fer la prova perquè ells sabien que hi havia una entrada secreta que permetia accedir al temple d'amagat. Així que aquella nit també es van acabar el menjar però l'endemà en Daniel va poder demostrar que havien estat ells i no l'ídol qui ho havia fet. Si tenim en compte que en Daniel no es va quedar dins del temple, que des de fora no es podia veure ni sentir res i que en aquella època no existien les càmeres ocultes, podeu deduir quina estratagema va fer servir Daniel per enxampar als sacerdots?.

Us he dit en quin llibre de la Sagrada Bíblia podeu trobar la resposta exacta i, per tant, aquesta vegada més que donar aquesta resposta el que us demano és que intenteu pensar una possible solució, a veure quantes de diferents en surten. ;-)

Capítol 5 i últim
Recapitulacions finals

Així que ja ho heu vist. Un llibre, una pel·lícula, una trobada blogaire, el llibre altra vegada, un enigma solucionat, un nou llibre, un nou enigma i al final un dels posts més llargs que mai s'hagin fet en aquest blog. Ha quedat comprovat que una cosa porta a l'altra i fins i tot més enllà. :-))

FI
(o no... que encara li he de tornar el llibre a l'Assumpta :-DD)

divendres, 4 de novembre del 2011

Enigma Visual 037


HO VEIEU BÉ?


És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. 
FELICITATS A " Anna Griera "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 3 de novembre del 2011

Endevinalla 324

E324.- Endevina, endevineta: / Qui és negre, / qui és blanc, / qui en té un pam, / qui no en té tant?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Francesc Mompó "

dimecres, 2 de novembre del 2011

374.- Massa abreviatures

374.- Intenta refer aquestes frases de les que et donem només les inicials, el número és la pista per trobar la solució, (per exemple, 12 M D A seria 12 Mesos D'un Any). Desxifra les següents: 
01 = 7 C D A D S M 
02 = 5 D A C M
03 = 12 S D Z
04 = 7 P C
05 = 6 C D G
06 = 2 U A L C
07 = 18 F E U C D G
08 = 1 S N D L T
09 = 4 E D A
10 = 7 D P S

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. 
FELICITATS A " Allau, Puigmalet i Assumpta "

dimarts, 1 de novembre del 2011

Endevinalla 323

E323.- Quina cosa fa tot l'any / tota persona que viu, / que es deixa veure a l'hivern / i no es pot veure a l'estiu?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "