BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 31 d’octubre de 2011

373.- Repartint el botí

373.- Uns lladres han entrat al MNAC i s'han emportat uns quants quadres del fons d'aquest museu. A l'hora de repartir, com no són entesos en art, ho fan per peces i veuen que si cada lladre es queda 6 quadres en sobren 5 però que si cada lladre es quedés 7 quadres en faltarien 8. Pots dir quants lladres eren i quants quadres van robar?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

dissabte, 29 d’octubre de 2011

Jocs Literaris d'en Tibau (octubre - 2011)


Els JOCS LITERARIS del blog Tens un racó dalt del món continuen sortint cada dimecres i jo continuo tenint ganes de col·laborar-hi. Donada aquesta feliç coincidència, és ben normal que us presenti a continuació les meves aportacions als Jocs del darrer mes:

En aquesta fotografia, feta durant una representació del circ Raluy, hi apareixen molts personatges: Un matrimoni amb son fill en una llotja a l'esquerra, un parell de membres del circ a la dreta, l'artista, la seva ombra, el tamboret, el focus... En Tibau ens demana d'escriure un text (o més) basat en algun d'aquests personatges i com que jo ja vaig compondre, pel 209è Joc Literari, un sonet des del punt de vista d'un espectador (hi feia parlar un nen en la seva primera visita al circ), aquesta vegada m'ho miro des del punt de vista de l'artista en aquest altre sonet:

Hores i hores de dur entrenament,
dies i dies repetint la funció,
intentant que tot quedi perfectament
per l'instant on tot ha de sortir rodó.

S'apaguen els llums, tothom resta amatent,
seguint el número amb gran concentració
i al final esclata un gran aplaudiment
que compensa la feina amb tanta il·lusió.

La il·lusió del nen que et mira impressionat,
la del seu pare que aplaudeix sens parar,
la de la mare que t'admira en secret.

I és que, ni que el número s'hagi acabat,
la màgia del circ no la pots oblidar;
t'omple el cor com no ho fa cap altre indret.



217è Joc Literari
En Tibau ens proposa que, entre tots, escrivim una tirallonga de haikús (un poema d'origen oriental de tres versos, de 4-6-4 síl·labes, recordant que en català es compten els versos fins la darrera síl·laba tònica). Quedava convocada la PRIMERA MARATÓ D'HAIKÚS IMPROVISATS, en la qual jo vaig participar amb aquests dos:

Ombres de por,
s'allunyen ja vençudes;
reneix la vida.

Metges de l'ànima,
tanta feina per fer;
que mai l'acaben.



El 218è Joc Literari i el 219è Joc Literari ens demanen descobrir els títols i autors d'uns llibres que s'amaguen darrere d'unes imatges que serveixen de pista. Cliqueu els enllaços per jugar-hi!

divendres, 28 d’octubre de 2011

Encreuat Temàtic 018


QUINES PARAULES FALTEN?


Com veieu es tracta d'un encreuat de set paraules...

No hi ha definicions però sabem que totes responen a un mateix tema que ve indicat, com a títol, en el mateix encreuat. A més tenim com exemple i com a pista una de les paraules ja col·locada al tauler.

La vostra feina és encertar les altres sis paraules que s'encreuen amb la que ja està posada. Si les trobeu dieu-me-les als comentaris amb el número que els correspon segons el tauler. Serà qüestió de posar-s'hi, no?. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Assumpta i Allau "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 27 d’octubre de 2011

Endevinalla 322

E322.- Pintura o fotografia, / adorno mut les parets; / sense un clau jo prou cauria / aguantant tot el meu pes.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dimecres, 26 d’octubre de 2011

372.- Pintant esferes

372.- Un pintor rep l'encàrrec de pintar dues esferes diferents, sòlides i fetes del mateix material, la més gran pesa 27 kg i la petita pesa 8 kg. Per pintar la petita ha necessitat exactament 400 gr. de pintura, sabent que la quantitat de pintura necessària és proporcional a la superfície a pintar, pots calcular quanta pintura cal per pintar l'esfera gran?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Allau "

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Endevinalla 321

E321.- Tinc cua sense ser bèstia / i molts cops em volta l'or, / penjant sempre nit i dia, / despertant més d'un record.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Yáiza "

dilluns, 24 d’octubre de 2011

371.- Dos bons jugadors d'escacs

371.- Dos escaquistes que presumeixen de bons jugadors estan jugant, l'un diu: “en poques jugades et mataré la torre” i l'altre respon: “vigila la teva reina”. Quin dels dos és el més expert?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jordi "

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Relats Conjunts (octubre - 2011)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquest fotograma de la pel·lícula "Temps Moderns" (Charles Chaplin - 1936)



LA FÀBRICA

... i podeu estar segurs que era una oportunitat que no podíem deixar escapar. Per això us he reunit al Saló de Plens de l’Ajuntament tan aviat com m’han confirmat que les negociacions han arribat a bon terme i que la instal·lació de la Fàbrica al nostre poble és un fet. Alguns potser m’acusaran d’electoralisme per fer aquest anunci a menys d’un mes de les eleccions però els que em coneixeu sabeu que no és el cas, sóc el vostre alcalde però també sóc un veí com un altre i com a tal vull compartir amb vosaltres la notícia. Repeteixo, era una oportunitat que no podíem deixar escapar... i no l’hem deixat escapar!

Els aplaudiments retronaren a la petita sala de plens, plena de gom a gom. Tothom estava content i l’alcalde sabia que s’acabava de guanyar la reelecció al càrrec. La gent el felicitava amb un somriure a la cara: en Quimet, el propietari dels terrenys on s’havien de fer les obres i que comptava fer pela llarga; en Janot, l’amo dels terrenys del costat que esperava treure’n més que en Quimet amb la instal·lació dels equipaments que sempre acompanyen una industria d’aquesta magnitud; en Tonet, que somniava augmentar exponencialment els clients (i els beneficis) de la seva botiga, l’única del poble, amb els nous treballadors; somni compartit amb en Peret, l’amo del bar i, en general, amb tots els veïns del poble que, bé indirectament o fins i tot directament (molts esperaven poder entrar a treballar-hi) comptaven que la Fàbrica els solucionés la vida.

L’alcalde rebia les felicitacions completament cofoi. Bé, potser no completament perquè tenia un petit rau-rau que no li permetia gaudir del moment com aquest es mereixia. I és que no ho havia explicat tot, no havia dit que a en Quimet i a en Janot els expropiarien els terrenys per quatre quartos, que en Tonet i en Peret es quedarien amb un pam de nas quan descobrissin que el projecte constructiu incloïa un supermercat i un bar al costat de la Fàbrica i també havia oblidat citar que la majoria de treballadors que s’hi contractarien vindrien de fora perquè els llocs de treball eren tan especialitzats que la gent del poble, dedicada a l’agricultura, no els podria assumir. A la llarga el poble quedaria engolit pels engranatges de la Fàbrica, propietat d'una multinacional amb molt poder, i aquest fet els portaria bastants més problemes que beneficis. D'això, l'alcalde n'era ben conscient com també n'era de que quan la gent se n’adonés ja no el tornarien a votar mai més. Sabia doncs que la legislatura que començaria el mes vinent seria el seu últim mandat i li sabia greu, però per altra banda tothom sap que un polític avui hi és i demà no, sempre sotmès a la voluntat dels votants. Per això, quan la direcció de la Fàbrica li va prometre un càrrec al consell directiu per quan deixés la política, va entendre de seguida que... era una oportunitat que no podia deixar escapar!.


divendres, 21 d’octubre de 2011

Fragment Parcial 012

QUIN QUADRE ÉS?


Amb la intenció de començar una col·lecció de pintura, vaig anar a una famosa galeria d'art i vaig triar uns quants quadres que em van agradar.

A l'hora de pagar vaig adonar-me que el meu pressupost només cobria una part de la factura i, en conseqüència, el galerista només em va deixar emportar un tros de cada quadre... i encara gràcies.

Tot i així, el marxant va dir que són quadres tan famosos que serien igualment reconeguts. A vosaltres que us sembla? ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " El Porquet "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 20 d’octubre de 2011

Endevinalla 320

E320.- De la terra sóc vingut, / vaig vestit verd o vermell; / de la gent sóc benvingut / perquè se'm mengen fins la pell.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Allau "

dimecres, 19 d’octubre de 2011

370.- Discussió de mentida

370.- Jan, Pol i Benet habitants de l'illa de l'Escaquer compleixen una regla immutable: Jan menteix i diu la veritat alternativament, Pol sempre diu la veritat i Benet sempre menteix. Avui els tres estan asseguts, un al costat de l'altre, en un banc de la Plaça Major dels Escacs mentre discuteixen acaloradament. En un moment de la discussió sentim la següent conversa (sent E el qui seu més a l'esquerra, D el de la dreta i M el del mig):
E (a M): Ets un mentider!
M: No ho sóc!!
D: Tots dos sou uns mentiders.
E: Això és mentida!
M: Això és mentida!
D: Això és mentida!
Pots dir-nos en quin ordre estan asseguts Jan, Pol i Benet?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Allau "

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Endevinalla 319

E319.- Jo sóc fill de la terra, / de sota el cel, / i tothom em reclama / amb gran anhel. / Tothom em demana tendre, / ningú no em vol vell, / rics i pobres se'm mengen / fins a la pell. / En palaus i barraques / entrada hi tinc / i tothom m'aprecia / perquè el sostinc. / Mentre terra existeixi / i l'univers, / a mi ha de voler-me / el món sencer.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dilluns, 17 d’octubre de 2011

369.- Una partida de diamants

369.- Un venedor de diamants n'ha rebut una partida de 56 peces, el lot conté dos tipus de diamants, uns de més grossos i uns altres de petits. Aquest venedor va repartir aquest lot entre dues joieries, a la primera va deixar 40 diamants i a l'altra 16. El repartiment es va fer de tal manera que, amb els mateixos preus de venda al públic, la joieria que tenia 40 diamants va obtenir uns ingressos de 1600 € i la joieria que va vendre 16 diamants va obtenir 4000 € del la seva venda. Pots dir quants diamants hi ha de cada classe i quin preu de venda al públic tenen, sabent que aquests preus són valors enters no fraccionaris i que els diamants grossos tenen un preu que és el quadrat exacte del preu dels petits?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme i Allau "


divendres, 14 d’octubre de 2011

Refranyer Jeroglífic 024

QUIN REFRANY ÉS?


Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.

Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 13 d’octubre de 2011

Endevinalla 318

E318.- Em diuen que corro molt / i les cames ningú no em veu; / sia gran o sia petit, / jo em fico per tot arreu.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dimecres, 12 d’octubre de 2011

XAREL-10 ha guanyat 1 Premi C@ts

Si ja em va agradar molt això...


Imagineu el feliç que m'ha fet que aquesta nit,
a la Gran Gala dels Premis C@ts 2011,
m'hagueu atorgat això altre...


MOLTES, MOLTES, MOLTES GRÀCIES!!!



368.- Una reunió a la perruqueria

368.- En una reunió es troben tres persones. Una vegada fetes les presentacions, la dona comenta: “És curiós que els nostres cognoms siguin Blanc, Ros i Castany i que aquests siguin els colors del nostre cabell”. La persona de pèl ros replica: “És cert, però te n'hauràs adonat que cap de nosaltres té el cabell del color del seu cognom”. “Doncs sí!”, va exclamar el que es diu Blanc per parlar també. Si la dona no té el cabell castany, de quin color és el pèl d'en Ros?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Ferran i Yáiza "

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Endevinalla 317

E317.- Comença rient, / fineix plorant, / i venç el nano / com el gegant.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

dilluns, 10 d’octubre de 2011

367.- La cambrera i el jove client

367.- Quan la cambrera va recollir els plats de l'esmorzar se'n va adonar que el client, un jove d'uns 25 anys, havia deixat part del croissant nedant dins de la tassa del cafè. La cambrera va somriure i digué: Veig que pertanys a l'exèrcit!. Com ho va saber la cambrera?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "

divendres, 7 d’octubre de 2011

Enigma Visual 036


HO VEIEU BÉ?


És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 6 d’octubre de 2011

Endevinalla 316

E316.- Tant si vols com si no vols / seguiré la meva via, / rabiaràs si vas tot sol, / el pagès de mi es refia.


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Ferran "

dimecres, 5 d’octubre de 2011

366.- Les 1000 i 1 nits

366.- Durant el califat d'Harum-Ar-Raxid (763-809) va viure a Bagdad un modest comerciant que es deia Alí Cohia. Com que havia de deixar la ciutat per fer la peregrinació ritual a la Meca, va vendre totes les seves possessions, va retirar els diners necessaris pel viatge i la resta, 1000 monedes d'or, la va amagar dins d'una gerra que va acabar d'omplir amb olives. Va portar la gerra a un comerciant amic seu, demanant-li que li guardés fins la seva tornada. El viatge s'allargà fins a set anys, temps durant el qual la gerra va descansar al celler del comerciant sense que aquest no hi pensés més fins que un dia que l'home volia olives per sopar se li va acudir agafar-ne alguna de les del seu amic. Va obrir la gerra i com que les olives de dalt s'havien fet malbé va abocar el recipient descobrint el tresor, el comerciant es va quedar les monedes i va omplir la gerra amb olives de les seves tornant-la a tapar. Un mes després va tornar l'Alí que al descobrir el robatori va denunciar al comerciant, el jutge però no sabia a qui creure doncs mentre Alí jurava que hi havia posat les monedes, el comerciant jurava que ell no havia tocat la gerra, que aquesta només contenia olives i que Alí el volia estafar. Al final el jutge va trobar la solució, pots fer-ho també tu? (I, si l'has identificat, pots dir també en quin relat de “Les mil i una nits” es basa l'enigma?)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. 
FELICITATS A " Assumpta i Jpmerch "

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Endevinalla 315

E315.- Tinc ulls però no hi veig gens, / i plantes sense ser jardí; / ara tu, lector, barrina; / que més clar no t'ho puc dir.


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dilluns, 3 d’octubre de 2011

365.- A la duana

365.- Dos comerciants volien entrar a Andorra amb la seva càrrega de bótes de vi, el primer en portava 64 i l'altre 20. A l'hora de passar la duana es van trobar que no tenien prou diners per pagar els aranzels corresponents i en conseqüència van haver d'acabar de pagar amb part del vi. El primer va donar 5 bótes i 40€, mentre que el segon va entregar 2 bótes i va rebre 40€ de canvi. Pots calcular el preu del vi i dels impostos sobre cada bóta?


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Allau "

diumenge, 2 d’octubre de 2011

3er ANIVERSARI

No, no us heu equivocat de lloc...
El que passa és que, jugant amb el dissenyador de plantilles del Sr. Blogger, he tirat a terra alguns envans, he canviat els mobles i la decoració de les habitacions, he fet pintar de nou tota la casa... i tot això per celebrar que:

Avui XAREL-10 fa tres anys!!

Doncs si, ja han passat tres anys des d'aquell 02.10.2008 en que vaig obrir el blog. I com ja vaig fer l'any passat i també fa dos anys, em disposo a fer un apunt per resumir que ha passat per aquí aquests últims dotze mesos.

En l'àmbit personal no puc fer res més que qualificar aquest any que s'acaba com molt dolent per culpa d'una trista notícia familiar que fins i tot em va obligar a tancar el blog durant uns dies, però està clar que la vida continua i també és veritat que han passat coses que val la pena recordar. Aquest tercer any de blog va començar amb una bona notícia, un regal que em vau fer vosaltres al concedir-me el Primer Premi C@ts al Blog Temàtic 2010. També per aquells dies vaig col·laborar amb en Víctor Pàmies fent un Refranyer Jeroglífic Especial pel Top Ten dels Refranys Catalans, una gran iniciativa blogaire que tots recordareu. Entre les altres iniciatives en les que vaig participar recordo "Hi havia una vegada un nen..." on l'Assumpta i en Ferran ens van fer ensenyar com érem de petits, el Calendari d'advent de la Mireia i l'Assumpta, també vam resistir i superar una Invasió dels Ultrapíxels que es va iniciar a can Leblansky, vaig enviar a en Món un parell de postals dedicades a Miró per la seva Convocatòria d'Art Postal, vam recordar la Proclamació de la República, vaig col·laborar en el 4art Aniversari del blog de la Zel... i tot això, sense deixar de banda els Homenatges Blogaires de la Catosfera, les meves participacions en els Jocs Literaris i la meva cita mensual amb els Relats Conjunts. També vull destacar quan aquest blog va ser Blog del Dia al 3cat24.cat, els dos posts que vaig dedicar a sengles llibres d'autors blogaires ("I un cop de vent els despentina" de Jesús M. Tibau i "Ullals" de Salvador Macip), l'apagada voluntària de blogs que vam fer a la Catosfera per protestar per la prohibició d'emissions de TV3 al País Valencià i la no tan voluntària "apagada" de Blogger del 11.05.2011 que ens va tenir a tots força entretinguts uns quants dies.

I si parlem dels altres posts "de cada dia", doncs puc dir que he arribat als 364 Enigmes Mentals, 314 Endevinalles, 35 Enigmes Visuals, 24 Anagrames Lletraferits, 23 Refranyers Jeroglífics, 17 Encreuats Temàtics, 11 Fragments Parcials i 34 d'Especials (aquests últims dins dels Apunts Homenatge, per les Vacances, etc). Un total, doncs, de 822 enigmes (251 publicats enguany) que, tal com ha de ser, són la gran majoria dels 954 posts publicats fins ahir.

Tampoc pot faltar el resum estadístic que, com que el Google Analytics amb el canvi d'interfície Blogger ha perdut el calendari que permetia triar les dates, he fet amb el meu comptador Histats que ens diu que del 01.10.2010 al 30.09.2011 aquest blog ha rebut 19.317 visites (amb una mitjana de 53 diàries i amb un màxim de 135 el dia 01.10.2010). Aquests visitants utilitzeu els navegadors: FIREFOX (31%), CHROME (30%), INTERNET EXPLORER (29%), SAFARI (8%), MÒBIL (0.5%)... i com Sistema Operatiu: WINDOWS (87.5%) [XP (49.8%), VISTA (21.3%), W7 (16.3%), 2000 (0.1%)...], MACINTOSH (8.7%), LINUX (3.0%), Dispositiu MÒBIL (0.5%) [iPhone (0.4%), iPod (0.0%), Android (0.0%)]. He rebut visites de 24 països dels quals cito, per ordre, els 5 primers: ESPANYA, ESTATS UNITS, ALEMANYA, TAILÀNDIA i FRANÇA.

En fi, com veieu un any molt complet però que potser es quedarà curt davant d'aquest que avui comença i que emprenc amb moltes ganes de continuar. Continuar formant part de l'Equip dels Premis C@ts (una "feina" que vaig començar fa uns mesos i que encara m'engresca), continuar participant en les iniciatives que vagin sorgint a la Catosfera i, és clar, continuar proposant-vos els enigmes i endevinalles de sempre i també algun de nou que ja tinc pensat. Propòsits, tots ells, que no serien possibles sense vosaltres... per tant:

MOLTES GRÀCIES
PER PASSAR PER AQUÍ !!

P.S.: Que si, que ja me'n recordo que no em falta gaire per arribar al post nº 1000 i que hauríem de fer alguna cosa... ;-D

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Jocs Literaris d'en Tibau (setembre - 2011)


Ha començat una nova temporada dels JOCS LITERARIS del blog "Tens un racó dalt del món" i han arribat amb alguns canvis respecte als anys anteriors. En Jesús M. Tibau s'ha donat una mica més de llibertat a l'hora de plantejar-los, com diu ell, amb més ganes i imaginació. Així que ara ens podem trobar més d'un Joc Literari Creatiu mensual que, com ara no hi ha premis, no tenen límit de temps de presentació; per tant he decidit que jo els aniré publicant tots junts en un únic post al Xarel-10 que aniré editant fins arribar a reunir tots els Jocs de cada mes.

Començo amb aquest, on publico les meves aportacions a:

Un convit a escriure un poema (o un conte) que sigui alhora una endevinalla d'un animal. Segur que de seguida descobrireu l'animal amagat en aquest sonet:

De temible assassina tens la fama,
sembles alienígena per l'aspecte
i per això t'has guanyat el respecte
que, de fet, et mereixes com gran dama.

 Esperes a l'aguait dalt d'una rama,
dissimulant amb posat circumspecte;
fins que et llances, en un atac perfecte,
sobre la presa que ni somia el drama.

 Sense l'ocasió de fer ni un últim crit
ningú es lliura del teu atac final,
incloent-hi el teu estimat marit.

 Ets, camuflada com expert comando,
clar exemple de, diem-ho en versió original,
“A Dios rogando y con el mazo dando”.


214è Joc Literari
Fent un homenatge a Augusto Monterroso, l'autor del famós conte del dinosaure (Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí), ens demana una versió d'aquest micro-conte. Aquí teniu la meva:

Quan va despertar i va veure el dinosaure, tingué un ensurt de mort. Sent tan poruc i tan dormilega, no hauria d'haver acceptat la feina de vigilant nocturn al museu de paleontologia.


A partir d'un comentari del llibre "Sóc una dona, saps què vol dir?" de Maite Forteza, en Jesús Párraga li va proposar a en Tibau de fer un joc literari basat en la pregunta del títol del llibre. I a mi, m'ha inspirat això:

- Sóc una dona, saps què vol dir?
- És clar que ho sé però no m'ho facis explicar... no ets tu, la que sempre diu que els homes no podem fer dues coses alhora?.