GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 31 de maig del 2010

235.- Un enigma en crisi

235.- Donada la sèrie 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10. Podeu dir-nos quants dels seus membres són divisibles per 2?

Vist aquest enigma, que no és enigma ni és res,
sembla més que necessari que m'apunti a la iniciativa
que vaig trobar al BLOGUEJAT i posi avui el següent rètol:

Espero, això si, que sigui només una cosa temporal :-D

DIA DEL BLOGAIRE EN CRISI - 2010

Editat el 02.06.2010:
Per comprovar que aquesta crisi era més greu del que semblava, AQUI podeu veure la llista de tots els afectats. :-)



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A "Assumpta i VPamies"

dissabte, 29 de maig del 2010

Relats Conjunts (maig - 2010)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta imatge del quadre "Las Tres Velas" (Joaquín Sorolla - 1903).



LES TRES DEL PEIX

- Mare, ens hem d'afanyar sinó arribarem a misses dites. Mireu!, les barques ja quasi han arribat...
- I tant, àvia!. Ja li he dit jo d'anar-hi més d'hora...
- Deixeu-me estar totes dues, no xerreu tant i no patiu que tenim temps de sobres. Alguna vegada ens hem quedat sense el millor peix?...

Mare i filla es van mirar i van callar, totes dues sabien que l'àvia tenia raó però també sabien que les coses cada vegada els costaven més i que no podien perdre cap oportunitat si no volien que els passessin al davant.

Feia molts anys que les dones de casa feien aquella feina i fins ara s'havien guanyat bastant bé la vida, eren uns ingressos gairebé segurs que anaven molt bé a l'economia familiar. Cada dia anaven a comprar el peix directament als pescadors just quan les barques arribaven a la platja per seguidament anar a vendre'l pels masos dels voltants.

Quan l'àvia era la mare i la mare era la filla, perquè la filla encara no havia nascut, tenien tanta feina que moltes vegades no donaven a l'abast. Tot el peix que portaven als cistells, el tenien venut quasi de seguida. Hi havia dies que fins i tot feien dos torns, el primer gairebé de matinada quan tornaven les barques de la llum amb el seitó i les sardines i l'altre poc abans del vespre quan arribaven les barques amb el peix del litoral, més o menys escàs segons el dia. I, tot i així, quantes vegades les mestresses dels masos més llunyans es queixaven de que es quedaven sense peix o que només els tocaven les escorrialles?.

Ara la filla ja és mare i la seva filla les ha de venir a ajudar en lloc de quedar-se cuidant el seu germà petit, però no perquè hi hagi més feina sinó per tot el contrari. Com que cada vegada es ven menys, si són tres venedores poden arribar a més masos i així compensen la pèrdua d'ingressos.

Els temps van canviant i la feina als masos ja no és tan esclava com abans, qui més qui menys tots ja tenen un tractor i n'hi ha que fins i tot tenen cotxe, per això els és més fàcil baixar al poble i a les mestresses els agrada més poder triar i comprar el que necessiten abans que esperar que els portin els productes al mas i haver-se d'acontentar amb el que queda al cistell.

I això les ha perjudicat, últimament moltes vegades han de tornar a casa amb part del peix i per tant sense cap benefici. L'àvia ho veu però s'entesta en pensar que només és una mala època, la mare i la filla no ho tenen tan clar. Totes dues pensen que si no hi fan res, aviat hi perdran més que no hi guanyaran i per això han començat a fer passos per llogar un petit local al poble on els agradaria obrir una peixateria.

Però..., com li diuen a l'àvia que s'haurà de quedar a casa cuidant el nét petit mentre elles dues porten la botiga?.

divendres, 28 de maig del 2010

Encreuat Temàtic 008


QUINES PARAULES FALTEN?

Com veieu es tracta d'un encreuat de set paraules...

No hi ha definicions però sabem que totes responen a un mateix tema que ve indicat, com a títol, en el mateix encreuat. A més tenim com exemple i com a pista una de les paraules ja col·locada al tauler.

La vostra feina és encertar les altres sis paraules que s'encreuen amb la que ja està posada. Si les trobeu dieu-me-les als comentaris amb el número que els correspon segons el tauler. Serà qüestió de posar-s'hi, no?. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Utnoa "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 27 de maig del 2010

Endevinalla 184

E184.- Vaig vestit sempre a tothora / amb un ric abric de pell, / rossa o negra, / grisa o blanca; / visc al corral o al castell. / Porto cua i duc bigoti, / i perquè m'endevineu / us diré que al qui m'escolta, / li dic que tot és meu.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler "

dimecres, 26 de maig del 2010

234.- Les taronges del pagès

234.- Un pagès va a vendre taronges al mercat, n'ha collit 115 i decideix vendre-les a 10 monedes cada 5 taronges. Però quan arriba al mercat s'estima més diversificar l'oferta i separa les taronges segons la mida, fa un grup de 58 taronges grosses que ven a 5 monedes cada 2 taronges i un altre grup amb les 57 més petites que ven a 5 monedes cada 3 taronges. Pots dir si amb el canvi de mètode hi ha sortit guanyant, perdent o ha quedat igual?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Montse "

dimarts, 25 de maig del 2010

Endevinalla 183

E183.- Cap pinta no m'ha tocat, / però cada dia em pentino / i això que no sóc cap gat.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " VPamies "

dilluns, 24 de maig del 2010

233.- El rei magnànim

233.- Cada any, el dia del seu aniversari, el rei es mostra magnànim i dóna l'oportunitat d'alliberar un pres en una cerimònia pública. El mètode és simple, els presos en trien un d'entre ells i aquest ha de treure una bola d'entre les 10 (9 negres i 1 blanca) que hi ha en una caixa, si el pres treu la blanca queda lliure. Aquest any el pres elegit és un home innocent empresonat injustament pel propi rei, per tant a aquest no li interessa que quedi lliure i decideix posar a la caixa 10 boles negres, per sort el secretari del rei és honest i, en secret, fa avisar al pres de que totes les boles són negres. Aquest es desespera però després d'estar tota la nit pensant troba la solució per sortir lliure, pots dir-nos com s'ho ha fet el pres?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Kika "

diumenge, 23 de maig del 2010

3-IN-ONE (Joc Literari)


Fa alguns dies vaig publicar un sonet fet a partir de frases extretes de les contraportades de 14 llibres de narrativa, era la meva participació en un joc literari ideat pel blog MAFIA MENTAL. Doncs aquesta iniciativa me n'ha portat d'altres, concretament 3, que us encabeixo en aquest post 3-IN-ONE.


1.- LA FÓRMULA DELS TRES POETES

Una idea del mateix blog on s'uneixen la poesia i les matemàtiques per crear de manera aleatòria un poema de tres estrofes de tres versos cadascuna.

El procediment és senzill, us vaig explicant com ho he fet:
- He triat 3 llibres de poesia de la meva biblioteca. He de confessar que la poesia no és un dels meus gèneres literaris preferits i per tant no he pogut triar gaire, a final m'he decidit per ELLA VA SOPAR MOSQUES (Biel Mercadal) que per mi té un valor "sentimental" (ara no ve al cas el perquè ;-D) i per dos clàssics SOL I DE DOL (J. V. Foix) i LA PELL DE BRAU (Salvador Espriu).
- He agafat el llibre amb més pàgines (en el meu cas el d'Espriu) i l'he obert a l'atzar. He mirat el número de la pàgina (ha estat la 87), he sumat els dígits (8+7=15) i li he afegit 3 (15+3=18).
- La xifra anterior m'ha donat la primera estrofa. Només m'ha calgut obrir els tres llibres per la pàgina 18, copiar-ne el vers 18 i escriure'ls en l'ordre en que he triat els llibres que és el que veieu al primer punt.
- La segona i tercera estrofa es fan amb el mateix procediment sumant de 3 en 3. És a dir que per la següent estrofa he partit de la pàgina 21 i per la última he obert els tres llibres per la pàgina 24.
- I ja està, només dir que la meva versió de "La Pell de Brau" té al principi un estudi introductori de 20 pàgines per això he considerat la pàgina 21, que és on realment comença el poemari, com la pàgina 1 i he actuat en conseqüència. També m'he trobat que en alguns casos el número de versos en la pàgina concreta era menor al necessari o era una pàgina no vàlida (amb imatges, en blanc, etc) aleshores simplement he seguit comptant passant a la pàgina immediatament posterior. El poema que ha sortit ha estat aquest:

Viure i callar;
tem pel país, ell que menysprea els falls
en el rostre de l'ídol.

I amb el cos despullat
-pens en la mar-, m'evadesc indolent,
i llurs fills, i llurs néts.

L'univers inquiet en el joc presideix
-Oh, dolços pensaments!-, dolçor en boca
a ponent us esperen.


2.- CONTRAPORTADA DE CONTRAPORTADES

L'ASSUMPTA també va jugar al Joc de les Contraportades però en lloc d'un poema va crear una ressenya d'un llibre imaginari a partir de ressenyes d'uns quants llibres reals. Em va semblar tan bona idea que també ho he volgut fer.

Com que no cal posar-s'hi per poc he decidit escriure el proper Premi Sant Jordi i per això he partit de la "Biblioteca de Grans Premis", una col·lecció de 30 llibres a 995 ptes c/u que vaig comprar setmanalment al quiosc fa uns anys. Entre aquests n'hi ha 9 que havien obtingut el Sant Jordi, per ordre són: LA SALVATGE (Isabel-Clara Simó), L'OMBRA DE L'ATZAVARA (Pere Calders), EL TEMPS DE LES CIRERES (Montserrat Roig), LA TERANYINA (Jaume Cabré), EL SOL DE LA TARDA (Robert Saladrigas), EVANGELI GRIS (Vicenç Villatoro), AL MEU CAP UNA LLOSA (Olga Xirinacs), ELS COLORS DE L'AIGUA (Isidre Grau) i L'ENQUESTA DEL CANAL 4 (Avel·lí Artís-Gener).

Doncs agafant parts de les ressenyes de la contraportada d'aquests llibres i respectant aquest ordre, he escrit el text de contraportada de la novel·la guanyadora d'un més o menys proper Premi Sant Jordi:

Un sexagenari ric i divorciat amb un profund coneixement de la psicologia humana, en el marc de la Barcelona dels anys setanta i per tal de conquerir el poder, redescobreix la fúria de l'amor en el moment que la seva vida s'endinsa en el descens del sol de la tarda.
La seva vida errant a la recerca d'una mica de pau, al límit entre la realitat i la fabulació, dóna vida als grans arquetips de l'imaginari col·lectiu en que es reconeix, des del punt de vista periodístic, una vasta indagació esmaltada d'episodis adjacents i anecdòtics.

Quan tingui temps, ja faré la resta del llibre. :-DDD


3.- UN SONET ANTOLÒGIC

I pel final n'he deixat un que se m'ha acudit a mi, barrejant els dos anteriors.

Quan triava entre els llibres de poesia de la meva biblioteca per fer el primer joc d'aquest post, en vaig trobar un que em van fer comprar quan anava a escola. Es tracta d'una ANTOLOGIA GENERAL DE LA POESIA CATALANA a càrrec de J.M. Castellet i J. Molas que fan una tria entre els poetes en llengua catalana dels segles XIII al XX.


Doncs el que he fet jo, és anar fullejant les pàgines d'aquest llibre i extreure'n versos inconnexos dels poemes per anar creant aquest sonet.

La poesia tot just ha començat:
Oh!, de mos càntics inefable niu.
Canto l'absència de la llibertat,
la vostra flor més bella no la teniu.

La terra que va ser la nostra herència,
t'he confessat que em convencia.
I sempre un clima d'indiferència
mentre jo, ben lluny, em riuria.

La gran ciutat que talla i ascla i serra,
que així forçat m'has de vós allunyar.
Jeia la pols en los trofeus de guerra.

De part de Déu: - Minyó, te'n vols anar?...
Com cantaria els núvols de la terra
faent camins dubtosos per la mar?

Són 14 versos corresponents a 14 poetes que us cito en ordre cronològic: Jordi de SANT JORDI, Ausias MARCH, Manuel MILÀ i FONTANALS, Jacint VERDAGUER, Àngel GUIMERÀ, Miquel COSTA i LLOBERA, Joan ALCOVER, Joan MARAGALL, Josep CARNER, Josep M. de SAGARRA, Pere QUART, Bartomeu ROSSELLÓ PORCEL, Salvador ESPRIU i Gabriel FERRATER.

I us proposo un altre joc:

Podeu relacionar cada poeta
amb el vers que li correspon al sonet?


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Elvira FR "

dissabte, 22 de maig del 2010

161è Joc Literari (maig - 2010)

Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.

Ha arribat el 161è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Aquesta vegada ens demana un text entre 100 i 200 paraules inspirat en la imatge que encapçala aquest post.

Jo m'he imaginat la conversa que va tenir lloc just abans de fer-se aquesta foto:

- Hola, ets el Pare Noel?
- És clar que si, preciosa!. Vols comprar una d'aquestes càmeres de joguina?
- I si ets el Pare Noel, com és que ets aquí a Salou en ple mes d'agost?
- Perquè hi sóc de vacances, com tu. Va digues-li a la mama que et compri una càmera!
- I si estàs de vacances, com és que vens càmeres de fotos?
- Perquè així recullo diners per poder fer els regals de Nadal.
- Així vols dir que no ets màgic de veritat?
- És clar que sóc màgic però fins i tot els màgics necessitem diners. Digues-li a la mama que només valen dos euros.
- Jo t'imaginava més gras i amb un vestit més maco...
- És que ara porto l'uniforme d'estiu que és més senzill...
- I on has deixat el trineu i els rens?
- A casa, allà a Lapònia. Vols la càmera o no?
- Per a què vull una càmera de fotos que no fa fotos?. Els Reis Mags me'n van portar una de veritat. Mira, aquí la tinc. Em puc fer una foto amb tu?
- I després marxaràs i em deixaràs tranquil?
- “Vale”

divendres, 21 de maig del 2010

Anagrama Lletraferit 012

QUIN LLIBRE ÉS?

Sempre ens han dit que "el saber no ocupa lloc" però no sé si és massa cert perquè a mi, els prestatges de la biblioteca se m'han fet petits i m'ha tocat traslladar uns quants llibres a una altra habitació.

I mentre transportava una de les capses plenes de llibres, aquesta ha anat per terra. No cal que patiu, han aguantat força bé el sotrac però la sacsejada ha provocat que les lletres que formen el títol i el nom de l'autor s'hagin barrejat.

Abans de posar-los a la nova prestatgeria, hauria de desxifrar aquests anagrames i tornar a trobar els títols i els autors originals. Podeu ajudar-me en aquesta tasca i evitar així que hagi de refer tot el catàleg de la meva biblioteca? ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 20 de maig del 2010

Endevinalla 182

E182.- Tinc els ulls de gos / i de gos orelles, / les potes de gos / i l'esquena. / Camino com ells, / com ells fujo sempre, / quan veig els del llaç / que cap a mi venen. / I malgrat tot / t'haig de dir / que gos no sóc.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dimecres, 19 de maig del 2010

232.- Falcons, coloms i pals de telèfon

232.- Un vol de coloms s'atura en uns pals de telèfon, a cada pal s'hi posen 2 coloms i un pal queda buit. De sobte arriben uns falcons que els fan marxar perquè són més, a cada pal s'hi posa un falcó i un d'ells es queda sense pal, Quants falcons, coloms i pals de telèfon veiem?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Utnoa i Quim Soler "

dimarts, 18 de maig del 2010

Endevinalla 181

E181.- Una colla de senyors, / que tots seuen en un tros / i tots tenen el cul gros.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " P-CFACSBC2V i F. Mompó "

dilluns, 17 de maig del 2010

231.- Coloms i pals de telèfon

231.- Un vol de coloms s'atura en uns pals de telèfon, a cada pal s'hi posen 2 coloms i un pal queda buit. Però si a cada pal s'hi poses 1 colom un d'ells es quedaria sense pal. Calcula quants pals de telèfon i quants coloms veiem.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "

dissabte, 15 de maig del 2010

Enigmes de la vida (15) - UN TALISMÀ


A la imatge que encapçala el post podeu veure un retall de la portada de diumenge passat del 9 Esportiu de Catalunya. I si l'he posat és perquè crec que també podrà ser perfectament la portada de dilluns que ve, estic convençut que tant el titular "ELS BONS NO FALLEN" com el subtítol que hi podeu llegir "EL BARÇA NI S'AMOÏNA PEL TRIOMF DEL MADRID" seran totalment aplicables després de l'última jornada de la lliga que es jugarà demà al vespre.

I això ho crec perquè n'estic completament segur que
el F. C. Barcelona resultarà
campió de la lliga 2009-2010

Per la feina feta, per l'esforç, perquè s'ho mereixen i perquè... són els bons (de fet, són els millors).

Potser els pessimistes de mena (aprofito per saludar a la copresidenta UTNOA :-D) estareu pensant que no n'hi ha prou amb això, que també ens farà falta una mica de bona sort (o almenys que no tinguem gens de mala sort). Doncs no cal que patiu perquè, encara que no hi crec gaire en això de la sort, aquest punt el tinc cobert i MOLT BEN COBERT amb el TALISMÀ que també heu pogut veure a la foto.

Per si hi ha algú que no l'ha reconegut a la primera, dir-vos que es tracta de la CANELLERA DE L'ASSUMPTA que, per aquelles casualitats de la vida ;-D, va fer cap a les meves mans a finals del passat estiu.

Es tracta d'un TALISMÀ DE SOLVÈNCIA CONTRASTADA que funciona SEMPRE en les grans finals i la prova és que des de que l'ASSUMPTA les va fer, el Barça no n'ha perdut cap de final. Aquesta temporada no ha pogut actuar (haurem de buscar-nos un talismà per les semifinals) fins diumenge que demostrarà els seus poders a partir de les set del vespre. Per "activar" aquests poders jo em comprometo a portar-la demà tot el dia a la butxaca i, fins i tot, a posar-me-la durant el partit si veig que és necessari. :-))

Així que tranquils que no pot fallar res!

Per cert s'acaba el post i ara m'adono que no us he fet el corresponent ENIGMA DE LA VIDA, doncs aquí el teniu:

Ja he dit que jo no hi crec gaire en la sort i encara crec menys en els objectes que porten sort, però si que crec en l'efecte "placebo". Vull dir que si un objecte d'aquests fa que agafem confiança aleshores ens ajudarà a aconseguir el que volíem i el que és segur és que, en aquests condicions i si no exagerem, no fan cap mal.
I vosaltres... feu servir talismans?
Teniu alguna "superstició" que us dóna sort?
I una última cosa...
dubteu que el Barça guanyarà la Lliga? ;-)

Editat el 17.05.2010

No us ho havia dit jo,
que els bons no fallarien? :-))

FELICITATS CAMPIONS!!!

divendres, 14 de maig del 2010

Refranyer Jeroglífic 008

QUIN REFRANY ÉS?

Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.

Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Utnoa "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 13 de maig del 2010

Endevinalla 180

E180.- Corro a gran velocitat / i les meves forces van creixent / i sempre rastre he deixat / amb el meu gran increment.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "

dimecres, 12 de maig del 2010

230.- L'elefant i els plàtans

230.- Un comerciant de plàtans n'ha comprat 3000 en una plantació a 0'30€ cada un, per portar-los al mercat que està a 1000 km de distància disposa d'un elefant que en pot carregar un màxim de 1000 cada vegada i que es menja un plàtan cada quilòmetre de marxa. Sabent que al mercat cada plàtan el pot vendre a 1'50€, pots calcular el benefici que ha obtingut?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dimarts, 11 de maig del 2010

Endevinalla 179

E179.- Començo per tenir fe, / lícita és ma voluntat, / al final posa-hi la te / i qui sóc jo, tu sabràs.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Puigmalet "

dilluns, 10 de maig del 2010

229.- Dos germans pastors

229.- Dos germans pastors reben una oferta pel seu ramat, el comprador diu: Us donaré tants euros per ovella com el total d'ovelles del ramat. Accepten el tracte i cobren en bitllets de 10€ més algunes monedes de 1€ (menys de 10 monedes). Com són analfabets a l'hora de repartir el germà gran comença: Un bitllet per mi, un per tu, un per mi, un per tu... i així fins l'últim que també li toca al gran, el germà petit es queixa: Com t'ha tocat el primer bitllet i l'últim tens 10€ més que jo, em quedo totes les monedes però encara me'n falten. El germà gran obre el seu moneder i treu les monedes de 1€ que falten per igualar les xifres, quants euros li ha de donar?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Dim "

dissabte, 8 de maig del 2010

365 contes (342.- TROBALLA ARQUEOLÒGICA)

365 contes, de 365 paraules màxim,
com 365 dies té un any
Arribem al final d'aquest repte, que des del 01.06.2009, ens ofereix un conte diari al blog http://365contes.blogspot.com/ on cada dia podem trobar nous relats.

Si hi entreu avui, hi podreu llegir el desè dels meus contes:

LA TROBALLA ARQUEOLÒGICA

Aquest jaciment arqueològic em donava bones sensacions. Han estat molts mesos de feina improductiva, d’anar veient com els companys abandonaven fastiguejats de no trobar res però, a la fi, la meva constància ha tingut la seva recompensa.
L’estrat on treballem data d’alguns milers d’anys enrere i és allí on he trobat un objecte estrany que em farà famós i, potser, ric.

Es tracta d’un instrument desconegut, no puc encara endevinar la seva utilitat però és clarament tecnològic. Per això té tant valor, perquè no és tracta com seria normal d’un fòssil o d’una peça de ceràmica: Tinc entre les mans un objecte fabricat amb una tecnologia desconeguda fins ara.
Té forma de paral·lelepípede, de poc gruix és més alt que ample. És petit, cap perfectament a la mà. La seva cara anterior està dividida en dues parts ben diferenciades, a la superior trobem un rectangle d’un material translúcid sense cap senyal exterior a diferència de la part inferior que està subdividida en petits rectangles, cadascun dels quals va marcat amb uns signes molt semblants a les nostres lletres i números. La part posterior és completament llisa amb un únic orifici del mateix material translúcid que hem trobat al davant però molt més petit i de forma circular. Al gruix del paral·lelepípede hi trobem unes entrades, que semblen fetes per connexions, repartides de manera irregular. L’objecte es pot obrir, ja que podem separar del conjunt la part posterior que actua, doncs, com una tapa. A l’interior destaca una gran peça, en comparació amb les altres, que també té forma de paral·lelepípede i s’encabeix en un lloc fet expressament per ella. Una vegada treta aquesta peça queden al descobert altres parts que no es poden extreure sense trencar l’objecte principal, exceptuant un petit rectangle d’un material dur però flexible que també va encabit en un lloc determinat i molt resguardat...

No puc esperar més, ja sé que no són hores però ara mateix connecto el meu xip auricular a la xarxa mundial per preguntar al meu professor el significat d’aquestes lletres, “NOKIA”, que hi ha a la part del davant de l’objecte.
Si ho sap, el dia d’avui, 30 de Segon de 4465, sortirà als e-book’s d’història.

(Relat amb 365 paraules justes)

divendres, 7 de maig del 2010

Enigma Visual 019


HO VEIEU BÉ?

És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 6 de maig del 2010

Endevinalla 178

E178.- Carrer fosc, estret i llarg / que amb la mort està abraçat.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler "

dimecres, 5 de maig del 2010

228.- 10 amics al restaurant

228.- Un grup de 10 amics comencen 1er curs a la mateixa universitat, per celebrar-ho van al restaurant del campus on pensen anar a menjar molt sovint durant el curs. El maitre els ha reservat una taula i abans de seure comencen a discutir per l'ordre, uns diuen de seure per ordre alfabètic, altres per ordre de dia de naixement, altres segons les notes del institut... Com que no es posen d'acord, l'amo del restaurant els proposa el següent acord: Seieu de qualsevol manera i escolteu-me, quan ho han fet continua, anoteu l'ordre en que esteu asseguts, demà torneu i seieu en una altra posició, passat demà torneu i ho feu en un ordre diferent i així cada vegada que veniu a menjar, jo em comprometo a que a partir del dia que torneu a seure igual que avui estareu convidats de per vida en aquest restaurant. Els nois accepten, pots dir quantes vegades hauran d'anar al restaurant pagant abans de començar a anar-hi de franc?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Sànset "

dimarts, 4 de maig del 2010

Endevinalla 177

E177.- Les dones, totes en tenen, / fent servir de penjador; / però els homes no s'engresquen / a ensenyar-hi el seu llautó.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler "

dilluns, 3 de maig del 2010

227.- El viatge d'anada i tornada

227.- Un sordmut que viu a Salou vol anar a Barcelona en tren per visitar la Fira de Mostres i tornar aquella mateixa nit, arriba a l'estació i mira el cartell dels preus: Trajecte Salou - Barcelona, anada i tornada = 10€, només anada = 5€. Mira els bitllets que porta a la cartera i dona 10€ a l'empleat que sense dir res li dóna el bitllet d'anada i tornada. Si l'home no li ha fet cap gest, com ha endevinat l'empleat que volia bitllet d'anada i tornada i no el d'anada sol?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dissabte, 1 de maig del 2010

Poesia a les Contracobertes (Joc Literari)

El dia de Sant Jordi, EL VEÍ DE DALT ens va dedicar un poema molt especial. A partir d'una idea sorgida del blog MAFIA MENTAL, va crear un Poema de Contracobertes Aleatòries i ens va animar a fer-ho també a nosaltres, seguint unes senzilles regles:
1.- Aneu a la vostra biblioteca i trieu a l’atzar un número de llibres de narrativa en el mateix idioma.
2.- És obligatori que formin part de la zona de la biblioteca on hi poseu obres que són o han estat importants per a vosaltres. Mantingueu l’ordre en el que hagueu anat triant els llibres.
3.- Mireu la contracoberta del primer volum. Agafeu la frase del text que més us agradi, sempre i quan aquesta no faci referència a l’autor o la seva biografia, ja que ha de tractar de l’argument.
4.- Feu el mateix amb la resta, escrivint una sota de l’altre aquestes frases. Si voleu, afegiu a final de cada vers el signe de puntuació que cregueu oportú. Obtindreu així un poema fet a base d’explicacions de narratives, d’aquells breus textos que pretenen seduir al potencial lector, demostrant al món que la poesia ho pot tot.

Jo m'hi he atrevit encara que confesso que he incomplert totalment el punt 2. Primer perquè no tinc "una zona de la meva biblioteca on poso els llibres importants" (a canvi, he triat llibres que em van agradar molt, per diversos motius, quan els vaig llegir) i segon perquè com que a mi m'agrada la "poesia que rima" (clàssic que és un :-D) he escollit els llibres i les frases corresponents en l'ordre que m'anava bé per fer un sonet. ;-)

Així doncs he extret 14 frases (o parts de frases), una per cada vers del poema, de les contraportades dels següents 14 llibres de narrativa de la meva biblioteca i en aquest ordre: [1] EL COMPLOT DELS ANELLS (Assumpció Maresma), [2] EL MAL FRANCÈS (Lluís Maria Todó), [3] 556, BRIGADA MIXTA (Avel·lí Artís-Gener), [4] MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN (Manuel de Pedrolo), [5] EL VERTIGEN DEL TRAPEZISTA (Jesús M. Tibau), [6] L'HISTORIADOR (Elizabeth Kostova), [7] MOSSEGAR-SE LA CUA (Manuel de Pedrolo), [8] EL PERFUM (Patrick Süskind), [9] SE SABRÀ TOT (Xavier Bosch), [10] LA VIDA I LA MORT D'EN JORDI FRAGINALS (Josep Pous i Pagès), [11] EL LLIBRE DE LES MOSQUES (Emili Teixidor), [12] UN DIABLE AL PARADÍS (Henry Miller), [13] ELOGI DE LA FORMIGA (Joaquim Carbó) i [14] ELS ÀNGELS QUÀNTICS (Lluís Racionero i Grau).

I n'he fet aquest sonet:

Una història d'amor passional
li va provocar temors i il·lusions.
Plena de càrrega testimonial,
fins i tot serioses discussions.

La realitat i aquesta indecisió,
transcurs d'esdeveniments posteriors,
reclamava una investigació:
Un descens als abismes més torbadors.

La veritat sembla emmanillada
lluita per escapar al destí imposat,
cada cop més involucrada

la veritable personalitat.
Una imaginació desbordada
potser és massa responsabilitat.