BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 30 de novembre de 2009

185.- Quin dia és avui?

185.- Si demà fos ahir, avui estaria tan aprop del diumenge com si fos demà. Quin dia és avui?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler i Ismael "

dissabte, 28 de novembre de 2009

365 Contes (181.- MORT)

365 contes, de 365 paraules màxim,
com 365 dies té un any

Continua aquest repte, que des del 01.06.2009, ens ofereix un conte diari al blog http://365contes.blogspot.com/ on cada dia podem trobar nous relats.
Si hi entreu avui, i continuant amb aquest novembre de terror, hi podreu llegir el cinquè dels meus contes:

MORT
("POR" 2ª PART - Tres anys després...)

Li continuaven fent respecte aquestes coses. Ja feia tres anys des de la visita a la Casa del Terror de la fira i hi havia passat tanta por que encara no ho havia oblidat. Però als disset anys, quan vols impressionar una noia, no pots dir que tens por i, sense saber com, s’havia quedat sol en la juguesca per entrar al cementiri de nit.

Un glop de whisky, un petó de la Núria i el pensament que, de fet, la visita no podria ser pitjor que la de la Casa del Terror (almenys ara ja no creia en monstres), el van ajudar a saltar la tàpia.

Encara no feia mig minut que era dins del cementiri i ja se’n penedia, el silenci era total i les tombes, arrenglerades a banda i banda del camí, semblaven amagar ves a saber quins perills. Feu el primer pas, la grava del camí cruixí sota el pes de la seva petjada i el soroll despertà una òliba que dormia a un dels xiprers, el crit de l’animal li semblà tètric però encara s’espantà més quan una llum s’encengué a la caseta del vigilant. Va saltar fora del camí, les tombes estaven rodejades de gespa i això esmorteiria els seus passos i també li oferirien un amagatall més fàcil, més aviat ho hagués fet perquè un raig de llum de la llanterna del vigilant ja trencava la nit que el rodejava.

No tenia massa temps per escapar i, quan va veure que el vigilant anava cap a l’altra banda, va intentar sortir de darrera la tomba on s’amagava. Però el cor se li glaçà quan algú li va agafar la cama esquerra fent-lo caure per terra, era una branca on s’entrebancà però el noi ja només veia morts que sortien a atrapar-lo i va començar a córrer, sense ni amagar-se del vigilant. Una tomba oberta va frenar la seva carrera quan hi va caure dins, terroritzat va demanar ajuda per sortir al vigilant que ja havia arribat i el mirava.

- Si tant t’agrada el cementiri, doncs queda-t’hi!. Digué l’home agafant una pala.

I aleshores el noi sentí, horroritzat, com la primera palada de terra li queia al damunt.

(Relat amb 365 paraules justes)

divendres, 27 de novembre de 2009

Encreuat Temàtic 002

AQUEST ÉS EL 400è APUNT DE XAREL-10,
la millor manera de celebrar-ho és seguir endavant amb la "feina" de cada dia.



QUINES PARAULES FALTEN?

Com veieu es tracta d'un encreuat de set paraules...

No hi ha definicions però sabem que totes responen a un mateix tema que ve indicat, com a títol, en el mateix encreuat. A més tenim com exemple i com a pista una de les paraules ja col·locada al tauler.

La vostra feina és encertar les altres sis paraules que s'encreuen amb la que ja està posada. Si les trobeu dieu-me-les als comentaris amb el número que els correspon segons el tauler. Serà qüestió de posar-s'hi, no?. ;-)



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler i P-CFACSBC2V "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 26 de novembre de 2009

DIGNITAT I INDIGNITAT

XAREL-10 s'uneix a la difusió dels dos escrits que avui estan omplint la Catosfera.

El primer "LA DIGNITAT DE CATALUNYA" és l'editorial conjunta que han publicat 12 diaris catalans, en una iniciativa sense precedents, i a la que ja s'han adherit diverses entitats del nostre país.

El segon "LA INDIGNITAT D'ESPANYA", ha sorgit de la Blogosfera catalana i s'està estenent com taca d'oli entre els nostres blogs.

Aquest no és un blog per fer política, ja n'hi ha d'altres que ho fan millor que jo, però quan sembla que alguns volen fer-nos callar com a poble potser és el millor moment per parlar:


LA DIGNITAT DE CATALUNYA
(editorial unitària de la premsa catalana)

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.



LA INDIGNITAT D'ESPANYA
(editorial conjunta de la catosfera)

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

Endevinalla 134

E134.- Neixen al bosc, / tenen nanses / i fan cloc-cloc.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Ismael "

dimecres, 25 de novembre de 2009

184.- Un filòsof vegetarià

184.- Un historiador famós diu que ha trobat en un manuscrit de l'Antiga Grècia proves irrefutables que la mort d'un filòsof vegetarià va ser causada per una indigestió de patates en mal estat, que li diries a aquest historiador?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler "

dimarts, 24 de novembre de 2009

Endevinalla 133

E133.- A la casa que jo estic / sóc de tothom trepitjada; / a l'hivern faig bon servei / i a l'estiu estic guardada.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dilluns, 23 de novembre de 2009

183.- Els dos pintors

183.- En Jan pot pintar tota una casa en 6 dies, en Pol ho pot fer en només 3 dies. Quan tardarien en pintar la casa si unissin les seves forces?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta i Quim Soler "

dissabte, 21 de novembre de 2009

Un enigma fet a mà


Amb aquest text fet a mà m'afegeixo a una iniciativa sorgida des del blog de la MIREIA i que jo vaig descobrir al blog de l'ASSUMPTA, on se'ns demana que ens animem a fer i publicar un post manuscrit per ensenyar la nostra lletra a la resta de blogaires.

L'ASSUMPTA, amb la bondat que la caracteritza, en el seu “post fet a mà” demana compassió i discreció a qualsevol possible grafòleg que trobi els nostres escrits. Jo vaig una mica més enllà i PROHIBEIXO TAXATIVAMENT qualsevol estudi grafològic de la meva lletra.

Em sabria greu que a la meva edat i a causa de que faig els ovals de les “a” lleugerament desviats a la dreta (mirat des del meridià de Greenwich), un grafòleg descobrís, sense jo saber-ho, que tinc pulsions assassines.

I no us penseu que em sabria greu per mi, de fet em sabria greu per ell ja que en aquest cas... l'hauria de matar. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

divendres, 20 de novembre de 2009

Anagrama Lletraferit 007


QUIN LLIBRE ÉS?

Sempre ens han dit que "el saber no ocupa lloc" però no sé si és massa cert perquè a mi, els prestatges de la biblioteca se m'han fet petits i m'ha tocat traslladar uns quants llibres a una altra habitació.

I mentre transportava una de les capses plenes de llibres, aquesta ha anat per terra. No cal que patiu, han aguantat força bé el sotrac però la sacsejada ha provocat que les lletres que formen el títol i el nom de l'autor s'hagin barrejat.

Abans de posar-los a la nova prestatgeria, hauria de desxifrar aquests anagrames i tornar a trobar els títols i els autors originals. Podeu ajudar-me en aquesta tasca i evitar així que hagi de refer tot el catàleg de la meva biblioteca? ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " -assumpta- "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 19 de novembre de 2009

Endevinalla 132

E132.- Som dues germanes / de tot ben iguals / que ens venen al poble / per molts poquets rals. / La gent de pessetes / no en vol saber res, / perquè preferides / som més dels obrers. / El que ens porta ens lliga / sense compassió, / i anar per terra / és nostra missió.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Ismael "

dimecres, 18 de novembre de 2009

182.- La pilota-bumerang

182.- És possible llençar una pilota donant-li un efecte tal per fer què es comporti com un bumerang, és a dir que a una certa distància del tir s'aturés sense topar en cap obstacle i retornés al punt de sortida?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dimarts, 17 de novembre de 2009

Endevinalla 131

E131.- Sóc l'amic de les deixalles / i deixo el carrer ben net, / amb les coses que em regalen / enriquiria un femer.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Francesc Mompó "

dilluns, 16 de novembre de 2009

181.- Dos amics al celler

181.- Dos amics volen anar a comprar vi a un celler on encara el venen directament de la bota i a litres. Saben que tenen un vi molt bo de criança i decideixen que en prendran 8 litres cadascun, per això el primer agafa de casa una garrafa de 8 litres i el segon una garrafa de 5 i una altra de 3 litres. Quan arriben a la bodega, els diuen que només els queden 8 litres de vi i els omplen la garrafa del primer home perquè ells s'ho reparteixin a parts iguals quan arribin a casa. Però al sortir de la bodega decideixen fer el repartiment allí mateix, podeu ajudar-los sabent que no tenen cap mesura ni cap altre recipient que les garrafes buides del segon home?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "

dissabte, 14 de novembre de 2009

300.000 FELICITACIONS VÍCTOR


En Víctor Pàmies, un amic blogàire del qui podríem dir que val tant or com pesa perquè sense inflar-nos el cap ni cantar-nos la canya ha aconseguit tallar el bacallà quan es parla de paremiologia a Internet, té avui una cosa a celebrar.

Fa temps va començar una tasca de recopilació de refranys. dites i frases fetes que sens dubte ha estat (i és) feixuga i difícil, però ell no s'ofega en un got d'aigua i rient, rient ha arribat a assolir una fita de la que en pot estar ben orgullós.

Per això podeu pujar-hi de peus que avui s'atiparà com un lladre encara que els metges recomanin que val més menjar poc i pair bé perquè ni inflant-li els morros li podríem esguerrar el marro i evitar que vulgui celebrar que, després de suar la carcanada, hagi arribat als 300.000 registres en la seva base de dades paremiològica.

Però la cosa és que, no només ni podem ni volem evitar-ho, sinó que ens fa il·lusió afegir-nos a la festa. Per la meva part ho faig amb aquest text que esteu llegint que, com no podia ser d'altra manera, amaga un petit enigma.

No us demanaré que endevineu de qui estic parlant, més que res perquè ja ho he dit jo. El que heu de fer és identificar la dotzena de frases fetes que he deixat anar per tot el text i, una vegada trobades totes, m'heu de dir quina relació “directa” tenen amb el nostre homenatjat d'avui.

Com ja he dit abans i com el magnífic logo de Palli : Disseny ens indica, aquest post serveix per celebrar la fita dels 300.000 registres a la base de dades de refranys i frases fetes de Víctor Pàmies que s'ha convertit en el nostre paremiòleg de capçalera i esperem que pugui continuar sent-ho encara que l'assetjament mediàtic no pari de crèixer...


FELICITATS, VÍCTOR ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

EDITAT EL 16.11.2009:
En Víctor ha publicat la llista dels més de 50 "perpetrants" de la conxorxa. La trobareu AQUÍ. Fa goig de veure!

365 Contes (167.- POR)

365 contes, de 365 paraules màxim,
com 365 dies té un any

Continua aquest repte, que des del 01.06.2009, ens ofereix un conte diari al blog http://365contes.blogspot.com/ on cada dia podem trobar nous relats.

Si hi entreu avui, i dins del MES DEL TERROR d'aquest novembre, hi podreu llegir el quart dels meus contes:

POR

Sempre li havien fet respecte aquelles coses però no podia quedar malament davant dels amics, així que va fer el cor fort i els seguí cap a dins d’aquella casa solitària. Tots reien, fins i tot ell feia una rialla nerviosa, però la processó anava per dins.

La foscor era gairebé total, tot semblava força vell i ple de pols, el terra de fusta bellugava i grinyolava a cada pas, el noi es va imaginar a si mateix caient i quedant atrapat per sempre en un forat del terra, per això va alentir la marxa separant-se del grup.

A l’altra habitació ja estava sol. O això es pensava perquè, entre la penombra, li va semblar veure un ésser estrany. Ell sabia que els monstres no existeixen però es quedà parat a la porta, amb el cor a punt de rebentar-li el pit. No podia tirar enrere i per sortir (la cosa que més desitjava en aquell moment) era obligatori creuar aquella sala. Ho va fer, esperant un atac ferotge i pensant que els catorze anys era massa aviat per morir dessagnat i abandonat en aquella casa. Fixà la seva mirada en la sortida, avançà lentament sense quasi respirar i el monstre ni es bellugà.

Estava a un pas de la porta de sortida quan li semblà sentir un soroll darrere seu, s’aturà de cop per confirmar-ho. Era cert, algú o alguna cosa se li apropava per darrera panteixant sonorament. Va quedar bloquejat, volia córrer però les cames no l’obeïen. Lentament va girar el cap per trobar-se un individu sinistre, ple de sang, amb una serra mecànica a les mans que just en aquell moment va engegar. Era la senyal que el seu cervell necessitava i per fi, va poder fer el pas per sortir d’allí.

Fora trobà els seus amics que l’esperaven i que li van dir:
- Quina por, eh?
- Això vosaltres que heu passat corrents. Jo ho he trobat tan avorrit que ho he fet xino-xano.

Tots van riure i van continuar cap a la propera atracció, no calia dir res perquè tots pensaven el mateix: Mai més tornarien a entrar a la Casa del Terror de la fira del seu poble.

(Relat amb 365 paraules justes que CONTINUARÀ...)

divendres, 13 de novembre de 2009

Refranyer Jeroglífic 002

QUIN REFRANY ÉS?

Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques. Us demano que ens ajudeu a desxifrar-les.

Per sort, i com va passar amb els jeroglífics egipcis, també tenim la nostra "Pedra de Rosetta" que ens ajudarà en la feina. En aquest cas podeu utilitzar algun dels blogs on en V. Pàmies ha recollit gairebé 300.000 parèmies diferents. Ja us dic ara que una d'aquestes és la solució que busquem. ;-)



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Ismael "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 12 de novembre de 2009

Endevinalla 130

E130.- Faig música pel carrer, / vaig d'un cotxe acompanyat, / i les dones en sentir-me, / llur present em fan aviat, / que jo prenc i me n'entorno / fent ma via sens parar.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Ismael "

dimecres, 11 de novembre de 2009

180.- L'home ofegat

180.- La policia troba dins d'un pou estret, un home ofegat. Això és lògic, però si ens diuen que l'aigua li arriba als genolls pots explicar-ho amb la mateixa lògica?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Captaire "

dimarts, 10 de novembre de 2009

Endevinalla 129

E129.- Porto d'acer la camisa / i l'amo em té ben fermada, / perquè, encara que sóc submisa, / amb mal geni he estat malcriada.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Francesc Mompó "

dilluns, 9 de novembre de 2009

179.- Superherois

179.- Hem amagat 1000 € dins l'armari d'una habitació on hi ha en Tobey Maguire, l'actor que va fer de Spiderman al cine, i també hi veiem a Superman i a Batman. Qui us sembla que serà el primer a trobar els diners?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Ismael "

diumenge, 8 de novembre de 2009

Un blog molt recomanat (Cròniques de sota el mugró)

Aquest mes de novembre al BLOG D'EN JORDI I LA MARTA. CRÓNIQUES DE SOTA EL MUGRÓ celebren el 5è aniversari.

I ho fan d'una manera molt generosa, ens obren el seu blog perquè tots nosaltres hi publiquem un post i així celebrar-ho junts.

Jo he fet un modest relat, que ja heu pogut llegir allà, i que també us deixo aquí:

UN BLOG MOLT RECOMANAT

No sé si coneixeu en Jel, bé de fet és diu Joel i és el petit dels de can Redó de Vila-seca. Si home, aquells que els van expropiar la parada d'ametllers que tenien al costat de Port Aventura i van perdre bous i esquelles, que tenen dos fills: primer va venir la noia, la Carmeta (aquella Carmeta que fa dos anys es va haver de casar a corre-cuita amb el passant de la notaria i no em digueu que no ho sabeu perquè va ser un escàndol que va córrer per tot el poble) i després van tenir en Joel, que de petit tenia aquell defecte en la parla que feia que pronunciés Jel quan li preguntaven el seu nom, i Jel li va quedar...

Veig que no sabeu de qui us parlo, m'estranya perquè són força coneguts al poble, però de totes maneres no cal que sapigueu qui és, en Jel. Si en parlo aquí és perquè fa poc el vaig veure i em va dir que havia descobert un blog molt interessant que em recomanava de totes totes. Quan li vaig preguntar de quin blog es tractava, en lloc de contestar-me em va donar un petit paper i em va dir:

- No em puc entretenir més, aquí en trobaràs l'adreça, adéu!

I va marxar, jo em vaig posar el paper a la butxaca i no hi vaig pensar més fins arribar a casa quan el vaig tornar a agafar amb ganes de visitar aquell blog tan recomanat. Però per sorpresa meva, al paper només hi havia escrita aquesta nota:

- "Aquí llegiré un bon escrit o dos. M'agrada molt! (Jel Redó)"

Vaig pensar que s'havia equivocat i que m'havia donat un paper amb les seves impressions sobre el blog en lloc del que tenia amb l'adreça anotada. El vaig telefonar per dir-li, però la seva resposta em va deixar parat:

- I tu dius que ets el rei dels enigmes, les endevinalles i els anagrames de la Catosfera?. T'hauria de caure la cara de vergonya!

I va penjar. Tocat en el meu amor propi, vaig llegir més atentament la nota i en poca estona (bé, de fet va ser molta estona però això no cal que ho sapigueu) les lletres van anar agafant el seu ordre lògic i vaig llegir clarament el nom del blog:

- "El blog d'en Jordi i la Marta. Cròniques de sota el mugró"

Immediatament i força indignat, vaig tornar a telefonar a en Jel:

- Com volies que ho endevinés, si menteixes descaradament!
- Què vols dir?, va dir ell mig espantat.
- Què s'ha de tenir molta barra per dir que en aquest fantàstic blog pots llegir només un o dos escrits bons, quan la feina és trobar-ne un de mig dolent.
- Si et deixen publicar aquest que estàs fent, ja no serà tan difícil trobar-ne un de dolent – em va dir i va afegir – i pensa a felicitar-los que estan celebrant el cinquè aniversari del blog.

Doncs mira, si que me l'han deixat publicar. Així que: MOLTES FELICITATS pels 5 anys i GRÀCIES per obrir-nos el blog per poder celebrar-ho tots junts.

dissabte, 7 de novembre de 2009

133è Joc Literari (novembre - 2009)


Començo agraint a l'ASSUMPTA la cessió desinteressada d'una de les seves fotografies tardorenques que em va molt bé per il·lustrar aquest post.

És que ja tenim aquí el 133è Joc Literari d'en Jesús M. Tibau, un joc creatiu on se'ns demana que escrivim un poema sobre la tardor.

I continuant amb la tradició d'aquest blog (on sembla que quan pensem en poesia només sabem fer sonets) doncs he fet un altre sonet (i ja en van tres).

D'aquest d'avui la crítica especialitzada n'ha dit: “Encara que per la forma i la mètrica ens trobem clarament davant d'un sonet shakespearià quan entrem en el fons i l'acabem de llegir ens deixa, sense saber ben bé el perquè, un regust de la poesia d'Antonio Machado”.

Però no us fieu de les crítiques i jutgeu vosaltres mateixos:

Fer un sonet no és complicat,
costa més trobar la inspiració
i més si les idees s'han assecat
com les fulles que hi ha a la tardor.

La tardor a molta gent inspira:
les fulles, els colors, la melangia...
però em costa trobar la guspira
quan la nit dura més que el dia.

És qüestió de posar-hi moltes ganes
intentant ser força original
i no cal ni pensar en baranes
per trobar un bon apariat final:

La tardor ja ha arribat,
i ningú sap com ha estat!

divendres, 6 de novembre de 2009

Enigma Visual 013


HO VEIEU BÉ?

És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?. ;-)



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Ismael "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 5 de novembre de 2009

Endevinalla 128

E128.- El camp és blanc, / la llavor és negra; / dos que s'ho miren / i una que sembra.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Francesc Mompó "

dimecres, 4 de novembre de 2009

178.- Una altra successió numérica

178.- Quin número és el següent en aquesta successió: 2, 10, 12, 17, 18, 19 ...

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Francesc Mompó "

dimarts, 3 de novembre de 2009

Endevinalla 127

E127.- Sóc blanc i sóc negre, / de taques vaig ple, / amb mi, molts hi juguen; / músic sóc també, / i un do tinc amb mi / que no te'l diré.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dilluns, 2 de novembre de 2009

177.- Fugint del laberint

177.- Fugint de l'interior d'un laberint al desert arribem a l'última sala que té tres portes que ens porten a la sortida; però cada una d'elles està protegida per evitar fugides: a la primera ens esperen uns lleons afamats, a la segona uns ganivets gegants ens farien carn picada en mig minut i a la tercera una lupa gegant faria que el sol ens rostís a l'instant. Què hem de fer per sortir?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Ismael "